Amb una història plena d’anècdotes, i contra tots els pronòstics, la Lili Garrido acumula tres mandats com a alcaldessa de Sant Pol. Parlem avui amb l’alcaldessa de més edat, i més en forma, del país.
Vostè va guanyar les eleccions a l’alcaldia el 2011, per primera vegada…
Havia estat molts anys fent de regidora, però sempre havia sigut reticent a encapçalar cap llista. El 2010 presidia la delegació local del partit, però el candidat previst ens va dir, al darrer moment, que no es presentava. El vicepresident de l’executiva local va acabar convencent-me. Vaig ser la primera dona a presentar-me com a cap de llista. Estava molt espantada, però vaig parlar-ho amb els de casa i vaig acceptar.
El 2011 vam guanyar les eleccions, però sense arribar a la majoria: ens va faltar un regidor. Aquesta ha estat la meva creu. El 2015 vam tornar a guanyar. Aquest cop, vam fer un pacte amb Junts per Sant Pol i vam governar la mar de bé. I el 2019 vam tornar a guanyar, però ens van faltar 9 vots pel regidor necessari. ERC i les CUP van pactar i ens van enviar a l’oposició.
Vaig ser la primera dona a presentar-me com a cap de llista. Estava molt espantada, però vaig parlar-ho amb els de casa i vaig acceptar
En aquell mandat va ser consellera comarcal.
Sí. Vaig ser la primera consellera de Medi Ambient i Canvi Climàtic de la comarca. Vaig aprendre’n molt i m’ho vaig passar molt bé fent-ho. Vam sobreviure al Glòria, i també vam fer moltes coses bones. Per exemple, la METAC, una mesa d’estudi i treball per a la transició ecològica. Vam celebrar tres jornades amb més de quaranta experts en la matèria i vam fer un document molt important que va ser reconegut en una fira estatal a Madrid.
I el 2023, novament, va guanyar les eleccions municipals.
Així és. Abans de les eleccions, vam organitzar una coalició de Junts per Catalunya amb Junts per Sant Pol. I vam guanyar, tot i que ens vam quedar a set vots de la majoria absoluta i, actualment, governem en minoria. Ja us he dit que no obtenir els vots suficients ha estat una mena de creu per a mi. Però soc molt optimista i sempre veig el got mig ple. A més, sempre m’envolto de persones positives.
Soc molt optimista i sempre veig el got mig ple. A més, sempre m’envolto de persones positives
Tot i que no obtingui la majoria, per què creu que vostè és l’opció més votada?
Considero que soc una persona propera. Venir a passejar amb mi és un calvari pels qui m’acompanyen: o em paren, o em paro jo. Dono moltes explicacions. Molts dissabtes al matí tinc l’alcaldia oberta. I s’omple. Al principi de mandat, era cada cap de setmana. Ara són dos dissabtes al mes, com a mínim. La gent ve i m’explica els seus problemes, o bé em fan propostes.
I també soc molt sincera: si veig que una cosa de les que em proposen no és possible, ho dic. I si veig que hi ha una possibilitat de sortir-nos-en, aleshores la lluito. Soc molt lluitadora.
Venir a passejar amb mi és un calvari pels qui m’acompanyen: o em paren, o em paro jo
Què creu que li ha aportat a vostè ser l’alcaldessa tots aquests anys?
Per la banda negativa, m’he adonat del poc temps que pots dedicar a la família. I en soc conscient: quan demano a algú que formi part del meu equip, la primera cosa que li dic és que pensi que la família se’n ressentirà.
Quant a la part positiva, he après de molts temes. I encara els aprenc dia a dia. I he conegut moltíssimes persones de diversos estatus socials, acadèmics i professionals. Ha estat molt enriquidor per a mi.
