Segons diu la llegenda, Vila Nova va néixer perquè el senyor feudal de la Geltrú va fer una llei que obligava les noies acabades de casar a passar la primera nit amb ell, el que es coneix popularmente com “dret de cuixa”. I això va provocar que molts geltrunencs marxessin vora mar, a territori de Cubelles, fundant la Vila Nova, que anys més tard seria Vilanova i la Geltrú. Sigui o no certa la llegenda, el que si és veritat és que el municipi protagonista d’avui és capital de la comarca del Garraf, que es troba a igual distància de Tarragona que de Barcelona (uns 45 quilòmetres aproximadament) i que compta amb 66.000 habitants repartits en 34 km2.
“La diferència entre les dades de l’atur explicades pel Ministre de torn o el Conseller i nosaltres, els alcaldes, és que nosaltres posem cara a aquests aturats”
“Em preocupa que hi hagi governs que no tinguin l’energia i intel·ligència suficients per injectar una mica d’optimisme a la societat. Estem en un moment en què necessitem que els lideratges ens donin uns camins a seguir”.
“Hem d’assumir les nostres pròpies responsabiliats. I crec que en general, això és aplicable a tot el què ens passa, perquè només així tindrem una actitud de contribuir i ajudar a buscar solucions”.
Què hi fa un advocat de Barcelona a Vilanova?
(somriu) Raons personals. Em vaig casar amb una vilanovina i vaig venir a viure aquí.
I això de deixar la professió d’advocat?
Sempre he estat molt compromès políticament. Als quinze anys em vaig afiliar a les Joventuts Socialistes, de les que en vaig arribar a ser Secretari General de Joventut. Vaig ser Diputat al Parlament molt jove, amb només 23 anys. I als 26 ho vaig deixar per dedicar-me a allò que havia estudiat. I així m’hi vaig passar 10 anys.
Però va tornar a tenir el cuquet…
Sí, quan portava en això quatre o cinc anys, em van oferir ser regidor de l’Ajuntament de Vilanova, i llavors va ser quan vaig decidir compatibilitzar la meva feina. Així que tenia una doble activitat: la professional i la política. Però l’any 2005, l’alcalde anterior va marxar a la meitat de la legislatura, i el partit em va proposar substituir-lo.
I així fins ara
Be, de fet al 2007 hi van haver eleccions en les que ja m’hi vaig presentar com Alcalde i vaig revalir el càrrec. I ara ja hi tornem a ser, a les portes d’unes altres municipals.
Un bon moment per plantejar què en pensa de la limitació de mandats
Crec que és una qüestió molt personal. No crec que necessàriament hagi d’existir una limitació legal però sí penso que hom ha de ser conscient de quan el teu temps s’ha acabat i cal donar relleu a d’altres persones. Però insisteixo, no crec que això s’hagi d’imposar per llei.
Enfoquem el tema des d’una altra perspectiva. I els anys que ha de durar una legislatura?
Penso que quatre anys són pocs anys. El model francès, per exemple, que són sis anys, em sembla molt més adequat. Ara, com tot, hi ha els seus avantatges i els seus inconvenients. És veritat que si es mira des d’una perspectiva de continuïtat i coherència de gestió, sis anys és un període de temps suficientment ample per dur a terme un projecte de govern. Ara, si és el contrari, és a dir, que hi hagi un equip de govern que no ho encerti massa…
També hi ha mecanismes de control
Sí, és cert. I a més, hem de pensar sempre en positiu. Així que si els ciutadans valoren positivament una gestió, doncs es tan senzill com tornar a repetir com alcaldable, no?
I com deia, ja tenim aquí unes eleccions. I aquesta legislatura ha estat marcada essencialment per la crisi
Com a tot arreu però encara que sigui una situació general, no vol dir que no sigui dulenta. Aquí a Vilanova, per exemple, hi ha un 18% d’aturats, que és la mitjana catalana. I això és una dada realment dramàtica, perquè entre d’altres coses, nosaltres som els que donem les cara, no el ministre d’economia que només anuncia les dades.
És el que té la política de proximitat
Jo sempre dic que la diferència entre les dades de l’atur explicades pel ministre de torn o el Conseller i nosaltres és que nosaltres posem cara a aquests aturats. I més en municipis com aquest: Aquí a Vilanova som prop de 67.000 habitants, però la gent sap con visc, on porto les filles a l’escola, per on em poden trobar. I aquesta proximitat resulta molt engrescador en cert sentit, però també força angoixant.
Potser perquè també no poden fer gran cosa, oi?
I és clar. I així ens trobem tots els Ajuntaments, perquè entre d’altres qüestions, això va molt lligat a la relació que tenim amb òrgans més elevats, com la Generalitat, per exemple.
