Alcalde des de l’any 1999-2003, 2003-2007, i 2007- 2011
Ben conegut pel seu port marítim, Sant Carles de la Ràpita és un municipi de prop de 16.000 habitants situat a la comarca del Montsià, a la província de Tarragona. Amb el privilegi històric de tenir l’única pintura paleolítica de Catalunya, a la Cova del Tendo, no serà fins l’any del Senyor del 1097 quan hi ha documents que testimonien un nucli poblacional. Les importants obres encarregades pel Rei Carles III, a mitjans del segle XVIII van fer que el municipi portés el nom oficial de Sant Carles de la Ràpita. Al 1838 es va constituir oficialment com a municipi.
Ben conegut pel seu port marítim, Sant Carles de la Ràpita és un municipi de prop de 16.000 habitants situat a la comarca del Montsià, a la província de Tarragona. Amb el privilegi històric de tenir l’única pintura paleolítica de Catalunya, a la Cova del Tendo, no serà fins l’any del Senyor del 1097 quan hi ha documents que testimonien un nucli poblacional. Les importants obres encarregades pel Rei Carles III, a mitjans del segle XVIII van fer que el municipi portés el nom oficial de Sant Carles de la Ràpita. Al 1838 es va constituir oficialment com a municipi.
“Ens vam avançar a la crisi, prenent una sèrie de mesures que en el seu moment van ser considerades molt exagerades però que ens han permès ara amortitzar els crèdits que teníem contrets i seguir donant els serveis a la població”.
“En la gestió de la crisi, ens vam preocupar de fer una bona pedagogia de tot el què podria venir, i preteníem conscienciar que calia prendre mesures que en aquell moment podien ser considerades rigoroses”.
“Crec que en la política municipal, cal mantenir la idea de fer-ne una que sigui de proximitat. És la més encertada, perquè que visquis els problemes de ben aprop. Jo, per exemple, com Alcalde, no tinc entrevistes concertades: tothom em pot venir a veure”
En aquest esmorzar d’Alcaldes.eu vostè va afirmar que a diferència de molts municipis, havien fet els deures, pel que fa al finançament.
Efectivament. Ja sap que el gran drama dels Ajuntaments és que als anys de bonança econòmica van comptar amb uns ingressos que eren variables, destinant-los a partides que eren fixes, i quan les coses han anat magres, tot han estat ensurts. En principi, nosaltres també teníem aquesta situació bona.
La d’uns ingressos que anaven pujant
Fixi’s. A l’any 2004, el pressupost que teníem per les construccions i plusvàlues era de 300.000 i de sobte vam passar a l’any 2005-2007 a 3 milions d’€uros, perquè vam estar construint aproximadament unes 1.500 vivendes noves per any. El creixement de vivendes era tant ràpid i se’n feien tantes, que ja es veia que difícilment podrien sortir totes al mercat.
Si, però la gent anava tirant de beta
Al pressupost del 2009 vam comptar que no tindríem plusvàlues, zero diners, així que va ser en aquell moment quan vam veure que calia fer reduccions: vam limitar el personal, vam fer estudi de despeses per optimitzar-les al màxim: de l’aigua, del clavegueram, de les escombraries.
Es van avançar a una situació que tot just començava a intuir-se
Sí. Vam prendre una sèrie de mesures que en el seu moment van ser considerades molt exagerades però que ens han permès amortitzar els crèdits que teníem contrets i seguir donant els serveis a la població.
Devia ser una decisió criticada per l’oposició
No, no cregui. No va ser criticada perquè ens vam preocupar de fer una bona pedagogia de tot el què podria venir, i preteníem conscienciar que calia prendre mesures que en aquell moment van ser considerades rigoroses, però a canvi d’anar més bé quan vinguessin maldades.
Potser la gent ja s’esperava que calia prendre aquestes mesures
Miri, som una població de 16.000 habitants empadronats i aquí vivim quotidianament unes 18.000 persones. I no pot ser que amb aquestes 18.000 persones tinguem 14.000 vivendes. D’acord, hi ha molta segona vivenda, perquè nosaltres vam ser els primers que per potenciar Sant Carles de la Ràpita vam apostar molt per la segona vivenda, fos de Barcelona, del cinturó del Vallès, de Manresa, Súria, La Rioja, Aragó, o el País Basc, i en menor quantitat de Madrid i València.
És un fort incentiu econòmic, aquest
Sí, però amb tot això el que vull dir és que hem aconseguit amb aquestes segones residència que cada cap de setmana tinguem gent a la Ràpita, unes vegades més, i d’altres menys, depenent de l’època de l’any. I més enllà de les vivendes, volem estar encara més preparats. Ara estem treballant en fer hotels d’una mica més de magnitud que els que tenim.
També cal tenir en compte que l’augment de població no és estacional. En qüestió de 15 anys la població ha passat de 10.000 a 16.000 habitants
Sí, aquí han passat dues coses. Per una part, hi ha hagut gent que s’ha jubilat, que ha vingut a viure aquí a la Ràpita i s’ha acabat empadronant. L’altre motiu ha estat que en aquests anys de gran creixement econòmic, la construcció ha necessitat molta mà d’obra, i per tant, una gran quantitat de gent que ha vingut a treballar, i s’ha acabat establint aquí.
