Només Guils, on el mes de març va prosperar una moció de censura, ha trencat una situació general de governs estables, que més aviat s’han reforçat establint pactes amb la legislatura ja iniciada
Els ajuntaments de l’àrea central han tingut un primer any de plena estabilitat governamental. Segurament, amb els seus esculls en el dia a dia (per exemple, de finances molt tocades pel mandat de la covid, i en què molt executius han iniciat mandat amb una pujada d’impostos i taxes), però sense gairebé cap entrebanc que hagi trastocat els equilibris de forces dins de cada consistori. Dit d’una altra manera, tret d’una única excepció, governs i oposicions es mantenen ara com ara en la mateixa posició que en arrencar l’actual mandat, i les vares de batlles i batllesses no han canviat de mans. L’única tempesta que, en el cas de l’àrea central, ha alterat aquesta bonança ha estat a Guils, a la Cerdanya, on ha caigut l’única moció de censura que ha forçat un canvi d’executiu i d’alcaldia.
Si alguna situació s’ha produït ha estat encara el reforç de governs que, inicialment, havien decidit entomar la legislatura en solitari malgrat que no tenien majoria absoluta, i pel camí han acabat lligant socis en el ple municipal per assolir aquesta superioritat numèrica que els proporcionés més garanties i marge de maniobra.
Aquest és, a grans trets, el balanç que es pot extreure d’un primer aniversari. El que avui, 28 de maig, es compleix de la celebració de les últimes eleccions municipals, que van donar lloc a la composició i constitució dels Ajuntaments que estaran vigents encara durant els pròxims tres anys (fins a les eleccions del maig del 2027).
