Eleccions 14-F: Retrat robot del Govern que ajudarà els municipis

“La ciutadania demana que els polítics deixin de barallar-se i que prenguin decisions, amb claredat d’idees, programa i objectius” 
Joaquim Nadal

“Per acomplir la seva agenda, el nou Govern necessitarà estabilitat”
Lluís Recoder

“Calen lideratges que entenguin que la sortida de la crisi passa per la creació d’activitats econòmiques sostenibles” 
Xavier Trias

“Des dels anys 80 es reclama una despesa pública caracteritzada per un 50% de despesa estatal, un 23% de despesa autonòmica i un 25% de despesa municipal. 40 anys després la despesa municipal no arriba al 14% i això genera tensió”
Joaquim Nadal

“L’època dels híper-lideratges ja ha passat i ara calen equips amb algú al capdavant que pugui arbitrar davant les diferències, o prendre la darrera decisió” 
Lluís Recoder

DIÀLEGS ALCALDES.EU

El Sr. Eduard Berraondo dona la benvinguda a tots els assistents i agraeix la presència dels participants. També fa una breu presentació del projecte d’Alcaldes.eu, introdueix els participants i els convida a una primera ronda d’intervencions. Dona la paraula, en primer lloc, al Sr. Trias, preguntant-li quin resultat caldria que es produís per que el món municipal 

Xavier Trias explica que “ens juguem molt en les properes eleccions”. Diu que estem en un moment de cruïlla, molt important pel país, marcat per la pandèmia i per les conseqüències de la mateixa, que generen una destrucció del teixit econòmic i pobresa. Diu que això afecta molt directament els ajuntaments, que es troben amb càrregues molt difícils. Creu que cal un nou Govern que tingui clar que no es pot seguir amb la situació de dependència actual. Explica que la discussió no és pas “independència sí o no?”, sinó “som o no depenents?” i “és o no és suportable el grau de dependència actual?”.

Joaquim Nadal diu que espera “un govern que governi” de les properes eleccions. Diu que venim d’una etapa de desgovern i de dubtes en la governança, amb una situació de provisionalitat que ha portat a una tessitura complicada. Diu que actualment tenim dos governs en un: una Consellera de Presidència al Palau i un Vicepresident fora del Palau. Això dificulta la capacitat de definir pressupostos, objectius i prioritats. Explica que els ajuntaments necessiten orientacions clares: pressupostos per executar, infraestructures, elements de dinamització del teixit econòmic i incentius fiscals. 

Està segur que hi haurà una “patacada” important en el teixit econòmic, molt notablement entre PIMES i autònoms, i que aquí és on el nou Govern haurà de posar l’accent. A més creu que els Governs no han d’ajudar els municipis, simplement hi ha de col·laborar i fer polítiques conjuntes amb ells. També troba a faltar tradició municipalista entre els candidats a les eleccions actuals.

Lluís Recoder diu que els ajuntaments es troben, sense murs ni trinxeres, davant dels problemes dels ciutadans. I el que creu que necessiten els ajuntaments és un govern que governi i orienti correctament les prioritats, que situa en quatre àmbits: primer, la realitat econòmica (cal revisar el model a fi que tingui en compte la creació de valor afegit, la recerca i desenvolupament, la creativitat, la reconversió de models turístics i la nova industrialització). En segon lloc, les polítiques de cohesió social en la forma de polítiques d’habitatge, educació, sanitat, etcètera. En tercer, els valors o model cultural del país del futur (si es premia l’emprenedoria o la cultura de la subvenció) i, finalment, el problema territorial i el conflicte identitari que només pot resoldre’s a través d’un referèndum.

Diu que, per acomplir tota aquesta agenda, el nou Govern necessitarà estabilitat. Entén que caldria que l’opció guanyadora hauria de poder disposar d’una majoria al Parlament i, si no és així, de voluntat d’entesa amb altres formacions.

El moderador s’interessa sobre el nivell d’estrès que els municipis han hagut de patir en aquests temps de pandèmia.

Joaquim Nadal: diu que hi ha una qüestió amb el model de finançament. Des dels anys 80 es reclamava una estructura de despesa pública caracteritzada per un 50% de despesa estatal, un 25% de despesa autonòmica i un 25% de despesa municipal. Nadal diu que 40 anys després la despesa municipal no arriba al 14% i que això genera tensió. No obstant, els ajuntaments han aconseguit generar diners i tenir-los al banc per obligació legal. No és la funció dels ajuntaments, que han de poder gastar els diners, i més durant una crisi. Aquests diners cal invertir-los en economia local i generar un “efecte cascada” que beneficiï la societat local. 

