El procés es va iniciar arran d’un recurs contra la llicència d’obres per la construcció d’un bloc d’habitatges al passeig de Santa Bàrbara que havia aprovat la junta de Govern Local l’any 2006.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha estimat en la seva totalitat el recurs d’apel·lació que va presentar l’Ajuntament de Blanes a la Sala del Contenciós Administratiu contra la interlocutòria dictada el 3 de novembre de 2010. En aquesta sentència es declarava la nul·litat de la resolució dictada el 10 de juny de 2010 per la Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Blanes que atorgava llicència d’obres per a la legalització de l’edifici plurifamiliar privat del passeig de Santa Bàrbara número 5, al barri de Mont-Ferrant.
La decisió del TSJC s’ha fet pública aquest 23 de gener de 2013, confirma el que defensava l’Ajuntament de Blanes respecte la legalitat de la llicència i, per tant, l’edifici plurifamiliar no s’haurà d’enderrocar. La sentència del TSJC és ferma i no admet cap altra recurs.
L’Ajuntament de Blanes, en aquest tràmit extraordinari que li va permetre el TSJC, va presentar el recurs recolzant-se en la nul·litat dels procediments judicials anteriors (ja que no havien tingut en compte les proves presentades per l’Ajuntament), així com en la impossibilitat i el despropòsit que comportava el compliment de la sentència, entre d’altres tecnicismes.
En aquest sentit, la sentència del TSJC explica que durant els treballs d’elaboració del nou POUM que va iniciar l’Ajuntament de Blanes, es va constatar que el sector de Mont-Ferrant estava plenament consolidat. Al treball també s’indicava que quedaven per edificar dos solars i que la majoria d’edificacions són entre mitjaneres, comprovant l’existència d’una sola edificació unifamiliar aïllada amb la separació mínima de tres metres a totes les mitjaneres. Aquesta apreciació ha quedat corroborada amb els resultats obtinguts amb la prova pericial forense.
Un llarg procés iniciat l’any 2006
Aquesta sentència favorable a l’Ajuntament tanca un procés que es va iniciar per la demanda presentada contra un acord de la Junta de Govern del 9 de març de 2006 en la que es concedia llicència d’obres a un bloc de pisos. La denúncia de la demandant es fonamentava en què aquest nou edifici es va acabar construint enganxat a casa seva, sense els tres metres de separació que es requerien segons el Pla d’Ordenació Urbana Municipal (POUM) aleshores vigent.
A partir d’aquí, durant els darrers anys s’han anat succeint diverses sentències i recursos presentats per l’Ajuntament de Blanes fonamentats principalment en que els criteris tècnics i normatius de les llicències donades durant més de trenta anys havien consolidat el barri actual en un 99% i que el POUM -aprovat definitivament l’any 2010 i actualment vigent- recollia perfectament aquesta tipologia edificatòria consolidada al barri. A més, quan es va concedir la llicència d’obres l’any 2006, el procés per canviar el POUM de Blanes ja havia començat amb anterioritat, el setembre de 2005.
Cal ressaltar la paradoxa que, en el supòsit que el TSJC no hagués acceptat el recurs de l’Ajuntament i s’hagués executat la sentència d’enderroc, al tornar a edificar el solar buit l’edifici que es construís podria haver tornat a ser exactament el mateix. Precisament per aquest motiu, la Junta de Govern Local del 10 de juny de 2010 -a la qual fa referència la sentència dictada aquest 2013 pel TSJC-, va atorgar una nova llicència d’obres per legalitzar l’edifici a l’empara del nou POUM aprovat l’any 2010.
L’alcalde de Blanes, Josep Marigó, s’ha referit a aquesta recent sentència explicant: “S’ha tornat a recuperar el seny i el sentit comú respecte una edificació que l’Ajuntament defensava que s’havia fet seguint fil per randa totes les normatives urbanístiques vigents i, per tant, és una satisfacció que puguem donar el tema per resolt. Alhora, dona plena tranquil·litat a totes les famílies propietàries dels pisos després molts anys d’incerteses i de sentències contràries”.
D’altra banda, també ha afegit: ”A nivell personal, aquesta sentència ratifica la correcció i la plena legalitat de les decisions preses, tancant definitivament la demagògia, els insults, les acusacions i l’ús partidista i aprofitat que alguns dirigents polítics i activistes socials havien fet contra la meva honorabilitat”.
