Es tracta de dos edificis amb un total de 28 apartaments, sobre els quals pesava una sentència d’enderroc
El TSJC fixa en 332.271 € la indemnització que haurà de pagar l’Ajuntament, un import molt per sota dels 947.125 € que sol·licitava la part demandant
Imatge dels edificis Llevantí de MarL’Ajuntament de Calonge ha aconseguit salvar els edificis Llevantí de Mar, dos blocs que tenen en total 28 apartaments i que estan situats a la zona de Torre Valentina, a l’avinguda Pau Casals. Un cop ha estat ferma la decisió del TSJC confirmant la impossibilitat legal d’executar l’enderroc, ara aquest tribunal també ha fixat el cost d’indemnització que haurà de pagar l’Ajuntament. Així, la part demandant, la comunitat de propietaris d’Alt Pirineu, rebrà una indemnització de 332.271 €, un import que es situa molt per sota dels 947.125 € que sol·licitava. D’aquesta manera es posa fi a un procés judicial que va començar l’any 1998, sota el mandat de l’alcalde Josep Roselló, quan es va concedir la llicència de construcció dels edificis Llevantí de Mar I i II.
L’alcalde de Calonge, Jordi Soler, ha reaccionat a aquesta decisió judicial valorant molt positivament la resolució d’aquest conflicte. Per Soler, “l’Ajuntament de Calonge estava davant d’una situació molt complicada. L’enderroc d’aquests apartaments hauria significat un cost d’alguns milions d’euros per les arques municipals, ja que hauria d’haver fet front tant a l’enderroc de l’edifici com a la indemnització que hauria d’haver pagat als propietaris d’aquests apartaments”. Jordi Soler també ha afegit que “el cost que suposarà ara per l’Ajuntament aquesta indemnització és un mal menor si ho comparem amb el que hauria significat l’enderroc”. Soler també ha recordat que aquest és “un cas més de llicència d’obres mal donada durant l’etapa de Josep Roselló, que va comportar 5 sentències d’enderroc al municipi” i afegeix que “l’esforç per gestionar aquesta problemàtica ha estat enorme però estem aconseguint que el resultat sigui el millor possible pels interessos municipals”.
La decisió del TSJC suposa desestimar el recurs de reposició formulat per la Comunitat de Propietaris Alt Pirineu I i II i confirma la interlocutòria de 6 de juliol de 2015, en la qual es fixa una indemnització de 332.271 € que haurà d’abonar l’Ajuntament de Calonge a la comunitat de propietaris d’Alt Pirineu per la “impossibilitat legal d’executar” l’enderroc dels edificis Llevantí de Mar. La decisió del TSJC calcula en 247.271 € la indemnització per perjudicis de pèrdua de vistes i d’assolellament de l’edifici, i un import de 85.000 € pel dany moral causat.
L’any 2014 el TSJC va declarar la impossibilitat de l’execució de la sentència d’enderroc després de comprovar que el nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) regula la situació d’aquests dos edificis, a la vegada que l’Ajuntament de Calonge havia concedit també posteriorment a l’aprovació definitiva del POUM la llicència d’obres de legalització i havia fet els tràmits pertinents per desafectar el terreny. Davant d’aquestes actuacions el TSJC acordava que concorria una causa d’impossibilitat legal d’executar la sentència d’enderroc, arxivava la peça d’execució de la sentència i obria una peça per determinar la indemnització.
Una història que arrenca el 1998
La sentència d’enderroc dels dos edificis Llevantí de Mar té els orígens l’any 1998, quan el Ple de l’Ajuntament de Calonge va acordar desafectar la meitat d’un terreny de propietat municipal de 2.983 metres quadrats del carrer Pau Casals, per tal de portar a terme una permuta de terrenys que permetria obrir un carrer just davant de l’església de Sant Antoni a canvi de traslladar l’edificabilitat d’aquell terreny al del carrer Pau Casals. Un cop feta la permuta l’agost de 1998 la Junta de Govern Local va concedir la llicència d’obres per la construcció dels dos edificis coneguts com a Llevantí de Mar I i II. Contra aquesta actuació es va presentar una demanda per part de la Comunitat de Propietaris Alt Pirineu, situat just darrera dels edificis Llevantí. Finalment, la sentència establia que a través dels Estudis de Detall no es podia modificar l’edificabilitat del solar sinó que calia fer-ho a través d’una modificació de Pla General, a l’hora que la desafectació del solar s’havia de regir per la legislació patrimonial i no per la urbanística. D’aquesta manera, el tribunal establia que la concessió de la llicència d’obres era nul·la de ple dret, ja que la llicència incomplia els paràmetres d’edificabilitat i densitat, i l’acumulació de l’edificabilitat de la parcel·la de l’Ajuntament a la parcel·la de Llevantí s’havia de fer mitjançant una modificació de Pla General.
El novembre del 2004 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya resol no ajustats a dret i declara nuls els acords impugnats de desafectació de la meitat d’un terreny i de la concessió de la llicència de construcció i la sentència resol també l’enderroc de la construcció.
