|
Assistents: Il·lm. Sr. Joan Giraut i Cot, President de la Diputació de Girona i alcalde de Castell-Platja d’Aro; Il·lm. Sr. Carles Puigdemont, Alcalde de Girona; Sr. Joan Cañada i Campos, Secretari de Cooperació i Coordinació de les Administracions Locals de la Generalitat de Catalunya; Sr. Domènec Espadalé i Vergés, President Cambra de Comerç de Girona; Il·lma Sra. Marta Felip i Torres, Alcaldessa de Figueres; Il·lm. Sr. Carles Pàramo i Ponsetí, Alcalde de Roses; Il·lm. Sr. Joan Figueras i Pomés, Alcalde de Cadaqués; Il·lm. Sr. Xavier Soy i Soler, Alcalde de Bescanó; Il·lm. Sr. Joan Català Pagès, Alcalde de Begur; Il·lm. Sr. Jordi Martí Deulofeu, Alcalde de Sant Pere Pescador; Sr. Joan Sala i Morell, Consell Assesor Alcaldes.eu; Sr. F.Xavier Roca, Editor i Director Alcaldes.eu; Sr. Xevi Sala, Director d’El Punt Avui a Girona i conductor de la Trobada. |
Si vostè, en endavant, vol rebre l’informe complet dels esmorzars que es realitzen periòdicament ha de subscriure’s a la publicació: Formulari de subscripció a Alcaldes.eu
Veure el Reportatge Fotogràfic
“No sabem fins a quin punt les Diputacions disposem de la suficient estructura i recursos humans i econòmics per assumir les competències que se’ns vol atribuir de manera excessivament improvisada i precipitada.”
Joan Giraut
“Qualsevol decisió que prenguin des del govern central o des de l’Estat fa que nosaltres quedem amb els braços lligats perdent competències, perdent autonomia, i fa que aquestes decisions preses a Madrid afectin directament al ciutadà. En resum, consideri que exagerant no saben el que es porten entre mans i dos, la decisió per mi la prenen en part per covardia.”
Joan Figueres
“No solament ens presenten a tots com a cap de turc davant d’Europa sinó que fan una cortina de fum per dos que estan administrats des de fa anys pel PP, Madrid i València, que hem de tenir en compte que ells dos sols tenen més endeutament que tot Catalunya junts.”
Carles Pàramo “Si Madrid es pensa que aquesta llei per tot el territori igual ha de ser el futur dels Ajuntaments, d’aquí a un quants anys ens tornarem a trobar i jo espero continuar sent alcalde, i hauran de reconèixer que ha estat un fracàs.”
Xavier Soy “Avui es fa més necessari que mai donar competències i donar finançament als Consells Comarcals perquè puguin portar a terme precisament aquests serveis a petits i mitjans municipis.”
Joan Català
Es cedeix la paraula al President de la Diputació de Girona i alcalde de Castell Platja d’Aro, l’Il·Im. Sr.Joan Giraut.
En aquest context de reforma i contraposició de diferents models pensem que no es poden homogeneïtzar els territoris sinó que hem de fer prevaldre les particularitats del nostre model respectant sempre els principis d’autonomia i subsidiarietat. Amb les reformes que puguem afrontar properament hem de procurar sortir-ne reforçats. Probablement caldrà redistribuir competències, caldrà mancomunar serveis sense oblidar l’indispensable paper que els Consells comarcals juguen en el nostre territori. Només d’aquesta perspectiva podrem garantir la qualitat i eficiència dels serveis públics en l’àmbit local. Per acabar només vull agrair la bona predisposició de tots els assistents al col·loqui i desitjar que el matí sigui el màxim de profit possible.
