Amb poc més de 45.000 habitants escampats en gairebé 20 km2, Figueres és un dels municipis més coneguts de l’Alt Empordà, i en part perquè allí hi va néixer Salvador Dalí però també Narcís Monturiol, l’inventor del submarí. El seu nom és visigot i deriva de “Ficaris”, així que posseeix una llarga i intensa història de la que en queden un munt de vestigis. Al segle XIX va conèixer una època de prosperitat, essent un important centre d’idees republicanes i federalistes. I ja al segle XX, a partir de la segona meitat de la centúria, va començar a guanyar popularitat amb l’adveniment del turisme. De tot això i de més coses ens en parla l’alcaldessa.
“Si es vol eixugar el dèficit del sector públic fent una llei que reformi la gestió dels ajuntaments, jo li garanteixo que on s’ha de retallar no és de l’administració local. Tots sabem que el dèficit més gran d’Espanya el té l’ajuntament de Madrid”
“No cal suprimir petits municipis perquè el problema no ve per aquí. I els ajuntaments petits, sobretot els d’aquí, necessiten d’un reforç que proporcionen els Consells Comarcals, les Diputacions o les vegueries”
“L’impacte de l’estació de tren ha estat molt notable, especialment pel que fa al nombre de visitants. I aquestes xifres que s’han recollit des de l’àrea de turisme i de promoció econòmica demostren que aquí tenim un potencial que hem d’aprofitar”
No és gens freqüent que una secretària general d’un ajuntament salti la barrera i passi a la política municipal
Va ser una decisió molt meditada, perquè portava més de 12 anys com a secretària del Cos de Secretaris, Presidenta del Col·legi de Girona, i per tant, ja tenia una carrera encarrilada. És cert que la gestió pública m’ha agradat sempre, però també l’estimació pel món local. Miri, jo vaig començar mentre estava estudiant les oposicions de secretariat municipal com a interina a l’ajuntament de la Vajol, un poble de 68 habitants, on feia assemblees dissabtes a la tarda. Per tant, he conegut aquest món i me l’estimo, així que en certa manera, el pas natural ha estat saltar a la política.
Però passar d’un poblet de 68 habitants a gestionar un municipi de 45.000, hi ha un bon tros, però
Sí, però l’essència no deixa de ser la mateixa, perquè quan a Figueres se l’anomena “La ciutat dels detalls” és té en compte precisament que, essent una ciutat prou important, no vol perdre la seva essència, mirant de no perdre la visió que es té del carrer, del ciutadà, garantint la gestió d’uns diners que pertanyen a unes partides que condicionaran bona part de la vida de les persones. I més ara, amb la crisi, on regidories com les de Benestar Social són essencials. Bé, doncs a això em refereixo. A aquesta mena de detalls.
Com experta en el món local, què en pensa de la reforma de l’administració local?
Conec el contingut del projecte de llei de Govern locals que s’està fent en paral·lel aquí a Catalunya i penso que la reforma de l’administració local és necessària. Perquè partíem d’un model que es va configurar a la transició, i que ha funcionat durant trenta anys, quan els temps han canviat molt. Ara bé, els castellans diuen que “en tiempo de tribulaciones, no es bueno hacer mudanzas”, i penso que amb els moments convulsos, no només econòmics sinó també polítics que estem vivint, potser ara no és el més oportú.
Hi ha qui diu que la reforma del govern central amaga una recentralització
El que està clar és que si es vol eixugar el dèficit del sector públic, jo li garanteixo que on s’ha de retallar no és de l’administració local. Per l’experiència que tinc, començant per la Vajol, passant per Portbou, per Llers, per Vilafant, per Castelló d’Empúries, per Olot i per Vic, com a secretària, li puc assegurar que el problema no ve dels ajuntaments de menys de 5000 habitants, que més o menys controlen el seu pressupost, saben què poden fer, i si tenen diners per embrancar-se en una gran obra o no.
El problema ve doncs dels ajuntaments grans
El dèficit més gran d’Espanya el té l’ajuntament de Madrid, així que no cal suprimir petits municipis perquè el problema no ve per aquí. I els ajuntaments petits, sobretot els d’aquí, necessiten d’un reforç que proporcionen els Consells Comarcals, les Diputacions o les vegueries.
Llavors, què cal fer?
En tot cas, sí que s’han de millorar els sistemes d’assistència, però no fusionant municipis o eliminant-los. Entre d’altres coses perquè amb prou feines cobra un alcalde, que si ho fa, serà amb 600 euros. I ningú més, incloent regidors. Així que el problema no ve d’aquí.
Ja que estem parlant de gestió, en el discurs que va fer dels 100 primers dies com Alcaldessa va pronunciar una cita cèlebre de Tomàs Moro: “Dóna’m una fortalesa per canviar les coses que es poden canviar, paciència per suportar les que no es poden canviar i intel·ligència per diferenciar les unes coses de les altres”. La gestió municipal va per aquí?
En certa manera, sí, perquè crec que el pitjor que pot fer un polític és desenfocar la realitat, no sabent diferenciar entre el que es pot canviar i el què no. I ara no podem estar per grans teories, de manera que aboquem esforços en les coses que es poden canviar, i acceptem les que hauran de seguir igual. Perquè en el fons, tot és una tema de prioritats.
