Els alcaldes asseguren que és "molt difícil" quantificar les pèrdues als boscos
Un terreny calcinat a l’Alt Empordà.
Un magatzem de farratge totalment calcinat d’una explotació a Llers, a l’Alt Empordà.
Un terreny calcinat a causa del gran incendi de l’Alt Empordà.
Girona (ACN).- Els ajuntaments afectats pel gran incendi de l’Alt Empordà ja han presentat una primera valoració dels danys per valor d’1,5 MEUR al Consell Comarcal. Aquestes xifres inclouen les pèrdues municipals i, en alguns casos, els danys a particulars tot i que només és una valoració inicial perquè la majoria dels ajuntaments asseguren que és "molt difícil" quantificar econòmicament les pèrdues de massa forestal. Els consistoris poden presentar fins aquest divendres el recompte de les pèrdues al Consell Comarcal i els particulars tenen com a data límit el 20 d’agost. Un cop hagi passat aquest termini i s’hagi fet el recompte complet es podrà conèixer la xifra definitiva.
Durant aquests dies, els ajuntaments afectats pel gran incendi de l’Alt Empordà han realitzat un recompte de totes les pèrdues que van patir a causa del foc. En concret, els 16 ajuntaments consultats per l’ACN han detallat que els danys – tant d’àmbit municipal com privat- arriben als 1.468.267 euros. Els consistoris tenen fins aquest divendres per presentar les seves pèrdues al Consell Comarcal de l’Alt Empordà, una data que s’allarga fins al proper dia 20 d’agost en el cas dels particulars.
La gran majoria dels consistoris consultats per les periodistes de l’ACN Anna Camps, Lourdes Casademont i Nerea Guisasola han detallat que el foc va calcinar diversos equipaments municipals, camins, senyalitzacions i massa forestal. Aquest últim aspecte és un dels que ha causat més maldecaps a l’hora de presentar els recomptes perquè, segons els consistoris, és "molt complicat" quantificar econòmicament els danys o les pèrdues als boscos de la zona. A més, aquest impediment se suma a què la majoria dels municipis consultats no tenen registrats els danys a particular. Localitats com La Jonquera, Llers, Capmany, Agullana, Darnius o Biure són alguns dels municipis que van resultar més afectats a causa d’aquest gran foc.
Pèrdues que oscil·len entre 15.000 i 500.000 euros
En el cas del terme municipal de Capmany, l’alcalde la localitat, Jesús Figa, ha explicat que el foc va afectar el 80% del municipi, unes 2.500 hectàrees i que ha causat danys que ascendeixen fins als 26.000 euros. En concret, fan referència a desperfectes al cementiri, a la deixalleria, senyalitzacions, als pals de l’enllumenat públic, a la megafonia del poble, contenidors i altres elements de mobiliari urbà. En aquest cas, no tenen quantificades les pèrdues dels particulars perquè els han derivat al Consell Comarcal.
Pel que fa a la Jonquera, l’incendi ha costat a l’ajuntament uns 90.000 euros, entre conceptes immaterials com les hores extres que van treballar els membres del consistori i els danys a infraestructures del municipi. L’alcaldessa de La Jonquera, Sònia Martínez, ha explicat que els han arribat una cinquantena d’expedients de particulars tot i que només "tres o quatre" podran optar a les ajudes estatals perquè han sofert danys al primer habitatge. En aquest municipi, el foc va cremar més de 2.300 hectàrees. "És molt difícil valorar el cost o les pèrdues que l’incendi ha suposat pel que fa a boscos i arbres del terme municipal", ha afirmat.
Un problema amb el qual també es troba el municipi de Llers. L’alcalde d’aquesta localitat, Carles Fortiana, ha explicat que no tenen quantificats els danys perquè la gran majoria de la zona calcinada – 1.500 hectàrees de les 2.012 cremades- són de particulars o es tracta de bosc de pi i alzina propietat de l’Ajuntament.
Pel que fa a Agullana, els danys municipals i privats sumen 510.583 euros. D’aquests, 436.631 euros són de particulars (masos, infraestructures, maquinària, bestiar mort) i 73.952 euros de l’Ajuntament en referència a desperfectes en jardineria, parcs infantils o a la xarxa d’aigua. L’alcalde d’aquesta població, Alfons Quera, ha destacat que no saben com quantificar econòmicament el bosc perquè el seu valor "és baix". El gran incendi de l’Alt Empordà va cremar el 52% del municipi, és a dir, unes 1.400 hectàrees.
D’altra banda, el consistori de Darnius ha calculat que les pèrdues municipals i particulars ascendeixen fins als 100.000 euros. La gran majoria d’aquests danys, gairebé el 95% del total, són de particulars que han patit desperfectes en els seus masos, tancats, coberts, camps o que han perdut animals o propietats com caravanes.
Pel que fa a la localitat de Biure, el consistori ha quantificat en 38.269 euros les pèrdues a causa del foc que inclouen l’accés al pavelló, danys al centre cívic, al cementiri, al repetidor de televisió o al dipòsit i equipaments de captació d’aigua potable. Aquest municipi de l’Alt Empordà va veure com l’incendi calcinava el 95% del seu terme municipal, és a dir, unes 961 hectàrees.
