És l’alcalde del municipi més petit que de moment ha passat per Alcaldes.eu, però de ben segur que els seus problemes han de ser els de qualsevol municipi. El fet de trobar-se prop de Vaquèira (Baqueira en aranès) ha propiciat que s’hi hagi muntat tot un complex orientat al turisme, tot i que el seu monument més destacat és una església romànica, la de Santa Maria de Cap d’Aran. Antic convent de templers, va tenir una gran influència entre els segles XIII i XIV, aconseguint per Tredòs l’exempció del pagament del Galí Reiau, únic tribut al qual estaven obligats els aranesos.
“En pobles tan petits com el nostre, no crec que hi hagi els problemes de les grans ciutats, és clar, però també tenim els nostres petits problemes. Amb la miqueta de pressupost que tenim, fem tot el possible perquè els veïns estiguin contents”
“Els pobles petits han de ser tancats de mena. La generació que puja és ben diferent. Viatja, veu món, se’n va a estudiar fora, i això et dóna una perspectiva de la vida i del món en què vius ben diferent”
“Per mi, la política és una vocació, i faig un servei per al meu poble, però sense el negoci de casa no podria viure. Això sí: sóc alcalde les 24 hores del dia perquè a qualsevol hora poden trucar-me, i més aquí, en un lloc tan petit”
És un exemple de longevitat com alcalde. A què ho atribueix?
Home, la veritat és que hem fet moltes coses pel poble, encara que sigui tan petit. Primer de tot perquè tenim ingressos; pensi que Vaquèira, que ja veu que és prou conegut, pertany al poble de Tredòs i Salardú. Per uns convenis que es van fer en el seu moment, Vaquèira ens reparteix una mica de camp i nosaltres tenim uns ingressos directes amb els que podem fer obres. I gràcies a això, hem pogut fer carrers nous, tot el clavegueram, l’enllumenat públic, els dipòsits d’aigua, fins i tot hem pogut restaurar l’església.
Sí, ja ens hi hem fixat. Un gran patrimoni.
Tenim una església romànica molt maca que havia estat 22 anys tancada, i que estava en un estat lamentable. Quan vaig entrar d’alcalde, ens vam moure amb el Consell General de la Vall d’Aran, i els Ajuntament del Naut Aran i Tredòs, per destinar 12 milions de les antigues pessetes a la restauració de l’església.
L’església és el més destacat de Tredòs.
És que som molt poquets. Amb dret a votar, uns 80. I amb el nucli de Vaquèira que pertany a Tredòs, doncs compti uns 200, potser una mica més. Així que les eleccions municipals es voten a cada poble, i als altres comicis es voten al Naut Aran, a Salardú.
A veure, a veure. M’ho pot explicar amb més detall?
Sí, home. Quan hi ha eleccions municipals, les d’escollir alcalde, per entendre’ns, es voten tres paperetes: una pel poble on vius, una altra pels Regidors de l’alcaldia del Naut Aran i una altra pel Consell General de la Vall d’Aran, pel Síndic. I les altres eleccions, les de la Presidència de la Generalitat i les Generals es voten a Salardú, que és l’Ajuntament del Naut Aran.
I com s’articulen llavors, les relacions entre els dos municipis?
Funcionem conjuntament. Tredòs depèn de l’alcaldia de Salardú, la capital del Naut Aran, i quan allà s’hi volen fer projectes, ens ho consulten. L’alcalde del Naut Aran, no pot fer res sense el consentiment del de Tredòs, i al revés, així que tot ha d’estar signat pels dos conjuntament.
Cóm es gestiona un poble tan petit? Es potser més fàcil que altres municipis?
No crec que hi hagi els problemes de les grans ciutats, és clar, però el poble també té els seus petits problemes. Amb la miqueta de pressupost que tenim, fem tot el possible perquè els veïns estiguin contents. Per exemple, tenim un local social que pocs pobles com el nostre tenen, i a més el tenim molt ben equipat. També hem restaurat una petita casa que teníem per als caçadors. Però és clar, tot això es pot fer sempre i quan tinguis una mica de pressupost. I ja se sap que d’aquí, la cosa mai va com es voldria. Sobretot en llocs petits.
I aquests pressupostos d’on els hi venen?
És el canon de l’estació de Vaquèira. Tot els que són impostos d’IBI, és a dir dels béns immobles, de llicències d’obra, d’impostos de cotxes… van directament a l’Ajuntament del Naut Aran. Però l’ajuntament també ens ajuda en algunes obres: la neteja de la neu quan en cau molta, ens arregla les canonades d’aigua si estan trencades, i cada quatre anys procura fer-nos una obra més o menys gran, segons les necessitats. La veritat és que col·labora bastant bé.
És clar. Qui té més és qui aporta més.
Si, l’Ajuntament del Naut Aran ha fet molta construcció, com per exemple tota la zona nova del Vall de Ruda de Vaquèira. Pensi que d’allà han sortit milers i milers d’euros de les llicencies d’obres. De tota la Vall d’Aran, aquest ajuntament era el que més superàvit tenia, i també el que disposava de major poder adquisitiu. Però amb la crisi, ja no entra el que entrava. I això s’ha notat.
Així que la crisi també ha arribat fins aquí.
Sí, és clar. Si no entren llicències, no entren projectes. I si no entren projectes, no entren diners. És de calaix, això.
Però tindran altres ingressos, vostès. El turisme, per exemple.
