Amb prop de 40 anys de dedicació al servei municipal, Miquel Noguer va revalidar per cinquena vegada l’alcaldia de Banyoles i per segona la presidència de la Diputació gironina. Avui ens hi reunim per parlar del present i el futur de les entitats supramunicipals i l’estat de la demarcació.
La darrera vegada que vam entrevistar-lo, el 2021, estàvem encara en pandèmia. Ha canviat gaire la manera de treballar de la Diputació des d’aleshores?
No gaire. La pandèmia ens va marcar un abans i un després. I tot i que hem tornat a la normalitat, el cert és que algunes coses van arribar per quedar-se, com ara el teletreball o les videoconferències. Abans de la COVID ens desplaçàvem per qualsevol motiu. Ara hem substituït molts desplaçaments pel treball a distància.
Des de la pandèmia hem substituït molts desplaçaments pel treball a distància
Des del 2018 presideix vostè la Diputació. Què és el que el fa sentir més orgullós de tots aquests anys al capdavant de la institució?
Potser l’haver servit els alcaldes i les alcaldesses. Des de fa més de 200 anys, les Diputacions estan aquí per ajudar i promoure els municipis, i és un ADN que no s’ha de perdre mai. En aquest sentit, en aquesta casa mai hem deixat de rebre els alcaldes de la nostra demarcació que ens venen a explicar els seus projectes i preocupacions, i a buscar ajut.
Nosaltres ajudem els ajuntaments, alcaldes i alcaldesses a desenvolupar els projectes, les infraestructures i els equipaments que són més importants per a la ciutadania.
En aquesta casa mai hem deixat de rebre els alcaldes de la nostra demarcació que ens venen a explicar els seus projectes i preocupacions, i a buscar ajut
A banda de servir els ajuntaments, quines altres funcions té la Diputació de Girona?
La Diputació ajuda els municipis d’una manera indirecta, a través del recolzament a entitats culturals, clubs esportius i de lleure, etcètera. I, a més, tenim diversos instruments per a complir funcions que són molt necessàries. Per exemple, Xaloc és un organisme de recaptació que ajuda els ajuntaments. I Dipsalut és per a la salut pública. Amb això cobrim els serveis socials, els ajuts, les qüestions d’alimentació i pobresa, etcètera.
I, per descomptat, tenim el Patronat de Turisme Costa Brava – Pirineu de Girona, que és l’autèntic òrgan de promoció turística de la demarcació, amb presència del sector públic i del privat. El 90% del pressupost és públic, però també hi ha una part privada. I el Consell d’Administració està constituït per vuit representants públics i set de privats.
El Patronat de Turisme Costa Brava – Pirineu de Girona, és l’autèntic òrgan de promoció turística de la demarcació
És una eina força important per al posicionament de la demarcació.
El Patronat té un pressupost de 6 milions d’euros anuals en promoció turística. No només en el turisme de sol i platja, sinó també en el de muntanya, en la gastronomia, les rutes de vi, els festivals, els esports, congressos, etcètera. I tot el sector s’hi troba representat: hotels, residències, cases de pagès, càmpings, apartaments turístics, vies verdes. Tot plegat, ens ajuda a portar més persones de fora, a crear més ocupació i a generar més riquesa i benestar per a les famílies. La preocupació del Patronat és la de promoure un turisme cada vegada més responsable i sostenible.
La preocupació del Patronat és la de promoure un turisme cada vegada més responsable i sostenible
I hi ha d’altres òrgans de la Diputació que també són rellevants.
En efecte. El Consorci d’Aigües de la Costa Brava, amb més de 50 anys d’història, va ser el primer de la península ibèrica en preocupar-se de les aigües brutes. El que es pretenia, en els inicis, era evitar que els abocaments d’aigües brutes anessin a parar a les platges, o al mar, per no malmetre l’activitat turística o el medi ambient. Més actualment ja va començar a ocupar-se del sanejament i l’abastament d’aigua als 48 municipis propers a la Costa Brava, ja siguin al nord, el centre o al sud. En aquests darrers mesos, lamentablement de sequera, el Consorci ha agafat una rellevància especial.
I un altre organisme que tenim és el Semega, que, dins de l’activitat ramadera, s’ocupa de la preservació de races, les analítiques de la llet i semen, etcètera. A la Diputació mantenim moltes activitats que tenen implicació sobre gairebé tots els sectors econòmics de casa nostra.
Tots aquests programes impliquen un gran pressupost, segurament.
La Diputació mou gairebé 190 milions d’euros de pressupost i prop d’uns 300 més per a fer totes aquestes polítiques.
Quin futur preveu per a les diputacions? Es mantindran? Desapareixeran en favor de les vegueries?