L’Ajuntament de Terrades acudeix directament a la Generalitat
A Terrades, l’alcalde Isidre Felip, ha explicat que el consistori ha quantificat els danys en uns 320.000 euros dels quals vora 300.000 són de particulars. El foc va cremar 583 hectàrees i entre elles hi havia 3.000 arbres, la gran majoria dels quals eren cireres i oliveres. A més, el foc va calcinar dos habitatges que s’hauran de rehabilitar totalments, dos coberts agrícoles i dos garatges, entre d’altres elements. Felip ha explicat que el consistori ha decidit acudir directament a la Generalitat i no ha presentat les seves pèrdues al Consell Comarcal.
Pel que fa Avinyonet de Puigventós, el 32% d’aquesta localitat va quedar afectada per aquest gran incendi. A grans trets, el foc va cremar la zona de La Garriga – un espai forestal d’alt interès- tot i que es va poder aturar a l’entrada nord del municipi. "No hi ha desperfectes importants a nivell material però hem quantificat en 3.000 euros les despeses de l’aigua utilitzada per a les tasques d’extinció i el lloguer, d’un dia, d’un grup electrogen per als veïns tot i que no es va haver de posar en marxa", ha assegurat l’alcalde d’aquesta localitat, Josep Maria Bartolomé.
A Cantallops, el consistori ha fet recompte i els danys arriben als 13.215 euros en referència a l’avituallament dels Bombers de la Generalitat i el lloguer de grup electrògens, entre d’altres elements. Una xifra superior a la del consistori de Vilanant. En concret, l’alcaldessa d’aquesta localitat, Anna Palet, ha explicat que el foc va cremar el 30% del municipi i han calculat uns 5.000 euros en danys a camins de BTT, vorals, panells d’informació o despeses d’aigua. "Els treballs d’extinció del foc van fer malbé algunes zones i camins del municipi", ha afirmat Palet. No obstant això, la principal pèrdua en aquest municipi ha estat la zona forestal de la Garriga d’Empordà. "No es pot ni quantificar en paraules, la pèrdua ecològica ha estat immensa" ha explicat l’alcaldessa.
Pèrdues de 26.000 a Figueres
Pel que fa a la capital de la comarca de l’Alt Empordà, Figueres, el consistori ha xifrat en 26.000 euros els danys a la xarxa d’abastament d’aigua des de l’embasament de Boadella i fins a l’estació potabilitzadora de Figueres.
Aquesta infraestructura està formada per dos tubs que transcorren soterrats des del punt de captació fins a la planta de Figueres situada al costat del Castell de Sant Ferran. Només en un punt – per sobre el pas del riu Muga – la xarxa és aèria i és exactament en aquest espai on es va produir l’afectació més important. La reparació d’aquests danys té un cost elevat de 26.000 euros i per aquest motiu el govern municipal confia que els treballs es puguin fer amb els fons destinats als afectats per l’incendi.
L’incendi va calcinar una hípica de Masarac
Un objectiu que també comparteix l’Ajuntament de Masarac. L’incendi va cremar el 40% del municipi, sobretot el nucli de Vilamadal. L’ajuntament ha calculat que els danys arriben fins als 300.000 euros dels quals una part molt important – uns 250.000 euros – correspon a una hípica que va ser engolida pel foc. A més, també han quantificat les pèrdues de tres granges d’un mateix particular i hi ha sumat els tres camions de gasoil i aigua que van ser necessaris per apagar el foc.
Un altre municipi que ha quantificat els desperfectes ha estat Pont de Molins. En aquest cas, l’alcalde d’aquesta localitat, Josep Fuentes, ha valorat en 36.200 euros les pèrdues tot i que encara no tenen registrats els danys dels particulars. El consistori, com molts d’altres de l’Alt Empordà, han enviat una carta o circular als seus veïns explicant que si han patit danys i no tenen assegurança acudeixin al Ministeri de l’Interior i si han patit pèrdues en àmbit agrari es posin en contacte directament amb el Departament d’Agricultura.
Finalment, tant el municipi de Cabanes com el de Sant Climent Sescebes, no han patit danys importants i no han portat a terme els peritatges perquè, segons els dos consistoris, no compensava realitzar aquests recomptes. Pel fa que fa a Albanyà, el seu alcalde, Joan Fàbregas, ha explicat que el foc no va arribar al municipi i només han registrat pèrdues econòmiques pel que fa als negocis turístics de la zona com càmpings i cases rurals que han patit anul·lacions de les reserves durant aquests dies.
Aquesta estimació d’1,5 MEUR de danys és només una valoració inicial dels ajuntaments afectats pel foc de l’Alt Empordà. En principi, el Consell Comarcal donarà a conèixer a partir el 20 d’agost la xifra definitiva general de pèrdues. No obstant això, el sindicat Unió de Pagesos (UP) ja va fer una primera valoració, ara fa una setmana, dels danys que havia patit la pagesia de l’Alt Empordà. UP va detallar que els desperfectes en maquinària, infraestructures, farratges, palla i gra arribaven als 3 MEUR. Una primera xifra que podia ascendir molt més perquè no tenia en consideració les pèrdues en produccions de conreus permanents com l’olivera o la vinya ni tampoc els danys en les produccions forestals.
