“Els pobles petits estem menystinguts. De vegades, cal treure pit”

Vostè ha descobert, recentment, que té antecedents familiars a l’Ajuntament de Sant Martí.

Doncs sí. No fa gaire, amb la col·laboració de l’arxiver de la Diputació de Barcelona, vaig esbrinar que el meu besavi havia estat alcalde de la localitat el 1899. Em va fer gràcia… Va ser el mateix any de la fundació del Barça. Pel que sembla, va repetir en el càrrec 21 anys després i va morir sent alcalde.

Fa poc vaig esbrinar que el meu besavi havia estat alcalde de la localitat el 1899. Em va fer gràcia… Va ser el mateix any de la fundació del Barça

No obstant, vostè no és natural d’aquest poble.

No. El meu besavi, avi i pare sí que ho eren. Jo vaig néixer a Vic i he viscut a Osona. Però l’any 1991 vaig heretar la casa familiar i la vaig anar remodelant. Finalment, m’hi vaig establir. I l’any 2015, l’anterior alcalde em va demanar que em presentés com a regidor.

I el 2019 va sortir escollit alcalde. Tenia alguna motivació política personal?

Sempre he pensat que als pobles petits hi ha d’haver gent amb ganes, que vulguin tirar la comunitat endavant. Si no t’ho creus, o no ho has mamat maire, o no t’agrada, no t’hi fiquis. I a mi m’agradava. Vaig pensar que podia ser alcalde per promoure més bé les activitats que fem aquí.

Vaig pensar que podia ser alcalde per promoure més bé les activitats que fem aquí

Després de cinc anys fent d’alcalde, què n’ha après?

N’he après molt. He après a escoltar tothom i totes les coses, i pensar en la gent. També ha calgut treure una mica de pit… En els pobles petits estem menystinguts. Som petits, però no rucs. I hem defensat les empreses del municipi, com ara una estació de servei que atén tot el Lluçanès, i a totes les persones del nostre territori.

També presideix la Mancomunitat del Lluçanès.

Sí. Allà hi mantinc la mateixa idea que tinc per al poble. Al cap i a la fi, és una entitat petita i nova, amb moltes dificultats. En el referèndum de 2015, dels tretze pobles de la comarca, vuit van dir que volien pertànyer al Lluçanès i cinc van dir que no. I no fa gaire, Olost ha celebrat un altre referèndum en què ha dit que volia sortir-ne. Creiem que això es pot revertir.

En tot cas, hem traslladat l’experiència d’un poble petit a la Mancomunitat, per anar avançant i proporcionar uns millors serveis per a la comarca.

En el referèndum de 2015, dels tretze pobles de la comarca, vuit van dir que volien pertànyer al Lluçanès i cinc van dir que no

I hi ha idea de constituir un Consell Comarcal del Lluçanès?

Sí. Ara per ara, la Mancomunitat disposa d’un finançament fins que siguem un Consell Comarcal. Això ha de passar durant les properes eleccions, de 2027. A partir d’aquell moment ja comptarem amb el règim de finançament estàndard.

D’altra banda, no volem ser tan feixucs com altres administracions: volem estar ben a prop dels ciutadans, perquè pensem que un consell amb menys pobles també ha de poder donar millors serveis al ciutadà.

L’actual Mancomunitat esdevindrà Consell Comarcal durant el proper mandat, el 2027

Ens ha portat unes fotografies personals. Ens les vol explicar?

Una de quan era petit se’m veu molt simpàtic, en un R8 que tenia el meu pare. Se’m veu molt optimista ja amb un anyet. Una de quan era adolescent és de quan anava amb moto, amb 17 anys, també molt actiu… Crec que cal ser efectiu i ràpid. I la fotografia de l’actualitat és la del darrer viatge, al glaciar del Grossglockner, a Àustria. M’agrada molt anar pel món i aprendre coses que puc aplicar a Sant Martí.

Què fa que Sant Martí d’Albars sigui un municipi peculiar?

És molt peculiar. La gent es pensa que un poble petit és molt tranquil. Però nosaltres tenim una part del terme a la muntanya i una altra part a la plana. I aquesta darrera està molt ben comunicada per la carretera C-62, que uneix la C-16 i la C-25. Allà s’hi ha instal·lat molta indústria, l’estació de serveis… Hi ha molta activitat, hi passen moltes coses.

A banda, Sant Martí està situat al mig de la comarca, entre Prats de i Olost, que són les localitats que es disputen el lideratge. Nosaltres marquem la nostra identitat pròpia. I, finalment, el nostre poble està constituït per tres nuclis amb identitat històrica: Sant Martí, la Blava i Beulaigua.

