Capital de la comarca de Les Garrigues, Les Borges Blanques és un poblet de poc més de 6.000 habitants que s’estenen en una superfície de més de 62 km2. Situada en la zona de contacte entre els sectors de reg del Canal d’Urgell i els altiplans de la Depressió Central, disposa d’una excel·lent xarxa de comunicacions, i la seva economia treballa principalment en el sector de serveis, però també en indústria i agricultura. El seu patrimoni inclou interessants mostres renaixentistes, barroques, i neoclàssiques.
“Aquí per tradició tenim unes mentalitats que més aviat són persistents i arrelades en el territori. I si més no, no ens hem cregut com en d’altres comarques aquesta dinàmica de voler pretendre tenir de tot”
“L’atur ens afecta, encara que no sigui amb les mateixes proporcions que a les ciutats de més tradició industrial. Tenim més recursos, més possibilitats de reconduir una mica la necessitat a través de feines en el sector primari, ni que sigui cultivant uns horts”
“Cal mirar de resoldre els problemes que tenim i visualitzar algun camí, algun horitzó a nivell polític que pugui encaminar a futures generacions aquests reptes d’emancipació política que són els que aspirem a Catalunya”
Tot i que és un poble més aviat petit, no deixa de ser ben conegut
Home, d’entrada som capital de comarca, amb tot el que suposa de serveis. I en comparació amb d’altres municipis, gaudim d’una qualitat de vida que no sempre han pogut preservar altres municipis. I aquesta combinació penso que aporta una atractiu especial que fa que amb el temps hi acabem tornant si hem de marxar per temes de feina a d’altres llocs.
La terra acaba tirant molt…
Jo entenc que la gent d’aquí possiblement no estigui tan decebuda com en d’altres llocs. Aquí per tradició tenim unes mentalitats que més aviat són persistents i arrelades en el territori. I si més no, no ens hem cregut com en d’altres comarques aquesta dinàmica de voler pretendre tenir de tot. No, aquí hem estat més conservadors però en l’actualitat això representa encara una qualitat de vida que no ha deixat de ser present tot i el temps de crisi que estem patint.
Però tampoc no us esteu quiets. Teniu un viver d’empreses, per aquí
Sí, el viver d’empreses està pensat una mica de cara a les noves tecnologies i servint una mica de dinamitzador empresarial per la comarca. Tot el que sigui al voltant de les noves tecnologies i al voltant dels productes de qualitat, volem que sigui referencial. I això val per tot, per productes sofisticats però també per l’oli d’oliva, que és el referent bàsic de les nostres terres. La idea és que això tingui un potencial dinamitzador, i no quedar-nos només en la simple comercialització, sinó esforçar-nos en entrar als canals de distribució i difusió que avui en dia encara majoritàriament detenten els productes italians.
El fet que tingueu polígons fa que en certa manera es lliguin els dos motors de la vostra economia: l’agrari i l’industrial
Si, encara que el sector primari ha estat tradicionalment molt important aquí, hem anat veient les necessitats de diversificar-nos a través del sector terciari, del sector serveis. Entenem que també per la nostra situació geogràfica que estem a prop de Lleida, a prop de Mollerussa, no massa lluny de Barcelona i també amb el que és a prop d’un lloc tant estratègic com és l’autopista AP-2, doncs entenem que tenim la possibilitat d’expandir-nos a d’altres llocs, el que pot ser també un element de dinamització important.
Sense oblidar l’oli, element essencial de la vostra economia
Sí, ho és de tota la comarca. Hem de pensar que a principis de segle passat, i amb 5.000 habitants, hi havia 60 molins d’oli, pel que la tradició que hi ha aquí és més que considerable. Així que aquesta és la nostra gran carta de visita i que aquí hem de centrar els nostres esforços per potenciar encara més aquest producte, encara que només representi el 8% de la nostra activitat econòmica.
Teniu la varietat de l’oli d’arbequina…
Sí, que és la més important que tenim i la que en principi dóna les excel·lències del producte quant a oli i destil·lació. A més a més és fa a través d’un procés natural, com és de la producció sense escalfar l’aigua, sense escalfar el producte, de primer raig si pot ser… tot això són elements que hem de tenir en compte a l’hora d’exportar la nostra cultura.
Crida l’atenció un pas prou important de tot el procés, com és el la comercialització. Hi ha botigues amb molta vida, aquí
Si, el comerç és una carta important a jugar a nivell de comarca L’entenem com un factor de dinamització important que hem de cuidar, i el fet de tenir la combinació del comerç tradicional amb el de les noves superfícies, doncs ofereix noves vies de distribució.
I tenint en compte que teniu la Fira de l’Oli que és prou important
Sí, la fira es un gran aparador que tenim a les Borges i també és un gran referent a nivell de tota Catalunya. És difícil trobar al país un lloc tan acurat i amb tanta difusió com és la nostra fira, perquè posem tots els esforços a nivell de promoció econòmica perquè cada vegada vagi a més, es pugui exportar més i pugui fomentar aquesta imatge de qualitat i de producte tan excel·lent. Tenim previst fer una presentació de la propera edició de la fira de 2014 a Brusel·les, que és un gran referent a nivell de difusió europeu.