És cert és que fa molt de temps que hi ha qui preveu un futur incert a les diputacions. Fins i tot, hi ha qui preveu que desapareixeran. Però la realitat és que tothom hi vol ser. És una contradicció en sí mateixa: les persones que diuen que les diputacions no serveixen i no haurien d’existir, es barallen per ser-hi.
Les diputacions tenen l’origen en la distribució territorial que fa l’Estat espanyol, no pas en el Govern de Catalunya. Si alguna vegada Catalunya deixés de formar part de l’Estat, aleshores hi hauria una distribució territorial diferent i, aleshores, potser existirien les vegueries en comptes de les diputacions. Mentrestant, com que són infraestructura d’Estat, les diputacions serveixen per rebre una part dels impostos que l’Estat cobra en el territori, no pas la Generalitat.
I aquests recursos, com us deia abans, serveixen per prestar serveis diversos als ajuntaments, especialment als més petits. Em pregunteu pel futur de les diputacions? Jo us dic que van lligades al futur del país. Mentre pertanyem a l’Estat, seguiran existint, a menys que l’Estat decideixi fer una distribució territorial diferent. Però no tindria gaire sentit: portem 200 anys amb el model actual.
Si alguna vegada Catalunya deixés de formar part de l’Estat, aleshores hi hauria una distribució territorial diferent i, aleshores, potser existirien les vegueries en comptes de les diputacions
I les diputacions tenen llibertat de l’Estat per fer el que creguin més oportú?
Des de sempre, les diputacions es financen amb un 90% de tributs que la gent del territori ha pagat a l’Estat en concepte de IRPF, IVA, impostos especials, etc. L’Estat és el que calcula el que li toca a cada diputació. I nosaltres passem comptes a exercicis tancats, de la mateixa manera que ho fan els ajuntaments i les comunitats autònomes.
Si ens fan arribar més diners a compte dels que pertocava, aleshores els hem de tornar. I si ens en fan arribar menys dels necessaris, aleshores ens en donen més. Passa el mateix en totes les corporacions locals.
Fent un recordatori, quines han estat les prioritats de la Diputació en els darrers anys?
Com us deia abans, la prioritat sempre han estat els ciutadans. I, de manera més concreta, els ajuntaments, per tal que puguin atendre més bé els ciutadans. Si ajudem els uns, també ajudem els altres.
Com definiria les realitats municipals de les comarques de Girona? Quina és la situació?
Són realitats molt diverses. Hi ha uns 87 ajuntaments que són de menys de cinc-cents habitants. I vuit o nou més que en tenen més de 20.000. Amb alguna excepció, diria que tots els ajuntaments de la demarcació tenen una bona situació econòmica i que poden prestar bé els serveis. Són pobles ben cuidats, amb bons equipaments, sense gaires barreres arquitectòniques. Crec que s’han endreçat molt i que la Diputació hi ha contribuït decisivament.
Els municipis de la demarcació s’han endreçat molt i la Diputació hi ha contribuït decisivament
Què és el que més li demanen els ajuntaments a la Diputació?
Ens demanen gairebé de tot. Jo tinc el costum de fer unes fitxes amb el que cada ajuntament ens demana i, històricament, vas veient que es presenten a totes les convocatòries: d’equipaments, d’esdeveniments esportius i culturals… De fet, tenim un fons de cooperació municipal, dotat amb 27 milions d’euros, que donem als ajuntaments, de preferència els més petits. Només exigim que el 10% del que reben el dediquin a la cultura.
A banda, hi ha les convocatòries del medi ambient, la instal·lació de plaques fotovoltaiques, les comunitats energètiques, les franges perimetrals contra incendis, també ho aportem des de la Diputació. Igualment, com us deia abans, els ajudem en el cobrament d’impostos, en la salut pública, en la gestió de plagues, o en necessitats urgents d’equipaments, de manera extraordinària.
De vegades es trenquen els carrers o es fan sots.
Així és. I aleshores també mirem d’ajudar-hi. De vegades hi ha ajuntaments que tenen ajuts concedits, però els projectes se’ls han encarit molt i no poden acabar d’executar-los. Aleshores ens venen a demanar recolzament per no perdre els ajuts.
Això passa sovint?
Passa en relació amb els POUMs, per l’encariment dels preus dels darrers anys. Per això penso que aquesta és una casa de refugi per als ajuntaments.
Tornem al tema turístic. En quin moment es troba el sector a Girona, actualment?
