Alcaldes independentistes defensen a la UCE la capacitat dels municipis per liderar el camí cap a l’estat propi
Prada (ACN).- Els alcaldes de l’Associació de Municipis per a la Independència (AMI) creuen que la consulta sobiranista que preparen donarà el "grau exacte de l’independentisme que hi ha Catalunya" i serà un assaig general definitiu abans que el Parlament convoqui el referèndum final. Es farà quan els pobles adscrits representin el 60% de la població i actualment ja s’acosten al 40%. Josep Manel Ximenis, secretari de l’AMI, ha subratllat que els ens municipals s’han convertit en la "punta de llança de l’independentisme" perquè han patit "moltes agressions del PP i del govern espanyol". La Universitat Catalana d’Estiu ha debatut el paper que poden jugar els pobles en el camí cap a l’estat català.
Josep Manel Ximenis, secretari general de l’Associació de Municipis per la Independència i alcalde per la CUP d’Arenys de Munt, ha posat en valor el paper dels municipis. Són tan importants perquè "configuren aquest sentiment independentista". "La punta de llança de l’independentisme està als municipis", sobretot mentre el Parlament no es posicioni d’una manera clara.
La reacció dels ens locals ha estat promoguda arran dels atacs rebuts per part "del PP i del govern espanyol". En aquest sentit una consulta simultània amb la mateixa pregunta serà l’assaig definitiu abans del referèndum final que haurà de convocar el Parlament.
La consulta promoguda pels pobles es convocarà quan els municipis adscrits suposin el 60% de la població catalana. "Podria ser demà mateix", aventura Ximenis.
Karmelo Landa, professor de filologia basca i exeurodiputat, ha qualificat el moment actual d’"històric i d’apassionant". "De crisi, però de grans possibilitats". En al·lusió a l’acte que aquest diumenge s’ha celebrat a la UCE, a on participen representants d’entitats municipals dels pobles català, flamenc i basc, Landa ha assegurat que es tracta d’un succés "extraordinàriament significatiu".
El filòleg ha reiterat que la ‘Udabiltza’, associació de batlles d’arreu del territori basc que va néixer l’any 1999 i va ser judicialment prohibida per Baltasar Garzón, tornarà a ser una realitat "molt aviat". Si ja era legítima, després de la sentència exculpatòria de 2011, ara també "té base legal". Europa "no pot ignorar que hi ha nacions que ja han iniciat un procés per esdevenir un estat propi". La nova ‘Udabiltza’ serà "un vano molt ampli que superarà la representativitat que va tenir el 1999", ha vaticinat.
Per la seva banda, Steven Vergauwen, director del VVB, moviment social flamenc per la independència, ha recordat que en dos ocasions els batlles de la seva nació es van organitzar per afrontar situacions injustes del govern belga. Dos situacions que creu que són similars a les que viu Catalunya i que es resumeixen en què un dels defectes dels sistema democràtic és que, de vegades, "bloqueja les voluntats democràtiques". L’exemple que Catalunya pot prendre d’aquells fets és que "els grans canvis son possibles des dels municipis més petits".
L’alcalde de Balaguer Josep Maria Roigé per CiU creu que la societat civil "indica un camí a seguir". L’AMI pot donar als polítics, que sempre necessiten punts de referència, una radiografia prou exacte de quina és la "majoria social" que aquí aposta per la independència. Aquesta consulta, quan es faci, "serà legal o estarà al marge de la llei" però en cap cas serà "il·legal".
El cap del consistori de Montblanc per ERC, Josep Andreu, ha instat a seguir el rumb actual de l’AMI per "continuar sumant". "Encara necessitem seguir creixent, cal que entrin les grans ciutats". L’AMI encara no ha aconseguit seduir la capital catalana, Barcelona, ni cap de les principals del cinturó metropolità. Ciutats com Girona, Manresa, Figueres o Vic ja en formen part.
