Els Consells Comarcals de les Terres de l’Ebre, a través del Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre (COPATE), han presentat un projecte basat en la recuperació d’itineraris naturals de la Reserva de la Biosfera ebrenca per captar fons europeus NextGeneration. Així el pla actuarà sobre els eixos de comunicació històrics de la Reserva de Biosfera que articulen el territori i tenen un gran potencial per dinamitzar socioeconòmicament les zones rurals.
Concretament, s’ha presentat a la convocatòria extraordinària de plans de sostenibilitat turística un pla que contempla 32 actuacions centrades en quatre eixos: transició verda i sostenible; millora de l’eficiència energètica; transició digital i competitivitat, amb una inversió de 5,8 milions d’euros pel període 2022-2024. L’objectiu d’aquest pla és consolidar la Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre com una destinació de turisme actiu a la natura per a reduir els desequilibris socioeconòmics existents entre les zones rurals i litorals.
“Amb aquest projecte, treballat de manera conjunta entre els quatre consells comarcals i el COPATE, pretenem millorar el posicionament de la Reserva de la Biosfera com a destinació turística, reduir l’estacionalitat i generar ocupació de qualitat per tal de fer front al repte demogràfic i incrementar la resiliència del territori”, ha manifestat el president del Consell Comarcal del Baix Ebre, Xavier Faura.
Entre les actuacions que contempla el pla d’itineraris naturals s’inclou la recuperació del camí de sirga entre Tivenys i Bítem al marge esquerre de l’Ebre; la millora de la Via Verda de la Val de Zafán a la Terra Alta; la intervenció al GR-99 per consolidar-lo com una via verda de l’Ebre i al GR-7, així com la restauració de forma sostenible d’equipaments per a ús públic i turístic. “És important apostar per la marca Reserva de la Biosfera, posar-la en valor i fer-ho de forma conjunta, com a territori. Per a la Terra Alta, la Via Verda no només és un producte turístic amb un gran potencial, sinó que volem que sigui l’aparador de tot allò que és el territori. La rehabilitació de les estacions ajudarà a donar a conèixer el producte local, a la creació de sinergies entre els diversos sectors econòmics i potenciar allò que ens representa”, ha dit la presidenta del Consell Comarcal de la Terra Alta, Neus Sanromà.
“Fa anys que intentem potenciar els itineraris naturals del territori i aquest projecte serà un revulsiu per poder-los consolidar: servirà per millorar trams del GR-7 i el mateix camí de sirga, senders i rutes cicloturistes, amb els espais naturals i fluvials per on transcorren. Ho hem plantejat com un projecte integral de territori, que volem que sigui un element tractor que enforteixi els serveis turístics de les nostres comarques”, ha explicat Gemma Carim, presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre.
Pel que fa a l’eix de la millora de l’eficiència energètica s’implantaran sistemes de mobilitat sostenible (e-bikes), punts de recàrrega i es reduiran emissions de CO2 amb actuacions de millora d’edificacions i infraestructures.
En relació amb l’eix de transició digital es posarà en funcionament un sistema d’intel·ligència turística per a gestionar fluxos de mobilitat, s’organitzaran esdeveniments digitals de videomapping que permetran interrelacionar patrimoni cultural material i immaterial i es garantirà l’accés a connexió d’internet en punts negres. “Les Terres de l’Ebre tenim un gran patrimoni natural, històric i gastronòmic amb una diversitat entre municipis que permet oferir plans diferents durant tot l’any. Digitalitzar aquests actius és essencial per donar-los a conèixer i complementar-los de manera atractivaper tal de descentralitzar el turisme d’unes zones i uns mesos en concret”, ha afegit Joan Roig, president del Consell Comarcal del Montsià.
Finalment, l’eix de competitivitat contempla la realització de formació a les pimes del territori per tal de capacitar-les en els processos de creació de productes turístics, de captació de visitants i s’incentivarà que les empreses aposten per la sostenibilitat i s’adhereixen a la marca Terres de l’Ebre, Reserva de la Biosfera.
Per la seua banda, el president del COPATE, Joan Alginet, ha destacat l’experiència del COPATE en l’execució de projectes finançats amb fons europeus. “El COPATE com a ens instrumental dels consells comarcals ha demostrat en projectes com el PECT o el LifeClinomics capacitat i enginy tècnic per revertir al territori el potencial de la Reserva de la Biosfera i altres actius”, ha manifestat Alginet.
Les intervencions seleccionades s’han prioritzat de manera participada i consensuada entre els diferents agents locals i deriven dels plans estratègics locals d’àmbit comarcal (Ribera d’Ebre Viva, Terra Alta +, Baix Ebre Avant i els plans de reactivació socioeconòmica postcovid) i supracomarcal (pla d’acció de la Reserva de la Biosfera i projecte 7 Comarques). “Presentem als NextGeneration un pla que ha estat participatiu i consensuat entre agents públics i privats del territori”, ha conclòs Faura.
