Home apassionat de la col·laboració i les emprenedories, Josep Dalfó va cursar els estudis d’Enginyeria Agrònoma, i dos anys més tard va obtenir el Màster en Direcció i Lideratge, ambdós a la Universitat de Lleida. Abans de ser nomenat Director General de DEKRA Industrial a Espanya, càrrec que ocupa des de l’any 2013, va treballar com a responsable del ‘Laboratorio Patologia Vegetal SPV-Lleida Fuego Bacteriano’ a la Generalitat de Catalunya l’any 1997, i quatre anys més tard ja va formar part de DEKRA durant gairebé dotze anys com a Director tècnic de l’Entitat Col·laboradora de l’Administració Dekra Ambio, SAU. També delegat territorial de Lleida i Tarragona. (Dekra Ambio, SAU, forma part del grup DEKRA).
Josep Dalfó ens presenta una empresa líder mundial en certificació, que factura 4.000 milions d’euros anuals i, entre d’altres, presta servei a molts municipis de Catalun
Vostè és director general de Dekra a Espanya. Quin és l’origen de la companyia?
És una empresa fundada a Stuttgart, Alemanya, fa més de 95 anys. Va néixer com una fundació, o associació de conductors i transportistes alemanys. Fa un segle, quan el món de l’automoció tot just arrencava, era necessari establir regles per fer que els vehicles fossin més segurs. S’hi van posar uns enginyers. Volien poder definir amb propietat què volia dir que un cotxe era “segur” o què volia dir “frenar bé” o no frenar-ho. Establir els criteris d’avaluació d’aquesta mena de coses va ser el propòsit inicial.
“Dekra és una empresa fundada a Stuttgart, Alemanya, fa més de 95 anys. Va néixer com una fundació, o associació de conductors i transportistes interessats en la seguretat”
Bàsicament en la seguretat. La visió de Dekra és la de ser un soci (o partner) global per un món més segur. El 100% del nostre focus el posem en la seguretat. I l’únic canvi que ha viscut l’empresa al llarg de la seva història és que hem passat de la carretera i l’automòbil al món del treball. Veiem la indústria, la fàbrica o una oficina, o una llar, com un espai en el que cal que estiguem segurs.
Ens deia que són una associació. Generen beneficis?
Intentem que l’organització en tingui. Però si en guanya, no hi ha accionistes que es reparteixin els dividends. Tampoc cotitzem a la borsa, tot i que podríem. A nivell mundial estem facturant prop dels 4.000 milions d’euros anuals i som un grup humà de prop de 50.000 persones. Moltes empreses com la nostra estan a la borsa. Però el nostre fet diferencial és que, en no tenir propietari, no hi ha repartiment de beneficis.
“La visió de Dekra és la de ser un partner global per a un món més segur”
Exacte. Els dividends s’han de reinvertir perquè no es poden repartir entre ningú. Una de les maneres d’invertir la decideix la Fundació, la qual escull projectes estratègics. Del que es tracta, com li deia abans, és d’aconseguir ser el partner global per a un món més segur. Així doncs, es fan estudis, informes, assaigs, etcètera de com les persones poden estar més segures a la carretera, al treball i a la llar. Són estudis a fons perdut, diríem, que es distribueixen i difonen arreu del món. Alguns governs en fan cas. D’altres, no tant.
I les delegacions, diguem, perifèriques de Dekra poden definir el sentit d’aquests estudis o és un comitè de decisió central qui ho fa?
Li explico, amb l’exemple d’un dels molts estudis de seguretat vial. Dekra fa una estadística de sinistralitat de tots els països de la Unió Europea. Verifica on i perquè s‘han produït els accidents. De vegades és un tema de tecnologia dels vehicles, i de vegades és perquè les carreteres no estan prou bé. País per país se’n fa un informe. Nosaltres presentem el d’Espanya. Ho fem a Madrid, precisament la setmana vinent. I allà hi hem convidat les diverses administracions. Algunes vegades participen també en taules rodones que organitzem. També donem uns premis que, de vegades corresponen a ciutats i regions. Em sembla recordar que l’any passat el premi va anar a la Comunitat Autònoma de Madrid, perquè tenien l’índex de sinistralitat més baix de tota Espanya i un dels més baixos d’Europa.
“Intentem que l’organització tingui beneficis. Però si en guanya, no hi ha accionistes que es reparteixin els dividends. Tampoc cotitzem a la borsa, tot i que podríem”
Podríem dir que nosaltres toquem molts pals. Tenim clients globals als que tractem d’oferir un servei global. El client ens demana que siguem experts i puguem oferir criteris imparcials en molts afers diferents. Així que l’activitat del nostre dia a dia depèn molt del sector en què estiguem treballant. No és el mateix la prevenció dels riscos laborals que els temes mediambientals, o les normatives antiincendi o els controls a l’edificació…
Dekra és una empresa certificadora, a més de dissenyadora.
Ens definim com una empresa de tercera part. Intervenim com a tercers. En molts casos, quan l’Administració fixa regles o formes de conducta, nosaltres ens trobem entre ella i la iniciativa privada, donant fe o ajudant les empreses a complir amb el que estableix l’Administració.
