“Els ajuntaments patim una tensió tan gran que ens cal una ‘revolució’”

Vostè porta des de 2007 fent d’alcalde i coneix molt bé la política municipal. Quins objectius li queden per acomplir en política?

El que sempre m’ha apassionat és la política local. Jo estic molt content dels resultats de les darreres eleccions i de tenir al davant reptes importants de transformació que podem assolir, aprofitant que venen acompanyats de recursos que venen d’Europa.

Estem animats a seguir creant i revolucionant un municipi que abans no sortia en el mapa i que ara és referent en quant a serveis i transformació urbana. Un dels reptes que tenim és la transformació de l’espai públic. Volem que la gent gaudeixi la ciutat plenament. I la força que ens han donat les urnes ens facilita poder assolir consensos amb altres grups polítics. polítics. Penso que ens ve una etapa molt positiva pel nostre municipi.

Estem animats a seguir creant i revolucionant un municipi que abans no sortia en el mapa i que ara és referent

I a nivell personal, quins serien els seus reptes.

M’agradaria reservar una mica més de temps per dedicar-lo a la família. Especialment els meus fills, Arnau i Estrella, que tenen 7 i 4 anys i que encara són petits. De vegades es fa complicat combinar vida pública i vida privada. L’altre dia em preguntaven a què aspirava jo, després de fer d’alcalde…

M’agradaria reservar una mica més de temps per dedicar-lo a la família

I què va respondre?

Doncs que el que més m’agradaria seria poder anar pel meu poble i que la gent em recordés com algú que va fer coses bones per ells, mentre va ser alcalde. Cap altra aspiració. Hi ha qui pensarà en tenir càrrecs. A mi m’apassiona la proximitat del municipi. La política local es juga amb altres paràmetres i la gent vota en una clau particular.

El resultat de les darreres eleccions municipals diu que vostè deu haver fet bones coses pel poble.

I des de la proximitat. Durant la campanya vam fer un vídeo demanant la gent que ens dediqués cinc minuts, que és el que necessiten per anar a votar. Els vam dir que nosaltres dedicaríem la resta del temps a fer les coses.

Penso que a Pineda hi deu haver poca gent amb qui no hàgim compartit alguna experiència, algun moment de conversa, bo o dolent. Crec que escoltar la gent i ser-hi present quan tenen problemes és la feina que cal fer. La gent tampoc demana que els diguis a tot que sí: sovint el que volen és entendre els nos. Jo li dono molta importància a això.

Fins i tot m’enfado amb els meus companys, quan donen una resposta negativa únicament per correu electrònic. Explicar un “no” cara a cara, mirant als ulls, no té res a veure a explicar-lo per correu. Aquesta és la clau. A banda, vull pensar que la gestió del dia a dia l’hem resolt força bé.

La gent tampoc demana que els diguis a tot que sí: sovint el que volen és entendre els nos

Què ha après de tots aquests anys fent d’alcalde? Especialment dels reptes de les dues darreres legislatures…

Sens dubte, van ser els anys més complicats… La pandèmia, el Procés i el temporal Glòria han estat tres temes que ens han impactat amb força.

Del Procés vaig aprendre a conèixer millor la gent. Les persones s’agafaven al sentiment i jo vaig veure un Procés més sentimental que no pas racional. Moltes vegades, quan els preguntava per què havíem de ser independents, moltes persones no sabien explicar-m’ho. Deien: “hem de ser-ho”, com si fos un acte de fe. Crec que hi va haver moltes errades de la política en aquest Procés: no va fallar la gent, va fallar la política. I les reaccions van ser abruptes, i era normal.

Després va venir la pandèmia. D’aquí també en vaig aprendre que som molt vulnerables i fràgils com a ciutadania i com a comunitat. També vaig veure que la gent és molt generosa i que dona fins i tot el que no té. Vam tenir moltes mans que ens ajudaven i persones que es van entregar al servei veïnal. I les persones es preocupaven fins i tot del veí al qui no li diuen ni bon dia a l’ascensor.

Crec que hi va haver moltes errades de la política en aquest Procés: no va fallar la gent, va fallar la política

I del temporal Glòria?

També va ser important. Actualment explico en molts fòrums que l’Administració local necessita una revolució sencera, i no pas petits canvis. Amb la llei de Governs Locals, la de Finançament i tot això ja no n’hi ha prou. Els ajuntaments patim una tensió tan gran que ens cal una ‘revolució’. No pot ser que es dictin lleis que sempre ens toqui pagar a nosaltres.

