ESMORZARS

EL VALLÈS OCCIDENTAL: front comú contra l’exclusió social

març 18, 2016

496

Article

Galeria

L’Esmorzar-col·loqui d’Alcaldes.eu ha reunit la major part dels líders municipals del Vallès Occidental
El Vallès Occidental té 223.878 persones en risc d’exclusió social

Alcaldes vallesans diuen que no n’hi ha prou amb les polítiques de xoc contra la crisi

Els líders municipals del Vallès Occidental han explicat que, a més de promoure mesures de xoc per a pal·liar els efectes de la crisi, és necessari pensar en estratègies coordinades i a llarg termini per a oferir marcs d’oportunitat i reinserció socio-laboral entre les persones més afectades.

“Cal distingir les mirades de les institucions i els ajuntaments. D’una banda hi ha una mirada d’emergència social i de l’altra, la necessitat de plantejar estratègies a llarg termini”
Mercè Conesa
Alcaldessa de San Cugat del Vallès i presidenta de la Diputació de Barcelona

“Fins ara el treball s’ha fet des del coneixement directe del carrer, en situació d’escassedat i molt humilment. Això s’ha de posar en valor, però no n’hi ha prou. La ILP 24/2015 genera interrogants que ara mateix no som capaços de respondre. No se sap, per exemple, què passarà amb les factures impagades fins ara”
Ignasi Giménez
President del Consell Comarcal del Vallès Occidental i alcalde de Castellar del Vallès

“Totes les taxes estadístiques de pobresa compten els ingressos de la persona, però en cap indicador es té en compte la incidència del cost de l’habitatge i això, justament, és el que més està afectant la capacitat de les famílies”
Carme Trilla
Presidenta d’Hàbitat3

“Hi ha uns protagonistes silents i invisibles de la crisi, que són els infants i les persones grans en risc d’exclusió. Al Besòs els indicadors de pobresa són elevats, l’atur és de llarga durada i no hi ha gaires ocasions de reintegrar-se en el mercat laboral, a menys que sigui en situació de precarietat laboral”
Núria Parlon
Alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet

“La Responsabilitat Social Corporativa de les empreses no és un tema de promoció comercial o de connexió amb els clients, sinó de compliment estricte de la llei. Des del món municipal cal fer pressió”
Juli Fernàndez
Alcalde de Sabadell

Extens reportatge fotogràfic
amb fotografies ampliades

ESMORZARS ALCALDES.EU

Cerdanyola del Vallès, 17 de març

“EL VALLÈS OCCIDENTAL: front comú contra l’exclusió social”

El passat 17 de març de 2016, a l’hotel Campus UAB de Cerdanyola del Vallès, va tenir lloc l’Esmorzar Col·loqui organitzat per Alcaldes.eu i El Punt Avui, per a tractar sobre la situació actual de la comarca. S’hi van reunir prop d’un centenar de persones, entre ells, la majoria dels alcaldes i alcaldesses de la comarca, mitjans de comunicació i altres actors de la societat civil.

Ponents:
Excma. Sra. Mercè Conesa, Alcaldessa de Sant Cugat del Vallès i Presidenta de la Diputació de Barcelona; Il·Im. Sr. Ignasi Giménez, President del Consell Comarcal del Vallès Occidental i alcalde de Castellar del Vallès, Il·Ima. Sra. Núria Parlón, Alcaldessa de Sta. Coloma de Gramenet, Il·Im. Sr. Juli Fernàndez, Alcalde de Sabadell, Sra. Carme Trilla, Presidenta de la Fundació Hàbitat3. El Sr. Eduard Berraondo, fa de moderador.

També va comptar amb el patrocini d’Urbaser, Certis Obres i Serveis, Zenks! i la col·laboració de SMS Advocats.

Prolegòmens:

El Sr. Eduard Berraondo inicia la sessió donant la benvinguda als presents i agraint-los l’assistència. L’objectiu de l’activitat és fer-se ressò de les activitats del Consell Comarcal del Vallès Occidental en relació al “Pla de xoc” d’actuacions per a ajudar les persones amb major risc d’exclusió social i agraeix també als patrocinadors Urbaser, Certis i Zenks! haver fet possible la celebració d’aquest esdeveniment. Tot seguit dóna la paraula a Mercè Conesa, alcaldessa de St. Cugat del Vallès i Presidenta de la Diputació de Barcelona.

Mercè Conesa comença la seva intervenció recordant que cal considerar la exclusió social no només com la mancança de recursos econòmics, sinó que també cal afegir a aquesta la manca de capacitació i d’oportunitats. Aquesta manca conjunta és el que afecta negativament el progrés de la societat.