Xavier Trias: diu que de vegades els ajuntaments pateixen situacions de deute crònic i que el primer que cal fer és resoldre-les. Però una vegada aconseguit, no té cap sentit que hi hagi rigideses legals com les que havia imposat la Llei Montoro, que obligaven a guardar els superàvits. 

També diu que la situació és nova i que en 20 anys la població catalana ha passat de 6,5 a 7 milions d’habitants, i que aquest major nivell de despesa ha vingut acompanyat d’una crisi econòmica i una pandèmia que ha ensorrat sectors importantíssims com ara el turisme o la cultura. Tot això genera un problema molt important de manca d’ingressos en els ajuntaments. Diu que la situació actual de la Generalitat és de pràctica fallida i que cal pensar en com sortir de la crisi i què fer una vegada s’hagi sortit.

Lluís Recoder: explica que la reacció davant de la pandèmia “ha anat per barris” i que no tothom ho ha fet de la mateixa manera. Creu que sí que hi ha hagut una acció generalitzada per posar remei a la crisi social, que ha passat per donar ajuts a comerços, restauració i turisme. Però aquests ajuts s’acaben i podem arribar a uns moments molt crítics.

Joaquim Nadal: reflexiona sobre el model de societat al que s’està anant en quant a la cultura de l’estímul i l’emprenedoria versus la de la subvenció. Diu que ambdós són necessaris. Però que el darrer només té sentit en situació d’emergència extrema, i no pot esdevenir un hàbit.

Creu que els temes esmentats pels altres ponents han de formar part de l’agenda dels ajuntaments: canvi demogràfic, polítiques deficitàries d’habitatge, crisi del turisme, crisi del comerç, cultural…

El moderador planteja ara sobre la perspectiva del lideratge necessari. Quin panorama albiren els ponents en aquest sentit?

Xavier Trias diu que “o tenim un govern amb les idees clares en matèria de pobresa de desigualtat social, o anirem molt malament”. Calen lideratges que entenguin que la sortida de la crisi passa per la creació d’activitats econòmiques sostenibles. En canvi, creu que hi ha lideratges que es basen en el contrari: convertir la gent en dependent. “I si ets dependent, acabes empobrint-te”.

Totes aquestes decisions només són possibles amb un govern fort o amb voluntat de pacte. Recorda que quan ell era Conseller de Sanitat es va poder establir una col·laboració estreta entre el Govern de la Generalitat i els ajuntaments de tots signes, especialment entre CiU, PSC i Iniciativa. Actualment, potser ja no és factible, però el sistema sanitari actual no s’explicaria sense aquella voluntat d’entesa.

El moderador pregunta sobre la possibilitat de pactes entre les formacions guanyadores de les eleccions del 14-F.

Lluís Recoder: diu que les enquestes “les carrega el diable” i que poden donar lloc a sorpreses. Diu que voldria que hi hagués un Govern amb voluntat de col·laboració i de tirar endavant programes basats en acords. Assegura que l’època dels híper-lideratges “ja ha passat” i que calen equips amb algú al capdavant que pugui arbitrar davant les diferències, o prendre la darrera decisió.

Creu que la política s’ha convertit en un joc de molt curt termini i que ja no es pensa tant en la jugada a futur.

El moderador pregunta si la imatge que ha transmès el Govern sortint ha estat de manca de cohesió i descoordinació.

Xavier Trias admet que no pot jutjar completament, perquè no ho ha vist des de dins. Però que creu que es dona la impressió d’una manca de lideratge sense autoritat. Diu que el país necessita lideratges clars i que s’expliquin bé, perquè, si no, es genera desconcert en temes de fons i de forma. És igual si es tracta de parlar de la independència del país o de coses palpables com la sanitat, o les polítiques, la sensació és de desori. 