En un bon moment. El millor any històricament parlant havia estat el 2019 i pensàvem que el 2020 encara el superaríem. Però aleshores va arribar la pandèmia i el sector ho va passar molt malament durant dos anys. Vam ser molt resilients i la gent no es va resignar a quedar-se a casa, sinó que va aprofitar per millorar les instal·lacions i donar més bons serveis al turista.
I, de fet, el 2022 ja va ser un any gairebé tan bo com el 2019. I el 23 encara vam créixer una mica en nombre, però molt més en qualitat. Això és com dir que va venir una mica més de gent, però va allargar les pernoctacions. Tot plegat, 8,5 milions de visitants. I això és el que ens interessa: gent que vingui i que tingui estades llargues.
I un altre fenomen interessant és que el turisme s’ha desestacionalitzat. Ara hi ha gent que ve per motius gastronòmics, o enològics, o culturals i esportius, que són activitats que funcionen tot l’any i no només durant els mesos punta de l’estiu i l’hivern. Això ajuda molt a fer que hi hagi gent treballant durant més mesos de l’any.
Més que créixer en nombre de visitants, ens interessa que la gent vingui i tingui estades llargues
Els turistes aprofiten gaire l’Aeroport de Girona?
Després de la pandèmia vam estar uns anys en què no hi havia rutes d’hivern. Però l’any passat ja van tornar. I això ens ajuda. L’aeroport ha passat de 1,2 milions a gairebé 1,6 milions de passatgers l’any. I això és per aquesta desestacionalització de les propostes turístiques.
Enguany penso que podem arribar a rebre prop de 2 milions de passatgers. Tant de bo sigui així, però preferim tenir un creixement més sostingut que fort. No obstant, jo crec que estem en una bona línia, perquè el sector ha fet molt bé els deures i ha millorat tot el que li calia millorar.
A banda de presidir la Diputació i el Patronat de Turisme, vostè és alcalde de Banyoles. Com s’organitza el temps per poder estar a tot arreu?
Doncs no és fàcil. D’una banda, estic molt content d’haver aconseguit el meu cinquè mandat consecutiu a Banyoles, el quart amb majoria absoluta. Amb la circumstància, a més, que Banyoles va superar els 20.000 habitants i, per tant, vam passar de tenir 17 a 21 regidors al consistori. Estic molt honrat i agraït d’aquesta confiança que la gent de Banyoles m’ha donat en els darrers setze anys i m’ha mantingut per fer els vint.
I en quant a la Diputació, jo vaig entrar com a president l’any 2018, substituint en Pere Vila, que va ser nomenat delegat del Govern. La gent de Banyoles van entendre que jo podria compaginar la presidència de la Diputació, bàsicament perquè mai he descuidat Banyoles. Si ho hagués fet, la gent hauria deixat de votar-me.
Mai he descuidat Banyoles. Si ho hagués fet, la gent hauria deixat de votar-me
I com han funcionat els pactes que l’han portat a presidir la Diputació novament?
Durant la legislatura passada vam governar en coalició amb Esquerra Republicana, en un acord que va funcionar perfectament bé, sense esquerdes. Quan va acabar la legislatura, el meu partit em va encomanar la feina d’encapçalar novament la candidatura i hem repetit el mateix pacte. La raó és ben senzilla: quan les coses ja van bé, no cal canviar-les, sinó que cal seguir-les fent bé.
I hem reeditat un pacte en el que ens sentim còmodes, en què parlem totes les coses i prenem decisions sense fissures. Crec que al Plenari de la Diputació hi ha bona relació i entesa, perquè tots som alcaldes i alcaldesses i treballem pels nostres companys, ajudant-los a donar els millors serveis a la gent. Malgrat sembli una mica estrany, i més enllà del que es pugui veure al Parlament o al Congrés dels Diputats, la relació és com ha de ser. I no hem entrat mai en aquesta espiral de desqualificacions que fa mal als ulls de veure.
A diferència del Parlament o el Congrés dels Diputats, a la Diputació no hem entrat mai en una espiral de desqualificacions
I al govern municipal de Banyoles també tenen aquesta bona relació?
Sí. Els plenaris municipals són una mica diferents, no obstant, perquè fas més política. Però amb correcció i educació es fa de tot i no passa res. Es pot discrepar sense insultar. I cal dialogar. Porto 37 anys al món local i he estat en diverses institucions de la Garrotxa. Però en els plens que m’ha tocat presidir sempre he procurat que hi hagués correcció i diàleg.
La discrepància s’ha de gestionar a través del diàleg, mai de l’insult o del crit, perquè no porten enlloc. Cadascú exposa els seus punts de vista, es fa una votació i quan s’acaba, tothom es pregunta com va i com anem; a reveure i fins demà. El ciutadà no ho entendria de cap altra manera.
