Situat a la part més meriodional de la comarca del Maresme, a només 15 quilòmetres de Barcelona i 20 de Mataró, Tiana és un poble de prop de 8.000 habitants que viuen una extensió de 8 km2 envoltada de boscos i vinyes. Municipi documentat des del segle XI, sembla ser que el seu nom prové de Titius, és a dir, Vila Titiana, i encara que és essencialment residencial, ha crescut als darrers anys en vivenda de primera residència. La seva principal activitat econòmica ha estat l’agricultura, especialment la producció de vins i caves, d’entre els que destaca el Parxet. Entre els tianencs il·lustres, la dibuixant Lola Anglada, el cantautor Marc Parrot i els periodistes Josep Cuní i Carles Cuní.
“Un dels nostres reptes, equiparable a d’altres municipis, és identificar quins són els sectors estratègics que siguin capaços de generar riquesa i competitivitat en el municipi perquè la gent no se me’n vagi fora bàsicament a treballar”
“Em fa molta gràcia quan es parla de les competències pròpies i de les impròpies dels ajuntaments, perquè unes i altres les hem anat assumint, i el que penso és que els ajuntaments s’han d’ajustar a les necessitats de la ciutadania”
“L’Administració local necessita una reforma que no és justament la que estan posant sobre la taula el Govern central en aquests moments. I també la llei de les hisendes locals, també necessita reformar-se”
Coneixent una mica el poble, dóna la sensació que Tiana és un cas apart
Pensem exactament el mateix (rialles). De fet, la identitat de poble dintre de l’àrea metropolitana de Barcelona, amb tot el què significa estar a prop d’una capital, és el que penso que ens fa diferents. I també estar orgullosos del què ens envolta, del seu verd, de la seva qualitat de vida…
Un dels problemes que tenen molts alcaldes que entrevistem és el tema de l’atur, i no sembla ser el vostre cas
Nosaltres sortosament tenim una taxa d’atur molt baixa. Sí que és veritat que comencem a detectar que les persones que s’han quedat sense feina i els costa feina de trobar-ne, però vaja, no es pot comparar amb d’altres municipis. Hem de pensar que la fotografia sociodemogràfica dels tianencs és molt positiva, amb llicenciatures i professionalitat liberals. Així que uns dels nostres reptes, equiparable a d’altres municipis, és identificar quins són els sectors estratègics que siguin capaços de generar riquesa i competitivitat en el municipi perquè la gent no se me’n vagi fora bàsicament a treballar.
Resulta reconfortant
També es cert que encara que tinguem un volum baix de persones que necessiten assistència social, aquestes ens preocupen especialment. Ara estem posant en marxa un desplegament d’instruments per temes de desnonaments, una qüestió que fins ara era completament inèdita a Tiana, perquè tot i el nivell, ja sabem què passa quan un dels dos membres d’un matrimoni es queda sense feina. Comencen els problemes de pagament d’hipoteca i aquí és on ho hem començat a detectar. Però hi estem treballant.
Malgrat aquesta placidesa que sembla viure el poble, pel que hem pogut saber els plens a l’Ajuntament són bastant moguts. Gairebé crispats
Crec que és una mena de tradició històrica per dir-ho d’una manera entre els grups que constitueixen el consistori el fet que hi hagi molt de debat. Jo no ho qualificaria de crispació, ni molt menys, i més ara. En anteriors legislatures sí que la cosa havia estat més convulsa, especialment en dos grups polítics que havien format part del govern i que són ideològicament antagònics. També és cert que penso que en el moment que vaig assumir l’alcaldia la cosa es va calmar.
No es pot negar que aquí, doncs, es viu la política de manera intensa, malgrat que darrerament s’hagi anat qüestionant a nivell més general.
Miri, jo sóc pro municipalista absoluta. Em fa molta gràcia quan es parla de les competències pròpies i de les impròpies dels ajuntaments, perquè unes i altres les hem anat assumint, i el que penso és que els ajuntaments s’han d’ajustar a les necessitats de la ciutadania, encara que a vegades no tinguem a res a veure en resoldre determinats problemes.