Amb el Glòria ho vaig veure clar. El temporal va afectar moltíssim el nostre litoral. I aquí hi ha tres administracions competents, que no sempre van coordinades. Doncs bé: no pot ser que nosaltres rebéssim tota la pressió de la ciutadania i que les altres administracions no ens deixessin la llibertat de poder fer. Hem plantat arbres i hem estat sancionats per plantar-los… Aquí falta una ‘revolució’. Moltes lleis es dicten des de Madrid, o des de la Generalitat, sense tenir en compte els ajuntaments.

Moltes lleis es dicten des de Madrid, o des de la Generalitat, sense tenir en compte els ajuntaments

Li hem demanat unes fotografies personals de diferents moments de la seva vida. Ens podria dir quines són i per què les ha triat?

Aquesta és una fotografia amb la meva mare, la vaig perdre quan jo era molt jove. Ella tenia 39 anys i jo tenia 17. Ella era la presidenta d’un AMPA i tenia un grup de carnestoltes al barri, i el meu pare era president d’una associació de veïns, per tant, jo crec que avui estic aquí perquè ells m’han ensenyat tot això, a conviure amb els meus veïns, a estar sempre implicat en tot allò social i a implicar-me per la comunitat.

Aquesta altra és d’un viatge que vaig fer a l’Índia, amb la Fundació Vicente Ferrer a Anantapur. Va ser espectacular, especial aquest dia. Vam anar a una escola de nenes i els hi vam ensenyar a jugar al picaparet. Aquesta és l’abraçada de comiat, ho vam passar molt bé i ens van agrair moltíssim aquest petit gest. En moments així te n’adones que hi ha molta feina a fer i que tenim molta sort de viure on vivim. Aquest viatge em va canviar una mica la vida. A partir d’aquí sempre intento fer algun viatge de col·laboració, a nivell personal participo amb tres o quatre ONGs a l’Àfrica, a l’Índia… Va ser un viatge fascinant.

I per últim una fotografia d’una de les nits electorals. M’he presentat cinc vegades com a cap de llista i a les cinc es repeteix la imatge de victòria. És una fotografia on no estic sol, sinó que estic envoltat del que realment és important, que és el meu equip, la meva gent, perquè jo m’aixeco cada dia recordant d’on vinc, això no ho vull oblidar mai, i sobretot agraint a tota la gent que m’acompanya i que em fa millor.

Tot i que ja hem vingut al municipi altres vegades, expliqui’ns trets destacables de Pineda de Mar.

El que començaria destacant són les persones i les entitats del municipi: quan hem fet qualsevol crida solidària hem batut fins i tot rècords Guinness. I després tenim la gran sort d’una xarxa d’entitats molt potent. Si ordenéssim totes les activitats de les entitats en el calendari, no ens quedarien dies lliures. Són entitats molt potents, actives i històriques que ens han acompanyat en projectes molt importants.

Per exemple, tenim el Centre Cultural i Recreatiu. És una entitat amb mil socis. En un municipi de 28.000 o 30.000 que som, és una massa important. Juntament amb ells fem el Festival Arts d’Estiu, la Mostra de Teatre Nacional de Catalunya… A banda, tenim les associacions de veïns, que estan connectades entre elles i amb mi en línia directa. Treballem molt la prevenció en els barris. I fem moltíssimes més coses.

Si ordenéssim totes les activitats de les entitats en el calendari, no ens quedarien dies lliures

Quan va arribar a l’alcaldia, com es va trobar el municipi?

El 2007 em vaig trobar un municipi que no sortia gaire als mapes. Calella, sent més petita, era més coneguda. I nosaltres érem la població més important en nombre d’habitants de l’Alt Maresme.

Des d’aleshores, vam començar a dotar el municipi d’uns serveis que anessin molt més enllà del ciutadà de Pineda, per anar guanyant certa capitalitat i satisfer una voluntat de servei públic. Primer vam començar amb el Centre Innova, que aglutina empresa, formació, emprenedoria, turisme, comerç… i totes les entitats que tenen a veure amb el desenvolupament econòmic.

Més tard vam aconseguir l’oficina comarcal de Serveis Socials de la Generalitat de Catalunya. Ara estem treballant per una oficina de tramitació de DNIs i passaports amb la Policia Nacional, que també, doncs, evitarà que els ciutadans vagin a Lloret o a Mataró a renovar-se el DNI i el passaport. I, finalment, també hem procurat generar esdeveniments. Penso que a la ciutat li mancava orgull de poble. Com si tot fos millor fora de Pineda.

Des de 2007 hem dotat el municipi d’uns serveis que anessin molt més enllà del ciutadà de Pineda, per guanyar capitalitat i satisfer una voluntat de servei públic

I què van fer?

