Els alcaldes consultats per l’ACN rebutgen totalment la voluntat del Govern de retallar un 10% els pressupostos de la sanitat catalana. L’alcaldessa de Girona, Anna Pagans, assegura que ‘no és forma de fer les coses’ i indica que la salut és ‘el darrer que cal retallar’. En el mateix sentit, Àngel Ros, de Lleida, avisa que la salut és el pilar de l’estat del benestar. Josep Fèlix Ballesteros, de Tarragona, és el més bel·ligerant de tots i amenaça amb mobilitzacions i en presentar un recurs a la justícia. Els alcaldes de les ciutats de la corona metropolitana demanen que les retallades s’apliquin amb coherència i que tinguin en compte les necessitats de cada territori.

L’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, ha qualificat la retallada del pressupost de sanitat com un acte polític ‘lamentable i penós’ al qual la ciutat s’hi oposarà ‘frontalment’. ‘És un causus belli’, ha manifestat Ballesteros, que ha afegit que si el Govern no rectifica ‘tindrem una guerra oberta’. I és que l’alcalde tarragoní ha assegurat que està disposat a fer el que calgui per evitar aquesta retallada, fins i tot protestes i, si és necessari, es presentarà un recurs. De fet, en el darrer plenari municipal es va aprovar, per unanimitat, una moció d’urgència contra aquestes retallades.

Ballesteros alerta que, pel que fa a Tarragona, la retallada posarà en perill projectes ‘molt necessaris’, com ara el promès edifici de consultes externes de l’Hospital Joan XXIII i el Centre d’Alta Resolució (CAR) que s’ha d’aixecar al barri de Campclar. ‘El servei de consultes externes està molt deteriorar’, ha manifestat l’alcalde, que també ha subratllat que el CAR és ‘vital’ per atendre les 40.000 persones que viuen als barris de Ponent.

Alerta roja a l’estat del benestar

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha remarcat que aturar obres i prestacions en el món de la sanitat té un doble problema, ja que la sanitat és un dels pilars de l’estat del benestar i es ve d’un ‘excel·lent servei’. A més a més, ha indicat que la sanitat és un sector econòmic molt rellevant a Catalunya i és evident que aquest es basa en una ‘excel·lent qualitat del servei públic’.

En aquest sentit, Ros considera que és ‘bàsic’ que el servei públic no abaixi ni la qualitat ni el nivell perquè pot tenir també conseqüències econòmiques a nivell del sector sanitari i també a nivell de país.

No és manera de fer les coses

‘D’entrada, dir que tot s’ha de retallar no és manera de fer les coses’. L’alcaldessa de Girona, Anna Pagans, admet que cal reduir el dèficit, però creu que les formes que fins ara ha utilitzat el Govern no són les més adients. ‘Primer cal pensar-ho i després anunciar-ho’, precisa. D’aquesta manera, a parer de l’alcaldessa, s’evitaria fomentar ‘el pessimisme entre la població’, perquè sinó se’n ressenteix tan el sector públic com el privat.

A l’hora d’aplicar les tisores, a més, Anna Pagans té clar què és el darrer que cal retallar. ‘Els serveis socials com la salut i l’educació’, precisa. A l’hora de parlar de salut, i en referència a la ciutat, l’alcaldessa expressa la voluntat perquè el projecte -i l’obra- del nou Hospital Josep Trueta tiri endavant.

A parer d’Anna Pagans, cal tirar endavant el projecte executiu del nou hospital i no aplaçar-lo. ‘Això ens donarà un any de coll i, mentrestant, poder fer una calendarització d’obres’, diu l’alcaldessa.

L’actual hospital data del 1956 i, ara fa set anys, va caure part del sostre d’un laboratori. Segons el tripartit, aixecar un nou edifici estava justificat, perquè hi havia problemes estructurals. I l’alcaldessa de Girona conclou: ‘Crec que val la pena fer el nou Josep Trueta, perquè Girona i les seves comarques se’n beneficiaran’.

Sensibilitat territorial

La corona metropolitana compta amb diversos consorcis hospitalaris participats pels mateixos ajuntaments. És el cas de ciutats com Granollers o Mataró. L’alcalde de la capital del Maresme, Joan Antoni Baron, es queixa que el Departament de Salut encara no ha concretat com i de quina manera afectaran les retallades. Per aquest motiu, ha demanat que els ajuntaments hi puguin dir la seva i que les limitacions pressupostàries tinguin present les característiques de cada territori.

En la mateixa línia, l’alcalde de Granollers, Josep Mayoral, reclama al Govern de la Generalitat que a l’hora de fixar els criteris es tingui en compte ‘la situació històrica’ dels territoris. Mayoral ha demanat ‘nitidesa’ i ‘claredat’ perquè els missatges que arribin des del Govern siguin uniformes. Així mateix considera que els ajustos que hagin d’aplicar-se haurien de poder decidir-se d’una forma dialogada: ‘És important que les decisions es prenguin des del consens polític i territorial’, ha comentat Mayoral.

L’alcalde de Sabadell i president de la Federació de Municipis de Catalunya, Manuel Bustos, ha declinat parlar a l’ACN fins que el Departament de Salut  no hagi comunicat les mesures oficialment.