Municipi del Baix Empordà a la província de Girona, Begur està documentat des de l’Edat Mitjana com Begurio, encara que manté un important passat històric que es remunta a la prehistòria, amb importants restes de diverses èpoques que inclouen el seu famós castell. Però el que realment crida l’atenció és que aquest poblet de poc més de 4.000 habitants multiplica per 10 la seva població a l’estiu, i en bona part perquè disposa d’algunes de les platges més prestigioses de la Costa Brava: Sa Riera, Aiguafreda, Sa Tuna, Platja Fonda, Fornells o Aiguablava. Malgrat el seu caràcter turístic, però, un dels seus atractius és el seu llegat patrimonial. Avui els comentem amb el seu Alcalde.
“La crisi? des de fa molts anys es va fer una política econòmica molt assenyada on vam fer una previsió molt ajustada d’ingressos, fins i tot potser excessivament prudent. Això va fer que normalment podíem comptar amb uns majors ingressos durant els exercicis i ens permetia fer inversions a través d’aquestes entrades sense haver d’acudir a crèdit”.
“Com tot municipi, tenim un patrimoni cultural i natural que no sempre s’acaba de valorar: i en el nostre cas són els camins de ronda, el patrimoni dels indianus, el què va ser el món del corall… tots aquests elements i d’altres, que s’han d’explotar”
“Begur multiplica la seva població per deu a l’estiu, així que el tema dels serveis està molt condicionada en aquesta època de l’any, però fem esforços per a ampliar aquesta temporada tot el possible, i facilitem i demanem que els establiments estiguin oberts com a mínim 7-8 mesos”
Porta mitja vida dedicant-se a la política. Què el va portar fins aquí?
De jovenet estava a la Comissió de festes al poble i m’agradava participar, fins que va haver un moment en què em van demanar de si volia incorporar-me en una candidatura. I això va ser fa més de vint-i-cinc anys, al 1987. A partir de llavors, vaig jugar tots els papers: he estat a l’oposició, he passat a ser primer tinent d’Alcalde i finalment, des del 2007, tinc el goig de ser Alcalde de Begur.
I pel que veiem també és President del Consell municipal d’Esclanyà. Què és exactament això?
A banda del poble i les urbanitzacions que integren el municipi de Begur, també s’inclouen divesos nuclis, un dels quals és Esclanyà, que té un tarannà i una identitat pròpies. En aquest cas, ja fa molts anys, es va creure oportú crear aquest Consell municipal on els representants són tots veïns del nucli d’Esclanyà, que debaten temàtiques concretes del poble.
I vostè hi resideix, a Esclanyà
Sí, resideixo en aquest nucli que té menys població que la capital però del qual n’estem molt orgullosos.
I quines particularitats té Esclanyà que no tingui Begur?
Representa al voltant del 25% de la població del municipi, però és una zona bàsicament residencial. L’activitat econòmica està centrada en Begur, i Esclanyà, a banda de la zona industrial que té en l’àmbit de la carretera que connecta Palafrugell amb Regencós, té poca cosa.
També és president del Consell Comarcal del Baix Empordà. És un altre nivell
Si i el problema principal és el de la vialitat, que no hem acabat de resoldre del tot. El tema s’ha solventat més en la vessant sud i l’autovia que connecta l’AP-7 fins a Palafrugell però en canvi tota la vessant nord de connexió des de Palafrugell cap a Girona, encara està pendent.
I això és bàsic
És clar. També tenim un problema d’interconnexió interna a nivell de transport públic, que és bastant deficient. I si resulta difícil accedir a l’Hospital Comarcal de Palamós, el tema ja és greu. En un municipi com el nostre, però vaja, en tots, el tema de les connexions és essencial.
És evident que la crisi ha endarrerit molts projectes, alguns d’ells, prioritaris. Com esteu per cert pel que fa a les finances municipals?
Bé, bé, aquí estem bé, gràcies a Déu. Des de fa molts anys es va fer una política econòmica molt assenyada on vam fer una previsió molt ajustada d’ingressos, fins i tot potser excessivament prudent. Això va fer que normalment podíem comptar amb uns majors ingressos durant els exercicis i ens permetia fer inversions a través d’aquestes entrades sense haver d’acudir a crèdit.
Doncs ho vau encertar
Si, això ha fet que el nostre endeutament sigui relativament baix, i ara estem al voltant del 50% sobre el 110 màxim. Ara, amb la baixada d’ingressos no podem fer inversions però sí podem mantenir els serveis en la seva totalitat i amb la qualitat suficient i adequada.
El tema dels serveis deu estar molt condicionada a l’estiu: multipliqueu per 10 la població!
Sí, està molt lligada a la temporada turística. Sí que és cert que es van fent esforços per intentar ampliar aquesta temporada tot el possible, i facilitem i demanem que els establiments estiguin oberts com a mínim 7-8 mesos a l’any, a partir del març, per exemple, per tal que es pugui gaudir d’aquest entorn que tenim. Però és evident que a l’hivern es fa difícil.