Vam fer una aposta molt forta a partir de la pandèmia. Seguint l’exemple de Vigo i d’altres ciutats semblants, vam plantejar projectes al voltant del Nadal per dinamitzar la ciutat. Enguany serà el tercer en què, a partir de mitjans de novembre, comencem a rebre visitants de molts municipis, amb famílies i nens, per fer-ho molt familiar.

També hem avançat molt en festivals. Tenim el Psychobilly, que ja porta diverses edicions celebrades. I el d’Arts Estiu a l’agost, o el The Cup de Futbol, que és un dels campionats més importants d’Espanya pel que fa a categoria juvenil.

I amb tot això hem intentat que la gent no només parli bé del seu municipi, sinó que truqui els seus familiars i amics i els convidin a venir. I jo penso que això és el millor que podíem fer, perquè ells són els millors ambaixadors.

Hem intentat que la gent no només parli bé del seu municipi, sinó que truqui els seus familiars i amics i els convidin a venir

Moltes són les coses bones de Pineda. N’hi ha alguna de dolenta?

És clar. Tenim un atur estructural i no tenim les millors condicions per lluitar-hi. Amb tot, les xifres han millorat moltíssim últimament, però des d’una Administració local és difícil incidir-hi. Fem formació i tenim un edifici destinat al desenvolupament econòmic i fem la promoció dels esdeveniments, però al final tot depèn també de la formació de base de la ciutadania i el seu nivell d’ingressos.

D’altra banda, un tema en el que volem treballar és l’incivisme. El cert és que els que el practiquen són pocs, però no hauríem de normalitzar-ho. No hauríem de veure com a normal omplir les ciutats de càmeres. El que caldria és que la gent no fes abocaments de mobles fora d’horaris, o bretolades, o que no corregués a més velocitat del que toca. És una pena.

Ens pot recomanar tres indrets de Pineda per visitar?

La primera opció és l’aqüeducte romà. És una peça arqueològica important de Catalunya. Però teníem el problema de què es trobava en una finca privada. Durant la passada legislatura l’Ajuntament va adquirir la finca i, amb això, també la titularitat de l’aqüeducte.

Ara mateix consta de quatre arcades que es conserven bé i té continuïtat en un tram soterrat. Ens fa molta il·lusió encetar el projecte de recuperació de tot el que hagi quedat tapat. Era la infraestructura que portava l’aigua a la Pineda romana i teníem l’obligació d’adquirir-lo i cuidar-lo.

Molt bé. Què més?

La segona cosa a recomanar és Can Xaubet, una aposta del municipi per l’esport i un gran equipament esportiu amb camp de futbol, pavelló, piscina, sales de fitness i tot a una quota molt ajustada. Volem que els ciutadans practiquin esport. Des del primer dia que va entrar en funcionament, la gent dibuixava un somriure més gran a la cara. N’estem molt contents. I a més ens ajuda a l’objectiu de fer capitalitat de comarca, perquè hi ha molta gent de fora que el ve a fer servir.

Entesos.

El tercer servei és una biblioteca que estem refent i que inaugurarem aviat, la del Barri del Poblenou. Em serveix per explicar molt del que ha sigut i vol ser el municipi. Es troba en un barri separat del centre i es manté amb recursos municipals, tot i que formi part de la Xarxa de Biblioteques. La va fer l’alcalde Fillat, i la reforma ha estat tortuosa, perquè va començar abans de la pandèmia i, entre una cosa i l’altra, han passat tres empreses per l’obra. Finalment, estem molt contents dels resultats.

Quina és la situació de l’economia municipal?

Aquest any sembla que la cosa vagi millor. I per això hem comprat dos cotxes de policia nous. Però ens costa molt equilibrar els balanços perquè sempre hi ha coses a fer i a arreglar i mai ens arriben prou recursos.

Un exemple d’això és el de la llar d’infants. Nosaltres vam denunciar la Generalitat pel deute que manté amb nosaltres. Que un jutge hagi de dir a la Generalitat que pagui, no hauria de passar. Si volem que la ciutadania estigui millor, hi hauria d’haver més col·laboració entre Administracions.

Ens costa molt equilibrar els balanços perquè sempre hi ha coses a fer i a arreglar i mai ens arriben prou recursos

A banda dels esdeveniments, què estan fent al municipi en quant a promoció econòmica?

Tenim sort de comptar amb una economia diversificada, malgrat estar en una zona turística. Juntament amb Malgrat, Santa Susanna i Calella, som una destinació important i això ens ajuda molt, però és una activitat estacional que té un important efecte de dòmino sobre el comerç i la restauració.

Per tant, el fet que tinguem una part d’indústria ens ajuda molt. Ara volem desenvolupar dos nous polígons a tocar de l’autopista, que ens ajudin a dibuixar un futur millor. També apostem per la reindustrialització, perquè teníem un polígon principalment tèxtil que va patir molt la crisi del sector.