Sí, és veritat. El turisme ha estat clau. En molts sentits, perquè entre d’altres coses, ha salvat molts pobles que anaven a desaparèixer. Fins als anys cinquanta, aquí només es vivia de l’agricultura, la ramaderia i poca cosa més. Llavors es van començar a fer preses, pantans, i amb ells, van venir immigrants del sud d’Espanya. Quan el tema de Vaquèira es va començar a potenciar, primer amb el turisme francès, després amb el d’aquí, llavors ja van sortir altres maneres de guanyar-se la vida. I aquells que tenien una quadra amb animals, la van convertir en restaurant. I així s’ha anat evolucionant.
I què més tenim a banda de quadres reconvertides?
Doncs un parell d’hotels de tres estrelles, dues residències casa de pagès, i un hotel d’una estrella. També hi ha dos restaurants, un camp de golf a 500 metres, una presa per a la gent que vulgui anar a pescar, els llacs de Colomers i de Saburedo. Sí, la veritat és que tenim diversos atractius.
Les temporades deuen estar molt marcades.
A banda del tema de la crisi, aquest any passat, pel Pont de la Puríssima i per Nadal, Vaquèira va batre rècords de gent, fins i tot en forfaits de temporada. Tot potser per la bona neu que hi havia, o perquè com que als altres anys l’economia era millor, la gent marxava més a l’estranger, i ara s’estima més no anar massa lluny. Però vaja, entre setmana, la cosa va fluixa d’ocupació.
Tot i així sorprèn això del turisme, perquè la societat aranesa ha estat, per raons geogràfiques, tancada de mena. I el turisme requereix extraversió.
Però això era abans, ara ja no. La generació que puja és ben diferent. Viatja, veu món, se’n va a estudiar fora, i això et dóna una perspectiva de la vida i del món en què vius ben diferent. La meva generació, no, i la dels meus pares encara menys. Pensi que això era d’accés més aviat difícil fins que l’any 48 o 49, en què es va inaugurar el Túnel de Vielha. I abans, l’any, quan es va obrir el Port de la Bonaigua.
És comprensible.
És clar, tota aquesta gent l’única sortida que tenien era la de França, i el que feien era anar de casa al camp i del camp a casa. No hi havia massa temps per res més. I potser per això també tancaven molt.
Parlem de la seva feina. El seu dia a dia deu estar ple de peticions dels seus veïns.
Abans treballava a Vaquèira portant el manteniment d’una empresa i també estava a l’ajuntament, però va arribar un moment que l’ajuntament es va fer més gran, es van començar a portar més coses, i va requerir que em dediqués únicament al consistori.
I ara per ara és l’única ocupació que té?
Bé, a casa tenim una residència de casa de pagès que té habitacions. A veure, som alcaldes petits, així que tenim sous també petits, i no podem oblidar que hi ha d’haver altres coses.
Sí, ja deu passar en pobles petits.
Si, la veritat és que el pressupost que tenim els alcaldes pedanis és petit, més aviat és un treball de favor. La veritat és que per a mi és una vocació, i faig un servei per al meu poble, però sense el negoci de casa no podria viure. Això sí: sóc alcalde les 24 hores del dia perquè a qualsevol hora poden trucar-me, i més aquí, en un lloc tan petit.
Al ser tants pocs habitants, es deuen accentuar les crítiques?
Home, d’oposició sempre n’hi ha. Però si et portes bé amb la persona que li ha fallat la llum i li tornes a col·locar al dia següent, doncs queda tot arreglat.
I com és el seu dia a dia?
Una de les feines que faig cada dia és donar un tomb pel poble. Així m’adono de les coses que no funcionen: un fanal que està espatllat, un banc que cal arreglar… aquesta mena de coses. Tenim una brigada que s’encarrega d’aquesta mena de feines, que, segons l’època de l’any, tenen més feina.
L’hivern suposo que ha de ser dur.
Sí, aquest any hem tingut molts desperfectes per la neu, i s’han trencat molts murs i reixes del terra que s’han hagut d’arreglar. Però és el què hi ha. I ja hi estem acostumats.
Quins projectes tenen per a un futur immediat?
La crisi ha capgirat moltes prioritats, i ens hem quedat sense sol urbà. Així que potser de cara a més endavant, el que farem serà fer una ampliació per tal de construir cases de protecció oficial. Aquí hi ha moltes famílies que els fills els han marxat o no tenen descendència, i ens estem quedant sense població.
O la van tenint gran.
Si, per edat, els més grans van desapareixent, i com que no hi ha fills que se’n cuidin, es van tancant portes. En cinc anys s’han tancat set o vuit cases al poble, i el que passa és que si hi ha sort, són comprades per algú de fora però no s’hi va a viure, així que són cases fantasma. Així que la idea és agafar un solar, intentar-lo requalificar-lo per fer cases de protecció oficial, i potenciar que vinguin a viure tot l’any famílies joves.
I cóm anem de terrenys?
Està una mica difícil. El preu rústic no està el mateix que l’urbà i això fa que, és clar, hi hagi divergència d’interessos.
Malgrat els problemes, però, vostè sembla feliç de ser alcalde.
Ja m’hi he acostumat, què vol que li digui. Miri, aquest any em faré 64 i si puc, l’any que ve em jubilo. Estic també de president de la Societat de Caçadors i Pescadors, i potser quatre anys més encara m’animo.
