Molts saben, però molts d’altres no, que quan els veïns de l’Ametlla de Mar parlen del seu poble s’hi refereixen com a La Cala, i que el gentilici és el de “calero/calera”. Ens ho adverteix el seu alcalde, Jordi Gaseni, que amb una forma pausada d’expressar-se transmet la filosofia d’un poble que sap mantenir la identitat tradicional en harmonia amb l’activitat turística. El seu gran repte és contenir el deute generat en mandats anteriors i poder començar a contemplar un futur prometedor.
“Els alcaldes no necessitem informació sobre com mantenir-nos en el poder, sinó sobre com a gestionar els interessos de la gent que representem.”
“Encara no hem pogut mirar cap al futur perquè arrosseguem moltes de les càrregues –sobretot, econòmiques- del passat. Però tenim l’esperança que un dia n’estarem molt contents.”
“Sempre he pensat que els canvis són bons. De fet, si jo mateix m’estigués molt de temps en el càrrec demanaria de poder marxar.”
“Les ganes de les persones que comencen són sempre superior a les d’aquells que porten molts anys en el mateix càrrec.”
“Aquí tenim la sensació que es va forçar molt la màquina, que es va voler treure profit ràpid del territori amb una planificació que ens ha generat obligacions que no han quedat cobertes.”
“Tenim urbanitzacions que han quedat a mig construir, amb costos no traspassats als propietaris. Tenim sentències milionàries en reclamacions, deutes a proveïdors i risc de col•lapsar el funcionament de l’ajuntament, amb les nòmines dels treballadors.”
Vostè ha passat del món de l’empresa privada al món de la gestió municipal. Què el va impulsar a donar aquest pas?
És un procés. Sempre he estat vinculat a temes de servei públic. Per exemple, durant vuit anys, vaig ser president del club de futbol local. En un poble com La Cala, de 7.000 habitants, tots ens coneixem i tots tenim la inquietud del servei a flor de pell.
Creu que els estudis superiors són imprescindibles per a ser alcalde?
Crec que tenir estudis sempre és una bona cosa. Si en tens en Ciència Política, millor que millor. Però els alcaldes no necessitem tant la informació sobre com mantenir-nos en el poder, sinó sobre como gestionar els interessos de la gent que representem.
S’estrena com a alcalde. Com està vivint el seu primer mandat?
L’altre dia em preguntaven si estava content de ser alcalde del meu poble. Els vaig respondre que sí, però no del tot, i que esperava l’arribada del dia en què ho estaré del tot.
Què vol dir?
Doncs que és un gran goig i un honor ser l’alcalde del meu poble, però avui en dia, uns mesos després de rellevar l’anterior equip de govern, encara estem mirant cap endarrere. Encara no hem pogut mirar cap al futur perquè arrosseguem moltes de les càrregues –sobretot, econòmiques- del passat. Però tenim l’esperança que un dia n’estarem molt contents.
El pacte de govern que vostès tenen actualment ha posat fi a un mandat anterior de vuit anys. Com valora aquest canvi?
Sempre he pensat que els canvis són bons. De fet, si jo mateix m’estigués molt de temps en el càrrec demanaria de poder marxar. L’experiència és molt bonica i tant de bo que hi hagués molta gent disposada a representar els demés. D’altra banda, crec que és bo que hi hagi una limitació en els mandats. Les ganes de les persones que comencen són sempre superior a les d’aquells que porten molts anys en el mateix càrrec.
Li anava a preguntar sobre això mateix. Sempre ho fem amb tots els alcaldes i alcaldesses…
Jo crec que l’important dels mandats de quatre anys és pensar que, segueixis o no com a alcalde, no pots perjudicar qui sigui que estigui en el càrrec el cinquè any. Cal planificar i treballar pels quatre anys, sense hipotecar el següent mandat. I si el poble vol, que et doni un termini de quatre anys més. Però crec que vuit anys són suficients.
Així, en general, quina lectura fa de la seva legislatura? Encara que porti poc temps en el càrrec…
Miri: de vegades hi ha alcaldes que sembla que prenguin decisions sense pensar en les conseqüències futures. Aquest és el cas del nostre poble en anteriors legislatures. Aquí tenim la sensació que es va forçar molt la màquina, que es va voler treure profit ràpid del territori amb una planificació que ens ha generat obligacions que no han quedat cobertes. Tenim urbanitzacions que han quedat a mig construir, amb costos no traspassats als propietaris. Tenim sentències milionàries en reclamacions, deutes a proveïdors i risc de col·lapsar el funcionament de l’ajuntament, amb les nòmines dels treballadors. El mandat anterior va apujar els impostos d’una manera molt dràstica i tot i amb això no van poder cobrir-se els deutes. Sóc dels que creuen que els ajuntaments sempre han d’estar endeutats, però hi ha d’haver un límit. Ara tenim poques solucions, més enllà d’allargar el deute. Ho solucionarem, però no sense esforç.
Quina és la situació econòmica de l’ajuntament?
