“Els ajuntaments hauríem de produir-nos la nostra energia”

Com defineix el seu estil de fer política?

Intento ser humil i treballador. Aquí estem per servir la gent. No tenim respostes per tot, ni de tot depèn de nosaltres. Però a mi m’agrada treballar per la gent, escoltar-la i envoltar-me dels millors, si em permeteu que ho digui. M’agrada tenir un bon equip de govern i això demana fer molts equilibris per coordinar gent vàlida. El municipi en surt beneficiat.

Jo soc fill de Sant Quintí de tota la vida. M’he passat més temps vivint com a ciutadà ras que fent d’alcalde. Aquesta serà una etapa que durarà un temps, no pas tota la vida. No vull protagonismes, ni destacar per sobre de ningú. Només vull contribuir amb un granet d’arena amb rigor, treball, voluntat i amb les solucions que pugui aportar per viure millor.

M’he passat més temps vivint com a ciutadà ras que fent d’alcalde. Aquesta serà una etapa que durarà un temps, no pas tota la vida.

Que diria que li ha aportat l’experiència de fer d’alcalde?

Un aprenentatge molt gran del que és el meu poble. He conegut moltes persones que d’altra manera només hauria saludat. Ara entenc les seves problemàtiques, l’entorn, les entitats, les empreses, els treballadors de la casa i els altres companys de l’equip. 

També he vist que quan ets alcalde hi ha molta gent que s’acosta a tu per veure si en pot treure alguna cosa. Et cal ser íntegre i tenir uns valors clars per saber destriar el gra de la palla en aquests tipus de casos. I treballar pel bé comú i la millora col·lectiva. Cal una esquena molt amplia i un compromís clar.

He vist que quan ets alcalde hi ha molta gent que s’acosta a tu per veure si en pot treure alguna cosa. Et cal ser íntegre i tenir uns valors clars per saber destriar el gra de la palla.

Li hem demanat unes fotografies personals. Ens pot dir quines són i per què les ha triat?

N’he triat tres, tot i que m’ha costat molt fer-ho. Una de quan era petit, una de més jovenet i una de contemporània. La de petit és de l’estiu, a la platja o en una piscina, no recordo, i amb un flotador. M’ho passava molt bé. A casa actualment estic vivint un moment semblant amb els meus fills. Quan tens nens a casa vius un moment preciós i sembla que el temps s’aturi, perquè vius les estacions de manera molt satisfactòria. Ara, malauradament, tinc poc lleure amb els meus fills, però el que tinc, miro que sigui de molta qualitat.

La segona que he agafat és de quan tenia 13 o 14 anys. Jo feia de Sant Miquel amb el Ball dels Diables de Sant Quintí, que és una tradició centenària. Feia d’una de les figures típiques i el meu tiet Pep, al darrere meu, feia de Llucifer. Si no recordo malament, la fotografia és d’una representació que vam fer a Calaf. Per a mi significa la implicació que tenim amb el poble. Jo he participat en moltíssimes entitats i actualment soc al Ball d’en Serrallonga des de 2007.

I la tercera foto?

És més recent. És al Paranimf de la Universitat de Barcelona, en un acte de setembre de 2017. Com a alcalde vaig anar a signar el meu compromís amb el Referèndum de l’1 d’Octubre, que ha estat una de les grans fites polítiques d’una generació. Hi vam sumar molts esforços tots plegats i ens hi vam jugar moltíssim. Vam donar la cara fins al final per millorar la vida del poble i sabem que el nostre poble millorarà si aconseguim la República. 

Expliqui’ns una mica Sant Quintí de Mediona, pels qui no ho coneixen. 

Sant Quintí de Mediona és una vila que es troba al final de la Plana del Penedès i al principi de la Serralada Prelitoral. Estem molt ben comunicats amb la resta de la comarca. La C-15 és la carretera que articula el Penedès. Aquí la vinya és molt important, com també la producció de vins i caves, però també som una subcomarca industrial, dedicada històricament a les indústries del paper i el tèxtil. Les muntanyes de la Serralada Prelitoral, que comencen aquí mateix, són un dels grans goigs de Sant Quintí, perquè ens donen un paisatge muntanyenc que treballem i gaudim. 