(…)
Sr. Joan Cañada: Quan es parlava d’una reforma local fa uns pocs anys tots teníem molt clar uns principis que regien el món local que a ningú se li acudia traspassar. Hi havia el principi de subsidiarietat, d’autonomia local, d’equilibri territorial, de la diferenciació que eren una mena de principis intocables i que precisament vénen recollits a la carta europea de l’autonomia local entre d’altres. En canvi en els darrers temps hem assistit a una mena de paranys posats per l’Estat que ens ha fet caure fins i tot a alguns de nosaltres. Han proliferat darrerament exemples de mala gestió municipal i no és casualitat, molts exemples de mala gestió municipal s’han amplificat per part de l’Estat. L’Estat ha volgut presentar a l’Administració local com una Administració mal gestora dels seus recursos i per tant han proliferat exemples de pavellons que s’han fet que no calia fer, exemples d’inversions locals que s’han fet que no calien i per tant s’ha presentat per part de l’Administració central una Administració local falsament ineficaç. Penseu que en les darreres setmanes hem escoltat afirmacions com la següent: quatre de cada cinc municipis els costos dels serveis per habitant són ineficaços. I s’han arribat a posar exemples, en un municipi de 1.000 habitants l’enllumenat públic surt a tants euros per habitant mentre que l’òptim seria que sortís tants euros per habitant. Evidentment això és un parany perquè lògicament si parlem exclusivament dels costos habitants sempre serà ineficaç econòmicament donar serveis als llocs amb pocs habitants per una simple qüestió de divisió dels costos. Però cal insistir, i cal fer-ho sempre que tinguem ocasió, en que el món local no és ni de bon tros la causa dels problemes econòmics d’Espanya i el món local català no és en absolut responsable d’aquest problema, ho demostren les xifres.
(…)
Sr. Domènech Espadalé: Aquí a Girona pensem tots molt en el productes propers, tots estem defensant el vi de l’Empordà, l’oli de l’Empordà, els productes de cas anostra. Jo he parlat últimament amb grans empresaris de Catalunya i també us puc dir que molts defensen el producte i el defensen d’una manera molt arrelada a casa nostra, com això que heu dit, etiquetatge en català; hi han que prescindeixen completament de les exigències que avui vénen de Madrid. Jo crec que Catalunya són els menys però hi són i per tant això s’ha de mirar com es pot compensar aquesta gent i sobretot si exporten aquest problema ja no existeix. Llavors ho diu molt bé el nostre President, cada vegada més hem d’exportar més, però no ho diu el President, ho diem nosaltres. Hem influït i hem col·laborat, fa molts anys que estem dient que el futur passa per internacionalitzant-se; si aconseguim mantenir les ventes a l’estranger augmentant com van augmentant i sobretot no a Europa sinó a tercers països, sortirem de la crisi, això acompanyat del turisme que és l’altre factor també important.
(…)
Es cedeix la paraula a l’alcalde de Roses, el Sr. Carles Pàramo.
Sr. Carles Pàramo: A l’Administració Central ens presenten com molt bé ha dit el Sr. Cañada, com si fóssim el mal de tots els mals, quan som els pocs mals. Al 2010 passem comptes al Tribunal de Comptes i 90 mil milions de dèficit que té l’Estat espanyol, d’aquests 90mil milions de dèficit, el 15% el provoquen les comunitats autònomes, però tenint en compte que ensenyament i sanitat corresponen a comunitats autònomes i per tant és el gruix més important de serveis de nova societat, i només el 5% correspon als municipis. Aleshores, de 8.000 municipis que hi ha a tota Espanya resulta que n’hi ha dos que no solament ens presenten a tots com a cap de turc davant d’Europa sinó que fan una cortina de fum per dos que estan administrats des de fa anys pel PP, Madrid i València, que hem de tenir en compte que ells dos sols tenen més endeutament que tot Catalunya junts. El municipi de Madrid està a 6.000 milions d’endeutament, el municipi de Barcelona només a 1.000 milions d’euros. I això que tots els regidors cobren és falç. Això que deia jo del 5% de superàvit que havia tingut el conjunt dels municipis de l’Estat espanyol, resulta que la mitja està en superàvit. I hem de dir que en tot l’Estat espanyol hi han 500 municipis dels 8.000 que tenen problemes econòmics. Aleshores, aquesta mania que ha agafat, bueno mania no sinó amb finalitat ben clara de voler reformar l’Administració local adjudicant-nos tot una sèrie de culpes que en cap cas és cert, sí que hi ha elements dins dels municipis en que tots necessitem fer una revisió del que hem fet en els últims anys i què cal fer a partir d’ara, però és clar, presentar-nos com el mal de tot l’Estat no és de rebut. Aleshores, jo crec que en aquests moments el que convé és refer tot el que hi ha, mirar-se el que hi ha i dubto que aquesta llei tiri endavant. Si a més a més envaeix competències i ens anem a l’últim informe que ha fet el Consell Europeu d’autoritats regionals i locals dins del Consell d’Europa que Espanya hi està adherit, on el President el que recomana és més autonomia financera en els municipis i el que recomana precisament és potenciar el municipi com element de servei.