És partidaria doncs de la política de proximitat
Els Ajuntaments hem de solucionar els problemes de les persones i com que som justament l’Administració que està més pròxima a les persones, anem assumint gestions que no ens pertocarien legalment. De totes maneres, i posats a parlar de legalitats, l’Administració local necessita una reforma que no és justament la que estan posant sobre la taula el Govern central en aquests moments. I també la llei de les hisendes locals, també necessita reformar-se. I d’aquí potser també hauríem de parlar de les entitats supralocals, que també gestionen serveis, diners i finançament sense saber molt bé el que estan fent i poso com exemple els Consells Comarcals.
Tot i així, i pel que tinc entès, vostès adopten algunes mesures especials
Doncs sí. Nosaltres hem fet el que mai s’havia vist a Tiana, que és la tarifació social, i que d’altres municipis ja ho estan fent. Però el que no podia ser és que la gent accedís exclusivament per sorteig a l’escola bressol municipal amb una aportació única, i que la gent que més ho necessita no hi pogués accedir. Així que hem començat a dividir per franges de renta i diversos preus públics. Els particulars que tenen més renda estan assumint el que no arriba, i l’Ajuntament allò on hi hi arriben les rentes més baixes. És una manera de trobar algunes solucions per tal de mantenir els serveis públics.
Ara que comenta això de les escoles bressol ens ha cridat l’atenció això del Consell Municipal d’Infants. Què és exactament?
El Consell Municipal d’Infants és una iniciativa en la que es fomenten valors basats en l’humanisme, la solidaritat, la lleialtat, la llibertat, i la igualtat, i en el que s’encarrega al professorat un projecte per dur a terme amb els nens algun aspecte relacionat amb això. També és cert que aquí a Tiana, amb independència d’això, les escoles vénen cada any aquí a l’Ajuntament i fem una trobada. I no només fem la visita amb algunes preguntes sinó que anem molt més enllà.
Els ensenyeu cultura democràtica
Exacte. No es tracta només d’ensenyar l’Ajuntament sinó tot allò que fa constitueix el govern d’un municipi. Així que passen per totes les instàncies de l’Ajuntament: l’oficina d’atenció ciutadana, el Síndic de Greuges, la Junta de govern local, el paper del Secretari, l’Arxiu Municipla, el Pla General d’Urbanisme, o la Sala de Plens. Certament, estem molt orgullosos amb el tema perquè creiem que es fomenta no solament els valors de la democràcia sinó que el poble observi la mirada de tots els col·lectius que el representa.
En certa manera, el que li va passar a vostè. Quines motivacions va tenir per dedicar-se a la política?
D’inquietuds polítiques n’he tingut sempre, de ben petita. I perquè a casa, els pares eren de tendències polítiques molt diferents: la meva mare era comunista i el meu pare diguem que era més aviat aburgesat. I és clar, hi havia encesos debats. La religió va ser un dels més destacats.
També el fet d’anar a una escola catalanista hi devia influir
Sens dubte. De fet, aquests valors que els meus pares em van inculcar de petita van anar creixent i sempre em vaig anar plantejant la idea d’afiliar-me a un partit polític, encara que no ho feia perquè no em veia plou disciplinada. Però vaja, havia tingut sempre una simpatia pel socialisme i hi havia col·laborat en temes del partit, com a simpatitzant. Vaig viure uns anys a Madrid i al tornar, m’hi vaig afiliar.
I després d’uns anys on havia estat portaveu adjunta del PSC, es troba que és escollida cap de llista
Sí, és molt curiós perquè malgrat que semblava una transisció molt natural amb el que havia estat també alcalde Ferran Vallespinós, jo em resistia a fer públic assumir la responsabilitat de dir: “val, em presento a les eleccions del 2011”. I va ser força traumàtic respecte a nivell personal. Crec que necessites un procés molt interior i molt d’ajuda amb les persones del meu voltant més immediat per dir realment: “sí, tu pots”. I això malgrat haver estat quatre anys a l’oposició i haver mantingut sempre la inquietud política.
