Pocs pobles han passat per Alcaldes.eu que siguin tan petits com el que avui ens ocupa: Sant Bartomeu del Grau. Municipi de la comarca d’Osona, no arriba a 1000 habitants, que estan distribuïts generosament en més de 30 km2. Com tants pobles i ciutats, el nucli gira entorn a una Església que està documentada des del 961, si bé el poble actual es va formar al segle XVII, envoltant un hostal. Inicialment estava sota la jurisdicció del castell de Gurb, i al 1840 va incorporar l’antic municipi de Sant Jaume d’Alboquers. La creació d’un teixit empresarial de l’empresa Puigneró va fer augmentar la població als anys seixantes, que fins llavors s’havia mantingut, durant dècades, en mig miler d’habitants.
“Penso que és necessari que els municipis es mancomunin, sobretot els petits. Va bé poder compartir coses amb els veïns, com per exemple el tema d’escombraries, que de fet ens resulten cares. També temes relacionats amb l’aigua, o temes tècnics”
“No estic massa segur de la independència:si des d’aquí ens poguéssim gestionar els nostres recursos, els diners, les coses serien molt diferents. A més, diuen que Catalunya seria el setè país amb capacitat econòmica d’Europa”
Vostè també és un bon exemple d’algú que tenia altres ocupacions fins que va decidir dedicar-se a la política…
Sí, efectivament. Sóc Alcalde de Sant Bartomeu des de les darreres eleccions, però també llicenciat en filologia catalana, i treballo a l’Institut de Taradell, on faig classe a la ESO i al batxillerat.
I quines motivacions té una persona com vostè per voler dedicar-se a la política?
Doncs el fet d’estar en un poble que és el teu. Jo he estat sempre d’aquí, bé, jo i la meva família, i de moltes generacions, a més, pel que presentar-me era una cosa que sempre m’havia tibat. Però ho tenia complicat per temes de feina, així que vaig pensar que quan tingués les oposicions, i fos funcionari, estant estabilitzat laboralment, llavors m’ho plantejaria. De fet la meva germana havia estat alcaldessa i regidora, ella anava per Convergència. I el meu avi també havia estat Alcalde. I quan es va donar l’ocasió, ho vaig fer.
I a què atribueix el fet que hagués guanyat ara fa un any?
Bé, jo diria que la gent a vegades, vol canvis, i els canvis sempre són positius per a tothom. També suposo que l’antic alcalde que hi havia ho era des de feia ja vuit anys i havia estat quatre anys de regidor, i potser ja pertocava un relleu. Ell en principi era Independent, però a les últimes eleccions s’havia presentat per Convergència. La llista de la qual formo part SANT BARTOMEU DEL GRAU I ALBOQUERS-ACORD MUNICIPAL (SBiALB-AM), la gent era pràcticament del poble de tota la vida, ens coneixen des de sempre.
I tot l’equip de govern treballeu per aquí?
Bé, hi ha un noi que està en una empresa de Vic, i el tinent d’alcalde, que és agricultor ramader, viu aquí al poble, a una casa de pagès. I després estàn els de l’oposició, convergents, que pactaran amb nosaltres. Nosaltres d’entrada teníem pensat oferir-los-hi que entressin, però primer ens havíem de situar.
Sou llavors només dos partits?
Sí, nosaltres, que som d’Esquerra, i els de Convergència, que antigament eren els Independents. Però ja se sap que als pobles, més que als partits, es vota a les persones.
Bé i quins són els temes que preocupen més a la gent del poble?
El tema principal és activar l’economia, que ha quedat una mica aturat. Aquí darrere tenim un polígon industrial que poden convertir en habitatges i ens agradaria reactivar-lo, encara que està en mans d’un propietari. I esperem poder fer una comunitat a partir dels empresaris del poble, per a què comprin aquestes parceles i sigui més fàcil vendre.
Ara estem en un moment complicat pel que fa a compra-venda de pisos
Cert. Un altre punt interessant és el centre del poble, és a dir, arreglar el carrer Vell. Ja ho fem tenint en compte la Llei de barris, encara que ara per ara, està tot molt aturat. Però sobretot, esperem rebre uns diners, prop de 400.000 €uros, que ens permetrà tirar-ho endavant. Per altra banda, quan hem entrat a l’Ajuntament, les arques estaven bé i no hem hagut de sanejar res.
Potser la prioritat també passa per facilitar la creació d’empreses per a la zona. Quins projectes tenen?
La idea és dialogar amb gent que tingui possiblitats per instal·lar-se per aquí. Nosaltres pensem en fusters, mecànics, artesans… gent que pugui tenir un petit taller. Seria una manera de reactivar una mica l’economia, i fins i tot gent que pogués venir de fora.
I fomentar la relació Universitat-Empresa amb la gent del poble, com es veu?
Bé, aquí al poble, gent que ha estudiat i que tingui una formació universitària n’hi ha molta. Per ser un poble d’aquestes dimensions la gent està ben formada: hi ha químics, metges, arquitectes. A més, el fet que sigui un poble ben comunicat, ha facilitat una mobilitat que ha anat molt bé per a què la gent es formi.
Una bona manera per fomentar també la participació amb la gent del poble, no?