També distingeix entre les mirades que cal que prenguin les institucions i els ajuntaments. D’una banda hi ha una mirada d’emergència social i de l’altra, la necessitat de plantejar estratègies. En relació al primer tema diu que en els 4 darrers anys els municipis han hagut de fer front a nombroses emergències i ha calgut aliar-se amb entitats del tercer sector, reforçar el personal i treballar en l’àmbit de les escoles (que són els àmbits de detecció precoç de les emergències). Esmenta que en cas d’emergència hi ha poc temps per a pensar i que cal buscar sempre tots els recursos disponibles.

A la vegada hi ha també un àmbit de treball en la planificació. Diu que és cert que actualment ja hi ha plans i recursos que abans no estaven previstos. Per exemple, i gràcies a la iniciativa de les plataformes civils com la PAH, actualment existeixen oficines d’intermediació a l’habitatge, per a fer front a situacions de desnonament o bé a pagaments d’hipoteques.

Conesa, que a banda de presidenta de la Diputació de Barcelona és també alcaldessa de Sant Cugat del Vallès, ha explicat alguns dels treballs de la seva ciutat. Concretament, s’ha plantejat una triple estratègia que treballa en l’atenció de les necessitats més urgents (s’han destinat 16 milions d’euros en inversió social), en la capacitació i educació i en la promoció de l’habitatge públic. Actualment, a Sant Cugat, el 9% de la població rep atenció de serveis socials.

Conesa ha comentat els alcaldes no poden desatendre el patiment dels ciutadans i que fins ara “han donat la cara” per ells, però que no es pot oblidar la responsabilitat amb les necessitats de persones que pateixen en altres llocs del món. Ha posat l’exemple del seu recent encontre amb l’alcaldessa de Lampedusa (Itàlia), que està tenint un paper destacat en l’atenció de les persones que venen fugint de Síria.

Finalment ha reclamat una millor coordinació (“aliança”) dels alcaldes i alcaldesses en l’atenció d’aquestes necessitats. Ha citat a Pau Casals dient que “primer sóc home, després artista. Com a home vull el bé de la humanitat i ho faré a través de la meva professió”.

Eduard Berraondo ha agraït la intervenció i donat la paraula al Ignasi Giménez, alcalde de Castellar i president del Consell Comarcal del Vallès Occidental.

Ignasi Giménez, agraeix la invitació d’Alcaldes.eu i planteja tres idees.

La primera es resumeix en la xifra de les 223.878 persones que l’any 2015 estaven en risc d’exclusió social al Vallès Occidental. La xifra és superior a la població de la ciutat de Terrassa, o a la de la suma de diverses poblacions com Sant Cugat i Cerdanyola. Explica que fins ara els municipis han estat capaços de fer front a la situació, però que no sempre s’han sentit acompanyats de les institucions superiors. El treball que s’ha fet, diu, “s’ha fet des del coneixement directe del carrer, en situació d’escassedat i molt humilment”. Diu que tota aquesta feina s’ha de posar en valor, però que no n’hi ha prou. Cal una major coordinació entre els ajuntaments, amb independència del seu color polític.

La segona idea és que se sent “entre content i decebut” per les mesures resultants del Ple de la Pobresa del Parlament de Catalunya. “Content”, perquè s’han destinat uns recursos a les beques menjador, per exemple. Però “decebut” perquè les mesures a aplicar tenen un cost i considera que el pressupost de 30 milions que s’ha destinat està molt per sota dels 270 que es volien destinar inicialment en el Pla de Xoc. Reclama que hi hagi una major dotació per part del Govern de la Generalitat.

La tercera idea tracta sobre la pobresa energètica. Diu que la ILP 24/2015 “genera interrogants que ara mateix no som capaços de respondre”. No se sap, per exemple, què passarà amb les factures impagades fins ara. Expressa que hi ha un conflicte no resolt entre els ajuntaments i les empreses de subministrament energètic sobre qui paga allò que els ciutadans estan deixant de pagar per culpa de la crisi. Diu que la proposta del Consell Comarcal és que el 2% de la facturació d’aquestes empreses es destini a un fons que permeti cobrir les factures energètiques. Es disposaria així de nous recursos que pal·liarien la pobresa energètica i que caldrà fer una major pressió des dels municipis per a que les empreses siguin realment “socialment responsables”.

Eduard Berraondo agraeix i dóna paraula a Carme Trilla.

Carme Trilla, agraeix la invitació i explica el treball de la fundació que dirigeix, Habitat3.

Explica que les taxes de pobresa que actualment es fan servir no tenen prou en compte el cost de l’habitatge. Fins ara totes elles compten els ingressos de la persona, però en cap indicador es té en compte la incidència del cost de l’habitatge i això, justament, és el que més està afectant la capacitat de les famílies. A Catalunya la taxa oficial de pobresa, diu, és del 23%. En canvi, si es tingués present el cost de l’habitatge, la taxa seria del 34%. “Les dades amaguen realitats que fan un mal terrible”, ha dit.

