Pelegrí ha presentat a Girona les actuacions del Pla per a la millora de la fertilització agrària a les comarques gironines
Moment de la presentació.
El conseller explica que s’està treballant per obtenir una exempció per a certes situacions de la Directiva nitrats 91/676/CEE
El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, acompanyat del delegat del Govern a Girona, Eudald Casadesús, del director dels Serveis Territorials del Departament a Girona, Vicenç Estanyol, del subdirector general d’Agricultura, Joan Gòdia, i del director de l’estació experimental de l’IRTA-Fundació Mas Badia, Josep Maria Pagès, ha presentat aquest matí, a Girona, les actuacions de foment en millora de fertilització i gestió de dejeccions ramaderes a les comarques gironines.
El Pla per a la millora de la fertilització a les terres de Girona, que actualment s’estén a totes les comarques de la demarcació, ha tingut un impacte significatiu en les pràctiques de fertilització, ha explicat el conseller. “Ha contribuït a l’adopció d’un model més sostenible de fertilització, tot alleujant conflictes socials que hi havia hagut, i ha millorat la imatge del sector”.
Lligat a aquest tema, és a dir, a la millora de la gestió del nitrogen en les explotacions agràries, Pelegrí ha explicat que en la darrera revisió de les zones vulnerables a Catalunya els municipis de Sant Pere Pescador, Castelló d’Empúries i l’Escala han sigut desclassificats com a tal, “gràcies al resultat de la bona gestió duta a terme en aquests municipis per garantir la correcta gestió de les dejeccions ramaderes i dels fertilitzants nitrogenats”, ha afirmat el conseller.
Pelegrí també ha explicat que per tal que les actuacions previstes en aquests plans s’adaptin al màxim a la realitat agronòmica local, el Departament està treballant per obtenir una exempció per a certes situacions de la Directiva nitrats 91/676/CEE. Això permetria ajustar millor la fertilització (quantitat de fertilitzants aplicats) a les necessitats dels cultius més productius, tal com han fet els països amb elevada densitat ramadera. De fet, durant el Seminari Internacional sobre reptes i oportunitats en la gestió de les dejeccions ramaderes i dels fertilitzants celebrat a Vic el mes de desembre passat es va posar en evidència aquest fet. Les conclusions d’aquest Seminari es donaran a conèixer el proper 20 de febrer a Vic.
Actualment, ha explicat el conseller, al Pla per a la millora de la fertilització agrària a les comarques gironines, s’hi desenvolupen tres tipus d’activitats principals:
Recerca en fertilització amb fems i purins dels cultius en les condicions locals (agrícoles, climàtiques, edàfiques….) de la zona d’actuació, i l’estudi i posada a punt de noves eines útils per la recomanació de la fertilització a nivell de parcel·la (ús de conductímetres, sensors òptics per conèixer la dosis de fertilitzant a aplicar, maquinària d’aplicació).
Assessorament directe al pagès sobre la fertilització dels cultius en diferents moments, utilitzant la metodologia i les eines posades a punt en la recerca prèvia.
La divulgació i transferència d’aquests coneixements al sector productiu i als tècnics involucrats.
Segons el conseller, la transferència d’aquests coneixements ha permès obtenir beneficis econòmics, el manteniment de la producció i beneficis ambientals”, ha afirmat Pelegrí.
El conseller també ha explicat que des de l’any 2001, moment en el qual es va posar en marxa el Pla pilot per la millora de la fertilització nitrogenada a l’agricultura del Baix Empordà, s’ha ampliat progressivament l’àmbit territorial de col·laboració de l’IRTA-Fundació Mas Badia amb el Departament en l’aplicació dels Plans per a la millora de la fertilització agrària enfocats especialment en l’àmbit de la gestió agrícola de dejeccions ramaderes i la fertilització dels cultius.
Oficina de fertilització i tractament de dejeccions ramaderes: transferència tecnològica, divulgació, coordinació i foment del treball en xarxa
Dins del Pla estratègic de la fertilització agrària i gestió de les dejeccions ramaderes a Catalunya, el Departament està portant a terme una sèrie d’actuacions per tal de facilitar que les explotacions s’adaptin al nou model de gestió dels fertilitzants i les dejeccions ramaderes que promou el Govern.