Quin és el tarannà de la vila?

Els quintinencs i les quintinenques són persones molt obertes. La nostra sempre ha estat una vila de pas i de gent nova. Molts anys enrere, al segle XVIII, vam viure la Revolució Industrial i la població va créixer de manera molt important. La indústria, de fet, va ser la que va fer renéixer la vila després de l’incendi que li van causar les tropes borbòniques el 1714. I es va aconseguir gràcies a fer molins que aprofitaven l’aigua de les rodalies. Primer van ser molins fariners i més tard tèxtils i paperers. De 200 habitants van passar a ser 2.300 a la segona meitat del segle XIX.

Després hi va haver una gran riuada, el 1890, que es va endur una fàbrica amb 500 treballadors a dins. I la fil·loxera, que va representar un trauma a la vinya. Es van establir nous centres potents a la comarca, com ara Sant Sadurní. I això va traslladar els eixos econòmics a altres indrets. Als inicis del segle XX, la localitat va perdre molta població: gairebé 1.000 persones. Però també va venir una època de recepció de molts estiuejants, molt sovint descendents dels mateixos quintinencs que havien marxat. Als anys 70 i 80 del segle passat vam tenir acabada l’autopista i moltes persones que estiuejaven, van poder-se quedar a viure aquí i anar a treballar a Barcelona.

Als anys 90 van experimentar un creixement renovat…

Bàsicament per la proximitat amb Barcelona i per la qualitat de vida que tenim, vam començar a rebre persones nouvingudes d’altres països. El percentatge de població estrangera actual és del voltant del 15%. Moltes famílies són del Marroc, però també d’altres procedències que han enriquit la localitat de moltes maneres. També ha aportat algunes problemàtiques que ha calgut afrontar i resoldre. 

El percentatge de població estrangera actual és del voltant del 15%. Moltes famílies són del Marroc, però també d’altres procedències que han enriquit la localitat de moltes maneres.

A més, els anys 90 van coincidir amb la bombolla immobiliària. I els nous habitatges que es van construir van portar moltes persones joves de la comarca, però també de l’Àrea Metropolitana. També es van instal·lar noves empreses grans, al polígon industrial nou. I des d’aleshores hi ha força feina. Això ha estat un dels elements que han suavitzat la crisi de la pandèmia, perquè hi ha hagut un parell d’aquestes empreses que han crescut recentment i han creat nous llocs de treball.

I la gent, com són?

Doncs són persones marcades per tota aquesta història tan rica. A més, són una ciutadania altament associada, que participa en moltes entitats que fan moltes iniciatives. El dia a dia dels quintinencs és un calendari d’activitats diferents en les que tothom participa. Això fa que siguem una comunitat.

Quins espais de Sant Quintí de Mediona ens recomanaria visitar?

Nosaltres sempre diem que Sant Quintí és cultura i natura. La cultura la fan les entitats, la Festa Major, el que construeixen les persones des d’un punt de vista immaterial… La natura és el que us deia: la plana del Penedès amb les seves vinyes i oliveres, amb la muntanya. També tenim aigua. i deus i pèlecs, que és com denominem al Penedès les acumulacions d’aigua, des dels llacs fins als salts d’aigua. Aquí tot son pèlecs al llarg del recorregut del Mediona. A l’estiu tenim espais per banyar-se i a la tardor i a l’hivern espais per passejar.

A més, tenim el nucli històric. Sant Quintí és una vila històricament closa, que té cinc places. No és fàcil entrar-hi en cotxe, però és ideal per als vianants que baden i passegen, perquè està ple de racons preciosos. I tenim la Font del Sau, vistes diverses, Ca l’Oliver, amb la bassa i la xemeneia, i una simbiosi de vila, indústria històrica, muntanya, plana i cultura.

