Ella és del tu a tu, així ens ho diu, i així ens ho mostra. Explica que és de parlar i arribar a acords, de guiar-se pel sentit comú i de conèixer la persona. Una de les seves experiències destacables va ser quan l’anterior alcalde va fer-li confiança en posar-se al capdavant de l’ajuntament. No vol assumir altre càrrec. Així és i així ho explica la primera dona alcaldessa d’Ivars d’Urgell.
“El que crec que s’ha de fer és venir cada dia a l’ajuntament per veure què passa al poble i escoltar, perquè no és suficient venir només un dia a la setmana per signar”
“El que ens passa de vegades als pobles petits és que barregem la política amb alcaldies. Ser alcalde és ser polític però si féssim el sentit comú i ens fiquéssim per exemple nou persones a treballar aquí, aniríem més bé”
“Jo no era independentista, però me’n vaig fer en entrar a l’ajuntament. Ens estan ofegant amb controls. S’ha de controlar però no de forma tan excessiva. I si un poble té les coses ben finançades, té romanents i diners, haurien de donar tota la llibertat per poder-ho gastar bé”
“De vegades no m’agrada enviar correus electrònics: m’agrada parlar amb la gent i arribar a acords sempre que puc”
“El gran error d’Espanya és que no ha volgut escoltar mai a Catalunya. Llavors ara s’ha arribat a una bola tan impressionant que s’ha de fer el Referèndum sí o sí, i no sabem què en sortirà”
“S’ha de començar a fer política quan un és alcalde i veure les necessitats. Després pots ser diputat i més coses perquè has viscut al carrer, t’han criticat i t’ha elegit el poble”
“Abans de jutjar les persones s’ha d’escoltar les dues parts. La política és enganyosa: la gent et ven fum i si tenen algun problema val més que vinguin a consultar que no pas fer una bola d’una cosa que a vegades no hi és”
Sempre preguntem als alcaldes i alcaldesses què va ser allò que els va motivar a entrar al món de la política. Expliqui’ns el seu cas, i per què va voler exercir d’alcaldessa.
Doncs jo ja fa molts anys que sóc a les associacions d’Ivars i ja fa algun temps que els principals partits del poble em comentaven d’entrar en política. En un primer moment vaig dir que no, però després ens vam animar amb uns amics que estaven en una entitat i ens vam ficar a la llista d’en Ramón María Guiu, l’antic alcalde. Vam estar 8 anys al seu costat fins que es va posar malalt, i llavors vaig exercir d’alcaldessa en funcions.
Al principi va ser complicat, perquè era la primera dona alcaldessa d’Ivars. Però per sort vaig tenir la confiança dels meus companys i a les següents eleccions vaig tornar a ser escollida amb la confiança de la gent, mantenint els 10 regidors que teníem.
M’agrada molt treballar en equip i veure’m cada dia amb els regidors, perquè exercir d’alcaldessa no és una feina només d’una persona sola, és també de l’equip que té al darrera.
Està al capdavant de l’ajuntament, també treballa a la seva pròpia empresa, amb una filla… Com gestiona la conciliació laboral-familiar?
És complicat, perquè la gent també et truca a casa. Sí que ens paguen per ser alcaldes, però no tens gaire vida privada. La gent et diu: “home, ja que et paga el municipi, doncs et deus al municipi”. I bé, a casa meva sempre hi ha hagut moviment, i ara ningú té impediment a trobar-me a casa i sempre que puc ajudar ho faig.
Interessa molt saber en quins valors es basa la seva manera de ser i de fer a la política…
Aplico molt el sentit comú. Conec la gent del poble, perquè sóc d’Ivars de tota la vida, i em guio pel sentit comú i per conèixer la persona. Conec a les persones i miro de fer de mediadora; m’agrada.
Hi ha coses que s’han de fer legalment, perquè la llei t’ho diu així, però de vegades no m’agrada enviar correus electrònics: m’agrada parlar amb la gent i arribar a acords sempre que puc.