A nivell europeu, per exemple, es fan servir taxes com la de “sobreesforç”, que és la que indica aquells grups socials que dediquen més d’un 40% de la seva renda a pagar mensualment lloguers i subministres bàsics i que són considerades de risc. Es troben en aquesta situació un ampli grup de les llars més desafavorides de Catalunya.

També ha explicat que la Fundació Habitat3 és el fruit de la col·laboració creixent entre l’administració local i el tercer sector al llarg dels temps de crisi. En el marc de la problemàtica que genera el binomi “pobresa i habitatge”, la Taula del Tercer Sector va crear a finals de 2014 una fundació que actualment proporciona habitatges i servei a 600 persones amb situació de necessitat especial.

Eduard Berraondo agraeix la intervenció i dóna la paraula a l’alcaldessa de Sta. Coloma de Gramenet.

Núria Parlon agraeix la invitació i les intervencions dels anteriors ponents. Detalla la realitat dels barris de les poblacions de la ribera del Besòs, que a més de patir necessitats materials també tenen altres necessitats indirectes però no menys importants: educació, accés a la cultura, oportunitats professionals. Per no esmentar, diu, el cas invisible dels infants o les persones grans en risc d’exclusió, que són “protagonistes silents” de la crisi. Al Besòs els indicadors de pobresa són elevats, l’atur és de llarga durada i no hi ha gaires ocasions de reintegrar-se en el mercat laboral, a menys que sigui en situació de precarietat laboral.

Parlon ha dit que distribuir recursos per a estabilitzar les famílies és quelcom que s’ha de fer, però que això no pot quedar-se aquí, sinó que cal proporcionar noves oportunitats de reciclatge i reinserció en el mercat laboral. Es per això que totes les actuacions han de portar implícit un pla de treball per a promoure la creació de llocs de treball en condicions de dignitat i no de precarietat.

Igualment, ha reclamat el suport de les administracions a les empreses petites i mitjanes, que tenen dificultats en l’accés al crèdit i a la contractació de treballadors. “El que volem és evitar la cronificació de la pobresa”, ha dit, en referència a que cal parar el cop però també treballar altres aspectes que ajudin a cobrir necessitats vitals, assistencials i materials de les persones.

Eduard Berraondo agraeix la intervenció i dóna la paraula a l’Alcalde de Sabadell.

Juli Fernàndez també agraeix la invitació i explica la situació des de Sabadell. Comenta que quan van arribar a l’alcaldia van fer una diagnosi de situació i que van comparar-la amb el 2007. Van veure que l’impacte de la crisi va ser devastador. Les prestacions per a cobrir la pobresa energètica van multiplicar-se per milers.

El nombre d’aturats a Sabadell actualment és d’uns 16.200. I d’ells n’hi ha molts que no tenen cap prestació. Les actuacions de l’ajuntament en aquest sentit han estat diverses. Primer per a fer front a l’emergència, donant resposta immediata i adequant l’estructura pública. Es va crear així un servei d’urgències i emergències socials, que compta amb personal especialitzat que permet atendre situacions emergents i diferenciades.

A nivell pressupostari això ha suposat destinar 16 milions d’euros de pressupost social que també inclouen l’atenció domiciliaria, el pagament de factures energètiques, nous pisos al parc d’habitatge social, etcètera.

Fernàndez reclama un compromís més gran de les empreses de subministrament. Diu que la Responsabilitat Social Corporativa no és un tema de promoció o de connexió amb els clients, sinó de compliment estricte de la llei. Ara, aquesta llei 24/2015 ha proposat un protocol d’instruccions que clarifica el paper de cadascú. Però també reclama certa proactivitat per part dels ajuntaments. És molt important que els municipis siguin els que contactin amb les empreses elèctriques i els notifiquin situacions d’impagament per causa de pobresa abans no es produeixi el tall energètic.

Fernàndez ha coincidit amb els anteriors ponents en relació a la importància de pensar, també, en estratègies a llarg termini que ajudin als col·lectius desafavorits a generar noves oportunitats. I també cal col·laborar amb el sector acadèmic: “Les societats formades s’han demostrat més resistents a la crisi”, ha dit.

Per últim, ha explicat el malestar del seu municipi amb les recents mesures decidides per la UE en matèria de tractament dels refugiats de Síria: “la bandera europea i espanyola estan arriades a Sabadell fins a final de setmana” en senyal de protesta. Considera que cal un nou país, en el marc d’una república catalana, que permeti disposar dels recursos necessaris per a portar a terme efectivament els plans de xoc.