Ens hem adonat que a nivell monumental, també teniu referents relacionats amb l’oli
Sí, de monuments tenim tot el que envolta el món de l’oli, sigui els molins tradicionals o fàbriques on s’hi ha treballat tot el procés de producció. També tenim l’espai museístic de l’oli, que també és prou interessant, i això sense deixar de banda el Museu dedicat al president Macià, ja que els seus pares eren d’aquí.
Interessant
Aquest és un referent que de cara a l’exterior ens serveix molt, perquè promociona la ciutat, i recorda que tenim un passat històric important, que lliga amb la figura del president Macià. Tenir, doncs, un espai dedicat a ell, és la millor manera tant de recordar el passat en moments convulsos i a nivell de reivindicació nacional, com també aquest gran referent que és el nostre producte.
Un producte que havia donat molta feina i que no sé com va ara. Com teniu l’atur?
Ens afecta, encara que no sigui amb les mateixes proporcions que a les ciutats de més tradició industrial. També és cert que aquí tenim més recursos, més possibilitats a l’hora que una persona que estigui en situació d’atur pugui reconduir una mica la seva necessitat a través de feines en el sector primari, per exemple, ni que sigui cultivant uns horts. Tot i ser un problema gros, no té la mateixa gravetat que a d’altres llocs.
Sovint, lligat amb l’atur hi ha hagut la immigració. Com ho teniu?
No n’hem tingut massa i la que hi ha hagut no ha provocat massa desequilibri a nivell social. Sí que és cert que una part de població amb formació, gent amb estudis, ha hagut de marxar per buscar sortides professionals. Però ha passat a tants llocs, això, amb la crisi…
Ja que comenta el tema de la crisi. Heu hagut de fer moltes retallades a l’Ajuntament?
Doncs per sort, no. Reconduir la situació financera sí, la tresoreria bàsicament, però retallades no, perquè tenim recursos per poder mantenir el nivell de ciutat i tenim la prioritat de mantenir els serveis.
Vostè va entrar com Alcalde al 2011. No sé si es devia trobar amb massa factures pendents de pagar de l’anterior mandat…
El gran repte que ens vam marcar des del primer moment va ser sanejar les finances municipals perquè el cert és que ens vam trobar amb una situació de molta deixadesa pel que fa al pagament de proveïdors. Sempre hem tingut molt clar que les empreses que treballen per l’Ajuntament no han de patir uns retards que a vegades resulten del tot injustificables.
Arreglar els papers abans d’embrancar-se en nous projectes
Efectivament, i poder aportar millores a la ciutat sense que hagués de representar forçosament un esforç a nivell tributari per la ciutadania. I per això vam buscar línies de subvenció per poder emprendre obres. Això era un repte, perquè la idea era no haver de recórrer a demanar esforços tributaris a la ciutadania, i poder incorporar nous equipaments, com una segona piscina a l’estiu o un sistema de sanejament a nivell de carrers i vivendes, com així ha acabat sent.
De quins números estem parlant pel que fa als pressupostos municipals?
Tenim un pressupost d’uns 7 milions d’euros. I els portem de manera molt acurada perquè com millor gestionem, més atencions podem aportar a la ciutadania, més podem brindar un major nombre de serveis i més marge podem aportar en inversions que es tradueixin amb una millora de la qualitat de vida.
I teniu en perspectiva inversions de gent de fora?
Avui dia la major part d’Ajuntaments i municipis estan a l’espera de poder rebre projectes empresarials, i nosaltres també hi estem treballant. Entenem que tant la ubicació de la ciutat com el treball que es fa a nivell de promoció econòmica, siguin atractius importants perquè la gent aposti per invertir a les Borges.
Parli’m de com veu el procés sobiranista des de Les Borges Blanques
Miri, jo penso com molta gent. Penso que des de Catalunya, i durant molt de temps, sempre hem intentant estendre ponts amb Madrid, però arriba un moment en que ja no serveixen perquè des de l’altre costat no hi ha el mateix raonament, no hi ha la mateixa conceptualització. I la idea és que no voldríem marxar però com que no ens respecten, haurem d’acabar fent la nostra.
El canvi ideològic ha estat molt notable en la població
Avui en dia, amb la crisi, necessitem més que mai els nostres recursos, però també la independència per poder desenvolupar tot el que ens manca a nivell de societat. I en aquest sentit, entenc que l’Estat espanyol no hauria de ser un fre sinó un exemple: pel canvi d’actitud, pel canvi d’estil polític, però també a nivell social i econòmic. I mentre des d’allí no es faci l’esforç és molt difícil de poder compartir durant molt de temps més un projecte comú. Fixi’s en els 23 anys de govern del President Pujol i què és el que hem acabant aconseguint.
Hi ha qui diu que molt bones paraules però poca cosa més
Correcte, i a vegades ni això. Però de ben segur que és més important el que es fa que no pas el que es diu perquè moltes vegades i més en política, on la manera de de dir les coses no es correspon amb la realitat. I la gent ja n’està tipa, d’això. Per això els polítics han d’escoltar molt, han d’aprendre del tarannà de la gent i s’han de brindar a poder solucionar d’alguna manera aquestes aspiracions del poble.
I això, a tots nivells? Municipal, autònomic?
I és clar. El que hem de fer els alcaldes i regidors però també els presidents és escoltar la gent, mirar de resoldre els problemes que tenim i visualitzar algun camí, algun horitzó a nivell polític que pugui encaminar a futures generacions aquests reptes d’emancipació política que són els que aspirem a Catalunya.