Recorda alguna experiència o anècdota de la seva vida que vulgui destacar?
El fet que l’anterior alcalde m’animés moltíssim i ens fes participar molt. Em va fer veure que podia ser bona per aquest càrrec i que el podia tirar endavant.
Creu que és necessari tenir estudis superiors o realitzar la carrera de Ciències Polítiques per a exercir d’alcalde o alcaldessa?
Jo crec que per estar a la Diputació o a càrrecs més elevats, sí. Però la gent, el que vol, és que siguis proper al poble i que et puguin trobar pel carrer i parlis i t’entenguis amb ells. Volen una relació de tu a tu. Suposo que és el que la gent vol, poder tenir-te a mà i utilitzar-te. No anar amb tants protocols, perquè això a la gent del carrer no els agrada, almenys als pobles petits.
Passem a l’àmbit del municipi. Quins són els principals atractius d’Ivars i què li diria a un foraster perquè vingués a viure?
El principal atractiu i potencial que tenim és l’Estany d’Ivars i Vila-Sana, on hem aconseguit que hi hagi agricultura, a més de turisme. No és com els Aiguamolls de l’Empordà ni com Banyoles; però és un “mix” molt polivalent.
A més, som un poble molt “mogut”: tenim 26 associacions i de vegades fins i tot tenim problemes per deixar-los espais. Ara se n’ha fet una que es diu Ivarseja per Ivars, amb la que els comerciants volen ensenyar l’economia del poble a través de l’Estany, així com els atractius que pots trobar quan vens a Ivars un diumenge o un dissabte. També tenim l’Ermita de la Mare de Déu de l’Horta, i som el poble de la poetessa Maria Mercè Marçal, que va néixer aquí i encara se’n conserva la seva casa.
De quina forma impulseu les diferents línies de promoció econòmica del municipi?
Som un municipi 100% agrícola i ramader. Tenim la Cooperativa d’Ivars, de la que quasi tots els veïns en són socis i viuen d’ella directa o indirectament. També tenim una fàbrica nova de farratges. Per tant, combinem la vessant ramadera amb l’agrícola. A més, hi ha una empresa que s’encarrega de la recollida i distribució de fruita, una altra que fa briquetes de biomassa i una última que reparteix congelats pel poble. Tenim un ventall bastant ampli.
Com s’aconsegueix que el poble es mantingui viu i dinàmic?
Deu ser pel nostre tarannà. La gent que dubta entre comprar-se una casa a Ivars o als pobles del voltant, ha de preferir Ivars, perquè hi tenim moltes activitats i la gent que arriba nova s’integra en aquesta roda.
Quin és l’estat econòmic de l’ajuntament?
Estem bé, paguem en 6 o 12 dies. El que passa és que hem de justificar totes les despeses que fem perquè estan subvencionades. Tot i això, som bastant d’anar per casa. Quan fem una Fira, que dura diversos dies, la podem fer perquè la muntem nosaltres amb gent de confiança que ens ho fa. En resum, no tenim grans despeses, només les despeses que té tot ajuntament per funcionar amb normalitat.
Quines mesures impulseu des de l’àrea de serveis socials?
Aquest servei l’impartim amb el Consell Comarcal. A més, tenim una Escola de Música que ja té 25 anys, l’Escolania de Montserrat, i també tenim l’escola Pirineu Segarra, que ens suposa una despesa important per l’ajuntament, però funciona. Ve gent de pobles dels voltants i també fa 25 anys que funciona.
Parlem ara de l’alcaldia. Quina valoració fa de la seva activitat política fins a dia d’avui?
Això ho hauria de valorar l’altra gent. Jo crec que el meu tarannà no ha canviat d’abans, quan era regidora, en ara que sóc alcaldessa. El que crec que s’ha de fer és venir cada dia a l’ajuntament per veure què passa al poble i escoltar, perquè no és suficient venir només un dia a la setmana per signar. Jo no he agafat cap càrrec ni al Consell comarcal ni enlloc perquè em vull dedicar a l’ajuntament.