De quina cosa de les que ha fet com alcalde se sent més orgullós?

Us en diré una de gran i una de petita. La gran és la depuradora. Quan vaig entrar a l’alcaldia el 2007, tots els agostos havíem de clausurar el bany a la platja perquè a la gent li sortien erupcions a la pell. No teníem depuradora i les aigües brutes de tota la comarca anaven a parar directament al mar.

Va ser una feina molt complexa i costosa, perquè ningú vol acollir una infraestructura d’aquestes ni a primera línia de mar, ni al costat de casa seva. Les gestions van ser molt dures. Finalment, vam arribar a un acord amb l’Ajuntament de Tordera per situar-la en una antiga cantera que no molesta ningú i, des d’aleshores la qualitat de l’aigua és excel·lent.

I la cosa petita?

Qualsevol de les d’aquest catàleg d’ajudes que no ens toca fer als ajuntaments, però que acabem fent. Perquè darrere de cada un d’aquests ajuts hi ha una realitat de persones amb necessitats.

Recordo que un dia va venir una senyora, mare de família, que treballava netejant habitacions d’hotel. El seu fill tenia un expedient acadèmic magnífic. Però ella plorava de tristesa perquè no podia pagar-li la universitat. A partir d’aquella reunió vam obrir una línia de beques. Els alumnes amb dificultats per pagar la matrícula tenen accés a beques de 1.500 euros. I coses semblants fem amb els esports i els clubs de futbol. Aquestes coses són també importants.

Quan el vam entrevistar fa 10 anys vam parlar de la mala imatge dels polítics. Ha canviat la seva opinió?

Jo matisaria les paraules que vaig dir aleshores. Ara estem anant molt als extrems i posem moltes tensions a cada opció. Jo no diria ara que tots els polítics tenen mala imatge, sinó que alguns tenen molt mala imatge o que, simplement, alguns millorarien la imatge si callessin.

Penso que la gent fa una valoració positiva de la feina política. I més en l’àmbit local. Ho veus clar en el mapa del Maresme. Els alcaldes consolidats o els que van superar la pandèmia amb bones propostes, han aguantat força bé en les darreres eleccions, amb independència del partit al que representaven. Sempre hi ha posicions extremistes, però crec que ens fan un favor als que mirem de posar seny i sentit comú, perquè ens ajuden a diferenciar-nos.

Jo no diria ara que tots els polítics tenen mala imatge, sinó que alguns tenen molt mala imatge o que, simplement, alguns millorarien la imatge si callessin

En les darreres eleccions municipals va disminuir la participació. Creu que hi ha desafecció?

Si. Amb el meu equip considerem que aquest és un tema a estudiar. No vam ser capaços, si més no al nostre municipi, de convèncer un 48% de la ciutadania d’anar a votar. És el que us deia abans sobre el vídeo que vam fer durant la campanya: es triga cinc minuts només en anar a votar i després el mandat dura quatre anys.

Crec que la gent està esgotada i que no hem d’entrar en baralles populistes. Als mitjans de comunicació principals no hi surten els alcaldes.

Vostè que ha participat en cinc legislatures diferents, està en contra de la limitació de mandats?

Reconec que en aquesta qüestió he tingut posicions contradictòries. I ho he de dir perquè és la veritat. Però, malgrat que sembli una mala excusa, el cert és que en el darrer mandat, realment, vam disposar només de dos dels quatre anys. I sempre, en cada mandat, he anat trobant-me amb algunes contingències que costaven de gestionar.

Després de l’1 d’octubre, vaig creure que ja havia complert la meva etapa en política, perquè vaig veure coses que no em van agradar. En un poble com el nostre, en el que jo havia tingut molt bona relació amb tothom, que em diguessin que jo era el representant del 155, o que jo enviava la policia a no se on, em va afectar molt. Jo no tinc res a veure amb tot això. Només intento millorar el poble.

El que sí que tinc clar és que si un dia m’aixeco i no tinc l’empenta, l’energia i les forces que tinc a dia d’avui, sí que ho tindré claríssim: no allargaré l’estada a l’alcaldia. Però el cert és que, que quan comença a apropar-se a una nova cita electoral, i dibuixem un projecte de futur, “me vengo arriba”, com se sol dir, i m’encanta.

Ara mateix, quan em pregunten si vull fer alguna cosa més enllà de ser alcalde, la resposta és que només vull pensar en avui: en reunir-me amb col·lectius que tenen problemes i resoldre’ls per tal que estiguin tots tranquils.

Després de l’1 d’octubre, vaig creure que ja havia complert la meva etapa en política, perquè vaig veure coses que no em van agradar