A la seva pàgina web, s’explica que eBando és una plataforma dirigida a ajuntaments, associacions, centres i empreses, per posar a la seva disposició un canal de comunicació segur, fiable i directe amb els usuaris (…) de forma instantània i anònima". El que antigament es coneixia per "ordinaris" i "pregoners" ara se substitueix per apps i xips. Jesús Marquès ens explica com li va donar la volta a una cosa més coneguda que el foc i la va posar al nivell del segle XXI, aconseguint 100.000 usuaris de pas.
“Els alcaldes i regidors es diuen els uns als altres que el nostre sistema funciona”
“Vaig pensar: “si sóc a Reus, no m’assabento del que passa al meu poble. Així que podria crear una aplicació””
“A Catalunya, les províncies de Tarragona i Lleida tenen encara arrelat el pregó”
“Ara mateix tenim al voltant de 100.000 usuaris registrats, que són aquells que estan subscrits almenys a un canal”
“L’altre dia vaig estar fent uns números i hi ha usuaris que tenen subscrits a 30 canals. No sé si és que volen conèixer l’activitat diària de tota la seva província”
“Estic sol en el projecte, però m’han ajudat a desenvolupar l’arquitectura de l’aplicació”
Quan va néixer la idea de desenvolupar la seva aplicació eBando?
Recordo perfectament el dia. No li diré l’hora, però gairebé. Va ser a l’abril de 2013. Jo estava al meu poble, de cap de setmana, i en aquest moment van emetre un bàndol. Als pobles encara s’emeten per megafonia. Vaig pensar: “si jo sóc a Reus (Jesús hi viu i hi treballa), no m’assabento d’aquestes coses. Així que podria crear una aplicació “. A partir d’aquí vaig començar a buscar informació sobre bàndols electrònics. No vaig trobar res. I vaig pensar: “si no hi és: cal crear-lo per a cobrir una necessitat dels ajuntaments”.
¿I això serveix per a tots els municipis? O a partir d’un determinat nombre d’habitants ja hi ha el diari oficial de proclames …?
Nosaltres tenim una pàgina que dóna servei a municipis de fins a 10.000 habitants. Més que res, perquè no totes les poblacions tenen un sistema de megafonia instal·lat. És costós de mantenir i ara, fins i tot les poblacions que ho tenen ja no els actualitzen. Les urbanitzacions noves, aquestes que es van crear durant la bombolla immobiliària, no reben aquesta informació municipal perquè no tenen instal·lat el seu pregó…
La figura del bàndol municipal ens resulta una mica nostàlgica, com dels anys 60 o 70. Però només a Catalunya hi ha 948 municipis i hi haurà molts que no puguin permetre un bon megafonia.
A Catalunya hi ha poblacions que tenen molt arrelada la figura del pregó. A la part de Lleida, fonamentalment. A Girona, per exemple, no tenim cap client. I això ha de ser, potser, perquè no coneixen el que és el pregó o, si ho coneixien, han perdut el costum. En el nostre sector, les dues províncies més importants són Lleida i Tarragona.
I fora de Catalunya, també hi són presents?
Sí. De fet, tenim presència en diverses províncies: està Càceres, Castelló, València, Tarragona, Lleida, Barcelona, Osca, Terol i Saragossa.
El model de negoci estarà, suposem, orientat a cobrar una tarifa al municipi, però no al consumidor.
Sí, és clar. És una aplicació web que els ajuntaments manegen directament. Nosaltres posem la plataforma i ells mateixos, o els empleats municipals, introdueixen els continguts.
¿I se sap quanta gent consulta els bàndols electrònics?
Tenim dades. Ara mateix tenim al voltant de 100.000 usuaris registrats que són aquells que estan subscrits almenys a un canal. Els canals poden ser ajuntaments o associacions, o AMPAS o centres associatius… Qualsevol entitat que vulgui comunicar alguna cosa a l’usuari final, el ciutadà, és benvinguda a Ebando. D’aquests 100.000 usuaris, molts viuen en poblacions que estan sobre els 2.000 habitants.
Vostès també tenen el seu propi màrqueting.
El nostre màrqueting se centra en l’ajuntament o en l’entitat, no en l’usuari final. Nosaltres oferim eines als ajuntaments i la possibilitat de descarregar-se fullets que puguin publicar-se i difondre a través dels mètodes tradicionals. Els veïns poden subscriure’s a aquest servei i estar al dia. Alhora, els ajuntaments reben un feedback, amb el nombre d’usuaris que hi ha a cada canal.