Quins són els reptes prioritaris per a aquesta legislatura?
El repte principal és acabar la variant, que ja tenim tres o quatre parts fetes i en aquesta legislatura ha de quedar feta. Després volem fer un consultori mèdic, que ha estat problemàtic. Ara tenim unes escoles velles, i farem una consulta a la gent perquè decideixi si vol continuar-ne o si fer una llar de jubilats nova. També consultarem als nostres conciutadans si arreglar el camp de futbol, el pavelló… Poca cosa queda: pinzellades per acabar de fer els projectes que hi ha a Ivars. I finalment tenim Vallverd, que és un poble on també s’han de fer certes coses, i volen unes piscines en què estem treballant. I, és clar, hem de partir bé les accions entre els dos pobles.
Última pregunta de l’alcaldia. Què en pensa sobre la limitació de mandats?
L’anterior alcalde que hi havia va ser-ho 23 o 24 anys. Jo li puc assegurar que no hi seré tants anys. El que penso és que en un mandat de 4 anys a vegades no pots fer realitat els projectes perquè tots són a llarg termini, però jo crec que més de 8 anys tampoc. Crec que és bo que passi tothom, que sàpiguen què és estar aquí, i el que ens passa de vegades als pobles petits és que barregem la política amb alcaldies. Ser alcalde és ser polític però si féssim el sentit comú i ens fiquéssim per exemple nou persones a treballar aquí, aniríem més bé. Ara, allò de quan un és d’un partit i l’altre d’un altre, i el teu partit diu que votis a una cosa que no però que veus que sí, aquest fet entre partits és el que crec que fa malbé a la política als pobles petits.
Anem a la part d’interès general. Què en pensa sobre la decisió del Tribunal Superior d’inhabilitar a Mas, Rigau i Ortega?
Jo era una persona que no era independentista. Però en entrar a l’ajuntament me’n vaig fer. Perquè ens estan ofegant amb controls. Jo crec que s’ha de controlar però no de forma tan excessiva. I si un poble té les coses ben finançades, té romanents i té diners, haurien de donar tota la llibertat per poder-ho gastar bé. I moltes ajudes no arriben, moltes coses les penalitzen… Jo crec que amb això tots els alcaldes ens hem trobat que hem hagut de ser independentistes a la força.
Quin encaix creu que han de tenir per tant, Catalunya i Espanya?
Jo crec que el gran error d’Espanya és que no ha volgut escoltar mai a Catalunya. Llavors ara s’ha arribat a una bola tan impressionant que s’ha de fer el Referèndum sí o sí, i no sabem què en sortirà. Hi ha molta gent que també té por de marxar d’Espanya. Jo crec que si ens haguessin atès des del primer moment no hauríem arribat fins aquí.
Últimament es parla de termes com la regeneració democràtica. Quins valors creu necessaris per aconseguir aquesta regeneració a Catalunya?
Opino que s’ha de començar a fer política quan un és alcalde i veure les necessitats. Després pots ser diputat i més coses perquè has viscut al carrer, t’han criticat i t’ha elegit el poble. I n’hi ha d’altres que estan elegits perquè toca, perquè ets del partit i no han patit o no pateixen perquè tu ets alcalde i ho fas bé… Però si un dia ho fas malament, ets un mal alcalde.
Què li diria a hores d’ara al president Puigdemont si estigués aquí al seu despatx?
Li diria que fos valent, que continuï com fins ara, sent una persona molt planera. I que miri pel bé de Catalunya.
I si l’estiguessin escoltant ara mateix els seus conciutadans, quin missatge els hi transmetria?
Que abans de jutjar les persones, jo crec que s’ha d’escoltar sempre les dues parts. La política, de vegades, és enganyosa. La gent et ven fum i llavors, si tenen algun problema, val més que vinguin a consultar que no pas fer una bola d’una cosa que a vegades no hi és. I si el podem ajudar, l’ajudem.