Es cedeix la paraula a l’alcalde de Bescanó, el Sr. Xavier Soy.
Sr. Xavier Soy: Crec que dels que hi han aquí dec ser l’alcalde que porta més anys com alcalde, 26 anys. I n’he vist de tots colors, i he vist crisis, i jo podria afirmar i ho dic amb contundència, que avui per avui ser alcalde és molt feixuc i a més a més els pobles mitjans i petits perquè patim els problemes socials en primera persona. L’alcalde de Girona diu que als aturats els veiem els ulls, bé, això en els pobles petits encara més perquè la tendència de la gent és anar a trobar l’Ajuntament, l’alcalde i el regidor, i això és una cosa que hauria de tenir molt clar Madrid que crec que es va descuidar. Per tant, nosaltres patim els problemes socials en primera persona amb una situació econòmica complicadíssima, falta de recursos, deutes de les altres Administracions… No oblidem que cada any augmenta més el percentatge de la gent que deixa de pagar els impostos i una cosa que encara és més complicat és que intenten posar en el mateix sac tota aquesta gent que tenen brots de mala gestió política de la majoria dels milers de persones que avui estan fent una cosa tan noble com ser alcalde o regidor del seu poble. Aquesta reforma plantejada com la plategen, allò amb perspectiva de temps, vol dir el fracàs més absolut perquè em costa molt pensar que Madrid sigui tan trempats com per ser capaços de fer una llei que serveixi la mateixa per tot el territori, això és impossible. Per tant, si Madrid es pensa que aquesta llei per tot el territori igual ha de ser el futur dels Ajuntaments, d’aquí a un quants anys ens tornarem a trobar i jo espero continuar sent alcalde, i hauran de reconèixer que ha estat un fracàs. Que s’ha de fer alguna cosa segur, i abans ho deia en Pàramo, és a dir, els propis Ajuntaments jo crec que la crisi econòmica ha servit per a que els Ajuntaments fessin, i ja ho hem fet, reviséssim comportaments i maneres de fer. I de ben segur que molts Ajuntaments arribaríem a la conclusió que la solució més fàcil que està inventada perquè fa molts anys que funciona, i això és el que predica la Generalitat, és mancomunar serveis a través dels Consells Comarcals, que ja hi són.
(…)
Es cedeix la paraula a l’alcalde de Sant Pere Pescador, el Sr. Jordi Martí.
Sr. Jordi Martí: L’Estat fa d’Estat i en sap molt i fa molts anys que en fa, rere aquesta voluntat recentralitzadora potser el que hi ha és una voluntat uniformitzadora, que no és exactament el mateix.
També m’agradaria fer referència a l’equilibri territorial. És important que qualsevol mesura, qualsevol llei que s’acordi, tingui en compte aquest equilibri territorial. Imagineu-vos per exemple un escenari en el qual nosaltres estem construint un Estat nou, aquest Estat no pot tenir només el seu centre de decisions a Barcelona i a l’àrea metropolitana, l’equilibri territorial és fonamental, ho ha estat per la prosperitat del país i ho serà pel benestar del país en el futur. La subsidiarietat, el fet de ser l’Administració més propera als veïns, és el final el que t’acaba donant una bona mesura de quines són les polítiques més encertades de cara als veïns com a servidors públics. Enllaçant amb la necessitat de tenir una nova llei d’hisendes locals que solucioni el tema del finançament, hi ha la qüestió de tenir una llei electoral pròpia, hi han coses que les hem de fer nosaltres. El debat sobre tenir una llei electoral pròpia fa anys que també existeix i no la tenim perquè els partits polítics entre nosaltres, catalans, no ens hem posat d’acord. Crec que això seria un bon punt de partida per debatre.
Després, el tema del model territorial. Si no hi ha consens amb el model territorial és difícil parlar de duplicitats de tasques i de posar-nos d’acord sobre diferents nivells d’administració existents, Consells Comarcals, aprofitar l’estructura de les Diputacions…Els Consells Comarcals segons la meva opinió, sí que haurien d’existir però els seus òrgans de governs s’haurien de reformular, s’haurien de repensar i sobretot han de poder tenir capacitat resolutiva i per tant això ha d’anar necessàriament acompanyat de transferència de competències i serveis i per tant també d’autonomia financera pressupostària per poder-ho complir.
(…)
Veure el Reportatge Fotogràfic