Tal i com li dic, la situació no és bona. Tenim a la vora de 47 milions d’euros de deute, generat en èpoques anteriors. Ara mateix tenim un repte molt gran amb això. I el que fem és mirar de controlar-lo. Ens preocupa. És una de les coses que li deia que ens fan mirar cap endarrere i ens impedeix mirar endavant.
I vostè quin estil té de fer política? Pren les decisions de manera més responsable?
Jo sol sóc molt poca cosa. Necessito la gent del meu equip i necessito la gent del poble. Em cal compartir moltes coses, especialment les decisions més serioses i importants.
Què farà quan deixi l’alcaldia? Abans ha dit que és partidari de limitar els mandats…
Seguiré amb la feina que tinc, a la restauració. És molt divertida i la recomano.
Parlem del poble. Quin considera que és el seu principal atractiu?
M’atreviria a dir que l’encant més important és que hem mantingut el caràcter d’una població que encara viu de la mar. Actualment, encara, al port hi ha més barques de pesca que turístiques, i el sector de referència és la pesca. Això ens fa diferents de la resta de pobles de la nostra costa. Això ho volem protegir però també pensem que ho podem combinar bé amb l’activitat turística.
Sabem també que un dels indrets més rellevants és el del Castell de Sant Jordi…
Efectivament. El Castell és un espai que presideix el poble, des d’un paratge molt bonic i carregat d’història. Aquesta costa nostra ens fa especials: hi ha una sèrie de cales i de llacunes de les quals hi brolla aigua dolça. Son pous a la vora de la mar. El Castell és un d’aquests llocs tan especials, que es troba dins d’un espai natural, i que és emblemàtic per la seva història i bellesa paisatgística.
Ens ha parlat abans de la pesca i del turisme. De quina manera el seu consistori potencia aquestes activitats econòmiques?
En el cas del turisme sempre s’ha dit que el que cal és oferir el que tens de diferent dels demés. Nosaltres tenim una cultura específica que podem traslladar al visitant a través de la història, la gastronomia, la pesca i els productes del mar. Tenim molt de camí per recórrer. Ho potenciem a través de jornades gastronòmiques temàtiques. Per exemple: la tonyina roja, o la galera… Ho fem moltes vegades en col·laboració amb altres municipis.
A l’Estat espanyol només hi ha sis llicències per a pescar tonyines roges a la Mediterrània amb la tècnica de l’encerclament. Les sis estan en aquest poble. Això ens fa diferents d’altres llocs i proporciona una qualitat distintiva a la gastronomia i la cultura.
A l’Estat espanyol només hi ha sis llicències per a pescar tonyines roges a la Mediterrània amb la tècnica de l’encerclament. Les sis estan en aquest poble. Això ens fa diferents d’altres llocs i proporciona una qualitat distintiva a la gastronomia i la cultura.
A banda de la mala situació econòmica municipal que em comentava, vostès mantenen un bon nivell de prestacions i serveis socials?
Atenem les persones que tenen més necessitats. Ho fem a través d’associacions que ajuden el poble. Tenim un servei ocupacional amb el qual ajudem, per exemple, nois i noies amb discapacitats que així poden rebre una formació i un contracte. En molts casos, a la vora de les activitats vinculades amb el mar.
Parlant ara en termes de gran política nacional, quina creu que ha de ser la relació entre Catalunya i l’Estat espanyol?
La d’amistat. La mateixa que té amb França: de bons veïns. Dins d’un marc europeu. Però Catalunya ha de tenir el seu camí i ningú li ha de parar els peus, com està passant des de fa molts anys.
Què suposaria una Catalunya independent per als ciutadans?
Doncs poder tenir la responsabilitat última tant per allò bo com per allò més dolent. Crec que és important que un país tingui la darrera responsabilitat dels seus actes. En termes pràctics també suposaria la creació de molts llocs de treball que són necessaris per a un estat. I, apart, suposaria que la voluntat que surt d’un Parlament fos definitiva, i que no depengués del Congrés de l’Estat, depenent d’altres comunitats i intencions i condicionants polítics que no tenen res a veure amb els que vivim aquí.
Creu que el món municipal, la base, hauria de tenir més representativitat en el govern de Catalunya?
El que no és bo és que hi hagi distància entre els centres de decisió del país i el territori. Ho pateix Barcelona respecte de Madrid i, moltes vegades, ho hem patit les Terres de l’Ebre respecte de Barcelona. Ara però ens passa una cosa que no havia passat feia anys, o que potser no havia passat mai, i és que tenim un President de la Generalitat que ha estat alcalde. Crec que això fa més bé que mal.
Darrera pregunta: es parla molt de la regeneració democràtica. Quins valors creu que són necessaris per a aconseguir-la a Catalunya?
Sobretot, pensar que la política la fan les persones. I que cal que la política la faci la bona gent: honesta, sincera, transparent. I la Justícia. És molt trist que hi hagi persones que estan en càrrecs polítics que es vegin involucrats en certs assumptes i que costi tant de depurar responsabilitats. Si no, queda la sensació que els que paguen els plats trencats sempre són els mateixos: els ciutadans.
