L’objectiu d’Alcaldes.eu no és només el de difondre la labor que es realitza des dels Ajuntaments sinó també posar de relleu la feina que es fa des d’altres administracions. I més si aquesta és qüestionada, com ha passat darrerament amb les Diputacions. La de Girona va ser creada l’any 1822, com a conseqüència de l’organització d’Espanya en províncies, i la seva funció és prestar serveis directes als ciutadans, donant suport tècnic, econòmic i tecnològic als 221 municipis de la província, amb l’objectiu que tots els habitants de les comarques gironines, tant si viuen a ciutat com si habiten nuclis menys poblats, disposin de serveis públics amb un mateix nivell de qualitat. Avui parlem amb el seu president.
“Cal aplicar mesures correctores a l’Administració, tant pel que fa als sous com també als càrrecs. Les institucions ho necessiten i en aquest context de crisi no es poden fer despeses que no estiguin justificades”
“Cal entendre la gran labor que fan els organismes a favor de les administracions locals, una labor que d’una manera o altra cal fer. Si se suprimissin les Diputacions els ajuntaments quedarien en certa manera desprotegits”
“L’arribada de gent d’altres països és evident que fa que la nostra societat hagi de canviar, però aquests canvis han de ser amb matisos, no essencialment. No amb allò que la defineix o la sustenta”
No li suposarà un problema compaginar ara la presidència de la Diputació amb l’Alcaldia de Salt?
No, segur que no. Hi ha un gran punt a favor, que és la proximitat dels dos municipis, que estan a tocar. I tampoc no és tan extraordinari aquest fet: a la Diputació de Barcelona, o a Madrid, per exemple, hi ha altres alcaldes que combinen les dues tasques, la d’estar als dos llocs.
I ara que ja ha passat un temps des que va ser nomenat, quines son les primeres impressions al capdavant de la Diputació?
Bé, en aquest sentit tinc una avantatge i és que la Diputació l’he conegut per tots costats, uns anys com a vicepresident, i durant 4 anys més a la oposició com a portaveu de CiU, així que les impressions no poden ser gaire diferents de les que he tingut sempre. I aquestes són les que he exposat altres vegades: la d’aconseguir que la Diputació sigui un òrgan que estigui al servei dels Ajuntaments.
I quins reptes s’ha marcat als propers anys al capdavant de la Diputació?
Crec que els Ajuntaments van molt mancats de recursos, així que l’objectiu és, com li deia, reforçar la idea original que han de tenir les Diputacions, que és la de donar suport als municipis, no només en forma de recursos sinó també en forma de serveis. Penso que és molt important que els Ajuntaments segueixin comptant amb la Diputació.
Així doncs, està d’acord amb l’afirmació del President de la Diputació de Barcelona que apuntava que suprimir les diputacions seria donar un cop mortal als ajuntaments, especialment als petits?
Si, és clar. Sempre i quan entenguem que les Diputacions estan al servei dels ensos locals. Cal entendre la gran labor que fan els organismes a favor de les administracions locals, una labor que d’una manera o altra cal fer. Si se suprimeixen, els ajuntaments queden en certa manera desprotegits. Així que el que penso és que cal recuperar la idea que la diputació és una administració local al servei d’altres administracions locals.
Una de les seves primeres declaracions quan es va saber que seria el nou president de la Diputació va ser que abaixaria sous
Efectivament. Amb la situació que estem vivint, cal aplicar mesures correctores, tant pel que fa als sous com també als càrrecs de lliure disposició. Cal reconduir aquesta situació perquè la institució ho necessita i perquè en aquest context de crisi no es poden fer despeses que no estiguin justificades.
Com quan es dupliquen feines, que és el que a vegades es té la sensació que succeeix
Naturalment. Això ja ho apuntava el President Pujol, que calia polir aquestes duplicitats que a vegades es donen i que no deixen de dificultar la gestió d’un país. I és clar, no té sentit que dues administracions facin el mateix, i fins i tot que hi hagi diverses maneres d’entendre un mateix assumpte i que per tant es vagi per camins diferents.
