“Els Ajuntaments fan una tasca essencial en la vida del ciutadà”

Té tota la raó. És un tòpic, però jo crec que al final, som els representants del poble a través d’uns resultats electorals i d’uns vots determinats, i per tant, crec que el polític, i ara més que mai, ha de ser el més proper possible. De totes maneres, val a dir que en els municipis petits com és el nostre, això és bastant freqüent i comú. 

 

Però és que és veritat. L’alcalde d’un territori petit com el nostre, ha de saber que per un tema de proximitat, ha d’utilitzar un llenguatge planer, perquè entre d’altres coses, tractes a la gent al carrer, no al despatx.

 

Sí. Jo penso que la política ha de ser pedagogia, ha de ser intentar expressar-nos de la millor manera possible, que sigui proper al ciutadà i que li proporcioni solucions, perquè al capdavall, per això estem aquí, a l’Ajuntament, per intentar solucionar els problemes de la gent de la millor manera possible, no pas per crear-los. 

 

És cert. Penso que la política municipal ha estat bastant convulsa perquè hi hagut molts personalismes, que crec que és una cosa que en política caldria desterrar, començant per nosaltres, mateixos, ja que la Federació de Convergència i Unió anava separada. Aquí el que penso que és important i al que la gent li interessa, més que les picabaralles, és que el carrer estigui net, que hi hagi un bon passeig marítim i que no tinguem deutes. I a partir d’aquí el que cal és treballar de forma conjunta. 

 

Quan vam accedir al govern, érem un dels 40 municipis més endeutats del país, amb un un dèficit de tres milions i mig d’euros de curt termini. En aquests dos anys, hem aconseguit una rebaixa substancial del dèficit, hem renegociat contractes amb els que teníem concessions, i hem fet unes revisions a fons de tot el tema de subvencions, on hi havia molta generositat. Així que esperem que en aquest 2013 acabarem amb un romanent positiu de tresoreria. Tot i que la situació és molt complexa i complicada, quan un gestiona de la forma més eficient possible, els resultats es veuen de seguida. 

 

En bona part per la manca de professionalització. Jo, francament no crec que en política hi pugui entrar tothom. Si a mi com a mestre em demanen una titulació, doncs com alcalde també hauria de ser això, ja que si no, ens trobem amb un municipi com Canet,  amb 12 milions d’€uros de pressupost, que si no té al capdavant una persona preparada, es poden prendre decisions equivocades.  

 

I tenir clar que els sous de l’alcalde i regidors són els sous de tothom, que el paguen els ciutadans del poble, i per tant, cal ser al màxim curós amb tot el tema de la despesa. I nosaltres crec que som un bon exemple. Amb menys recursos que mai, estem aconseguint treure el coll, i per exemple la neteja viària és molt millor ara que fa dos anys. Així que és un tema de gestió i de dedicar-hi moltes hores, evidentment. 

 

No exactament. Els polítics, en aquest cas l’alcalde i els regidors, han de ser persones properes al ciutadà però amb cert grau d’iniciativa i empenta. Han de saber gestionar una estructura com l’Ajuntament, perquè no ens enganyem, no deixa de ser una empresa que dóna serveis al ciutadà i que ha de ser portada per un perfil de lideratge i proximitat al ciutadà. 

 

Efectivament, fins fa pocs anys, Canet era clarament un poble industrial dedicat al sector tèxtil. Pensi que aquí teníem una empresa que es deia Pulligan, on hi treballaven 1.200 persones. Als anys 90 això comença a davallar i la gent va començar a treballar fora, prop de l’àrea metropolitana de Barcelona o a Girona. I ara el que estem intentant és canviar una mica el model econòmic i passar al cultural, que aquí és molt potent, especialment pel que fa al modernisme. Esperem que en els propers anys ho poguem aconseguir, però vaja, això serà a llarg termini. 

 

Estem a la mitjana de la comarca, als volts d’un 17-18%, especialment entre joves. Per això hem d’intentar potenciar els cicles formatius, per a què el jovent pugui tenir una bona base, i així disminuir la taxa d’atur al màxim possible. 