El tema del finançament local
Per exemple. Jo demanaria al President de la Generalitat que parlés amb els Ajuntaments, que prengués consciència de la situació que estem patint, i que a partir d’aquí, actuï. I també li demano que posi la prioritat en els serveis públics de qualitat, de manera que quan proposi al Parlament una llei, tot allò que hagi d’executar una altra administració es posi una dotació pressupostària, tal i com com demana l’Estatut d’Autonomia.
El tema de la crisi és el que li preocupa més com Alcalde de Vilanova?
Doncs sí, la crisi, i l’atur, sobretot. Em preocupa que hi hagi governs que no tinguin l’energia i intel·ligència suficients per injectar una mica d’optimisme a la societat, que no engresquin. Estem en un moment en que tot són notícies negatives i necessitem que els lideratges ens donin uns horitzons, uns camins a seguir.
I des d’una perspectiva diguem més modesta, com podem contribuir a millorar la situació?
Doncs assumint les nostres pròpies responsabilitats. I crec que en general, això és aplicable a tot el què ens passa, perquè només així tindrem una actitud de contribuir i ajudar a buscar solucions. Si no, passarà com acostuma a succeir: el ciutadà dóna la culpa a l’alcalde, aquest diu que la culpa és de la Generalitat, i aquesta que és de Madrid.
Així que el millor és responsabilitzar-nos del què fem
Doncs sí. I a partir d’aquí, actuar. És una actitud positiva, i si ho penses, l’única que tenim. Però per demanar aquesta actitud als ciutadans l’has de tenir tu també. Primer ens ho hem d’exigir a nosaltres mateixos.
No hem parlat encara d’immigració. Com la porten?
En moments de crisi, la gestió es fa complexa, ho admeto. Però sortosament, Vilanova és una ciutat que no viu aquest fenomen com una novetat, ja que sempre n’hem tingut. I per això la convivència és raonable. De fet, a les enquestes de satisfacció de la ciutat, no surt com a problema, i això que tenim un 14% de la població que ho és, bàsicament rumana, marroquina i llatinoamericana.
La nova població que deu venir no només deu ser immigrant
No. Aquests darrers anys, per exemple, ha vingut molta gent de l’àrea metropolitana buscant més qualitat de vida; i aquest nou barri que tenim, l’Eixample de Mar, pot ser un factor d’atracció per moltes persones. Ara està aturat, per tota la crisi immobiliària, però és un espai que té futur.
Ara que ho menciona, hauran baixat molt, els ingressos
Aquest és un mite que s’ha fet córrer molt. No sé en d’altres casos, però el de Vilanova no ha estat del tot així. Sí, ens hem vist afectats per la pèrdua d’ingressos, i si el nostre pressupost és de 62 millons d’€uros, abans en recaptàvem 4 per conceptes de construcció i ara només 600.000 €uros. És una quantitat important, però no en el nostre cas, no és exagerada.
I en el cas de la indústria? Tenen polítiques d’ajut?
Aquí la idea és que no es perdin llocs de feina. Així que hem fet noves apostes, com tractar de mantenir l’activitat industrial i buscar nous focus, que hem centrat en la tecnologia de la dependència i en l’activitat turística.
Parli’ns d’aquest darrer element
El port, per exemple, ha de jugar un paper essecial, donant més protagonisme al sector nàutic. I llavors, el turisme familiar. Nosaltres podem oferir una ciutat, que no tothom ho pot fer. Tenim platges molt cuidades, una bona gastronomia, cultura, comerç i un centre històric privilegiat. I això són elements importants amb els que hi podem apostar.
I allò que deia abans de la tecnologia?
Aquí tenim escola universitària i investigació, i aquest aspecte l’hem focalitzat molt en les tecnologies de la dependència, sector del qual en part depèn el futur econòmic de Vilanova. Sobretot la investigació vinculada al mar. No deixa de ser tot plegat un actiu, si vols a llarg termini, però actiu al capdavall. I aquí tenim més enginyers per m2 que la mitjana catalana…
I com Alcalde? De què se sent més orgullós com alcalde?
Doncs d’un projecte que es diu “Matí”, on integrem a persones amb disminució psíquica i malalties mentals al món laboral. Amb projectes com aquest, t’adones que són coses que si no hagués estat per l’impuls polític no s’haurien fet. I el millor és que transformen la vida de la gent, i de les famílies a les que pertanyen. També estic orgulós de les 1500 persones que tenen teleassistència, que és un servei gratuit: quan vaig arribar a alcalde només n’hi havia 60. Els grans projectes m’enorgulleixen menys que això, perque a aquestes persones els canvia la vida.