Una idea com la seva, que ve d’alguna cosa súper coneguda, no deixa de sorprendre’ns. Sembla que sempre es pot innovar in eternum. Però, per si algú decideix millorar-lo, ¿creu que el primer que arriba, enganxa el doble de fort?
Jo no diria que el primer que arriba enganxa el doble. Jo com a empresa no he sortit a vendre. No he fet un màrqueting per a ajuntaments, sinó que els que han vingut han estat deguts al boca-orella. Ells mateixos s’han anat compartint l’aplicació: “Escolta, que estem utilitzant això, que va molt bé… Contracteu-la a veure si us agrada”. Entre regidors es van passant la veu.
Ara imagini que visc a Tarragona i vull conèixer els bàndols d’Almendralejo. Puc?
Sí. Hi ha molts usuaris que estan subscrits a diversos canals, no sols al de la seva pròpia població. De fet, l’altre dia vaig estar fent uns números i hi ha usuaris que tenen subscrits a 30 canals. No sé si és que volen conèixer l’activitat diària de tota la seva província.
Potser són persones vinculades a la política municipal.
Possiblement… O potser siguin mitjans de comunicació, que se subscriuen per veure si hi ha alguna notícia a oferir.
I el subscriptor-ciutadà té accés a alguna cosa més que als bàndols de la seva població?
El servei està categoritzat per poblacions. Un no podria buscar canals d’una província. Caldria anar buscant població per població. Però no hi ha límit. Pot veure-les totes.
Abans els bàndols tenien floritures lingüístiques en l’explicació de les notícies dels pobles. Amb la informàtica, això es manté?
Sí, sí que es mantenen. Sí que hi ha moltes poblacions que “per ordre del senyor alcalde, ens fa saber…” el que sigui… I després, “signatura l’alcalde” o “els saluda l’alcalde”.
I això segueix funcionant …
Sí. Molts mantenen aquest format per Ebando o pel tauler d’anuncis. Perquè molts ajuntaments imprimeixen el bàndol com una nota de premsa i el deixen penjat al tauler d’anuncis del consistori.
Quanta gent forma part de la startup Ebando?
Jo.
O sigui, un exèrcit d’un sol home.
Sí. He rebut ajuda de col·laboradors, per desenvolupar l’arquitectura i les aplicacions. Però jo estic sol a l’empresa.
I aquesta singularitat, ¿no li impedirà pensar en altres fonts de negoci per la seva empresa?
Bé. He de diversificar. Idees vénen moltes i tot el que faig és anotar i esperar. Primer cal enfocar-se en Ebando i consolidar el mercat.
Em pot dir si una bona idea és sempre traslladable a una aplicació?
No. Perquè hi ha d’haver un motor de negoci. I de vegades no sempre existeix forma de monetitzar una bona idea, o bé és molt complex fer-ho.
També ha comptat amb l’ajuda d’ACC1Ó, l’agència de desenvolupament empresarial de Catalunya.
Gràcies a ells he avançat molt en aquest sentit. Sóc inventor i m’he enfocat directament cap al producte, però no en la venda. Jo no sortia al mercat i preguntava el que en depenen. Moltes de les funcionalitats que té Ebando han nascut gràcies a que els clients han enviat els seus suggeriments.
Qui decideix, als ajuntaments, que compren els seus serveis?
Això ho desconec totalment. M’arriba la sol·licitud d’alta o em truquen i entre ells es passen el meu número de telèfon: “escolta ¿Ebando? Com funciona? Ho volem agafar”. Perquè ja saben com funciona. Molts passen pel ple municipal, l’aproven i decideixen la contractació. Però d’altres, directament et contracten i després ja ho decideixen.
Home, suposem que les seves tarifes tampoc han de ser astronòmiques.
No ho són.
Això no és com contractar un servei de recollida d’escombraries o d’obres públiques…
El nostre és un servei digital que es posa molt fàcil i es treu molt fàcil.
Vostè té la seu a Reus. Sabrà que tenen fama de ser capital d’Informàtica avançada…
Sí. He treballat al Tecnopark, a REDESA i hi ha moltes empreses tecnològiques instal·lades en aquestes oficines.
Es podria pensar que a Catalunya ja hi ha moltes empreses tecnològiques, però en canvi si anem a Barcelona Activa o a Palo Alto o a Reus o a Mataró… Veus que encara hi ha lloc per a tots els emprenedors i les seves petites companyies…
Sí, i van creixent. I es veu que hi ha ganes de fer coses. Hi ha moltes ganes. Puc parlar de gent que conec i sé que tenen contínuament l’espurna de poder emprendre.