Debat

A continuació, Eduard Berraondo ha obert un torn de paraula per a que els ponents poguessin ampliar les seves explicacions sobre alguns dels temes que han anat sortint en les intervencions.

Mercè Conesa comenta que ara la problemàtica és coneguda i que ja hi ha hagut accions concretes. Però ha comentat que potser no són actuacions prou ràpides. Explica que els alcaldes i la Diputació de Barcelona van posar en marxa, el desembre passat, un pla d’emergència social dotat amb 10 milions d’euros i que la setmana anterior se n’ha destinat 30 més. En total, durant els 4 anys de mandat, es destinaran 120 milions d’euros a promoure l’ocupació i es pretén que no siguin els ajuntaments els que ho facin sols sinó en col·laboració amb les entitats socials.

Finalment, ha manifestat que és “una vergonya” la suspensió de la llei de la pobresa energètica, comentant que “si cal desobeir, ho farem”. La Diputació de Barcelona, diu, seguirà treballant i recolzant els ajuntaments per a que atenguin les emergències, però també la capacitació social de la gent a nivell llarg termini.

Ignasi Gimenez explica que els serveis socials municipals estan col·lapsats i que els terminis d’atenció a les persones amb necessitats estan sent lents, d’un mes de durada. Diu que cal ser sincers: la capacitat dels municipis és limitada i les administracions públiques van sempre al darrere, tot i que els ajuntaments són els més avançats. La ILP 24/2015, per exemple, va ser creada per les plataformes socials, però no per cap grup parlamentari o ajuntament.

Carme Trilla explica que el dia anterior va reunir-se amb el Síndic de Greuges i que es va comentar que la llei 24/2015 es va aprovar de forma precipitada i per sorpresa. “Es van transferir responsabilitats als ajuntaments, però no recursos”, ha dit.

També ha recalat una major homogeneïtzació dels criteris de treball entre administracions. No hi ha hagut, diu Trilla, “prou planificació fins ara” i cal major coordinació. Finalment, demana que també es tinguin en compte altres temes de l’habitatge que han passat a un segon lloc, com ara l’infra-habitatge o l’habitatge per a joves, i reclama que es recuperi la figura del “Pla Local d’Habitatge” com a visió integral dels municipis de cara al present i al futur.

Núria Parlon ha parlat sobre l’escassedat dels pisos públics disponibles i ha dit que si no s’és un ajuntament gran “com Madrid o Barcelona”, és molt difícil parlar amb les entitats financeres. Ha parlat també de l’Agència Catalana de l’Habitatge, però ha destacat que té poca disponibilitat. A Santa Coloma, el parc públic està ocupat en un 100%.

Juli Fernàndez ha tornat a destacar que, en situació d’emergències, l’important és respondre, però que la voluntat no és la de mantenir “in eternum” la situació de precarietat, sinó que cal treballar en plans a llarg termini.

Eduard Berraondo ha obert un torn de consultes obertes del públic.

Ivan Gutierrez (El Economista)-. Ha preguntat fins quin punt preveuen els alcaldes aplicar la llei 24/2015 i expropiar, si cal, pisos buits de la banca.

Mercè Conesa ha respost que Sant Cugat té un parc de 500 habitatges de lloguer ocupats al 95%. I que han aprovat un pla per a adquirir infra-habitages que estan en mans de particulars. També han decidit estudiar com emprar el parc de pisos buits a disposició de les entitats bancàries, però reconeix que no són molts perquè a la ciutat no hi ha manca de demanda d’habitatge.

Marc Verneda, alcalde de Sentmenat, comenta que els ajuntaments, a banda de no tenir recursos, pateixen algunes lleis que “dificulten i lliguen de mans i peus” la seva actuació. També opina que “ens fem trampes al solitari” perquè es parla del “risc d’exclusió social” quan en realitat les situacions són d’autèntica exclusió

Jordi Prat, Director de la Fundació Autònoma Solidaria, agraeix el debat. Diu que cal que els debats els tinguin representants locals, però també del mon de l’empresa i la universitat. Posa l’accent en l’avaluació dels esforços. La idea d’alinear i coordinar els esforços de tots és un tema important. També diu que la Responsabilitat Social Corporativa no és el que l’empresa fa amb els diners que li sobren, sinó la manera en què l’empresa fa els beneficis.

Gabriel Fernàndez, regidor de Serveis Socials de Sabadell, explica que és nou i que ve de l’àmbit social. És crític amb l’administració pública i amb la seva “incapacitat manifesta d’innovar”. Davant del canvi brutal d’escenari, els serveis socials segueixen treballant amb els mateixos sistemes de fa 10 o 15 anys, i les entrevistes, per exemple, no han canviat gaire. Opina que a l’administració li costa molt ser proactiva.

El Sr. Berraondo clou la sessió.