No deixa de ser un tema de pura estratègia
Sí, però hi ha d’haver quelcom més, no només ens podem limitar a gestionar. També cal il·lusió i un punt d`èpica. Cal esperançar, il·lusionar, perquè això és el que s’espera d’un polític, que faci avançar, que lideri una situació.
I quina és la situació que cal liderar a Figueres?
El gran repte que tenim és el de la cohesió social. És aquí on hem d’abocar els esforços en els propers temps. Perquè Figueres ha rebut una onada immigratòria molt forta els últims vuit anys.
Suposo que com molts municipis, però aquí més
Sí, Figueres va tenir una gran onada immigratòria als seixantes i setantes, que avui està plenament integrada a la nostra societat. Però amb els anys, els Casas, Felip i Puig, que ja estaven barrejats amb els Pérez, González i Gutiérrez, ara ho fan amb els Mohammed. I aquest és un repte important, ja que no es tracta de gent d’un mateix país i d’una mateixa cultura, sinó de quelcom més diferent.
I per tant, deu faltar cohesió social
I això em preocupa, com la seguretat ciutadana, també. I és aquí on vull abocar esforços, ja que ens trobem una taxa pròxima al 30%. Aquest és dels grans reptes, juntament amb la revisió del Pla General d’Ordenació que no es toca des del 1983.
I que hauria de definir cap on vol anar Figueres
Efectivament, amb la revisió del pla volem visualitzar el què serà la Figueres del 2050, i volem que sigui una ciutat més integrada, més cohesionada entre barris, amb una estació del tren d’alta velocitat que estigui més propera del què ara ho està. I per això, hem de compactar però també esponjar, creant més zones verdes i articulant millor l’entramat de la ciutat.
Ara que menciona això de la zones verdes, crec que és una de les seves debilitats…
Efectivament, ens fa falta un parc natural. Sí, tenim un parc natural, que és el Castell, però en fan falta més. Però també ens falten més equipaments esportius i sanitaris, amb residències per a la gent gran i algun altre CAP. Malauradament, les legislatures es fan molt curtes, així que aquestes coses es plantegen una mica a llarg termini.
I com seduirà als votants per tal que continuin confiant en vostè?
Espero que vegin en mi el què pretenc des de que vaig ser alcaldessa: bona voluntat, responsabilitat, empatia per entendre els problemes i rigor en la gestió. Però també pretenc un consens ciutadà, que sigui capaç d’aglutinar emocions de gent de característiques sociològiques diferents i que va permetre la primera la majoria absoluta de l’història democràtica a Figueres. En aquest sentit, vull continuar la labor que va fer l’anterior alcalde, Santi Vila.
Però ja se sap que l’oposició acostuma a estar en contra de tot
Sí, i d’acord que cadascú té la seva manera de fer, però m’agradaria més voluntat d’entesa per part dels partits. N’hi ha alguns que fan una oposició molt destructiva, i pot resultar molt fàcil criticar però el que és important és aportar idees. Ara no estem en moments de penjar-nos massa medalles, però sí que voldria un pacte entre grups que fos d’entesa, amb independència del què pugui passar al 2015.
Abans ha comentat la posta en funcionament de l’estació del tren. Quin balanç en fa dels primers mesos?
L’impacte ha estat molt notable, especialment pel que fa al nombre de visitants. I aquestes xifres que s’han recollit des de l’àrea de turisme i de promoció econòmica demostren que aquí tenim un potencial que hem d’aprofitar. I no només per la gent de fora, que ve a visitar-nos aprofitant potser que passa per Girona, sinó també el turisme d’interior, de la gent que ja havia estat per aquí fa anys i que hi torna. Ara esperem el segon impacte que és de l’arribada de l’alta velocitat, que és el que ens portarà el fet de viure a Figueres i treballar a Barcelona, per exemple. Fins ara, la distància es cobria amb dues hores, i amb l’alta velocitat, 55 minuts. Caldrà valorar-ho.
La gent que ve de fora deu venir atreta inevitablement pel Museu Dalí
Sí, Figueres ho deu tot a Dalí, però no vol viure només de Dalí, des d’un punt de vista cultural. Hem tingut a Ferran Adrià i “El Bulli”, aquí, i hi ha altres persones que han aportat a aquesta terra elements que convé reivindicar. Aquí hi ha hagut una Escola de Belles Arts, que han donat grans paisatgistes, com Vayreda, per exemple, o pintors coetanis del mateix Dalí. Però també músics, escriptors, intel·lectuals… i sense oblidar la intensa activitat cultural i associativa que té la ciutat. Sí, hi ha molts elements dels que hem de treure profit.
Què en pensa del Dret a Decidir?
Absolutament imprescindible.
I què ha de fer el President Mas en tota aquesta situació?
Jo li desitjo tota la força del mon, perquè és admirable com està portant una situació, que no entrava en el seus plans però que s’hi ha acabat abocant. Penso que ha d’envoltar-se de gent de confiança que li donin força, i que segueixi escoltant a la ciutadania que és el foc que l’ha d’alimentar.
