Sí, tal i com es pot deduir pel seu nom, aquesta població del Baix Llobregat que limita al nord amb Montserrat, prové del llatí asparragus degut a la gran quantitat d’espàrrecs que s’hi podien trobar en l’antiguitat. Apareguda documentalment fa prop de mil anys, en els seus 27’47 km2 on hi viuren 22.000 habitants, s’hi troben diversos llocs d’interès històric, com l’ermita de Puig, la Colònia Sedó –una de les més grans d’Europa-, o l’Església de Santa Eulàlia, patrona precisament de la població. Però el què ha donat fama al municipi ha estat la seva famosa “Passió” que cada Setmana Santa des del segle XIV, reuneix prop d’un miler de voluntaris.
“Nosaltres el tema de la immigració el vam tenir molt abans que la resta del país degut a les colònies. I val a dir que la integració, sobretot en les noves generacions, ha estat tot un èxit. I és lògic: han nascut aquí i parlen un català impecable, però entre ells mantenen els seus costums”
“L’única cosa que podem fer a l’Ajuntament per ajudar a les empreses, és ser àgils i donar facilitats. Quan algú s’interessa per instal·lar-se en el territori és rebre’ls de seguida, que t’expliquin, ser sincers amb el que hi ha i si hi ha possibilitats, que tinguin la tramitació àgil”
“Com més petit és un poble, més atribucions tenen els seus alcaldes i regidors. Si se suprimissin i els nuclis depenguessin d’altres organismes, penso que els ciutadans no ho entendrien i encara es desenganxarien més de la vida democràtica”
Ara que amb la novel·la de Sílvia Alcàntara s’ha anat recuperant la memòria de les colònies, sorprèn que la Sedó fos una de les més grans d’Europa
Sí, es va fundar l’any 1846 i va tenir un gran impacte, i no només perquè va canviar el tarannà, ja que es va passar d’un municipi agrícola a un industrial, sinó que va aportar una important onada d’immigració de fora de Catalunya, que avui precisament ja es troba en la seva tercera generació. Però pensi que a la colònia hi treballaven 2.800 persones d’una població de 5.000 habitants.
I mentre va durar la cosa havia d’anar molt bé
Sí, però quan va arribar la crisi industrial, la cosa no ens va afavorir gens. A més, estem al nord del Baix Llobregat, el que vol dir que estem a la segona corona, però en realitat ja estem fora. I el projecte de fer créixer la població i fer-la arribar als 30.000 s’ha deixat de banda. Ara som uns 22.000 i ens volem mantenir així.
Però aquest creixement també ha tingut incidència en l’organigrama municipal. Veig que hi ha una Regidoria de Nous Catalans
Sí, és clar. Nosaltres el tema de la immigració el vam tenir molt abans que la resta del país amb això que li comentava de les colònies. I la nacionalitat romanesa, per exemple, juntament amb la magrebí és la segona procedència més important que tenim a nivell d’immigració. I val a dir que la integració, sobretot en les noves generacions ha estat tot un èxit. I és lògic: han nascut aquí i parlen un català impecable, però entre ells mantenen els seus costums.
O sigui que aquesta tendència natural de crear guettos que es dóna a d’altres paísos, a Esparreguera no es produeix.
No. Potser sí que hi ha algunes zones on hi viuen més immigrants, però està basat en el cost que en un moment determinat tenien els habitatges. Sí que és veritat, però que en les últimes eleccions, Plataforma per Catalunya va aconseguir un regidor, que suposa més de 600 vots, el que vol dir que el missatge xenòfob ha calat en alguns habitants.
Vostè és Alcalde des de l’any passat. Com gestiona econòmicament un moment tan delicat en aquests moments?
La dinàmica política d’aquests darrers anys a Esparreguera ha estat inspirada en polítiques d’esquerres, el que ha afavorit que, gràcies a la bonança econòmica, hi hagi hagut una gran eclosió de serveis que en aquell moment es podien pagar. Però ara les coses són ben diferents.
Deu costar prescindir de segons quins equipaments o serveis
Sí, hem anat reorganitzant i adequant el què teníem però encara queda. L’escola de música, les escoles bressol o una residència d’avis, per exemple, segueixen perdent diners. I això sense comptar que quan vaig entrar a l’Ajuntament, la primera nòmina que vaig signar era de 399 treballadors. Per una poblacio de 22.000 és excessiu.
Deu costar prendre mesures expeditives
I això sense comptar com funciona l’administració. Miri, un dels primers expedients que vaig veure en arribar era per una contractació de 10 fotocopiadores. Estava començat i amb règim de renting. Doncs a dia d’avui, més d’un any després, encara no tenim les fotocopiadores. Així que quan vens del món empresarial privat, això sorprèn molt.