Curiosament, ens trobem al mig de la ruta ramadera del “camí de Marina”, que enllaça el nord de Llivia fins a Vilanova i la Geltrú. Aquest és un camí mil·lenari i transitat pels ramats des de fa molts anys. Fa poc, hem trobat una vila romana de l’any 100, de sis hectàrees de terreny, amb els seus forns i sitges, i nombrosos articles provinents de Tarraco. A la Catalunya central no s’han trobat més viles romanes enterrades. Aquí hi havia romans que menjaven ostres a l’any 100 d. C.!

Com és el veïnat del municipi? Quin caràcter tenen?

El Lluçanès és una comarca en la que costa una mica d’entrar. Però quan hi entres descobreixes que la gent és molt afable. Tant és així que hem augmentat d’un 32% els habitants en 4 anys, de 107 a 140. Cert és que durant la Covid van venir moltes persones del Barcelonès i del Baix Llobregat.

La gent de tota la vida són més aviat prudents, i no gaire propositius. La gent nova ens proposen més coses. Nosaltres fem tot el possible per acontentar-los a tots. Per exemple, hem creat un taller de capgrossos i de gegantons, per promoure les activitats tradicionals. Hi participen des de nens de cinc anyets fins a gent gran de 93.

Hem augmentat d’un 32% els habitants en 4 anys, de 107 a 140

Hi ha bona sintonia entre els veïns dels diferents nuclis?

El cert és que fem tot el possible per que sigui així. Quan arriba Sant Jordi, per exemple, i muntem una caseta de llibres a la Blava, també l’hem de muntar als altres dos nuclis.

Si estiguéssim en un poble gran, podríem fer una única activitat i oblidar-nos-en. Aquí has de multiplicar les coses per tres. I el Secretari em diu que no hem de gastar tant. Però si vius a dos quilòmetres d’aquell nucli, no agafaràs el cotxe per anar a buscar un llibre.

Per cert, després de molts anys de demandes, hem aconseguit que la Diputació ens porti un biblio-bus d’aquí a unes setmanes. Fins ara, no el teníem perquè deien que érem massa petits. I ara estem molt contents de rebre’l. Però cal lluitar i reclamar i ser optimistes.

Aquí has de multiplicar les coses per tres. I el Secretari em diu que no hem de gastar tant

Quina és la preocupació principal del municipi, ara mateix?

El principal problema que tenim és el de la manca d’una escola. Antigament havíem tingut tres escoles petites, però es van desintegrar. I ara estem demanant a Educació que hi hagi quatre escoles de referència: Prats (l’actual), Lluça, Olost i Perafita. Volem a més que tothom tingui el transport pagat per la Generalitat. Aquest és un cavall de batalla, si volem que tothom estigui satisfet.

També tenim algunes dificultats amb les empreses del poble. L’empresa més gran, dedicada a pellets d’estufa, té una xemeneia molt potent i contínuament ens demanen que tot estigui correcte i d’acord amb la llei. També tenim una planta de compostatge a Fumanya. Aquestes activitats fan olors, i fums. Nosaltres estem obligats a informar de tots els paràmetres, tot i no tenir la potestat de controlar-los.

Quin indret emblemàtic ens recomanaria visitar?

De fet, una de les joies del Lluçanès la tenim aquí: és el pont romànic, a la ruta del camí ramader de Marina. El portem a l’escut de la vila. És un escut que no hem volgut estandarditzar del tot, de manera que el nostre escut actual no és del tot normatiu. Però no el canviarem pas. I n’estem orgullosos.

El nostre pont romànic és una de les joies del Lluçanès

Hi ha bona comunicació entre l’Ajuntament i els veïns?

Sí. Al darrer ple hi van venir deu persones a formular una petició. És un fet bastant habitual. Quan van fer la carretera a principis dels anys setanta, un dels nuclis no la volia. Es presentaven a la Casa de la Vila a demanar-ho. No ens hem d’estranyar que sigui així.

Al darrer ple hi van venir deu persones a formular una petició. És un fet bastant habitual

Quina és la situació econòmica de l’Ajuntament?

Hem d’acabar de tancar l’exercici de l’any passat. Però no tenim deutes i estem rebent subvencions que mirem d’aplicar. A més, el secretari ens controla molt bé cada partida. Així doncs, estem contents: tenim diners per a posar plaques solars a la pista esportiva. Ara Sant Feliu Saserres i Lluçà volen copiar-nos el model. Al Lluçanès hi ha molta competència entre pobles, perquè tothom se’ls estima molt. La competició és positiva.