Joaquim Nadal creu que no és estrictament necessària la presència d’una figura carismàtica i que hi ha lideratges que poden guanyar-se el carisma de manera progressiva. La clau és un govern que sigui estable. I recorda que en els Governs del “Tripartit” en què va participar, sovint se’ls criticava pel mateix i que se’ls anomenava “Dragon Khan”. Creu que actualment aquell “Dragon Khan” sembla un “joc de criatures” en comparació al que es veu avui, tot i que no ho pot jutjar. Recomana superar les pressions internes i externes i buscar estabilitat, perquè “la gent demana que els polítics deixin de barallar-se i prenguin decisions, amb claredat d’idees¬, programa i objectius”.

També alerta que cada dia apareixen experts en els mitjans, avalats pel seu propi centre de recerca o càtedra, que “amb gran alegria” posen en qüestió les decisions del Govern. Per exemple, la de mantenir el curs a les escoles. Diu que si el país no hagués mantingut obertes les escoles, el país estaria molt pitjor ara. Creu que cal atorgar confiança al Govern.

Lluís Recoder opina que els membres del Govern han d’actuar com a homes i dones d’estat, amb ideologia i adscripció partidista, si es vol, però que sàpiguen deixar el joc de politiqueria en un segon terme davant de la gravetat de la situació. Això vol dir prendre decisions incòmodes i difícils. “Si pensa en enquestes i popularitat, anem malament”. Cal prendre decisions i explicar-les amb valentia, parlant amb la ciutadania com a adults, sabent que no sempre les entendran”.  Com que segurament el govern serà de coalició i no hi haurà cap força predominant, recomana que els partits guanyadors es tanquin a parlar el temps que calgui, que pactin un programa i que l’apliquin explicant-lo a la societat.

El moderador pregunta sobre la postura d’alguns partits que diuen que vetaran les aliances amb altres partits.

Joaquim Nadal diu que anys enrere hi va haver qui va anar a cal notari dient que no pactaria i que l’endemà de les eleccions l’aritmètica fa saltar pels aires aquests compromisos. Diu que sempre hi ha hagut pactes entre rivals en totes direccions i que costa de veure que es posin vetos de manera tan explícita i que després se n’hagin de desdir. Insisteix en què cal definir polítiques cooperatives en què govern i oposició superin les picabaralles “de baixa estopa” i defineixin grans horitzons per sortir de la situació en què ens trobem.

El moderador pregunta sobre el posicionament que ha de tenir el Govern en quant als fons europeus que s’han compromès.

Xavier Trias diu que són una eina importantíssima i bàsica. Creu que és com un “Bienvenido Mister Marshall” que pot implicar molts diners que s’han de gastar bé. Cal que la Generalitat, l’Estat i els ajuntaments tinguin molt clars els objectius que volen aconseguir. També diu que cal tenir en compte la societat civil en aquests projectes. I demana que l’ajuntament de Barcelona tingui un criteri més clar en això i que no pot estar només en contra del poderosos.

Lluís Recoder diu que els fons europeus no seran una pluja de diners com ho va ser el Plan E. És més aviat una política que intenta pensar en el futur de manera alineada amb uns models de sostenibilitat i innovació. Diu que els ajuntaments hi tindran un paper bastant secundari, perquè aquests projectes van més adreçats a la societat civil i a l’emprenedoria privada. També diu que, davant la intranquil·litat de moltes persones i de sospites de repartiment clientelar dels diners, està segur que la UE vetllarà per posar controls i assegurar que aquests diners vagin a projectes que facin de motor econòmic.

Joaquim Nadal: està d’acord en la idea de dedicar aquests fons a la reconversió del model productiu, les xarxes de comunicació, les infraestructures tecnològiques, etcètera.

El moderador pregunta si els ponents veuen preocupants les actuals circumstàncies de cara a la participació en les eleccions del 14-F.

Xavier Trias admet que la pandèmia i el desencís de la gent fa que manqui la il·lusió que altres vegades hi ha hagut. Però espera que hi hagi una participació propera al 60% i que li sembla un nivell equiparable al de processos electorals europeus. No és pessimista.

Joaquim Nadal té més aviat por que els guanyadors es mantinguin en un marc de pensament de política per blocs i que no s’aconsegueixin consensos transversals. Tem que no hi hagi prou preocupació en temes importants.

Lluís Recoder diu que demanaria als escollits que prescindissin de l’entorn mediàtic i del hooliganisme de les xarxes socials. I que actuïn amb alçada de mires. No vol perdre l’optimisme.

El moderador agraeix les intervencions i dona per tancat el diàleg del dia d’avui.