No hem parlat d’un factor molt important d’atracció: el port
Sí, és cert. Nosaltres tenim el gran avantatge que estem situats en un lloc paradisíac: estem al Delta de l’Ebre, tenim una badia davant de més de 50 quilòmetres quadrats que permet, a nivell esportiu, fer tot tipus d’esport aquàtic en les millors condicions sense cap tipus d’onatge.
I en esport no és l’única especialitat en la que destaquen
No. En aquest sentit, estem molt orgullosos d’un il·lustre rapitenc, l’Albert Montañés, per la seva posició al número 34 del rànquing de tenis. Ell i el seu germà han muntat en una concessió amb l’Ajuntament un espai amb pistes de tenis, pàdel, d’esquaix i estan força bé.
I hi ha altres nivells d’interès
Tenim al costat el Parc Natural del Delta de l’Ebre, i a una hora de la platja es troba el cim del Montsià amb 764 metres d’alçada. Per tant podem passar de la muntanya al mar en només una hora i mitja. Cert és que a banda de la situació natural, també ens hem preocupat de treballar molt bé aquests elements, l’entorn, el paisatge, per veure que estem certament en un lloc especial.
Ens deixem alguna altra virtut?
Home, la gastronomia. Gràcies als nostres cuiners hem aconseguit ser un ciutat gastronòmica important. I a nivell cultural tenim també un munt d’activitats que es van programant periòdicament i que aporten riquesa al poble.
I si hi ha unes bones comunicacions, tot acaba tenint importància
Sí, en aquest nivell s’ha notat un canvi importantíssim. Des que es va construir la N-340 que ha passat durant més de trenta anys per l’eix central del poble, això ha implicat que mai es pogués adoptar una qualitat de vida que atragués a la gent.
I ara, amb la circumval·lació tot ha millorat
Sí, és clar. Des que es va fer la circumval·lació, que s’han evitat els camions i autobusos, que ara passen per fora. És curiós que la gent pensava que si no passava la carretera pel centre del municipi no vindria ningú, i just va ser el contrari.
Més enllà de la circumval·lació, però, no hi ha hagut cap altre canvi
No, ja no hem millorat més. No tenim sortida a l’autopista, perquè tenim el Montsià enganxat. Tampoc no tenim tren, ni autovia, ni autopista, però la gent agafa la nacional 340 i normalment ja saben com venir fins aquí. I d’altra banda, hem ajudat molt a la zona de la part de Lleida, de Navarra i del País Basc, a l’haver obert el baix de l’Ebre; ha estat un element fonamental per a què ens arribi el turisme del nord. Sabem que per la situació estratègica que estem ficats és una mica difícil localitzar-nos.
Parlem ara una mica de vostè. Com és un dia a dia d’un alcalde en un municipi com Sant Carles?
Mantenim la idea de poble una manera de fer política de proximitat que crec que és la més encertada. Com Alcalde no tinc entrevistes concertades: tothom pot entrar al despatx de l’Alcalde i pot parlar per fer les peticions que cregui oportunes, que ja es veurà si llavors s’atenen o no, és clar. Atenc a la gent als matins, i tinc contactes amb els altres òrgans municipals: intervenció, serveis tècnic i secretaria. Ells a les tres pleguen però a la tarda nosaltres continuem treballant. I llavors sempre hi ha reunions: amb entitats, amb veïns, amb el Consell Comarcal…
És Alcalde, doncs, les 24 hores al dia
Sí, és una cosa que a mi m’agrada perquè penso que un alcalde és un ciutadà que té la obligació d’escoltar a la gent i parlar-ne. No em ve de nou, tinc clar que bona part de la meva feina és aquesta. I si li haig de ser clar, parlo amb més gent fora de l’Ajuntament que no pas dins.
I què tal les relacions amb l’oposició?
Correctes. A l’equip de govern estem els d’Iniciativa Socialista i l’oposició està formada per CiU, ERC, el PP i Unió Municipal de Catalunya. Tenim les nostres reunions, les comissions de portaveu, les comissions informatives i els proporcionem tota la documentació que ens demanen; la relació és bona ara que també tenim els nostres moments tivants perquè la política ja se sap que mai es fa a gust de tots.
Què pensa que valora la gent de Sant Carles en un Alcalde?
Penso que per damunt de tot, es valora la manera de ser, la de tractar la gent. Més enllà del meu càrrec, jo em considero un més del poble i en qualsevol moment la gent sap que es pot apropar i preguntar-me el que sigui.
Pensa tornar a encapçalar una llista?
Doncs no. Volem deixar pas a les noves generacions, que han estat treballant amb mi, per a que continuïn la idea d’engrandir el poble i corregir els dèficits. No hi crec, en la perpetuació del poder. Es cau en el perill de la rutina i quan un polític es converteix en rutinari, més val que plegui perquè l’únic que pot aportar és perjudicar a qui representa.
