Tots els presidents han valorat positivament la iniciativa del Govern i del Parlament de Catalunya d’elaborar la llei catalana sobre règim local, una demanda històrica del sector municipalista, tenint en compte tots els actors locals i buscant un ampli consens polític i territorial.
Els rpesidents de les Diputacions catalanes.
Els presidents de Barcelona, Salvador Esteve, de Tarragona, Josep Poblet, de Girona, Joan Giraut, i de Lleida, Joan Reñé, han comparegut avui a la Comissió d’Afers Institucionals per debatre el Projecte de llei de governs locals de Catalunya. Tots els presidents han valorat positivament la iniciativa del Govern i del Parlament de Catalunya d’elaborar la llei catalana sobre règim local, una demanda històrica del sector municipalista, tenint en compte tots els actors locals i buscant un ampli consens polític i territorial.
El president de Barcelona ha intervingut dient que «defensem el model de vegueria perquè és l’únic ens que té una capacitat econòmica garantida per cooperar amb municipis i comarques, i superi les mancances pròpies del mapa municipal català».
Durant la seva compareixença, Esteve ha recalcat «la necessitat de definir un model local propi que desenvolupi el sistema de governs locals de Catalunya d’acord amb les directrius establertes a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya», i ha afegit que «aquest model ha de respectar els principis de subsidiarietat, diferenciació i autonomia local».
També ha explicat que «el model d’autonomia local que proclama el nostre Estatut no s’hauria de deslligar de la qüestió del finançament, un punt clau en el debat d’aquest projecte» ja que «trenta cinc anys després de la recuperació de la democràcia als governs locals del país, segueix pendent de resoldre la qüestió del seu finançament just, equilibrat i proporcional».
El president de Girona considera que es tracta “d’una gran oportunitat per al món local del nostre país, perquè és ambiciosa i valenta, concebuda des de la proximitat del territori i des del coneixement del món local”.
En opinió del president, el resultat de dos anys de treball des del Departament de Governació, durant els quals s’ha fet xarxa, s’ha trepitjat el territori i s’ha aprofitat tota la capil·laritat del món local (dels ajuntaments, les associacions, els consells comarcals i, com no podia ser de cap altra manera, també de les diputacions provincials), “és una llei moderna, que reconeix la singularitat de les petites coses i accepta l’asimetria com un valor, i no pas com una amenaça”. En la seva compareixença, ha afegit que és “una llei que proposa simplificar les estructures administratives i evitar duplicitats organitzatives i d’actuació, una llei que aposta per l’eficàcia en la prestació de serveis i la sostenibilitat financera”.
Joan Giraut ha defensat davant la Comissió d’Afers Institucionals la necessitat d’una administració transparent, en què el bon govern i la participació siguin els elements clau, “ja que condueixen a administracions més eficients, clares i diàfanes”. Al seu parer, aquest projecte de llei que avui s’ha presentat en la seu parlamentària “impulsa la rendició de comptes i la claredat a l’hora d’assumir responsabilitats, i això és una garantia per a tota la ciutadania”.
El president gironí ha assenyalat que per aconseguir un país sostenible cal disposar d’administracions sostenibles, “i amb aquesta futura llei ho aconseguirem. I també assegurarem que tots els ciutadans de Catalunya rebin els serveis bàsics dins d’uns estàndards mínims de qualitat”.
La futura Llei de governs locals atribueix a les diputacions les funcions bàsiques d’assistència, coordinació i cooperació dels municipis de què es componen.
El president de Tarragona ha assegurat que la futura Llei de governs locals de Catalunya, actualment en fase de debat, "vol estructurar la cadena competencial sense superposicions, ni interferències, respectant l’autonomia local i traslladant a les comarques, com administració de proximitat, la funció de suport". En aquest sentit, ha afegit que aquesta Llei catalana de governs locals difereix de l’estatal (la Llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local, la LRSAL), la qual "mostra més desig de control que no pas voluntat de col·laboració; la Llei catalana a tràmit en aquest Parlament no va en aquesta direcció; no es una llei fiscalitzadora, ni inquisidora".
La norma s’estructura a l’entorn dels municipis i les vegueries, com a ens locals bàsics, els quals gaudeixen d’autonomia per a la gestió dels interessos respectius. D’altra banda, les comarques complementen l’organització bàsica del govern local de Catalunya com a ens locals per la gestió en comú de competències i serveis municipals.
Josep Poblet s’ha referit als aspectes positius de la LGLC, entre els quals hi ha la seva adaptació a les característiques de cada municipi, fet que tampoc contempla la llei estatal: "la costa, la plana i la muntanya catalanes són realitats diferents, amb economies, demografies i desenvolupaments que no aconsellen la seva uniformitat, al contrari, cal dotar-los adequadament per garantir la satisfacció de les necessitats del seus habitants, sense l’igualitarisme que no és ni sostenible ni eficient: el de la Llei de l’Estat". El president de la Diputació també ha posat de relleu el valor de proximitat que propugna la Llei catalana, "sense trencar la tradicional estructura competencial", així com el fet que reitera el dret a la informació dels electes locals i, pel que fa a les seves retribucions, abandona el sistema de la Llei estatal vinculat a les dels secretaris d’Estat i estableix la competència del Ple, dins els límits màxims i mínims fixats per Llei de Pressupostos de la Generalitat. Com a element innovador -ha destacat també Josep Poblet- la Llei catalana reconeix a la ciutadania els drets relacionats amb la bona administració, la transparència i l’accés a la informació pública, el govern obert i la participació ciutadana.
També recorda la necessitat d’abordar el finançament de les adminsitracions locals.
Finalment, el president de Lleida introdueix una reflexió: “El número d’habitants no ha de ser mai l’únic paràmetre sobre el qual fonamentar les decisions polítiques ni les inversions, i molt menys, l’elecció dels representants del poble de Catalunya".
També ha demanat que el text preservi l’autonomia local "més necessària que mai, enfront de la incorporació a la Constitució Espanyola del principi de sostenibilitat financera i, més recentment, l’aprovació de la Ley de Racionalización y Sostenibilidad de la Administración Local”, que ha qualificat “d’agressiva, regressiva i que està portant problemes”.
Reñé ha manifestat que, a més de preservar l’autonomia local, el text ha de garantir els serveis bàsics com ara la recollida de residus, l’abastament domiciliari d’aigua potable, la neteja viària i el control d’aliments i begudes evitant les duplicitats. “Tots els ciutadans tenen dret a rebre els mateixos serveis visquin on visquin”, ha puntualitzat Reñé.
El president de la Diputació de Lleida també ha defensat el paper de les vegueries i les comarques. Les primeres, pel seu paper de coordinació que reforci les peculiaritats i la identitat de cada indret i que donin coherència a la globalitat des de la proximitat.
“La vegueria, contemplada en l’Estatut com un dels pilars bàsics de l’estructuració territorial de Catalunya, té un paper clau al nostre país per les seves funcions d’assistència i cooperació local i també les de coordinació de serveis municipals” ha indicat Reñé.
