Els representants sindicals diuen que l’acord entre CiU i ERC només suposa l’1% dels 740 milions d’ajust salarial públic aprovat pel Govern
Un grup de funcionaris concentrats davant la seu del Departament d’Empresa i Ocupació durant la celebració de la quarta sessió de la Mesa de la Funció Pública aquest dijous.
La Mesa de la Funció Publica ha acabat sense acord i amb els sindicats CCOO, UGT i IAC ”enfadats”. Xesús Gonzàlez de CCOO ha denunciat que Esquerra ”està venent el preu de la consulta amb el salari dels empleats públics”. L’acord entre CiU i ERC suposa condonar l’eliminació de la paga extra als treballadors públics que guanyen menys de 18.068 euros i afecta íntegrament a 1.945 treballadors, més uns altres 3.029 que estan afectats parcialment. Són els que després d’eliminar la paga rebrien un salari per sota de 18.068 euros. En aquests casos, se’ls abonarà la quantitat que falta per arribar als 18.068 euros. En total, l’acord suposa menys de l’1% dels 740 milions previstos en l’ajust.
La primer part de la quarta sessió de la Mesa de la Funció Pública dedicada a negociar l’ajust econòmic del capítol I dels treballadors públics ha acabat sense acord i amb els representants dels sindicats (CCOO, UGT i la IAC) ”enfadats”, segons ha explicat Xesús Gonzàlez.
El representant de CCOO ha denunciat la manca de voluntat negociadora del Govern que es limita, ha dit, a enviar una comissió de persones amb ”bones formes” a una taula de negociació però sense ”bones propostes” cosa no dóna marge a la negociació i suposa un comportament ”autoritari”.
Xesús Gonzàlez s’ha referit a les paraules del president Artur Mas quan afirma que ”obliguen a la Catalunya productiva a retallar”. El representant de CCOO, després d’afirmar que aquesta obligació no existeix, ha acusat al president de la Generalitat de ser ”fort amb els febles i de gesticular amb els forts”.
Contingut de l’acord
Els sindicats han explicat que l’acord entre CiU i Esquerra que evita l’eliminació de la paga extra ales persones que guanyen menys de 18.068 euros, el doble del salari mínim interprofessional marcat en 645 euros, no són les 6.000 persones que es va afirmar.
Amb càlculs que el Govern ha lliurat als sindicats, el nombre de persones de la funció pública que guanyen menys de 18.068 euros l’any són 1.945 persones. Aquestes persones podran cobrar les dues pagues extres aquest any 2013.
A més d’aquestes persones, hi ha 3.029 persones que després dels complements i triennis superen els 18.068 euros i per tant se’ls eliminarà una de les dues pagues extra. Tot i això, com que després d’eliminar la paga extra, aquests 3.029 persones percebrien a final d’any menys de 18.068 euros, la quantitat que els falti per arribar en aquest límits se’ls abonarà.
Això suposa, per exemple, que un funcionari que cobri uns 19.000 euros l’any, està afectat per la mesura però com que després de l’ajust obtindria un sou anual d’uns 18.000 euros, el Govern li retornarà o li deixarà de restar els 68 euros que li falten per arribar a la xifra topall dels 18.068 euros.
A més, el Govern també inclou en l’eliminació de la paga extra a les persones que guanyant 20.000 euros estiguin en jornada reduïda, per exemple del 50%, cosa que suposa que els seus ingressos són de 10.000 euros l’any. El Govern afirma que com que aquesta reducció és voluntària i el seu sou és de 20.000 euros se li retallarà una paga extra sencera, encara que ingressi els 10.000 euros bruts.
Menys de l’1% de l’ajust salarial
Segons càlculs dels sindicats, aquestes 1.945 persones que integrament cobraran les dues pagues extres i les 3.029 que només es veuran afectades parcialment per l’eliminació, suposa menys de 7 milions d’euros, a l’entorn del 0,9% dels 740 milions que el Govern té previst estalviar amb l’eliminació de la paga extra als treballadors públics.
Xesús Gonzàlez ha defensat que hi ha alternatives a l’ajust salarial dels treballadors públics i ha recordat que amb l’aplicació de l’impost sobre els dipòsits bancaris i l’ampliació dels supòsits de l’impost de successions es podrien ingressar uns 1.500 milions d’euros, el doble dels 740 milions que s’han de retallar en la funció pública.
Missatge a ERC
El representant de CCOO s’ha adreçat explícitament a ERC i ha afirmat que ”Esquerra està venent el preu de la consulta amb el salari dels empleats públics. La consulta és un dret i no té cap preu. Algú ha posat preu a la consulta i aquest preu és la retallada del salari dels treballadors públics”, ha assegurat.
Xesús Gonzàlez ha afegit que l’única comunitat que retalla salaris i retalla plantilles és el Govern. El dirigent de CCOO ha donat dades: Des del 2011 han deixat la funció pública més de 12.000 persones, de les quals 7.000 tenien plaça fixa i els altres 5.000 són substitucions que s’han deixat de fer. (aquesta última xifra Gonzàlez ha dit que es tractava d’un càlcul dels sindicats).
Xesús Gonzàlez ha afegit que l’única comunitat que retalla salaris i retalla plantilles és el Govern. El dirigent de CCOO ha donat dades: Des del 2011 han deixat la funció pública més de 12.000 persones, de les quals 7.000 tenien plaça fixa i els altres 5.000 són substitucions que s’han deixat de fer. (aquesta última xifra Gonzàlez ha dit que es tractava d’un càlcul dels sindicats).
El representat de la UGT, Xavier Casas, creu que el Govern no està legitimitat per retallar la paga per segon any consecutiu sense encara no tenir aprovat el pressupost.
Casas ha continuat dient que els sindicats estan ”farts” que els catalans siguin els que paguen més de tot l’Estat i els que pateixen més retallades. El programa electoral de CiU no deia que retallaria la paga extra dels treballadors públics i tampoc deia que ”posaria la ma a la butxaca dels funcionaris”.
José Antonio Custodio, de la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) ha dit que ”l’almoina” que dóna el Govern només arriba a 1.945 persones i que parcialment s’amplia fins a les 3.029 persones més, que són els que després de l’ajust no arriben fins els 18.000 euros.
