05.04.11 – LLEIDA • Segrià

Els fills d’Agustí Centelles donen a l’Ajuntament de Lleida tres instantànies del fotoperiodista català

0
338

L’Ajuntament de Lleida acull aquests dies, en el marc de la Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya, que tindrà lloc del 8 al 15 d’abril, una exposició de 70 fotografies fetes durant la Guerra Civil del fotoperiodista català Agustí Centelles. Moltes d’aquestes instantànies són inèdites, especialment les que fan referència al bombardeig que va patir Lleida el 2 de novembre de 1937 sobre el Liceu Escolar i que va acabar amb la vida d’una cinquantena d’alumnes i professors. Tres d’aquestes fotografies (una feta des d’un dels ponts que creua el riu Segre, una altra d’uns urinaris públics al cotat d’una església i la d’una vídua plorant sobre el cos sense vida del seu marit) s’han donat a la Paeria.

Els fills d’Agustí Centelles, Octavi i Sergi Centelles, han anunciat aquest dimarts al vespre que donen a l’Ajuntament de Lleida, tres fotografies que el seu pare va fer a Lleida durant la Guerra Civil. En una d’elles es pot veure un dels ponts que creua el riu Segre i la Seu Vella al fons, una altra recull la imatge d’uns urinaris públics situats a la plaça Sant Joan de la ciutat i l’altra mostra una dona plorant sobre el cadàver del seu marit.

Aquesta última fotografia, explica Octavi Centelles, ha estat publicada sense consentiment 16 milions de vegades en 150 idiomes diferents pels Testimonis de Geovà. "Han retocat la imatge, l’han fragmentat, han escrit a sobre, l’han rebatejada, no han citat l’autor i l’han usat sense especificar que és una fotografia de la Guerra Civil espanyola. Estem en judicis, encara".

L’exposició itinerant, que aquests dies es pot veure a l’Ajuntament de Lleida, és un recull de 70 fotografies de l’Agustí Centelles. "És un bon resum de la seva obra al voltant de la Guerra Civil espanyola", explica Octavi. Hi ha imatges molt importants com ara una fotografia que està a la Sarsuela. "Se la vam regalar al príncep Felip". És un soldat compartint entrepà amb el poble. Hi ha una altra fotografia que està a la Casa Blanca. Se la van regalar al president Obama. És un brigadista internacional de la brigada Lincoln que va anar a Barcelona l’any 1937 a lluitar contra el franquisme. També hi ha fotografies inèdites dels bombardejos al Liceu Escolar, que va matar unes 50 persones, entre alumnes i professors.

Agustí Centelles, un dels fotoperiodistes més importants de Catalunya

Agustí Centelles va néixer el 1909 i va morir l’any 1985 a Barcelona. Va ser un dels fotògrafs catalans més destacats de la Guerra Civil, ja que va documentar plàsticament l’ambient de l’Espanya prebèl·lica, la guerra des del bàndol republicà i va deixar testimoniatge de la vida dels exiliats espanyols en els camps de concentració francesos.

La producció fotogràfica d’Agustí Centelles es divideix en dos períodes: el Centelles fotoperiodista fins l’any 1939, moment en què acaba la Guerra Civil i Centelles surt, al setembre, del camp de concentració per a exiliats espanyols de Bram (França); i el Centelles forçat a dedicar-se a la fotografia industrial a partir de 1948, perquè, acusat prèviament d’haver estat maçó, va ser jutjat i inhabilitat com a fotoperiodista per a tota la vida.

Quan Agustí Centelles va morir, els seus fills, Sergi Centelles i Octavi Centelles, van assumir el repte d’aconseguir la màxima difusió de l’obra del seu pare. El 2009, van vendre el fons fotogràfic històric al Ministeri de Cultura, per al seu dipòsit en el Centre Documental de la Memòria Històrica, on s’ha d’instal·lar una mostra permanent a la sala d’exposicions Agustí Centelles i Ossó. Així mateix han impulsat, pel seu compte, un important cicle d’exposicions per tot l’estat espanyol i estan col·laborant en els projectes de difusió a Amèrica. Tots dos conserven, però, encara una col·lecció doble de 180 fotografies inèdites que encara dubten si quedar-se-les o llegar-les.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.