També m’omple molt quan la gent m’agraeix la feina feta. El més fàcil, sempre, és criticar. Però la gratitud és molt satisfactòria. Fa unes setmanes, van venir dos nens a l’alcaldia oberta a demanar-me una cosa. Els la vam resoldre. I poc després, van tornar amb un tercer germà a donar-me les gràcies… Estic molt contenta d’haver estat alcaldessa aquest temps.
Quan demano a algú que formi part del meu equip, la primera cosa que li dic és que pensi que la família se’n ressentirà
Es nota que ha estat mestra.
Tinc debilitat pels nens.
Li hem demanat unes fotografies personals. Ens les vol comentar?
Sí. La primera té tants anys com jo mateixa: hi surto de bebè, amb la meva tieta Montserrat, que m’és padrina. Però a mi sempre m’han dit “Lili” perquè, en realitat, qui havia de ser padrina era la dona d’un tiet meu, que era anglesa. De fet, el meu tiet la va conèixer perquè havia sigut brigadista internacional i va haver d’exiliar-se a Anglaterra. Quan em van voler registrar a l’Ajuntament, el secretari d’aquell moment no va acceptar el nom de “Lilian”, perquè era estranger. Però a l’església, el mossèn sí que ho va acceptar, perquè és un nom del santoral, diminutiu d’Elisabet. A casa sempre em deien “Lili”, com a diminutiu del nom de la padrina anglesa. I tothom em diu així, malgrat que al DNI em dic “Montserrat”.
Interessant. Quina altra foto té?
Aquesta altra és amb la meva tieta Lilian quan vaig viatjar a Oxford, amb 18 anys. Jo vivia aleshores al Mas Roig, al Priorat. No era habitual viatjar a Anglaterra des d’un poblet.
I aquestes altres fotografies?
N’hi ha diverses: de quan formava part de l’esbart, al Priorat; de quan feia teatre; i de quan vaig rebre l’Artur Mas. Per a mi, Jordi Pujol va ser com el meu pare polític. Però en Francesc Pomés, antic alcalde, va ser qui em va donar la iniciativa i les mans lliures de fer el que cregués millor.
Per a mi, Jordi Pujol va ser com el meu pare polític
Quina ha estat la principal prioritat dels seus respectius governs?
Sempre ha estat la d’estar al costat dels vilatans, la nostra gent. El primordial per a nosaltres és Sant Pol, a despit del que alguns grups independents ens diuen, pel fet que formem part d’un grup polític més gran. No és així: fem el que la nostra gent demana i necessita.
En quins projectes ho mostren?
En diversos. Un d’ells era el de fer un institut a Sant Pol, tot i que no és un projecte nostre, sinó de la Generalitat. El 2019 teníem gairebé tots els permisos per poder-lo edificar. Però va haver-hi un canvi de color polític a la Generalitat i aquí. I es va considerar que era millor fer un institut escola, que és experimental, perquè s’hi fa batxillerat a més d’infantil, primària i secundària. És un projecte modular, sense sala d’actes, ni pavelló esportiu… Haurem d’anar tirant del que tenim, perquè és el que ens hem trobat.
També hem derruït l’antic escorxador i hi hem habilitat un espai per als diables de la Vallalta, i arreglat els terrats. Una de les coses de les que més orgullosa em sento és la gestió del patrimoni arquitectònic i cultural. En el meu primer mandat vaig frenar el projecte d’ADIF per a l’estació de Sant Pol, perquè no volíem tancar el carrer. I vam recuperar el que ara és el carreró de Sant Pere, amb una capelleta i l’antiga casa dels pescadors. I altres edificacions més que estem recuperant, com ara la masia de Can Villar.
Durant una època, quan va haver-hi el boom de fer pisos, a Sant Pol es van carregar moltes edificacions importants, d’arquitectes molt rellevants.
Quins llocs emblemàtics pot destacar-nos?
Evidentment, l’ermita de Sant Pau, que és la icona del poble. Has de pujar força escales per arribar-hi, però la panoràmica és impressionant. Des d’allà es veuen fins i tot les xemeneies de Sant Adrià del Besòs.