El consol és que no només passa a Esparreguera, això
Sí, però això no vol dir que siguin situacions injustes, com el fet que els ajuntaments ens haguem d’encarregar del manteniment de les escoles públiques, quan no ens pertoca. Aquí, per exemple, d’un pressupost anual que no arriba als 22 milions, només en aquesta partida ens hi gastem 800.000 euros. I és clar, també hi ha la gestió, imprudent, les coses com siguin, de quan les coses anaven bé. Aquí tenim l’Espai Nadó, un lloc on els pares i mares novells poguessin anar a aprendre com cuidar el seu fill. Ho vam haver de tancar perquè costava entre 60.000 i 70.000 €uros anuals. O una biblioteca que tenim feta i no inaugurada que va acabar costant 4 milions quan al començar-se només tenia finançament per 1. I aquesta mena de bestieses són les que ara hem d’anar trempejant.
I a nivell d’empresa privada, com anem aquí?
Doncs no massa bé. Som els que tenim el percentatge d’atur una mica més alt de la mitjana del Baix Llobregat, que és d’un 15% d’atur. Tampoc tenim massa zona industrial, i l’empresa número 1 del municipi és, com li deia, l’Ajuntament. Però això sí: tenim un parell o tres d’empreses que funcionen bé: una dedicada a l’automoció, una altra als vins i una altra a la tecnologia industrial. I després un munt de petites que ho estan passant molt malament, és clar.
He vist que entre els pagesos hi ha ganes d’estar inclosos a la denominació d’origen del Penedès.
Sí, aquí tenim una situació geogràfica curiosa. Si tu tens una vinya a Esparreguera, no estàs en la DO Penedès, però en canvi pots tenir una vinya d’un amic a 400 metres que si que ho és, amb tot el que suposa. Pensem que això caldria tenir-ho en compte de cara a la DO però de moment les gestions no han fructificat. I això que tenim una de les empreses més importants en el món del vi d’Espanya, Vila Viniteca.
Però a banda del tema de les vinyes des de l’Ajuntament no podeu fer gran cosa per ajudar a les petites empreses
L’única cosa que es pot fer és ser àgils i donar facilitats. Quan algú s’interessa per instal·lar-se en el territori és rebre’ls de seguida, que t’expliquin, ser sincers amb el que hi ha i si hi ha possibilitats, que tinguin la tramitació àgil. La nostra pega és que els polígons d’aquí són per a mitjanes empreses, però l’esforç per ser àgil i també eficaç hi és. Nosaltres ho intentem.
I nota el ciutadà que s’ha volgut incrementar la transparència, l’eficiència, des del rigor, l’austeritat i el treball?
Bé, no sé fins a quin punt ho noten. En una situació d’economia normal potser si que ho haurien notat però avui en dia, la gent està tan preocupada per l’economia, que molta gent només està amoïnada per la seva situació. Però sí que intentem fer-ne difusió. Per exemple: vam decidir que publicaríem a la web el que guanyen els regidors, tant si estan en dedicació a la política com els que vénen de fora. I jo personalment, no tinc sou com a alcalde fins que els números ens surtin positius, perque així ho vaig prometre; només cobro les assistències i faig dedicació absoluta.
I a més, governa en coalició el que ha de ser realment complicat, però suposo que també pedagògic per a la població.
Complicat ho és. Pedagògic… en tinc dubtes. Ara tenim nou grups, un no adscrit, i el govern té quatre membres. Per tant, tenim quatre grups al govern i sis a l’oposició. Així que això és un festival democràtic, tothom pot dir la seva i és fantàstic, però provoca certs problemes: el govern no té majoria i se senten més les veus dels opositors que del govern, perque parlen més vegades.
I això la gent ho veu com un garbuix
Exacte. La gent ho percep més com a problema que com a avantatge. Des del punt de vista polític, governar en coalició està molt bé si els participants són capaços de dialogar i de separar les discordies. Però vaja, si amb un any hi hem après molt, en quatre serem uns experts. I més en aquests temps on cal fer molts esforços.
Que també per altra banda, sembla que són compartits per la ciutadania. La proposta de l’escombra, per exemple, va ser tot un èxit
Sí, la vàrem fer a la tardor. En aquesta època de l’any hi ha el problema que amb la caiguda de les fulles la brigada necessita reforços exteriors i no ens ho podem ni permetre. Així que vam recórrer al que es feia abans: que cada veí escombrés la seva part, i als ciutadans els ho vaig demanar. La cosa va funcionar, encara que, evidentment, hi va haver divisió d’opinions.
Per tal d’estalviar també es parla de la supressió de municipis. Què en pensa?
En relació a la política municipal, cal tenir en compte que com més petit és un poble, més atribucions tenen els seus alcaldes i regidors. Si se suprimissin i els nuclis depenguessin d’altres organismes, penso que els ciutadans es desenganxarien encara més de la vida democràtica. Tot plegat no té massa sentit.
I més, molts regidors no cobren…
Aquí hauríem de diferenciar. Quan diem que un regidor no cobra, volem dir que no té una dedicació exclusiva. Però cobra quan va a un ple, o a una comissió de govern… no molt ni tant com els sous, però va sumant. Així que si traiem regidors, sí, a nivell econòmic es pot notar. La veritat és que jo ho acceptaria, no em semblaria malament del tot. Però ja que volem arreglar això, arreglem més coses: digue’m què han de cobrar realment els alcaldes, i ja de passada, el què han de cobrar els interventors i secretaris, perquè no té sentit que un secretari cobri més que l’alcalde.
