La seva inquietud per la política municipal li ve des de petit i per tradició familiar, per part del pare. Va participar en entitats socials i culturals del Papiol fins que el 2017, gràcies a l’acord tripartit entre PDeCat, ERC i Sumem pel Papiol, va assumir l’alcaldia pels següents dos anys. Avui ens ho explica.
(Valors a l’hora de fer política) “La transparència, la proximitat i la honestedat”
(Sobre LRSAL) “Els pobles que estem sanejats, que estem bé, demanem deixar això enrere i disposar dels romanents”
(Sobre l’acord tripartit) “De vegades, en broma, diem que podríem anar a donar conferències sobre com s’assoleix una bona entesa i una bona governança.
“No t’imagines com és el càrrec (d’alcalde) fins que no ho vius. És una cosa que t’agafes amb molta il•lusió perquè vols ajudar la gent del poble”
“El Papiol és un poble petit, acollidor, amb l’essència de poble, als peus del Parc de Collserola, i sobre de la llera del riu Llobregat”
“Aquest mandat hem apostat per potenciar la figura de la promoció econòmica al poble. Una de les fórmules és la Fira del Vehicle Sostenible”.
(Sobre la 37a Festa de la Cirera) “En aquesta Festa sempre hi intentem posar algun valor afegit, i aquest any és el de la presentació de la ruta de patrimoni cultural i arquitectònic”
“Per sort ja tenim un president, això és positiu i era necessari. No obstant, entre la situació actual complexa i entre els diferents partits que estan al capdavant de Catalunya -JxCat, ERC i la CUP-, que també la relació és difícil per les diferents inèrcies de cada partit, doncs tot això sumat genera una situació molt complicada”
Una cosa és com un s’imagina què és ser alcalde, i l’altra la realitat. S’esperava que aquest càrrec fos així?
La veritat que no t’imagines com és el càrrec fins que no ho vius. És quelcom que t’agafes amb molta il·lusió perquè vols ajudar la gent del poble i jo crec que s’aconsegueix, i de mica en mica ho anem fent. En el balanç dels pros i dels contres, els pros són els que guanyen. Hi ha moments en què ho engegaries tot a pastar (riu), però no! Al final guanya el que et diu la gent quan surts al carrer.
Crec que molta més gent ho haurien de viure perquè, de vegades, es critica molt la política sense haver-hi estat.
Quins són els seus valors com a polític?
La transparència, la proximitat i la honestedat. Vull ser la persona que era, el xaval que corria pels carrers, una persona coneguda de tothom, que tothom em saludava… Doncs aquí, igual: proper a tothom, parlar amb tothom, que la gent et pugui explicar els seus problemes. Tancat al despatx no fas res, has d’estar al carrer i al costat de la gent.
La seva formació és la d’un arquitecte tècnic. Creu que és necessari també tenir estudis superiors o realitzar la carrera de Ciències Polítiques per exercir d’alcalde?
No ho crec. No veig el motiu pel qual calgui ser politòleg. Jo crec que alcalde o regidor ho pot ser tothom, independentment del seu món professional o de les seves feines. A part de ser alcalde, jo mantinc la meva feina. No veig la necessitat de centrar-se gaire en la vida política perquè, precisament, el que estem demanant ara és que els polítics no visquin de la política, i que visquin més el servei a la societat, al poble. Un dia això s’acabarà i jo continuaré amb la meva feina, que és el que em donarà de menjar a mi i a la meva família.
Parlem del municipi. Si vingués ara mateix un foraster, què li diria perquè es quedés a viure al Papiol?
Jo li diria que és un poble petit, acollidor, amb l’essència de poble, als peus del parc de Collserola, que és el pulmó de tota l’àrea metropolitana, i a sobre de la llera del riu Llobregat, que ha estat un eix molt important de comerç, de trànsit de mercaderies… I per tant aquesta proximitat al centre de la ciutat i a la natura, fa del Papiol un lloc únic.
Tens la tranquil·litat d’estar allunyat de Barcelona, i alhora tots els serveis que d’una ciutat, perquè només estàs a vint minuts. Per tant, és un lloc perfecte per viure.
Ha escollit dos llocs representatius per visitar: El castell, i les escletxes…
El Papiol està coronat per aquest castell mil·lenari de marca, situat dalt del turonet. Tenim documents que ho acrediten. És un dels símbols del Papiol. Els pobles necessiten tenir una marca com aquesta, i nosaltres podem dir que la tenim. L’altra part són les escletxes, un entorn natural molt curiós, al peu de Collserola i on tots els papiolencs hem anat algun cop de petits, o per practicar l’escalada. El Papiol té potencial a nivell de natura, a nivell paleontològic, i natural.