També tenim moltes cases modernistes. I l’església de Sant Jaume, i el parc del litoral, que és una passada.
La principal problemàtica del municipi, ara mateix, quina és?
La manca d’habitatge. És un mal endèmic de totes les poblacions. Aquí hi ha molta segona residència, i tenim 4.400 habitatges per a 5.900 habitants. Però, a partir de la pandèmia, tenim moltes persones que s’han quedat a viure aquí sense empadronar-s’hi. Sobretot, perquè són persones grans que no volen deixar de tenir els metges de Barcelona.
En el POUM estem treballant per crear 80 pisos de lloguer a dues urbanitzacions que estan una mica fora del poble (Roques Blanques i Jardins de Sant Pol). Properament rebré la fundació Cohabitat, que fa pisos de lloguer assequible.
En el POUM estem treballant per crear 80 pisos de lloguer a dues urbanitzacions. El nostre principal problema és el de l’habitatge
Per quin motiu li agradaria que Sant Pol fos reconegut?
Penso que ja és conegudíssim. Ningú et diu que el poble és lleig. Més aviat et diuen el contrari. Ens agrada dir que és el Cadaqués del Maresme, malgrat la desgràcia d’haver derruït moltes cases amb solera. El nucli té molt d’encant, amb els carrers esglaonats i molta il·luminació del sol. De fet, aquí hi ha una llum especial.
A més, el poble té moltes entitats culturals i esportives, de manera que existeix una sensació de molta proximitat. El 80% de la gent que participa en aquestes entitats són com jo, que hem vingut a viure aquí de grans. Però parteixo de la base de què és més important triar on vols anar a viure, que no pas d’on neixes.
Penso que Sant Pol és un poble conegudíssim. Ningú et diu que és lleig. Ans al contrari
Quina va ser la seva primera decisió com a alcaldessa?
La de paralitzar l’estació. El 2011, quan vam entrar, ens vam trobar amb el projecte ja aprovat de l’obra que volia fer ADIF. I el mes d’agost vam fer un ple extraordinari per rebutjar el projecte. Vam fer-ho per unanimitat. Sempre diré que vam tenir molta sort de tenir en Damià Calvet com a responsable d’infraestructures a la Generalitat. Em va ajudar moltíssim.
I com és la situació econòmica de l’Ajuntament?
És bona. Penseu que el 2011 teníem un endeutament del 97%. Quan vaig marxar el 2019 no arribàvem al 30%. I actualment estem també en aquestes xifres.
El 2011 teníem un endeutament del 97%. Ara rondem el 30%
Què fan en quant a promoció econòmica de la iniciativa empresarial?
Un problema que patim aquí és el dels lloguers, que són cars. I ara mateix, molts dels negocis que s’implanten són de persones vingudes de fora, com ara del Pakistan, perquè són gent que treballen les 24 hores i segurament per això els surt a compte. Però nosaltres ajudem proveint d’informació, no tant recursos, per aquelles persones que volen establir-se. També fem moltes activitats de promoció del poble, com ara unes fires que són molt visitades.
Vostè pensa que el Govern de la Generalitat els ajuda prou, a municipis com el seu?
Penso que ens podrien ajudar més. Segurament, fan tot el que poden. Ara bé: quan els consellers de la Generalitat han estat alcaldes i alcaldesses, es nota molt. La proximitat que tenen és molt gran. En el meu primer mandat, vaig coincidir amb en Santi Vila per un tema d’una promoció de l’INCASOL. I em va facilitar molt la feina. Potser és perquè empatitzen molt.
Actualment, la majoria dels consellers han estat alcaldes. Fa poc, va venir aquí la Núria Parlon. Va coincidir amb el dia de festa major i em va voler acompanyar a l’ofici, i a la fira, i a dinar… Fins i tot si són d’un altre color polític.