I quins creu que podrien ser aquella mena de temes que estaria bé que tractés la Diputació i que pogués afavorir a les administracions locals?
Doncs miri, potser aquells temes que el dia a dia no permeten als Ajuntaments treballar-hi i que representen projectes de llarg recorregut. El tema de la societat del coneixement, per exemple, o la innovació. Ara acabem de patrocinar unes jornades sobre coneixement i empresa que pensem que són bàsiques. I en aquest sentit, les diputacions estem fent passos per a incrementar els serveis i les ajudes als ajuntaments.
I de quina manera es pot articular, això?
Penso que la més clara és la col·laboració dins del parc científic i tecnològic. En aquest sentit, és una de les formes en les que el coneixement es posa al servei de l’empresa a través de la universitat i dels agents locals, com ho són els ajuntaments, i en aquest cas, la Diputació. Aquesta ha de ser una tasca permanent, que abraci tots els estaments a la vegada.
I si no arribem a aquest nivell? Hi ha mecanismes en els que la Diputació pugui ajudar als ajuntaments de la demarcació que tenen problemes?
Sí, és clar. Hi ha per exemple, el fet que la Diputació, des de fa anys, va crear un fons de subvenció anual de tots els ajuntaments per destinar als ajuntaments de la seva població. O tots els programes que està fent la Diputació per destinar-los a projectes, com per exemple el programa de carreteres, a banda de molts d’altres.
Però ara estem en crisi. Com podem lligar aquest tema amb l’ajustament dels pressupostos que s’està donant a tots nivells?
Crec que els ajustaments econòmics que estem patint s’han de poder explicar en clau de futur, ja que per si sols, si es descontextualitzen, és natural veure’ls des d’una vessant negativa. Així que cal enfocar-ho des des de la vessant finalista, com a projecte de futur.
A banda de presidir la Diputació, vostè és alcalde d’un municipi que ha estat notícia per la immigració. Com veu el panorama?
És preocupant. A Salt tenim un 43% d’immigració extracomunitària i en aquests moments la majoria estan sense feina, el que no deixa de ser una font de conflictes.
Caldria veure si aquesta gent que tenim immigrant tenen realment voluntat de formar part del país o vénen només a passar un temps.
¿La diferència és molt notable?
Sí, si és la segona opció, tenim problemes. És evident que amb l’arribada de nova gent la nostra societat ha de canviar, però ha de canviar en alguns matisos, no essencialment. No amb allò que la defineix o la sustenta. Així doncs, es tracta de ser forts per poder admetre noves visions però sense que això et canviï la base del nostre funcionament.
Aquest estil de fer política, doncs, ¿cal mantenir-lo?
Més que mai. Aquesta manera de fer que tenim aquí, té com a element essencial el diàleg, però no podem oblidar els objectius, l’aconseguir uns resultats. I en aquest sentit, penso que ara, amb tot el tema de la immigració, la crisi… no només ho hem de mantenir sinó que és més necessari que mai defensar-ho amb fermesa.
¿I pel que fa al sentiment independentista? El President Mas apunta que hi ha un major desig per part dels catalans
Miri, jo crec que aquest tema es lliga cada vegada més, no a un sentiment sinó a una reacció, i tinc la sensació que el creixement de l’independentisme va molt lligat a la falta de llibertat que hi ha per prendre les pròpies decisions des de Catalunya.
A nivell econòmic? Polític?
Jo no sé si la formula de la independència és el federalisme, però el que és evident és que sembla que totes les decisions així importants passen per Berlin. I amb la situació que hi ha ara, el sentiment de nació no deixa de ser una idea romàntica que potser algun dia arribarà. I llavors, benvinguda sigui.
O sigui, no ho descarta, però no pensa que sigui a curt termini
Hi ha molts temes a tractar i el més important de tots evidentment és l’econòmic. Que amb els teus impostos puguis prendre decisions és bàsic. I per tant, tot acaba passant, primer, pel pacte fiscal.