Al Lluçanès hi ha molta competència entre pobles, perquè tothom se’ls estima molt

Per què creu que va guanyar les darreres eleccions?

Crec que va ser perquè vaig de cara a l’hora de fer les coses. Si hi ha un problema, el meu equip i jo hi fem front sense tallar-nos. Ens veuen treballadors, amb ganes, sincers i som propers i transparents.

Recorda la seva primera decisió com a alcalde?

La primera va ser errònia. Vaig comprar unes jardineres que eren massa grans. Vam calcular malament. Després les hem aprofitat per a una altra cosa.

Però, més enllà de les anècdotes, la primera gran decisió va ser cobrir la pista esportiva. Quan plovia no podíem fer-hi actes populars, o ens havíem d’apartar i anar-nos-en a  llocs menys lluïts, com ara el local social.  

Quina ha estat la prioritat del seu govern aquests anys?

Que la població creixés. Si la gent no se sent bé en un lloc, marxa. I ho hem fet arreglant al màxim l’antiga casa de la mestra, on hi vam allotjar una família a través de concurs públic. També hem facilitat que tots els propietaris posessin al dia les seves cases. I amb això hem passat dels 107 als 140 habitants. I encara esperem augmentar més, perquè a Sant Martí hi havia arribat a haver 360 persones en els mateixos habitatges.

Igualment, una de les coses importants ha estat la d’acabar el POUM, que portava 15 anys tramitant-se. Ara s’estableix la possibilitat de construir casetes amb fins a 400 metres de jardí. Això està molt bé, tot i que entenem que avui en dia és car per a moltes persones. Però si algú es vol fer la casa, pot fer-ho amb el promotor adequat.

Quins projectes tenen ara mateix en marxa?

La gestió de l’aigua. Canviarem gairebé tres quilòmetres de canonades i potabilitzarem un pou que antigament subministrava al nucli de la Blava. Hem vist que pot assortir sis metres cúbics per minut i que és potent. Estem treballant amb l’ACA per fer-ho possible.

També posarem plaques solars a tots els edificis públics. Com us deia, ja tenim els diners. I la tercera prioritat és evitar que es perdi la cultura popular: fem el taller de capgrossos, mitja dotzena de trobades i dinars populars, aprofitem festivitats… I ho fem tot gratuït per als habitants del poble. Tenim fama de fer-ho molt bé i de ser un poble molt popular.

Canviarem gairebé tres quilòmetres de canonades i potabilitzarem un pou que antigament subministrava al nucli de la Blava

Quan parla amb d’altres alcaldes i alcaldesses de la zona, en què coincideixen?

Tots coincidim a dir que volem una comarca exemplar. I també coincidim en la importància d’escoltar la gent. Està calculat que hi ha un 10% de la gent que és totalment negativa, i algun el tenim per aquí. Però a aquestes persones se les ha de fer entrar en el joc. I, a més, la societat és diversa, de manera que també hi ha gent molt positiva.

A vostès se’ls escolten prou des del Govern, a l’hora de planificar el territori?

De vegades dona la sensació que les administracions superiors venen aquí per aconseguir una imatge. Per exemple, quan vam patir el temporal Glòria vam demanar que ens netegessin les lleres. I van venir, i ho van fer a mitges, però sobretot van venir a fer-se la foto. I ara ho tornem a tenir ple de troncs..

Dit això, també he de reconèixer que rebem molt de suport i resposta, perquè si no, no podríem fer les plaques solars, ni arreglar els camins. Crec que la resposta és millor ara que la que teníem fa uns anys. Hi hem guanyat, sí. Però sempre volem que les administracions siguin encara més ràpides.

Com és el seu dia a dia com a alcalde?

Jo dic que estic “full time” d’alcalde. Em poden enviar un missatge de matinada i vaig de seguida a atendre el problema. Cada matí, a excepció dels dilluns (en què vaig a treballar a la feina professional), vinc aquí i despatxo amb la brigada tots els temes del poble. Anem a veure tot allò que està malament. També em reuneixo amb l’administrativa i el secretari. Després vaig a treballar a l’empresa.

A la tarda torno a venir i parlo amb els veïns, o vaig a seguir les obres de reformes que fem. Ara mateix estem restaurant una creu dedicada a l’emperador Constantí, que és patrimoni cultural. Tot això són cosetes que porten el seu temps. Cada setmana hi ha un tema nou del que fer-se càrrec. Però com que m’agrada fer-ho, no ho veig com una feina.

Estic “full time” d’alcalde. Em poden enviar un missatge de matinada i vaig de seguida a atendre el problema