Bé, en aquest poble hi ha molta tradició d’entitats. La gent participa molt, i això es veu en les festes majors. La gent sempre ha tingut tendència a participar. És un poble petit, de manera que la gent ve i participa.
Doncs si la gent participa, contribueix a l’enriquiment del poble
Sí, en som conscient. En aquest poble ens coneixem tots i amb el pla de barris, per exemple, ha hagut molta participació ciutadana. No obstant, aquí de comerç n’hi ha poc, però com estem a prop de Vic, la gent va a comprar allí.
L’activitat industrial, doncs, en què se centra?
Bé, hi ha la pagesia, que és un sector que estava una mica marginat perquè amb la indústria no es notava tant. També hi ha una empresa que es dedica a fer productes farmacèutics que es diu ‘Farmaciola’; el ‘Dúctil Benito’ que es dedica al mobiliari urbà, i llavors, quatre fusters i comerços de tota la vida.
També tenien una empresa que es va fer molt famosa: el cas Puigneró
Jo suposo que estava cantat des de feia temps que la fàbrica tancaria perquè el tèxtil estava en crisi. Però com era una empresa important de l’Estat espanyol, doncs van anar aguantant fins que es va veure que ja no tenia sentit. Com se sap, hi va haver judicis pel mig per un delicte ecològic. Ell, l’empresari, havia nascut aquí, era d’una familia pobre, i va començar al costat de casa seva, que era un corral. Va anar creixent fins als anys 80, en què la cosa va començar a davallar. Fa un parell d’anys es va enderrocar.
Hi havia previst fer un nou centre urbà i equipaments públics, també
Ara hi ha altres prioritats. De moment, el que tenim previst és fer el carrer Vell, com li deia. Llavors tenim unes partides de diners per arreglar una nau que hi ha en aquesta plaça que és propietat municipal. I a veure què hi fem. Amb la crisi, no podem embrancar-nos amb massa projectes.
Què tal el tema de la immigració?
Ha baixat bastant des que va tancar la fàbrica. Un 6 o un 7%, no és gaire. Havíem estat molt més amunt. Però vaja, mai ha hagut problemes en aquest sentit: hi ha hagut bona comunicació i els que vénen s’integren bé, fins i tot amb l’aprenentatge del català. Els magribins per exemple, estan acostumats a parlar diversos idiomes.
Si no hi ha activitat, però, els joves deuen marxar
Bé, si i no. Aquí si vols viure al poble, o t’has de fer una casa, que és car, o llogues un pis, perquè per exemple, comprar és més fàcil a Vic. Un dels principals motius pels quals la gent es queda aquí és perquè tot està ben comunicat.
Bàsicament carreteres?
Si, la gent es mou amb el cotxe privat o amb l’autobús, amb els Autocars Rovira. Hi ha partides de la Generalitat i la Diputació, perquè és un servei deficitari, i cada vegada la gent ho fa servir menys, perquè tothom té cotxe propi fa anys.
I vostè, que és Alcalde d’un petit municpi. Creu que el ciutadà entèn les retallades?
Jo penso que sí. A més en aquest poble el tema de la indústria també ens ha tocat, tot i que per la proximitat a Vic doncs potser la gent ha tingut més fàcil trobar feina que per exemple a d’altres llocs més interiors del Lluçanès. Si, la gent ho entén: a més, ara mateix tenim quatre plans d’ocupació. Els que no tenen subsidi, o estan en atur i això, els agafem.
Què en pensa de la feina dels Consells Comarcals i les Diputacions? Són necessaries?
Home, per exemple aquí està el Consorci del Lluçanès que penso que sí és necessari perquè els municipis ens hem de mancomunar, sobretot els petits. Va bé poder mancomunar coses amb els veïns, com per exemple el tema d’escombraries, que de fet ens resulten cares. També temes relacionats amb l’aigua, o temes tècnics. Hem de pensar que nosaltres no arribem a mil habitants, i que per tant, el Consell Comarcal ens queda com una cosa més allunyada, i la Diputació són els que tenen els diners. Amb el que no estic d’acord és amb el tema de les vegueries.
Vosaltres pertanyeu a l’Associació de Municipis per la Independència. Com hi treballeu des de l’àmbit municipal?
No hem fet gairebé res, les coses com siguin. L’altre dia vam votar i ho vam aprovar en un ple, i si hem de fer alguna cosa ja la farem, però de moment no hem pensat en cap línia a seguir. També és cert que ens deixem arrossegar una mica pel Consorci, pel que diuen els municipis veïns… I Vic, que és el centre de referència i promotor. I és això, nosaltres som un municipi que ens agradaria pertànyer a un estat que fos el català.
Ho veu possible?
No ho sé. Penso que seria la via adequada, tampoc em vull equivocar. A més a més s’ha de tenir en compte aquesta crisi: si des d’aquí ens poguéssim gestionar els nostres recursos, els diners, les coses serien molt diferents. A més, diuen que Catalunya seria el setè país amb capacitat econòmica d’Europa, però no ho sé, la veritat.
Ha passat un any des de la seva elecció com alcalde. Com veu la limitació de mandats?
Encara que només porto un any, penso que una legislatura és poca per fer tot el que tens pensat, encara que també entenc que és una feina que crema i més si ets nou. Penso que l’ideal són vuit.