Quina és la situació econòmica de l’ajuntament?

L’ajuntament de Sant Quintí té una situació molt sanejada. Així i tot, venim d’un pla de barris que ens va fer endeutar-nos de manera important, amb 1,2 milions d’euros. El vam aprovar per unanimitat del Ple perquè calia millorar els equipaments dels barris i carrers. Amb això vam poder recuperar la sala polivalent del Jardí, que és un espai emblemàtic i que serveix per les entitats, el teatre, el ball, etcètera. També hem pogut recuperar carrers deteriorats i fer-los funcionals; millorar la biblioteca. I, malgrat tot això, estem en un endeutament proper al 10%. Devem uns 400.000 euros, però tenim un romanent que supera els 2 milions. 

La Diputació de Barcelona té un sistema de tres semàfors per mesurar tot això i, per primera vegada a la història, portem tres anys seguits amb els tres semàfors en verd. El nostre període mitjà de pagaments és correcte, l’endeutament és correcte i també el nivell de despeses respecte al pressupost ordinari. Amb això podem anar afrontant les necessitats.

La Diputació de Barcelona té un sistema de tres semàfors per mesurar tot això i, per primera vegada a la història, portem tres anys seguits amb els tres semàfors en verd.

De quines obres i projectes realitzats se sent vostè més orgullós?

Hem aconseguit moltes coses: un institut escola, que és molt gran i que, tot sigui dit, ens genera moltes despeses. Nosaltres n’assumim una gran part. I si no estiguéssim sanejats no podríem fer-ho. A la vegada ens proporciona una gran qualitat de vida en matèria d’ensenyament. Abans, els nens i nenes de 12 a 16 anys havien de marxar a una altra ciutat a estudiar.

També ens posa molt contents l’aula de nadons de la llar d’infants. Avui una criatura pot entrar al sistema educatiu als 4 mesos i sortir-ne als 16 anys sense haver de marxar de Sant Quintí. Això no havia passat mai i n’hem d’estar orgullosos com a poble.

Igualment, tenim una escola de música municipal que també ens ocasiona grans esforços. Com també els fem per oferir extraescolars pera la canalla i el jovent: casals d’estiu, escoles esportives, suport a les entitats… De tot això n’estem molt contents. 

Avui una criatura pot entrar al sistema educatiu als 4 mesos i sortir-ne als 16 anys sense haver de marxar de Sant Quintí.

A banda de l’educació, quins són els reptes que els queden pendents abans que acabi la present legislatura?

D’una banda, volem canviar tot l’enllumenat públic, per millorar l’eficiència energètica i la seguretat. A més, un dels grans reptes que tenim és el de produir la nostra pròpia energia. Nosaltres ja ho fem, però ens agradaria que tot el poble funcionés amb energia produïda aquí mateix, de “quilòmetre zero”. La despesa energètica és una de les grans partides familiars i si la poguéssim produir de manera pública, o en coparticipació amb el sector privat, segurament seria molt més barata.

A  més, seria una energia neta, que ajudaria a donar una mica de resposta a l’emergència climàtica. Finalment, com a municipi amb paisatge i territori, som molt llaminers per a les empreses que volen omplir-nos de plaques solars per fer negoci. I crec que hauríem de decidir nosaltres i que, en primer terme, l’energia hauria de dedicar-se a la gent de Sant Quintí.

Un dels grans reptes que tenim és el de produir la nostra pròpia energia. Nosaltres ja ho fem, però ens agradaria que tot el poble funcionés amb energia produïda aquí mateix, de “quilòmetre zero”. 

Quins reptes més?

Estem fent habitatge públic per poder-lo dedicar a persones que en tenen necessitat. Volem fer com al nord d’Europa i que l’habitatge permeti uns preus decents i que  moduli el mercat privat a uns preus raonables.

