Amb una població que no arriba als 2.500 habitants escampats en 32 km2, Castellterçol és un municipi de la vila del moianès oficialment adscrit al Vallès Oriental del que les primeres referències escrites sobre el poble provenen del segle IX. Tradicionalment dedicada a la indústria tèxtil, on va tenir més importància que Sabadell i Terrassa, amb els anys, s’ha dedicat a al indústria alimentària i als productes artesanals.
“El finançament municipal és el que és, no ens enganyem, ara. I els ajuntaments som el cosí pobre de l’administració, però som els que donem la cara i els que estem més a prop del ciutadà”
“Aquest país no té autoestima i als joves els costa implicar-se en temes col·lectius. Alguna cosa haurem de canviar per a que la gent vagi a votar, perquè la desafecció que hi ha actualment es dilueixi”
“Ara sembla que la presumpció és que tothom és corrupte i es fan les coses malament. Però no. La majoria de gent no vivim d’això i per això molesta que tots els polítics estiguem jutjats de la mateixa manera”
A l’acabar aquesta legislatura, portarà vint anys com Alcalde.
Ja de ben jove, a les darreries del franquisme, m’agradava estar involucrat en temes socials i polítics. Quan va arribar el moment, em van proposar encapçalar la llista de CDC, i sí, de cara al 2011 ja farà vint anys que sóc Alcalde.
A què atribueix la seva longevitat política?
Em penso que aquesta és una pregunta que hauria de fer als ciutadans (riures). Però miri, jo el que he intentat és tenir proximitat amb la gent; ajudar-la en el que sigui possible en les alegries, les penes i en tot el que com primera autoritat d’un municipi pots exercir. Perquè en el fons tot es redueix al mateix: gestionar el poble de la millor manera possible.
I el ciutadà està content?
Bé, el ciutadà sempre està pendent del tema que a ell li pot interessar, ja que no podem oblidar que aquest és un poble petit. Però hi ha altres temes que preocupen, com per exemple, el que ara amoïna a molts pares joves és el tema de l’institut: aquí a Castellterçol fan la primària, i la secundària ja la fan a Moià. Sortosament pel curs que ve ja tenim confirmat que podrem tenir un centre de secundària per fer l’ESO.
Ha costat molt?
Uns quants anys batallant, sí. Tenim el terreny, començarem per mòduls com s’acostuma a fer i més endavant es farà la construcció definitiva.
I més enllà d’aquest tema de l’IES, pensa que gestionar un municipi com Castellterçol és fàcil?
No som massa grans, ja ho sap, però gestionar un poble petit pot ser tan difícil o planer com tu vulguis. L’opció que vaig prendre en el seu moment va ser la d’intentar tenir els màxims serveis possibles, i a partir d’aquí, anar més endavant, sigui en forma de llars d’infants, una escola de música, o un pavelló.
Ja hi ha certa ambició.
Home, doncs sí. Perquè si només ens dediquem a canviar les bombetes quan estan foses i arreglar les voreres dels carrers, doncs és bastant fàcil, això. Aquí la idea és abastir el poble amb el màxim de serveis possibles. I a partir d’aquí és quan comencen els mals de caps.
Molts?
Doncs sí, perquè el finançament és el que és, no ens enganyem, ara. Els ajuntaments som el cosí pobre de l’Administració Pública, però som els que donem la cara i els que estem més a prop del ciutadà. Ja veurem quan arriba el moment del nostre finançament perquè ara amb la crisi es poden evidenciar molts problemes que fins ara s’han anat tapant.
A què es refereix?
Doncs a que sobretot els ajuntaments han basat aquests darrers anys tots els seus ingressos amb el tema del boom immobiliari o constructiu. I ara ens hem trobat que amb la crisi, els ingressos han baixat en picat. I en bona part aquests diners eren els que facilitaven la creació d’aquests serveis que li comentava. Veurem com es mantenen ara, amb tants pocs diners.
I vostès, com se n’han sortit?
Per sort o per desgràcia, aquí tot el tema del boom urbanístic no ha va ser molt potent en relació a d’altres llocs. Aquests últims anys les llicències d’obres han crescut una mica més amb relació als anys anteriors, però no ha estat cap disbarat. Així que estem fent un equilibri, però com que no ho hem basat tot en la construcció com d’altres llocs, perquè n’hi ha hagut poca, doncs anem tirant endavant amb tot allò que en el seu moment ens vam proposar.
Hi ha hagut canvis poblacionals en els anys en que porta vostè com Alcalde?
No han estat rellevants. La població ha fet un creixement petit, això sí, i ara estem sobre els 2.300 habitants. El que hem intentat ha estat més aviat tirar endavant la zona industrial que ara està plena i que ha fet que la gent es pugui anar quedant aquí i no marxi a d’altres llocs.
Que és el que devia passar abans.
Sí, abans Castellterçol era un poble d’estiueig com s’entenia abans l’estiueig, és a dir, que la gent arribava a finals de juny i no marxava fins mitjans de setembre. Ara això ha canviat perquè els hàbits de la gent són diferents i bàsicament tota la població es reuneix aquí a l’agost, que és quan coincideix també amb la Festa Major. A l’hivern és diferent, hi ha una ocupació d’un 60% aproximat de les cases del municipi.
Potser l’estiueig ve afavorit per tenir bones comunicacions.
Sí, i nosaltres estem de sort. Estem a prop de grans ciutats com Granollers, Vic, Manresa o Barcelona, i per tant, les destinacions varien segons el que hi vas a fer. Vas a Vic, per exemple, per anar al Mercat, però els nostres hospitals de referència són els de Granollers i els de Manresa perquè cada vegada més formem part de la Catalunya Central. En canvi, per divertir-se la gent va a Manresa, Vic o Barcelona.