 

Doncs sí. L’actiu més important que tenim a Canet és la Fira Modernista, que la fem al mes de setembre. Aquest any farem la sisena edició, i això ens està provocant una gran arribada de gent al poble durant aquest cap de setmana. Per tant és allò que li deia: aquest canvi de model, d’un industrial, tèxtil, que s’ha esgotat, a un model on podem aprofitar el patrimoni modernista que tenim. I en tenim molt. A Sitges, per exemple, es venen com a ciutat modernista, quan només tenen un parell de coses, i nosaltres, en tenim a dotzenes d’edificis modernistes, que hem de posar en valor. 

 

Doncs mira, aquí va ser el feu de Domènech i Montaner, tenim el Castell de Santa Florentina, i després molts altres edificis amb empremta modernista com la casa Roura, que és un restaurant, o Villaflora, o el mateix cementiri municipal. Tenim una riquesa molt important i l’hem d’aprofitar. 

 

I també hem de treure profit d’això. Ara hem mancomunat una ruta modernista amb Mataró, per exemple, i em penso que els ajuntaments hem d’anar cap aquí, valorar el nostre patrimoni i unir-nos per fer-lo atractiu. 

 

Miri, crec que durant molt anys els Consells Comarcals han tingut la seva funció d’ajuda al territori, però també penso que a vegades els Ajuntaments podríem solucionar molts dels problemes que els plantejàvem. I per això penso que la ciutadania a vegades no entén l’excés d’entitats supramunicipals com els Consells o les Diputacions, per exemple. I no estic parlant d’eliminar-les sinó d’optimitzar-les, adequar-les a la realitat actual. 

 

En això m’hi oposo radicalment, entre d’altres coses perquè un ciutadà quan té un problema el primer que fa és anar a un Ajuntament i si li dius que se’n vagi a la Diputació a solucionar-lo el problema pot ser més gran. Sí, els Ajuntaments han d’existir encara que sigui en municipis petits: ho trobo absolutament bàsic, però repeteixo, també hem de ser més eficients. No li podem dir al ciutadà que ve amb un problema que pregunti al Consell Comarcal, ho hem de solucionar nosaltres. Els Ajuntaments, per petits que siguin, fan una tasca essencial en la vida del ciutadà. 

 

Sí, això també podria passar. Si per exemple el municipi de Sant Pol o Sant Cebrià de Vallalta depengués de Canet, podria passar que si a l’Institut es trenca una persiana per exemple, mentre que la brigada d’obres i serveis ve el dia següent i la repara, amb aquesta llei suposaria que vindrien aquí i jo els hauria de dir: “Escolti, això no depèn de mi, jo no tinc pressupost per això, vagi al Departament i que li arreglin”. I és molt possible que passés tot el curs, i aquella persiana continués sense arreglar-se. Així que hauríem de ser molt curosos en com reorganitzem el món local, perquè el que farà és que moltes de les coses que fem als Ajuntaments es deixin de fer i això serà preocupant. 

 

Això per descomptat. Quan les reformes es fan des d’un despatx de Madrid, obviant absolutament el territori i per un interès clarament polític, el que es fa és buidar de contingut el món local, que al final és el pal de paller d’un país. I crec que són els pobles petits els que al final amb la seva gent i la seva força fan que la gent tingui consciència de poble i de país. 

 

Dels ajuntaments, sí, però també de la gent que fem política municipal, siguin alcaldes o regidors. A vegades, quan algú et ve amb un problema molt greu a nivell econòmic o de desnonament, saber que tens el suport de l’alcalde o el regidor és del tot imprescindible. Podràs o no solucionar el problema, però el component humà d’un alcalde o regidor ha de ser sempre molt palès. I és el que intento com a representant d’un municipi: la idea que aquí no es treballa només per un sou, sinó per alguna cosa més. 

 

Doncs mira, contribuint amb tot allò que podem. Aquí a Canet dels disset regidors de l’Ajuntament, dotze tenim un clar accent nacional; no diria que independentista, però sí nacional. Per tant, amb una clara tendència que algun dia podrem decidir el nostre futur i ajudar en el sentit de donar tot aquell suport logístic i a vegades també econòmic tant a l’Associació de Municipis per la Independència com a l’Assembla Nacional Catalana. Entre d’altres coses, perquè és la majoria del poble.