Al Bages, amagat a la falda del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt en direcció al Vallès, hi ha el petit poble medieval de Talamanca. Allà hi governa, des de primavera de 2023, en Salvador Mañé, que ha accedit a l’alcaldia per primera vegada. Avui ens ho explica.
Vostè no és originari de Talamanca. Com s’hi va establir?
Jo soc de Terrassa, i sempre m’he dedicat al món de la construcció i als tancaments metàl·lics. Fa uns 30 anys, un company de la feina em va fer saber que es venia un petit terreny a Talamanca i el vaig venir a veure amb ell. Vaig enamorar-me de seguida del poble, vaig comprar-li el terreny i poc després ja estava construint-m’hi la casa. Hi veníem amb la família tots els caps de setmana i totes les vacances. Finalment, durant la pandèmia, ens vam establir aquí.
I com va arribar a ser-ne l’alcalde?
Soc una persona molt activa dins del poble. Vaig ser un dels promotors d’una Associació de Propietaris i tothom em coneix. Fa anys m’havia presentat en una altra llista, però no vam tenir èxit. En canvi, durant la passada legislatura, sis persones vam decidir presentar-nos perquè pensàvem que calia una alternativa al govern anterior, que ja portava molts anys al capdavant de l’Ajuntament.
Dels sis originaris en vam acabar quedant quatre i, d’aquests, tres vam ser escollits regidors.
Abans fins i tot de presentar-nos, vam voler parlar amb els alcaldes dels pobles del costat: Mura, Monistrol de Calders, Navarcles, Sant Fruitós… I així vam generar alguns contactes perquè ningú em coneixia políticament. Sempre he cregut que el millor recolzament que podíem tenir era el dels pobles del costat. Si no, no podríem fer coses plegats. I amb això hem aconseguit el transport públic a demanda. De mica en mica.
Sempre he cregut que el millor recolzament que podíem tenir era el dels pobles del costat
Quina valoració personal fa d’aquest any i mig a l’alcaldia?
Sincerament, crec que està sent una experiència perfecta. Em demana molta implicació, però com que estic jubilat, m’hi puc dedicar al 100%. Hem aconseguit fer moltes coses.
Perquè creu que va guanyar les darreres eleccions municipals?
L’equip anterior portava molts anys, i crec que les persones acaben volent canvis. I el nostre tarannà, el meu i el de les meves companyes, és una mica més actiu i obert. Crec que això és el que van valorar els electors.
Recorda la seva primera decisió com a alcalde?
El primer que vaig fer va ser anar-me’n amb l’equip de govern a conèixer la gent de l’oficina i de manteniment. Els treballadors municipals ens coneixien, però no hi havíem tingut gaire contacte. Vam demanar-los que ens expliquessin com estava tot.
Crec que hem aconseguit molt bona harmonia amb ells. Tenim molt de diàleg. Els considerem part del nostre equip de treball.
El primer que vaig fer com a alcalde va ser anar-me’n amb l’equip de govern a conèixer la gent de l’oficina i de manteniment
Vostès governen sols.
Sí. Som dues regidores i jo mateix al govern. I hi ha dues persones a l’oposició. Un regidor socialista i una regidora d’ARA PL, que va ser alcaldessa en l’anterior equip municipal.
Què fa diferent el seu govern municipal dels anteriors?
No ho hauria de dir jo, però crec que som molt diferents. Les persones que hi havia abans no ho feien malament, però el nostre caràcter i la manera de relacionar-nos amb la ciutadania és molt distinta. Nosaltres sempre estem oberts a rebre els veïns, mai posem gaires traves, sempre mirem de parlar amb tothom… Aquesta és la diferencia.
Nosaltres sempre estem oberts a rebre els veïns, mai posem gaires traves, sempre mirem de parlar amb tothom…
Li hem demanat unes fotos personals. Ens les pot explicar?
Sí. La primera és de quan era molt petit, amb un anyet d’edat. Provinc d’una família de set germans, jo soc el més petit. La foto és a l’Estació dels Ferrocarrils Catalans, a Terrassa.
La segona és de quan anava a l’escola. Aquí tenia 12 anys. Vaig estudiar fins als 14, perquè me’n vaig anar a treballar a l’empresa familiar. La tercera és del meu primer dinar amb els companys de la feina. Es veu una mica el meu pare, al meu darrera, que en pau descansi.
Què és el que fa de Talamanca un poble tan especial?
És un poble medieval, tot de pedra, molt bonic. Té moltes coses que es poden veure. I, a més, és ideal per al descans. Hi ha molt de silenci i s’hi conviu molt bé.
Com és la gent amb qui es conviu aquí?
Són totes persones molt amables i participatives. I fan moltes coses, perquè hi ha moltes associacions. N’hi ha unes 11 d’inscrites i set d’elles són molt actives.
La comunicació amb aquestes persones és bona?
Sí. Sempre hi ha dies de més i de menys entesa, perquè afortunadament no tothom pensa de la mateixa manera. Però la comunicació és bona.