De servir al municipi
Doncs sí. Per l’estimació pel poble, i sobretot pel convenciment que es poden fer polítiques d’una altra manera, amb un nou model de governança relacional respecte les persones i respecte els propis grups polítics que fins ara no hi eren. Crec que Tiana ha perdut oportunitats, com per exemple, tenir la seva pròpia DO, que hauria de ser de Tiana, tenint en compte que els cellers més important són d’aquí. Però també el que m’ha portat a estar aquí ha estat la necessitat de tenir una nova governança relacional més transparent, més democràtica, més participativa, més femenina, més pròxima, més de tocar peus a terra. I encara no m’he cansat, és clar.
Potser Tiana sí que ha perdut alguna oportunitat però hi ha d’altres que por aprofitar: el patrimoni de la dibuixant Lola Anglada, per exemple
Si, la Lola dibuixava i il·lustrava els contes. Va ser tot un personatge perquè no només tenia aquesta vessant diguem infantil sinó també unes inquietuds polítiques feministes i reivindicatives impressionants. De totes formes, val a dir que aquí a Tiana, no se l’estimaven molt. Tenia un caràcter sumament fort, gairebé antipàtic, que contrastava amb la dolçor de les seves obres.
Hi ha algun projecte per tal que la seva obra sigui recordada?
Tenim pendent la construcció d’un museu dedicat a Lola Anglada, que s’ha quedat penjat en diverses ocasions. Volem un museu que sigui més propi de la Il·lustració, on hi hagi un arxiu dedicat a ella, però que també serveixi per a què puguin venir alumnes de les escoles de il·lustració d’arreu a Catalunya, que es puguin quedar a dormir, que puguin visitar altres llocs. És a dir, rentabilitzar-ho des d’un punt de vista de crear escola i al mateix temps un desenvolupament econòmic i cultural dintre del municipi.
Algunes de les coses que podrien visitar seria el Parc de la Serralada de Marina, no?
Bé, de fet, és d’aquella mena d’elements estratègics que parlava al inici quan deia que Tiana es caracteritza per la identitat de poble i una qualitat de vida inigualable dintre de l’àrea metropolitana de Barcelona. Però és clar, cal treballar. I molt. La Serralada pot ser un element estratègic que no solament ens pot es pot gaudir sinó que al mateix temps també s’hi poden desenvolupar algunes activitats econòmiques que permetin generar llocs de treball. Ara per exemple m’acaben de presentar un possible parc d’arbres d’aventura i necessitaríem el permís del parc per poder-ho fer. Però també es pot estudiar la generació d’altres activitats econòmiques vinculades en l’àmbit rural i agrícola. Aquí la idea és aprofitar el què tenim.
Una de les coses que també m’han cridat l’atenció és ‘La Cartoixa de Montalegre’.
És preciós. Està amagada i pràcticament no s’hi pot entrar, però vaja, mantenim una molt bona relació amb els cartoixans. I és que si ho pensem, Tiana té un pes important pel que fa al simbolisme religiós: des de la ruta de l’alegria fins a la Vall de Montalegre; comences pel seminari de dalt de la Conreria i després comences a baixar. La vall té vinya, té pedra perquè tenim les ruïnes de Sant-romà. I podríem tenir també una ruta turística cultural vinculada tant amb el simbolisme religiós com amb el món del vi.
De fet, i ara que ho comenta, també Tiana és conegut pel Parxet.
Sí, és el tradicional celler de Tiana, i no solament per l’antiga elaboració del cava sinó també perquè es va posicionar en el seu dia en el món de la viticultura. Però és cert que hi ha altres dos cellers que estan guanyant un pes molt important. Un és el Celler de l’Alta Alella, una empresa que ha fet un creixement impressionant a nivell d’inversions econòmiques. L’altre és el de Joaquim Batlle i està ubicat al costat de la ruta de l’Alegria. És un celler petit, amb una aposta per la viticultura ecològica, i de fet aquest voldríem que fos l’element diferencial amb d’altres cellers.
