Jaume Camarasa ens rep al seu poble i ens l’explica de dalt a baix, amb atenció i dedicació. El d’avui un dia de boira, però també de calidesa. Corbins va tenir al seu pare com a alcalde, fa gairebé trenta anys, si no hem equivocat el càlcul. Ell ens sorprèn dient-nos que no s’havia plantejat mai fer d’alcalde…
“Jo no em considero polític. El meu desig és que tothom estigui content, amb independència de si jo ho estic o no”
“Quan vam entrar al consistori, el nostre era un dels municipis més endeutats de les rodalies. Devíem 4 milions d’euros. Nosaltres hem fet molta neteja”
“Encara tenim un deute gran per a un poble de 1.400 habitants. Però tenim un pla d’ajust i anem pel bon camí: el seguirem escrupolosament fins al 2022, o si no ens intervindran”
“Com a ciutadà, i no com a alcalde, li dic que si tot el que jo pago a l’Estat ho pogués pagar a un estat propi, tindria molts avantatges: millor sanitat, millor educació…”
“Sempre m’he considerat independentista. Els valors que m’han inculcat a casa són aquests”
“Si el senyor Rajoy hagués sabut dialogar al seu moment, no hauríem arribat a aquest punt. Però ara crec que els catalans hem de seguir per la via de la independència”
“Opino que els polítics hem de ser fidels al programa electoral, però si pel bé comú s’ha de variar alguna coma, crec que s’ha de fer”
Expliqui’ns quin és el seu estil de fer política…
En primer lloc, jo no em considero un polític. A mi, més aviat, em mou l’altruisme. Vull dir: el meu desig és que tothom estigui content, amb independència de si jo ho estic o no. Aquest és un poble petit, i tots ens coneixem. Aquí no fan falta DNIs: aquí tothom és de Cal Tal o de Cal Qual, i cal ser proper a la gent, i treballar ràpid i amb eficàcia. Cal resoldre els problemes quan passen, no al cap de 15 dies. I aquesta és la nostra manera de treballar. Em pregunta pel meu estil: sóc alcalde les 24 hores del dia. Puc estar a la meva feina, sacrificant porcs, i haver de parar per atendre el telèfon, perquè hi ha algú que em demana. He hagut de fer-ho moltes vegades, però aquest és el compromís que vaig adquirir quan em vaig convertir en alcalde.
Considera que un alcalde ha de tenir una formació acadèmica especial, o creu que hi ha altres coses a tenir en compte?
Penso que, primer de tot, l’alcalde ha de conèixer bé el poble. Portar el poble a la sang. I segur que així ho farà bé… Si no ho fa per vocació, si no s’estima el poble, un alcalde no ho farà bé, per molts estudis que tingui. Si tens un bon equip al darrere, amb bons regidors, tècnics, secretaris i secretàries, i a més t’estimes el poble, els estudis i la formació no són imprescindibles. L’alcalde no ha de saber de tot per a fer-ho bé.
Què en pensa de la limitació dels mandats dels càrrecs públics? En quant els deixaria? En quatre anys? En cinc?
Jo sóc partidari de dos mandats, com a màxim, de cinc anys consecutius. És a dir, deu anys. Amb aquest temps et dóna temps a adaptar-te i a poder fer moltes coses.
Quina és la situació econòmica del municipi?
Quan vam entrar al consistori, el nostre era un dels municipis més endeutats de les rodalies. Devíem 4 milions d’euros. Nosaltres hem fet molta neteja, però encara estem pels 3,4 milions. És un deute gran per a un poble de 1.400 habitants. Però tenim un pla d’ajust i anem pel bon camí: el seguirem escrupolosament fins al 2022, o si no ens intervindran.
Quins són els seus principals reptes per aquest mandat?
Des de l’any passat que a tot el municipi hi tenim gas natural, i també clavegueram a la part antiga. El nostre treball ara és el del manteniment de tots els carrers del poble, després de totes les obres que vam fer. També volem ampliar les piscines, que quan es van fer anys enrere (aleshores l’alcalde era el meu pare), servien per un poble de 900 habitants. Ara en som 1.400 i se’ns fan petites. Volem demanar una subvenció per a fer-ho.
També volem endreçar la plaça de la Sardana. Antigament allò era un barranc on la gent hi abocava runa. I els fonaments de la plaça no estan prou compactats, de manera que tota la plaça s’ensorra una mica cada any. Això ha fet que hàgim hagut de treure d’allà la casa del metge, el telecentre i la biblioteca. Es va deteriorant i no ens agrada, perquè molta canalla hi va ha jugar a les tardes. Així que cal arreglar-ho.
Què té Corbins que el faci ser diferent dels demés pobles?
Home… Li diré que com que jo en sóc fill, per a mi és el millor poble del món. Però, a banda d’això, crec que tenim una molt bona comunicació: estem a 4km de l’autovia entre Lleida i Balaguer. Crec que tenim un bon nivell de vida, no hem crescut tant com altres pobles propers a Lleida, hi ha molta tranquil·litat. Evidentment, hi ha nouvinguts, però hem conservat l’essència de poble. Jo surto al carrer tots els dies i saludo la gent pel seu nom.
I els indrets més emblemàtics de Corbins?