I a nivell professional?
Sí, també hi ha una certa mobilitat, tot i que aquí tenim una mena de cluster a la zona industrial d’indústria alimentària que ha anat molt bé. Senzillament, perquè no tot s’ha centrat en el totxo sinó que tot ha estat molt més diversificat.
Ah, si?
Sí, per exemple Canmas es una indústria que es dedica als precuinats i que arriba fins a Madrid. O Natursoi, que es dedica als menjars ecològics i és puntera a l’estat. També hi ha empreses de neules i de matèries primeres que utilitzen tots els cuiners internacionals; una indústria conservera de bolets, i una altra de xocolates i bombons. Tot això el que fa és que l’atur no es noti tant, però també ha fet que molta gent s’hagi pogut quedar a treballar aquí o donar feina a gent dels municipis veins.
I si hi ha gent jove, això vol dir que la cosa es belluga.
Si, la majoria són emprenedors joves i del territori, i a més hi ha el gran avantatge que aquestes indústries que li he comentat no patiran deslocalitzacions. L’entorn de Castellterçol ven, això és una realitat. I com que són gent d’aquí, doncs s’estima el territori i no tenen intenció de marxar a d’altres llocs. També és veritat, les coses com siguin, que l’ajuntament ha posat tots els mitjans per a que aquesta gent es pogués quedar aquí quan no hi havia zona industrial, i això va suposar posar les màximes facilitats.
Abans ha parlat dels municipis veïns. Suposem que hi deu haver una bona relació.
Sí, tenim un consorci que uneix els deu pobles del Moianès. Aquest òrgan era inicialment era de turisme, però ara ja ha evolucionat i engloba més qüestions com temes relacionats amb el treball, per exemple. Ara és com un petit consell comarcal que va tenint tots els serveis.
I a nivell de turisme, hi ha algun aspecte destacat?
Doncs sí, hi ha un gran projecte que naturalment té problemes amb el finançament, però que es mira de tirar endavant poc a poc. És l’Ecomuseu amb el qual pretenem que cada poble tingui un radial, un punt d’interès que valgui la pena ser potenciat. En el nostre cas, són les poues de gel. Però també hi ha tot el tema d’hotels, cases rurals i camps de golf, pel que en aquest sentit es busca una determinada projecció.
Quin altre projecte destacat posaria de relleu?
Fa relativament poc temps vam aprovar la revisió del POUM, del pla d’ordenació urbanístic, i el que s’ha fet és donar sòl per construir tantes indústries com habitatges. Però és només donar facilitats, perquè, com li deia, els recursos són els que són. Amb els plans del FEIL, del Fons Estatal d’Inversió Local, hem fet alguna obra com per exemple arreglar places, alguna via, i despatxos pels serveis socials al CAP.
Són diners que hauran anat bé.
Sí, però jo sempre he dit que aquests diners de Madrid als ajuntaments petits ens ha ajudat poc i els grans beneficiats han estat els municipis grans. He defensat que s’hauria d’haver fet un mínim per a tothom i a partir d’aquí fer un tant per habitant perquè si no, no hi ha proporcionalitat. Però vaja, bé que ens van els diners. Al proper FEIL el dedicarem a l’adecuació de l’espai per a l’escola i un altre projecte que està a punt de començar: la recuperació de les poues de glaç per a què puguin ser visitables.
És allò que em deia de l’Ecomuseu, oi?
Sí. Tenim un conjunt de tres poues que sembla que es única a Europa. L’alcalde de Caldès va fer una Tesi Doctoral parlant d’ells, així que ara el que volem és recuperar aquest patrimoni i fer-ho visitable per a què tothom ho pugui conèixer.
Com es planteja les eleccions municipals del 2011?
Miri, encara no he parlat amb el meu grup de com volem enfocar una possible propera legislatura. Ara ens hem de concentrar en les eleccions que vénen que són les de la Generalitat i entenc que hi ha d’haver un canvi. Si a les darrers eleccions al Parlament ja semblava que la ciutadania tenia ganes que hi hagués un canvi ara ho estan demanant obertament.
Recents fets semblen que han provocat un gran desencís en política.
Si, però no s’ha de posar tot al mateix sac. El que és evident és que qui sigui corrupte, ha de caure sobre ell tot el pes de la llei, i no podem fer excepcions, eh que em comprèn?
Claríssimament.
A mi el que em preocupa d’aquest país és que tothom ara sembla tremolar perquè hi haurà més controls. Doncs i és clar que sí, i ja n’hi ha. Exercim-los perquè a cada ajuntament hi ha interventors, tenim auditories, i si a tots aquests llocs on hi ha hagut aquests casos, s’haguessin fet les coses ben fetes, tot això no hauria passat.
La gent està molt decebuda.
I no m’estranya, però ara sembla que la presumpció és que tothom és corrupte i es fan les coses malament. Però no. La majoria de gent no vivim d’això i per això molesta que tots els polítics estiguem jutjats de la mateixa manera. Sap quin és el problema?
Quin?
L’autoestima. Aquest país no té autoestima i als joves els costa implicar-se en temes col·lectius. Alguna cosa haurem de canviar per a que la gent vagi a votar, perquè la desafecció que hi ha actualment es dilueixi. I el que està clar és que tot això passa per un canvi.
Cal que la gent vagi a votar.
Hem d’animar a la gent per a que es manifesti, digui el que vulgui, participi. Ara estem amb el tema del “Decidim”, per exemple, el de la consulta popular. Castellterçol ha de poder dir quin país volem. I ens hem d’anar preparant per fer aquests tipus de referèndums, perquè hi haurà un moment que el farà tot el país i el resultat serà el que serà, però l’hem de fer. I fer-ho ben fet.