Una de les línies de promoció econòmica important és la Fira de Mobilitat Sostenible que celebraran a l’octubre. Quina importància té pel municipi?
Abans m’agradaria comentar que en aquest mandat hem apostat per potenciar la figura de la promoció econòmica al poble. Tenim un polígon de dimensions adequades, però que, arran de la crisi, estava una mica deixat. Havíem de crear una oficina de promoció per a poder estar més a la vora de les empreses i les persones que busquen feina, que és una necessitat pel poble, i a nivell comarcal i metropolità. A banda de buscar empreses i persones, una de les feines de l’oficina es aconseguir altres fórmules per promocionar el poble, i una d’aquestes és la Fira del Vehicle Sostenible.
Interessant. Expliqui’ns.
Hem signat un conveni per a cinc anys. Aquesta Fira ha de servir per moltes coses, no només per al Papiol. Ha de servir per aproximar fabricants al territori, de tota l’àrea metropolitana, per donar oportunitats en la creació de llocs de treball, oferir al nostre municipi l’espai que tenim per poder ampliar el lloc del polígon i que s’hi pugui implantar alguna empresa. I, òbviament, perquè la gent del Papiol i de Catalunya pugui conèixer el vehicle sostenible.
A més, la Fira arriba en un moment on hi ha el gran debat sobre els problemes ambientals, la contaminació atmosfèrica, reduir el vehicle privat i potenciar el transport públic o el vehicle elèctric… Per tant, comença en un moment important on el que s’està intentant des de les administracions és que d’una banda, millorem el transport públic, i de l’altra, incentivem a la ciutadania que vagin més cap a la banda d’un vehicle més ecològic, més sostenible.
Una altra línia atractiva de promoció econòmica és la Festa de la Cirera que es va dur a terme el 2 i 3 de juny.
Efectivament. Va ser la 37a edició de la Festa de la Cirera, la festa dels pagesos, on exposen la seva fruita. Enguany hem escollit un lloc davant de la biblioteca, i ho centralitzem tot allà. A aquesta festa sempre l’intentem donar algun valor afegit, i aquest any és el de la presentació de la ruta de patrimoni cultural i arquitectònic. I el que hem fet és presentar 15 punts curiosos del centre del poble, com poden ser la casa modernista o noucentista i algun altre espai arquitectònic interessant que tenim davant de l’ajuntament. Els hem etiquetat, hi hem posat un panell informatiu, i hem generat una ruta amb un plànol. I això també ha de servir perquè si algú ve de fora, pugui agafar el tríptic, donar una volta, i que d’aquesta forma hagi més informació pels turistes que puguin venir.
Quina és la situació econòmica de l’ajuntament?
Força sana. Tenim un 10% d’endeutament, que pràcticament és simbòlic perquè podríem arribar fins el 75%. Tenim un important romanent, conseqüència d’aquesta llei LRSAL que ens van imposar des del govern central, i que va anar bé en aquell moment de la crisi, potser perquè es va haver d’ajustar uns pressupostos o en algun moment que es va estirar més el braç que la màniga. Ara bé, els pobles que ja estem sanejats demanem poder deixar això enrere i disposar més dels romanents. Tenir romanents no serveix de res, el que volem és que si un poble té necessitats, com ara carrers en mal estat, poder invertir en fer carrers nous. Cal maniobra per poder gastar més en el municipi.
Ofereixen mesures de serveis socials, polítiques d’ocupació, o cursos formatius des de l’ajuntament?
Nosaltres estem en total sintonia amb la Diputació, el Consell Comarcal, l’Àrea metropolitana… I estem oferint constantment tot tipus de serveis. Ara mateix, des de l’Oficina de Promoció, es faran diferents cursos tant per a ocupació, com per a ensenyar la gent a buscar feina. També des de serveis socials aprofitem els cursos que ens ofereix la Diputació.
Ara també es parla molt de l’administració electrònica. En aquest cas, com l’administració i la ciutadania busquen maneres de col·laborar a través de la tecnologia?
Des de fa dos anys hauria de ser tot electrònic, però els ajuntaments anem de mica en mica. En breu, nosaltres farem un canvi i aviat el paper desapareixerà i tot serà electrònic. També hem ofert diverses aplicacions. En tenim dues: una que es diu ‘línia verda’, que es centra en les possibles anomalies que es trobin pel carrer (com alguna vorera trencada o algun fanal fos, o unes escombraries mal gestionada…), gràcies a la geo-localització i les fotografies. L’altra és la del ‘Papiol’, que integra tota l’agenda cultural, els telèfons, els mitjans de transport, etc. En aquest sentit intentem estar en primera línia.