En tenim diversos. Per exemple, el Parc del Riu, que el vam acabar d’arreglar fa un parell d’anys. Combina un espai natural, amb un parc amb ànecs, oques i altres animals, i també el camp de futbol, i un circuit per a que la gent hi pugui passejar. El voldríem ampliar, però els recursos són limitats i tenim altres prioritats.
També tenim el Fossarall, que es troba a la vora de l’església, i que és un carreró que vam endreçar, i la plaça del Mirador de Corbins, des de la que en dies de claror es pot divisar bona part de la Noguera. I altres construccions antigues, com ara el Castell, on antigament s’hi recaptaven els impostos, i Cal Compte, on antigament hi vivia un compte. I la Vila Romana, i la Sala Coliseum, que és de nova construcció…
També sabem que vostès celebren unes Jornades Gastronòmiques…
Aquí, com en molts municipis, hi tenim una teranyina d’associacions molt actives. Concretament, l’Associació de Dones del poble ha engegat un certamen de quatre jornades de gastronomia per a les dates nadalenques… Per a qui vulgui cuinar alguna cosa per festes i quedar bé: així es fan tallers de pastisseria, de plats… L’activitat és oberta a tothom.
Hem vist molts arbres fruiters, de camí cap aquí…
El 90% de la nostra activitat econòmica és el cultiu de fruita. També fem alguna cosa de cereal, però poc. I no tenim indústria. Anys enrere s’havia projectat un polígon industrial, però quan vam entrar nosaltres a l’alcaldia vam veure que tots els polígons en 25km a la rodona estaven urbanitzats i buits, així que no tenia gaire sentit fer-ne més. Tampoc vam tenir ajudes ni permisos.
I serveis?
N’hi ha una mica. Tenim tres bars i comerços. Jo mateix tinc una botiga de queviures, hi ha un supermercat i una xarcuteria. Pot semblar poca cosa, però Lleida és a una puntada de peu i hi podem arribar aviat. I a la vora del poble hi tenim una central fruitera anomenada ACTEL. És una cooperativa que va sorgir de la fusió de tres antigues cooperatives. Hi venen tots els productes necessaris per a l’activitat: adobs, menjar.
Parlant en termes de país, què creu que li podria aportar als ciutadans una Catalunya independent?
Puc contestar com a ciutadà, més que com a alcalde. Jo tinc un negoci. I pago moltíssim per tenir-lo: impostos, llum… Si tot el que jo pago a l’Estat ho pogués pagar a un estat propi, tindria molts avantatges com a ciutadà: millor sanitat, millor educació…
Clar que aquest procés serà llarg. La Hisenda pròpia ha de passar el seu procés, i han de passar anys fins que puguem recaptar els nostres impostos i que aquests reverteixin en el ciutadà. Com a mínim dos o tres anys els passaríem molt “peluts”. Però crec que tot foren avantatges.
No sabem si serà llarg, però com a mínim sembla que el procés està sent complex. Des de les eleccions al Parlament de setembre passat, veiem dificultats en la formació de governs i en les resolucions del Parlament. Quina valoració en fa?
Sempre m’he considerat independentista. Els valors que m’han inculcat a casa són aquests. No m’atreviria a entrar gaire en detalls, però la situació era cada vegada més tensa, i no ens han donat altra alternativa. Si el senyor Rajoy hagués sabut dialogar al seu moment, no hauríem arribat a aquest punt. Però ara crec que els catalans hem de seguir per la via de la independència.
I a l’hora de posar-ho en pràctica, opino que els polítics hem de ser fidels al programa electoral, però si pel bé comú s’ha de variar alguna coma, crec que s’ha de fer. Després ja veurem qui serà el President, o què farem. El primer que cal és completar el procés i després ja es veurà.
El procés es va trobant amb l’impediment de Madrid. Quins creu que haurien de ser els propers passos a seguir?
Sabem com és l’Estat espanyol. Sempre ho ha fet així: a cop de Constitucional. I ja sabíem que passaria això. Tothom ho ha vist venir. Des de la meva posició, com a alcalde d’un poble petit que de polític no en tinc gran cosa, crec que cal ser consistents i seguir endavant. De pedres sempre n’hi trobarem, però la meva filosofia és que si tu et marques una meta, per molts obstacles que trobis pel camí, sempre has de mantenir la meta. Crec que, facin el que facin a Madrid, nosaltres hem de seguir… Imagini’s la hipòtesi contrària: la Generalitat s’arruga i diu que hem de tornar cap a casa. És impossible: ara ja no hi ha tornada possible.
La llei LRSAL ha estat també una gran amenaça per als ajuntaments. Finalment comença a ser molt discutida i potser es deroga…
El que diem que els ajuntaments és que sempre som en el punt de mira. Som els que hem salvat part de la crisi d’Espanya. Els primers en fer les retallades, els primers en apujar els impostos…
Darrera pregunta: com li agradaria que el recordessin, com a alcalde?
No hi he pensat gaire… Jo ho he tractat de fer el millor possible per al poble i pels conciutadans. La gent sap que vaig néixer aquí i com sóc. La gent sap que tots els alcaldes tenen coses millors i pitjors, i per això crec que no em tindran pel millor alcalde del poble, ni com l’alcalde salvador del poble. Però sabran que ho he fet sempre de la millor manera possible. No m’agraden les medalles i suposo que em recordaran de la manera que sóc: el Jaume de Cal Canco.
