Tarragona vol convertir-se en un aparador de construcció eficient amb les instal·lacions dels Jocs del Mediterrani del 2017
L’Smart Parc Tabacalera de Tarragona ha acollit l’Smart Cities Meeting Point 2012.
Tarragona (ACN).- Convertir les ciutats en ‘smart cities’ i dotar-les de sistemes intel·ligents que permeten reduir despeses, tant econòmiques com energètiques, és el futur. Aquest és el missatge que han exposat aquest diumenge a Tarragona diversos experts internacionals en la matèria, en el marc de l’Smart Cities Meeting Point 2012. La crisi i les dificultats econòmiques dels ajuntaments fan que cada cop més municipis apostin per introduir la tecnologia als seus carrers i equipaments. Aparcaments intel·ligents, sensors als contenidors d’escombraries, sistemes d’aigua i d’enllumenat públic eficients o habitatges autosuficients energèticament conformen algunes de les aplicacions que, a poc a poc, canviaran les ciutats.
L’Smart Parc Tabacalera de Tarragona ha aplegat aquest diumenge mig centenar de professionals d’arreu de l’Estat i de països europeus com ara Alemanya, Bèlgica, Holanda o Romania. Des d’aquest escenari, un exemple de l’aposta per la recuperació d’antigues edificacions i de com dotar-les amb les últimes tecnologies en criteris de sostenibilitat, s’ha analitzat el present i el futur del concepte de ciutats intel·ligents.
Pilar Conesa, enginyera informàtica, directora d’Smart City World Congress de Barcelona i fundadora i directora d’Anteverti, ha assegurat que la crisi afavorirà l’expansió de les ‘smart cities’. "Atesa la crisi les administracions no poden invertir en l’àmbit de les noves tecnologies, per això cal buscar la col·laboració de la iniciativa privada", ha exposat.
Una recollida de la brossa més eficient
Conesa ha posat d’exemple l’actual gestió dels serveis de neteja i de brossa a les ciutats. Segons ha explicat, si en lloc de limitar-se a contractar camions i persones els ajuntaments apostessin per instal·lar sensors als contenidors es podria obtenir un servei més eficient. "Els sensors permeten saber quins contenidors estan plens i això significaria que els camions només haurien de fer les rutes necessàries", ha afegit.
D’altra banda, segons aquesta enginyera informàtica cal aprofitar la crisi per mancomunar serveis entre diversos municipis. "Ja hi ha iniciatives de municipis que comparteixen policies municipals o contractes de la recollida d’escombraries i això anirà a més i només es pot fer en una situació de crisi", ha reflexionat.
En aquest sentit, Conesa ha recordat iniciatives com la de Sant Cugat del Vallès on, entre d’altres iniciatives eficients, s’han instal·lat fanals que regulen el seu grau d’il·luminació en funció de la claror del dia o de la gent que camina pels carrers. "Amb aquest sistema es pot estalviar fins a un 40% d’energia. És un exemple dels avantatges econòmics i mediambientals que pot aportar l’aplicació de la intel·ligència i de la tecnologia".
Implicació de la ciutadania
L’arquitecte Javier Barroso, responsable de projectes d’Ezquiaga Arquitectura Sociedad y Territorio SL i professor de màsters universitaris, ha assegurat que cal aplicar el concepte ‘smart’ al conjunt del territori. Creu que cal anar més enllà i començar a parlar de regions intel·ligents. "Hi ha zones que no són tan urbanes però allà també hi tenen cabuda les noves tecnologies", ha explicat. En qualsevol cas, el què cal, assegura, és obtenir més dades i coneixements de la gestió de les ciutats per millorar els processos i, alhora, poder incrementar la qualitat de vida dels seus habitants.
"Saber quanta aigua es consumeix en un parc o quanta calefacció consumeix un barri és important, perquè incideix en el cost que afronten els ciutadans". Per aquest motiu, Barroso insta la ciutadania a implicar-se en aquest nou corrent de ciutats intel·ligents. "El ciutadà informat té més possibilitats de contribuir a fer que la seva ciutat avanci en la direcció correcta i ser eficients en l’ús de recursos escassos és el què ens permetrà millorar".
Habitatges autosuficients
La responsable del laboratori d’energia tècnica de l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC), Elena Fuentes, ha exposat una de les línies d’investigació amb què està treballant el centre: els edificis d’energia nul·la. Es tracta d’habitatges capaços de produir -mitjançant les fonts d’energia renovables- tanta energia com demanda. Els estudis es fan mitjançant edificis virtuals i equips tangibles com ara plaques fotovoltaiques o bombes de calor. "Això ens permet encaixar la demanda i el consum i fer que un edifici sigui sostenible", ha detallat.
Els edificis ‘smart’ que s’estan desenvolupant actualment permeten estalvis d’emissions de gasos i de consums energètics de fins al 40%. Per exemple, s’estan començant a substituir calderes de gas per microturbines o bombes de calor en els sistemes de climatització de les llars. "El futur passa per arribar a edificis d’energia nul·la, la qual cosa implica que s’estalviarà tota l’energia que es consumeix actualment, gràcies a l’ús d’energies renovables", ha dit Fuentes.
El cas de Tarragona i els Jocs del Mediterrani
Tarragona és una de les ciutats que està fent una clara aposta per les ‘smart cities’. En aquest sentit, el regidor de Treball i Promoció Econòmica, Javier Villamayor, ha explicat que la trobada d’aquest diumenge ha servit per intercanviar experiències amb els responsables d’altres ciutats europees com Amsterdam o Berlín, amb l’objectiu d’implementar nous materials sostenibles i estalviar energia en equipaments municipals.
Villamayor ha explicat que l’aplicació d’aquests sistemes serà clau en la construcció dels nous equipaments dels Jocs del Mediterrani del 2017 i en l’adaptació de les instal·lacions ja existents. Per exemple, el consistori tarragoní es planteja il·luminar pavellons amb tecnologia led o construir les cobertes dels equipaments amb materials sostenibles. Tot plegar per reduir la factura elèctrica i millorar la climatització de les instal·lacions.
El regidor ha destacat que l’Ajuntament vol que els Jocs siguin "un aparador" al món del què és la construcció sostenible i eficient. En aquesta fita el consistori treballa de bracet amb els centres de recerca del territori com ara la Universitat Rovira i Virgili (URV) i les principals indústries químiques del Camp de Tarragona. L’Ajuntament treballa en aplicar el concepte ‘smart city’ en els camps de la mobilitat, la gestió de l’aigua, l’enllumenat, i el turisme i les noves tecnologies.
