Catalunya és un país de pobles. Ho diuen les xifres: dels 947 municipis que hi ha, prop de 700 tenen menys de 3.000 habitants censats. Aglutinen només un 7% del total de la població, però, en canvi, els seus termes municipals ocupen gairebé el 70% del territori.Els números són els que són, però la gestió del país no sempre està pensada tenint en compte aquesta realitat. “Les lleis es fan a les ciutats, pensant només en les ciutats”, lamentava ahir l’alcaldessa d’Ordis, Maria Crehuet. No és l’única representant d’un poble petit de Catalunya que comparteix aquesta opinió. Ahir, en el marc d’una trobada amb alcaldes de municipis petits coorganitzada per Alcaldes.eu i el diari El Punt Avui, els edils participants van aprofitar per fer un crit d’auxili per unes lleis i unes normatives que no encotillin encara més la gestió dels respectius pobles. I si bé són ells els que ho pateixen, no són els únics que són conscients d’aquesta distorsió entre el que es decideix al despatx i el que s’ha d’aplicar per fer funcionar el dia a dia de qualsevol poble. “Cal fer un esforç per aproximar-nos més a una realitat que no està al cap dels que pensen les lleis”, deia des de la fila zero l’exconseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, reconeixent que les normes es fan pensant en una realitat de país diferent.