Aquest dijous el Recinte Modernista de Sant Pau ha acollit els responsables d’una vintena de projectes i infraestructures d’innovació de Catalunya que han rebut finançament europeu com ara el Barcelona Supercomputing Center, el Sincrotró Alba, Fusion for Energy/ITER o el Centre de Teràpies Avançades i Emergents de Catalunya. Aquests projectes transformadors contribueixen a donar resposta als principals reptes actuals i de futur de la UE, com són el canvi climàtic, la transició digital i la Unió de la Salut. L’objectiu d’aquesta jornada, organitzada per la Representació de la Comissió Europea a Barcelona i la Generalitat de Catalunya, no és només exposar els casos d’èxit, sinó també escoltar els principals actors del sector sobre el terreny i extreure’n conclusions que s’enviaran a Brussel·les i serviran per millorar les iniciatives, programes i fons europeus en el proper mandat de la Comissió Europea. A més de les ponències, la jornada també compta amb un espai d’exposició on es mostraran projectes d’institucions europees i internacionals com la Unió per la Mediterrània, Fusion for Energy o l’Euroregió Pirineus Mediterrània; i centres com ara EIT Urban Mobility, Eurecat o Prima.
En la benvinguda institucional el vicepresident executiu de la Comissió Europea Maroš Šefčovič ha dit: «Gràcies a la Generalitat per convidar-me i per posar el focus d’avui en els projectes. Ja fa molts anys que m’esforço per construir aliances industrials fortes a la UE, treballant directament amb empreses i inversors, amb els estats membres i les regions. En aquest esforç sempre he trobat el suport del govern espanyol i les autoritats catalanes. Espero amb interès rebre les conclusions de la jornada d’avui per poder identificar les prioritats industrials per als propers anys.»
Per la seva banda, el president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, ha subratllat: «Som la tercera regió europea en captació de fons europeus de recerca i innovació i això és gràcies a totes les infraestructures, centres de recerca, universitats que configuren un ecosistema únic a Europa. Nosaltres volem aportar solucions en els principals reptes de la UE, perquè també són els reptes de Catalunya.»
La secretària d’Estat d’Indústria, Rebeca Torró, ha declarat: «En clau industrial, els fons europeus estan contribuint a l’avenç d’Espanya en l’àmbit de la transició energètica i la innovació, amb una profunda transformació en àrees transversals com la descarbonització, l’impuls al vehicle elèctric i connectat o la digitalització de sectors fonamentals per a la nostra economia, com l’agroalimentari, el naval o el sector dels semiconductors.»
L’acte ha començat amb una ponència inaugural de l’exprimer ministre italià Enrico Letta, que ha exposat el seu informe sobre el futur del mercat únic. Letta ha recordat: «Si bé la UE ha presentat una sèrie d’objectius ambiciosos amb determinació, encara queda un repte fonamental per resoldre: el finançament d’aquestes aspiracions. La solució rau en un plantejament estratègic que aprofiti el potencial del mercat únic per mobilitzar de manera més eficaç tant recursos públics com privats.»
A continuació s’han celebrat tres taules rodones: «Transformació verda i industrial», «Una nova era digital al servei de les persones» i «Salut i ciències de la vida», en les quals s’ha destacat la importància dels fons europeus per fer realitat les infraestructures d’innovació i projectes pioners que tenen una repercussió real en la nostra societat i economia.
Després de les taules rodones, dos responsables de la Comissió Europea han exposat les seves reaccions. Anna Armengol, consellera econòmica de la Representació de la Comissió Europea a Espanya i membre del Grup de Treball de Recuperació i Resiliència, i Vicente Rodríguez Sáez, expert sènior de la Direcció General de Política Regional i Urbana de la Comissió Europea.
Finalment Xavier Prats i Monné, president del Patronat de la Fundació de Gestió Sanitària de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, ha moderat una sessió de conclusions amb les tres moderadores: Maria Salamero i Sansalvadó, presidenta de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya (AEIC) i responsable de Sostenibilitat del Grup CELSA; Laia Corbella, directora de Comunicació i Relacions Institucionals de Mobile World Capital; i Izabel Alfany, directora general d’EIT Health Spain.
Amb les lliçons de tota la jornada es redactarà un document concís de conclusions que s’enviarà a Brussel·les. D’aquesta manera la Representació de la Comissió Europea a Barcelona compleix amb un dels seus principals objectius: ajudar a aterrar les polítiques europees al territori, escoltar les parts interessades i traslladar les propostes d’aquestes a Brussel·les.
Catalunya, una regió innovadora
Catalunya ha desenvolupat una posició única com a ecosistema d’innovació fort, integrat en xarxes més àmplies. La regió destaca com a «Strong innovator» a l’últim Quadre d’indicadors de la innovació regional (juliol de 2023), amb una puntuació especialment alta en indicadors com el nombre de sol·licituds de registre de marques, les vendes d’innovacions noves al mercat i les innovacions noves a les pimes, i el percentatge de població matriculada en formació permanent.
Quina repercussió tenen alguns dels projectes europeus de Catalunya?
Fusion for Energy
Es tracta d’una aposta innovadora i puntera que ens pot ajudar per aconseguir la sobirania energètica al mateix temps que lluitem contra el canvi climàtic, dos dels principals reptes de la UE. Europa és el soci que més contribueix al projecte ITER, que també és una oportunitat per a les empreses de la UE i per aconseguir més innovació i creixement. Fusion for Energy, l’agència que gestiona l’aportació europea al projecte ITER, es troba a Barcelona.
Barcelona Supercomputing Center
MareNostrum 5 representa la inversió més gran mai realitzada per Europa en una infraestructura científica a Espanya. El nou supercomputador és una de les màquines més completes i versàtils del món al servei de la comunitat científica i dota Europa de la tecnologia més avançada per accelerar la capacitat d’investigar amb intel·ligència artificial, permetent nous avenços científics que ajudaran a resoldre desafiaments globals. Per exemple, es podran fer prediccions sobre els efectes del canvi climàtic, ajudarà a les investigacions mèdiques per al disseny de nous fàrmacs o en el disseny d’avions per aconseguir una aviació més segura, neta i eficient.
Centre de Teràpies Avançades i Emergents de Catalunya
Catalunya disposa d’un dels ecosistemes en ciències de la vida i de la salut més dinàmics i actius d’Europa. Té un nivell científic en teràpies avançades i bioenginyeria molt elevat, així com un teixit clínic i hospitalari de primer nivell, amb un gran potencial investigador d’execució d’assaigs clínics innovadors. Alhora, acull un ecosistema d’empreses emergents i inversors en biotecnologia. El Centre de Teràpies avançades permet la transferència de coneixement i tecnologia perquè arribi al sistema i, per tant, als pacients. També ajudarà a formar i retenir talent de perfils tècnics especialitzats i ajudarà al desenvolupament industrial.
Més informació