Entre aquestes actuacions destaca la posada en marxa de l’Oficina de fertilització i tractament de dejeccions ramaderes com a mecanisme de transferència tecnològica, divulgació, coordinació i foment del treball en xarxa.
L’objectiu d’aquesta oficina és permetre als agricultors, ramaders, tècnics, professionals del sector i al públic en general disposar de la informació necessària sobre: tractaments en origen, gestió de l’aigua, canvis en l’alimentació, i optimització del moment i la quantitat de les aplicacions, aprofitant els recursos i reduint costos. “La finalitat es afavorir que el sector adopti aquells avenços tecnològics que l’han de fer més competitiu i sostenible”, ha dit el conseller.
Les principals línies d’actuació d’aquesta oficina són, per una banda, l’assessorament a granja amb la transferència tecnològica al voltant de les explotacions ramaderes (adequada gestió de l’aigua, reducció de nutrients dels purins a través de l’alimentació, reduint les emissions de gasos d’efecte hivernacle… ), amb el manteniment i evolució dels sistemes de tractament de les dejeccions ramaderes actuals, en el desenvolupament de nous sistemes en granja i aplicant estratègies per minimitzar les olors.
Per una altra, l’assessorament a parcel·la agrícola amb la promoció i el foment de millores en la fertilització a través de la Xarxa de plans per a la millora de la fertilització a Catalunya. Actualment aquesta xarxa, formada per sis plans distribuïts arreu del territori català, permet disposar de coneixements adaptats a les realitats agronòmiques de cada zona. Aquests plans ofereixen, a través de la recerca mitjançant camps experimentals, assessorament directe als agricultors, formació continuada dels tècnics de la zona i l’establiment de pautes i estratègies de fertilització ajustades.
El conseller ha explicat que des del Govern, amb l’Oficina de fertilització i tractament de dejeccions ramaderes, “hem volgut posar a disposició dels agricultors i ramaders una eina propera, entenedora i innovadora que ens permeti a sector i Administració interactuar per a la millora de la gestió de les dejeccions ramaderes amb destí final als sòls agrícoles, premissa bàsica per donar resposta a una activitat agrària cada vegada més respectuosa amb el medi ambient, tal com ens reclama la societat”.
Pelegrí també ha explicat que el Departament ha rebut 115 sol·licituds per a la línia d’ajudes per a la gestió immediata dels purins que es destinaven a les plantes d’assecatge abans del seu tancament. D’aquestes, 55 sol·licituds són per transportar i aplicar en camp o transportar a un centre de gestió o a un gestor autoritzat de residus com a mesura d’urgència, amb una dotació pressupostària de 374.334 euros. Les 60 sol·licituds restants són per crear infraestructures de gestió dels purins o instal·lar sistemes de tractament, amb una dotació pressupostària de 3.000.000 euros.
LIFE+FUTUR AGRARI: Innovació per a la gestió sostenible de la fertilització des de la granja fins al sòl
A finals de setembre de 2013 la Comissió Europea va concedir al Departament, en col·laboració amb altres institucions catalanes, un projecte LIFE amb l’objectiu de millorar la gestió dels purins i la manera com s’apliquen al camp.
Aquest projecte, anomenat LIFE+ FUTUR AGRARI, pretén minimitzar l’impacte de les dejeccions ramaderes millorant-ne la gestió, tant en granja com durant la seva aplicació agrícola, per la qual cosa es concreta en tres tipus d’accions demostratives: minimització de l’excés de nitrogen en granges porcines, millora de l’eficiència de les dejeccions ramaderes en l’agricultura, i extracció de nutrients en sòls amb elevada fertilitat.
Segons el conseller, “atesa la seva finalitat demostrativa, els resultats d’aquest projecte contribuiran a guanyar eficiència en la gestió del nitrogen, tant a granja com en la seva aplicació a camp, un dels objectius principals del Pla estratègic”. En el marc d’aquest projecte s’han mantingut contactes amb la Llombardia, Holanda i Califòrnia per compartir experiències i know-how.
Els principals beneficiaris dels resultats del projecte són els propietaris d’explotacions agrícoles, les empreses de serveis de fertilització, els propietaris d’explotacions ramaderes, la mateixa Administració i el sector en general, ja que “tots ells comptaran amb les millors tècniques disponibles per a la minimització de l’impacte en el medi pels fertilitzants i de la seva adequada gestió”.