També hem invertit molt en la via publica. Som mediterranis i creiem que el carrer és una part de la nostra comunitat, de manera que ha de ser accessible, funcional i bonic. També volem millorar l’aparcament, perquè tenim una alta densitat de població i als barris més cèntrics, amb carrers estrets, no s’hi pot aparcar. Tot i així, anar pel centre sense cotxes és molt més segur, dona molta més vida, dona més vida als comerços i als locals de restauració que hi pugui haver, i fa possible que tots parlem i ens mirem a la cara. 

Som mediterranis i creiem que el carrer és una part de la nostra comunitat, de manera que ha de ser accessible, funcional i bonic.

En quant a promoció econòmica, què ens pot destacar?

Estem molt contents. Precisament durant la pandèmia vam poder doblar el nombre de llocs de treball al polígon industrial. La millor política pública que podem fer és que tothom tingui feina. I el nostre ha estat, històricament, un dels municipis amb més atur de la comarca, que ha afectat molt a les dones i a les persones majors de 55 anys. Que el polígon hagi doblat la capacitat i hagi omplert les naus és una gran notícia. En bona mesura s’ha degut a una actuació molt important per posar-lo al dia i ser més competitius: ara les empreses s’hi volen instal·lar.

A més, un dels grans potencials que hem de treballar al Penedès és l’enoturisme. Som un poble amb gran capacitat i actualment ja fem molts esforços en aquest sentit.

Un dels grans potencials que hem de treballar al Penedès és l’enoturisme. Som un poble amb gran capacitat i actualment ja fem molts esforços en aquest sentit.

Com ara?

Hem aprovat el catàleg de masies. Esperem que aviat comenci a arribar inversió privada i que les masies es desenvolupin i tinguin sortida en molts sentits. Per exemple, estem creant, amb altres cinc municipis, el Camí del Riu, com a eix turístic, juntament amb Mediona, Sant Pere de Riudebitlles, Torrelavit, Sant Sadurní d’Anoia i Subirats. També estem fent activitats de conservació del patrimoni al centre urbà i estem proposant activitats i experiències que facilitin l’arribada de cada vegada més visitants.

Quines són les principals reivindicacions que té vostè, i els alcaldes de la zona?

Un dels més comuns és que als ajuntaments els cal tenir un mínim de tècnics. Però costen de mantenir, perquè no els pots pagar el sou sencer. A través del Consell Comarcal, però, hem aconseguit tenir alguns tècnics compartits, com ara un enginyer, o dos arquitectes, que ens ajuden a gestionar un seguit de coses que ens obliga la llei. Crec que cal normalitzar més l’administració i fer que una part de tota aquesta burocràcia que se’ns demana, es pugui fer d’una altra manera, més àgil.

L’altra reivindicació és la de l’energia. Els ajuntaments, de la mateixa manera que recollim la brossa o netegem els carrers, també hauríem de produir-nos la nostra energia. És un canvi de xip climàtic el que hem de fer. Si volem que els municipis siguin sostenibles, nosaltres mateixos ens hem de poder generar l’energia.

Si volem que els municipis siguin sostenibles, nosaltres mateixos ens hem de poder generar l’energia.

Diria que el Govern els ha d’escoltar més, per tal que passi això?

Sí i no. Crec que hi ha un element que cal desenvolupar i activar, que  són els Consells Comarcals. Ara mateix ja s’estan impulsant les oficines comarcals de transició energètica, que penso que aniran en la línia de facilitar tota aquesta feina als ajuntaments. El problema és que segurament arribaran tard. Això hauria d’haver-se començat a fer fa quatre anys, perquè a dia d’avui estem pagant moltíssim en energies a proveïdors privats. I en molts cassos no són energies netes.

També caldria millorar la mobilitat, i la disponibilitat de professionals mèdics, i la seguretat. Nosaltres no és que estiguem cansats de demanar-ho, però sí que ja estem musculats de fer-ho. Cal fer territori en aquest sentit. Estem en una societat canviant i acollim moltes persones de l’àrea metropolitana i d’altres països. Hem de millorar un seguit d’elements que ens permetin viure millor.