Parlem de l’alcaldia. En el 2015 van fer un acord tripartit (PdCAT, ERC i Sumem pel Papiol), que va portar-lo a vostè a prendre el relleu a l’anterior alcalde, Joan Borràs. Com està resultant aquest acord?
Podríem dir que formem un sol equip. I això només es pot dir quan tens un objectiu clar: buscar el millor pel Papiol. Treballem molt bé i cadascú té les seves regidories. No tot ho capitaneja l’alcalde, així que podem anar treballant d’una forma molt transversal, i podríem dir que l’acord és perfecte. De fet, de vegades, en broma diem que podríem anar a donar conferències sobre com s’ha d’arribar a una bona entesa i que d’altres institucions, com ara la Generalitat, vegin que alguns es poden entendre sense cap problema.
Quins serien els reptes prioritaris per a la propera legislatura?
Seguir amb el projecte. Quan comences tens fites a curt, a mig i a llarg termini. El que està clar és que, amb temes de sanejament, és una cosa que és molt lenta.
Es presentarà a les properes eleccions?
Moltes vegades diem que aquesta bona entesa hauria de durar dos mandats com a mínim, però d’aquí a un any, el que passi ja es veurà. Tot i que avui en dia parlar d’un any vista no és fàcil perquè a nivell polític no sabem què passarà. A nivell municipal, l’entesa és molt bona i seguirà sent bona. A nivell general, ja veurem.
Estem realitzant una enquesta municipal als alcaldes i alcaldesses de Catalunya on els hi preguntem si ha d’haver una limitació de mandats. Què n’opina?
Crec que estaria bé fer mandats de 6 anys, i com a màxim dos de seguits. Quatre anys són pocs, és un temps que passa volant, perquè hi ha alguns projectes que triguen en arribar, busques finançament, busques ajudes a ens supramunicipals… En quatre anys costa veure moviments d’un equip de govern.
Ens podria fer una lectura de la situació política actual entre Catalunya i Espanya?
Per sort ja tenim un president, això és positiu i era necessari. No obstant, entre la situació actual i la relació entre diferents partits que estan al capdavant de Catalunya (cadascun porta una inèrcia diferent), la situació és complicada. Veiem que al costat de tot això hi ha un poble català que està al costat i que empeny. Així doncs, arribarà un moment on tot ens sentirem bastant de gust.
Què li sembla Quim Torra com a president de la Generalitat?
Crec que serà un bon president, que ho farà bé, a més ell va deixar clar quins són els seus objectius. El principal és restituir a Carles Puigdemont com a president i treure el 155 i seguir treballant per que els presos polítics deixin de ser presos polítics, apart de governar per tots els catalans. Aquí per això, es necessita la màxima entesa amb els diferents grups polítics perquè això pugui ser així i pugui tirar endavant.
Quins són els valors necessaris per aconseguir una regeneració democràtica a Catalunya i aconseguir un pla d’estabilitat?
Això és complicat ara mateix, perquè tenim forces com C’s i el PP, que estan en uns extrems que crec que arriben a enfrontar la gent del carrer. Per sort, no ha passat cap desgràcia però, clar, estan tibant massa fort, i vam veure els discursos que feia l’Arrimadas totalment desfasats, parlant d’un president per uns tweets que havia fet, que era un home xenòfob… Tot això ha portat a la màxima exageració, per crispar més la situació. El que es necessita és una mica de serenor, que arribem a dialogar.
Un concepte que ara té molt de ressò és el de la participació ciutadana. Quines iniciatives impulsen des de l’ajuntament perquè hi hagi aquesta implicació ciutadana i un bon feedback?
Aquest mandat hem tirat endavant el consell del poble i l’educatiu. El consell del poble està integrat per diferents persones del teixit associatiu, esportiu, cultural del municipi. I també hi ha la part política, on s’arriben a acords més participatius per part de la gent del poble.
Quan fem alguna obra important, com per exemple la torre major, des del primer moment hem explicat als veïns com havia de ser, i els vam escoltar, i a partir d’aquí hem anat construint aquest projecte com havia de ser. Estem fent bona feina a nivell de participació ciutadana. I aquest any 2018 hem integrat en el pressupost una partida econòmica on el consell del poble ha decidit on s’invertien els diners.
