Els primers resultats dels Cercles de comparació dels serveis municipals de verd urbà, que inclou les zones verdes i l’arbrat en via pública, realitzat en 20 municipis de Barcelona, demostra que la majoria d’aquests municipis assoleixen els nivells recomanats per l’Organització Mundial de la Salut, amb una mitjana d’11,3 m2 d’espais verds per habitant.
El Cercle de comparació intermunicipal de gestió sostenible del verd urbà va celebrar ahir la cloenda a la segona edició, amb l’anàlisi i presentació dels primers resultats de la comparació dels serveis municipals de verd urbà. Aquesta segona edició ha suposat l’aposta per la continuïtat d’aquest espai d’intercanvi, amb una consolidació del nombre de municipis participants, fet que demostra l’interès de la temàtica per als ens locals i del plantejament escollit per la Diputació de Barcelona.
En l’acte de cloenda, el diputat d’Espais Naturals i Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, Joan Puigdollers, va assenyalar que «després dels serveis de recollida i neteja i enllumenat públic, els serveis de gestió i manteniment del verd urbà són els següents en despesa ordinària en una regidoria de medi ambient i serveis».
Dades significatives de verd urbà als municipis estudiats
Entre els diferents resultats comparatius de verd urbà en els 20 municipis analitzats, destaca que la mitjana de la dotació d’arbrat per habitant és de sis arbres per habitant als vials i de nou arbres per habitant en els espais verds, xifra que es considera acceptable.
L’estudi també destaca que en el verd urbà es consumeixen 1.800 litres per habitant d’aigua per al reg, el que suposa el gruix municipal de consum d’aigua, ja que representa el 56,7% del total de consum municipal.
Així mateix s’assenyala com les tècniques de telegestió són molt esteses en la majoria de municipis analitzats, les quals permeten estalvis importants tant d’aigua com d’energia, que poden arribar al 25%. Així mateix, també es poden aprendre bones pràctiques dels municipis on el percentatge de telegestió suposa el 75% de la superfície regada.
Una altra de les dades de l’estudi és que el 76% dels arbres del verd urbà no compten amb cap tractament fitosanitari actiu i resolen les seves problemàtiques per plagues o malures de manera natural, sense que es realitzi cap intervenció.
Cal remarcar també que predomina la gestió indirecta al servei de verd urbà, amb prop del 65% en termes relatius de despesa i el 68% en termes de la superfície dels espais verds, tot i que amb diversitat de models i realitats de gestió municipal.
Així mateix, l’estudi indica que la gestió del servei de verd urbà suposa a cada veí del municipi una despesa 19,9 € anuals. Aquesta quantitat es reparteix entre la gestió dels espais verds, amb 17,2 €, i la gestió de l’arbrat viari, amb 2,9€.
Els Cercles de comparació intermunicipal és un projecte integral de la Diputació de Barcelona impulsat pel Servei de Programació per contrastar dades municipals, mitjançant uns indicadors comuns que han consensuat entre els 20 municipis participants, amb l’objectiu de millorar el servei de verd urbà. Des de l’Àmbit de Medi Ambient es coordinen tres grans serveis ambientals municipals com són la gestió de residus i la neteja viària, l’enllumenat públic i, en aquest cas, el servei de gestió del verd urbà.
RESULTATS DE LA 2a EDICIÓ DEL CERCLE DE COMPARACIÓ INTERMUNICIPAL DE GESTIÓ SOSTENIBLE DEL VERD URBÀ
Llibre de resultats de la 2a edició
del Cercle de comparació intermunicipal
de Gestió Sostenible del Verd Urbà (2013)
Font: Diputació de Barcelona