I això que teniu altres elements d’interès a banda del sol i la platja…
Naturalment. Un patrimoni cultural i natural que no sempre s’acaba de valorar: els camins de ronda, el patrimoni dels indianus, el què va ser el món del corall, que aquí va tenir molta importància… tots aquests elements i d’altres s’han d’explotar. I en certa manera, ja ho fem, indicant els elements més característics en diferents idiomes i creant recorregut per a què es pugui resseguir el més interessant. Perquè en el fons es tracta d’això: que els municipis ressaltin el seu element diferencial i el potenciïn.
Això inclou aquesta xarxa de municipis indians. En què consisteix exactament?
La base és que està documentat que al llarg dels segles XVIII i XIX, prop de 2.000 persones de Begur van anar a fer les Amèriques, arribant fins a Cuba i Puerto Rico, essencialment. Molts es van quedar però alguns també van tornar deixant-nos un llegat patrimonial molt interessant.
Com a fenòmen migratori, resulta molt interessant
Passava el de sempre: la gent marxava perquè aquí no es podia guanyar la vida. En el cas de Begur per exemple, la seva orografia feia que la pagesia no pogués desenvolupar-se massa, ja que no eren terres de conreu massa fèrtils, així que amb les anys, la gent es va haver de buscar la vida. I la sortida va ser fer l’aventura d’ultramar. I amb els anys, es va produir l’efecte crida d’aquells que ja s’hi estaven acomodats, i van arrossegar molts joves cap allí, ja que aquí no s’hi veia cap futur.
I a partir d’aquí, exploteu aquest episodi històric.
Si, posant en valor el llegat indià treballem tres elements: una fira d’indians que es fa el primer cap de setmana de setembre i que celebrem el seu desè aniversari; un fórum de municipis indians, on els tècnics i estudiosos del tema s’han reunit aquí per exposar els seus treballs i investigar més el fenòmen; i finalment, tirar endavant la Fundació Begur- Cuba, per tal que hi hagi una acció de l’àmbit privat que pugui complementar aquesta tasca que es volia portar a terme. I tot això s’ha dut a terme aquí, a Begur.
I pel que tenim entès, també heu treballat en fer noves rutes per conèixer precisament aquest i d’altres patrimonis…
Sí, s’han fet diferents rutes. Tenim la ruta d’en Joan Vinyoli, per exemple, que és un escriptor que va tenir molta vinculació amb Begur. O tot el tema de Carmen Amaya, que va passar els darrers anys de la seva vida a Begur en una finca de per aquí. Per tant anem treballant tot una sèrie d’elements culturals per posar-los a disposició de tothom, encara que cal reconèixer que el llegat indià és el que més pesa.
Ara que menciona a la Carmen Amaya, aquest any també li heu fet un homenatge al Festival de Música, que ha arribat a la seva edició número 36, ja
Sí, sempre en els festivals d’estiu s’ha programat com a mínim un concert de flamenc en honor a Carmen Amaya, un reconeixement del que va representar la seva estada aquí a Begur. Concretament, una de les accions principals de participació en aquest cinquantenari de la seva mort ha estat una edició especial d’aquest festival de música amb dues actuacions destacades en reconeixement a la seva figura.
I veient l’èxit que té, i amb la gran quantitat de gent que hi ve, pocs dirien que tot això ho organitza un Ajuntament d’una població de només 4.000 habitants…
Sí, això és veritat i a vegades comentem en l’àmbit municipal, que potser la gent no ho sap apreciar, el fet de disposar en un municipi tan petit, de tot aquest ventall de possibilitats: una sala de cinema, la sala d’exposicions, la biblioteca, i la pròpia museïtzació dels carrers. Crec que disposem de molts equipaments, per una població relativament petita-mitjana com la nostra.
Begur també està considerada una ciutat slow
Sí, aquest moviment va néixer a Itàlia, ja fa anys, i al 1999 es va constituir el que es coneix com el cittaslow, una mena de derivació de l’slow food. El cittaslow té una filosofia que planteja en diferents àmbits poder oferir una qualitat de vida als propis residents i evidentment als visitants. I ho hem volgut exportar a cinc ciutats més d’arreu de l’estat, però ha costat. Ara hem aconseguit fer un registre a nivell estatal i estem en procés d’ampliar-ho, perquè hi ha municipis interessats.
Parlant d’atractius, no deixa de cridar l’atenció el seu element potser més vistós: el castell
Sí, és la peça històricament i geogràficament més destacada, perquè a partir d’aquí neix i creix la població. Malauradament, però, està molt destruït i de moment només queda com un element geogràfic i paisatgístic a destacar.
De tota manera Begur té coses realment sorprenents. Fa poc hi va haver una considerable concentració d’estrelles Michelin: 42!
Sí, va ser una trobada espectacular d’homenatge del gremi d’hosteleria als germans Roca. De fet va ser una organització del propi gremi, i nosaltres vam facilitar l’espai de la cala d’Aiguablava perquè s’hi poguessin estar tot el dia. Va ser espectacular veure els millors cuiners i cuineres del món ubicats a la cala d’Aiguablava.