“Fem estudis, informes i assaigs a fons perdut sobre com les persones poden estar més segures a la carretera, al treball i a la llar. Es distribueixen i difonen arreu del món. Alguns governs en fan cas. D’altres, no tant”
La pregunta és molt interessant. Des que Espanya es va integrar totalment a la Unió Europea, les normatives de medi ambient, prevenció de riscos o seguretat en maquinària són pràcticament comunes. Deriven totes elles de directives europees i l’únic que fan els països és transposar-les a l’ordenament jurídic propi, amb petites adaptacions. Una cosa similar passa en les comunitats autònomes: normatives originades en directives europees es transposen en lleis nacionals o reials decrets i les comunitats hi poden fer petites adaptacions. No obstant el marge de maniobra que tenen és cada vegada més petit.
En l’àmbit local passa el mateix: els ajuntaments poden legislar en matèries com ara la gestió del soroll. El que podem dir és que a Catalunya hi tenim una societat una mica més avançada i el rigor amb què s’apliquen les normatives és més elevat que en altres zones d’Europa. Però és una exigència igual d’elevada a les zones amb major desenvolupament. No més.
L’any vinent, 2020, arribem a la tercera part del famós pla dels objectius de les Nacions Unides per a 2030. Diuen que si no acomplim aquests objectius, el món s’acaba. L’activitat de Dekra, en què ajuda a acomplir aquests objectius?
Hi ajudem, per descomptat. Nosaltres tenim unes polítiques de Responsabilitat Social Corporativa molt importants i significatives per a nosaltres mateixos. Invertim temps i diners en aquest tema i hem aconseguit moltes coses en el camp de l’eficiència energètica. Dels 17 objectius del desenvolupament sostenible en tenim activitats fixades. En el meu camp, que és l’industrial, donem molta assistència als nostres clients, ajudant-los a millorar el resultat en cada punt: estalvi d’aigua, gestió de residus, els plàstics al mar, la preservació de les espècies. Els objectius de la UNESCO són molt importants per a nosaltres.
“A Catalunya hi tenim una societat una mica més avançada i el rigor amb què s’apliquen les normatives és més elevat que en altres zones d’Europa”
La realitat és que Europa és una regió molt garantista del món. Aquí es legisla moltíssim en tots els nivells administratius. Complir tots els requisits no sempre és senzill, moltes vegades perquè manquen recursos i moltes altres perquè manca informació i coneixement sobre les normes. Que les empreses i les administracions públiques comptin amb una entitat com la nostra, que els dona assessorament global, és quelcom necessari.
Quan parlen amb els ajuntaments per donar-los servei, els fan vestits a mida o tenen solucions estàndard?
Els ajuntaments tenen la responsabilitat important de fer que les empreses públiques acompleixin les normatives. Nosaltres els recolzem a l’hora de fer plans d’inspecció. Així contribueixen també a un aire més sa, un entorn menys sorollós i que els abocaments d’aigües estiguin dins dels límits establerts.
Interpretem, doncs, que vostès fan més d’auditors que de solucionadors dels problemes.
Una de les parts més importants de la nostra activitat és que som col·laboradors de l’administració. Donem suport on aquesta no arriba per falta de recursos o coneixements tècnics. Aquí a Municipalia hi estem presentant un servei de seguiment i control de les adjudicacions públiques amb què aportem transparència als processos de l’administració. Crec que, en general, els processos de contractació i licitació són molt rigorosos i hi ha molta atenció posada, però hi ha una segona vessant no tan cuidada. Quan s‘ha adjudicat una obra o servei, l’administració té la feina de fer-ne seguiment i control. Crec que en aquesta part ens queda molta feina per fer.
“Una de les parts més importants de la nostra activitat és que som col·laboradors de l’administració. Donem suport on aquesta no arriba per falta de recursos o coneixements tècnics”
Tampoc és que hi hagi una mala voluntat, ni que se’n despreocupi. Però en el dia a dia les coses es van diluint. I, finalment, nosaltres els usuaris que paguem impostos volem que els serveis es facin com cal. Si hem pagat una empresa per fer la neteja diària dels carrers, cal vetllar per què no ho faci un cop per setmana.
I vostès posen inspectors i personal per supervisar tot això?
Apliquem una metodologia que és comú a la resta d’inspeccions, ja siguin ambientals, d’emissions o de sorolls. És un rigor metodològic, per dir-ho més bé. A més, cada tipologia de servei demana un tipus d’especialització. Hi ha municipis i diputacions i consells comarcals que tenen especialistes propis, però d’altres que no els tenen, perquè no poden assumir-los. Nosaltres podem aportar-los.
Quina presència té Dekra al territori català?
Tenim una oficina central a Barcelona i, després, tenim oficines a Lleida, Tarragona i Girona. Tenim una presència elevada en l’àmbit dels controls mediambientals. Fem com una mena d’ITV (per entendre’ns) ambiental. Som certificadors. I, de fet, a nivell mundial som líders en ITV. Però a Espanya no ho som.
I tot va començar amb uns alemanys que volien conduir més segurs…
Així és. Aquests és el nostre origen. I tot el que hem après en la certificació del cotxe ho apliquem a la indústria, al sector comercial, a l’hoteler…