Sempre hi ha dies de més i de menys entesa, perquè afortunadament no tothom pensa de la mateixa manera. Però la comunicació amb la ciutadania és bona
Si li demanem una llista de llocs emblemàtics a visitar, què ens diria?
Aquí tenim molts recorreguts per a fer senderisme i molts llocs per visitar. També hi ha moltes tines. El paisatge que envolta el poble és preciós. Tenim el Serrat de la Mussara, torrents, unes vistes precioses.
A banda, hi ha una església dedicada a Santa Maria i un castell històric, que ara és propietat de la Diputació. Treballem amb ells per tal que es puguin recuperar algunes estàncies i que les facin visitables. A poc a poc, ho anem aconseguint. I hi ha una font, una creu del terme i el memorial de la batalla que hi va haver aquí el 1714.
En quin moment es troba el poble pel que fa a l’economia?
La situació és bona. Gairebé tots els pobles petits hem de treballar a partir de les subvencions, però ara estem tots força bé. Fa uns anys, ens van collar molt amb la LRSAL i la impossibilitat d’invertir els romanents, però ara tots tenen diners. Això no significa que te’ls puguis gastar. Però, si mes no, et trobes una mica més emparat. I, d’altra banda, al poble crec que tothom està bé.
Fa uns anys, ens van collar molt amb la LRSAL i la impossibilitat d’invertir els romanents, però ara tots els pobles tenen diners
Quina és l’estructura econòmica del poble?
No tenim gaires empreses. De fet, hi ha mitja dotzena de negocis: dos de restauració, una botigueta petita i un veí que fa licors d’herbes en una petita destil·leria. També tenim una hípica.
Des de la regidoria de Cultura treballem molt el comerç rural. Aviat celebrarem una diada. Mentrestant, des de l’Ajuntament hem promogut cartelleries i una wifi per al comerç local.
Des de la regidoria de Cultura treballem molt el comerç rural
Quina és la principal preocupació del municipi?
El que més em preocupa és la zona esportiva. Des de fa un parell d’anys que patim pèrdues d’aigua i cal una impermeabilització de la platja del llac, perquè les fugues amenacen amb espatllar els quadres elèctrics. Cal arreglar-ho abans que comenci la temporada d’estiu.
També ens preocupa l’enllumenat públic. Amb les pluges d’aquestes darreres setmanes hem patit alguns problemes. Dins del mal, aprofitarem les reparacions per posar llums LED. I, finalment, hem fet un projecte d’obres per arreglar dos carrers. Aviat en farem la licitació.
Estan podent complir el programa electoral?
Sí. Hem aconseguit fer moltes coses: el transport públic, el caixer mòbil, la reparació de la plaça del Raval i de la plaça de la Quintana, els tancaments dels contenidors de biomassa… Tot això ja està fet. El que ens falta ara és una farmaciola, i és un tema en el què estem estancats, perquè no estem segurs d’on posar-la. Ens agradaria situar-la al casal del poble, però ens cal elaborar un projecte, presentar-lo i esperar que ens l’aprovin.
Vostès reben gaire ajut de les entitats supramunicipals?
Li diré sincerament: són un ajut molt gran. La Diputació i el Consell Comarcal del Bages estan pendents de la feina. Ens assessoren molt bé.
Li diré sincerament: la Diputació i el Consell Comarcal són un ajut molt gran
Quan parla amb altres alcaldes de la zona, en quines preocupacions coincideixen?
Els pobles rurals necessitem molt d’ajut per tirar endavant. Al febrer passat vam celebrar una trobada d’alcaldies del Bages. Representàvem tots els partits de l’espectre i tots coincidíem en què ens falten ajuts per gestionar els municipis. A nosaltres ens falten mans: tenim dues persones i els tècnics del Consell, però com a mínim ens en faltaria un més d’administració i un de manteniment. Sense ajuts, però, no podem comptar-hi.
A banda, a Talamanca tenim la sort de tenir una secretaria-interventora. Està fixa aquí. Altres pobles no tenen ni això. Del Consell Comarcal ens ve una enginyera i una arquitecta, si cal alguna cosa més. I de manteniment tenim una persona, però estem mirant de fer un pla d’ocupació per contractar-ne una altra durant sis o vuit mesos.
Ens falten mans per gestionar els municipis
Creu que el Govern de la Generalitat té prou en compte un municipi com Talamanca?
Crec que sí. Quan ens trobem amb ells hi ha molt bon diàleg. Treballem conjuntament amb tots. Però jo soc una persona que prefereixo dedicar el meu temps al poble i anar a les mínimes reunions imprescindibles fora. Tot el que pugui fer des d’aquí, millor.
De què se sent més satisfet, en aquest any i mig de mandat?
Primer, del reconeixement rebut per la feina feta. Fins i tot, pel que rebo dels alcaldes dels pobles propers. Això em fa sentir bé. I, segon, de fer avançar el programa electoral. Estem fent les coses que volíem fer.
