Amb 12.158 habitants i situat al ben mig del cor del Delta de l’Ebre a la comarca del Baix Ebre, Deltebre és un municipi pla i extens format per l’agregació de les poblacions de Jesús i Maria i La Cava, que es van separar de Tortosa el 1977. Entre el 1927 i el 1967 va funcionar una línia ferroviària entre Tortosa i La Cava i Jesús i Maria coneguda com Lo Carrilet de La Cava. Deltebre és el més proper a la desembocadura de l’Ebre, i des del 2010 es pot travessar el riu entre aquesta població i Sant Jaume d’Enveja gràcies al pont Lo Passador. Hi ha tres espais d’interès natural: la punta del Fangar, la llacuna del Canal Vell i el Garxal. També hi ha l’Ecomuseu del Parc Natural del Delta de L’Ebre, el Museu de l’Arròs Molí de Rafelet i la Masia Tinet.
“El meu estil de fer política municipal és estar al costat de la gent, l’acullo i l’atenc quan vol parlar amb mi, i moltes vegades inclús em faig meus els problemes que tenen els veïns i veïnes”
“Tot i que són moments dolents, i per part de les administracions ja no hi ha la bonança de temps enrere, l’esforç que ha fet l’equip de govern per a poder reduir una mica el pressupost i les despeses, fa que ens ajustem al pla que ens vam comprometre”
“El que estem fent és estar al costat del poble i pel que el poble vol, per tant, demanem que els catalans i catalanes, veïns i veïnes del nostre municipi, puguin decidir lliurement el que volen al seu país”
“Estem en un dels moments més difícils per a poder-te dedicar a la política. I crec que tot el que tu aportaves en un programa electoral, que voldries que fos al teu municipi i al teu poble, doncs no ho has pogut aconseguir”
“Són uns moments on no pots fer uns programes electorals prometent coses que no són, han de tocar la realitat i crec que ens ajustarem a la realitat del que necessita el municipi”
Tot i que de forma interrompuda, ja fa bastants anys que està vinculat al món municipal…
Sí, en les primeres eleccions municipals que vaig estar va ser l’any 1987 en les llistes del partit socialista, i amb unes inquietuds com tots els jovents d’aquells moments, de transformar una mica el que era la teva població o el teu poble. A més a més, sempre havia pertangut a grups culturals, havia estat a una revista i bé, aquestes inquietuds del poble sempre m’havien tirat a dedicar-me a la política.
El seu recorregut polític va ser interromput perquè l’any 2003 va deixar la política municipal per dedicar-se a la família, tot i que ha estat molt involucrat en l’associacionisme.
Bé, vaig estar 8 anys al govern i 8 a l’oposició, i vaig pensar que la meva labor dins del municipi ja s’havia complert, havia estat treballant pel poble, i ja havia fet algunes coses de les que volia al meu poble, així que vaig decidir deixar la política completament i dedicar-me a la família. Quan vaig entrar a la política encara no era casat, ho vaig ser estant de regidor, vaig tenir els xiquets, i volia dedicar temps de la meva vida als meus fills, vaig aprofitar-los molt, fins que em van venir a buscar de nou per encapçalar les llistes del partit socialista.
I com porta la conciliació entre la feina, la família i el fet de ser alcalde? Perquè no és un treball de 8 hores.
La veritat és que amb el tema de compaginar la família, tinc una dona que m’acompanya a molts actes i activitats, per tant puc estar una estona amb ella. I als meus fills els dedico tot el temps que puc quan no estic al despatx treballant, també per la nit, els caps de setmana que tinc lleure… Són menuts i són uns moments per dedicar-m’hi. Ells també ho tenen assumit i si vols pots trobar moments per a compaginar la vida familiar i el que és la política.
Com es defineix vostè?
Com una persona senzilla, propera a la gent del meu poble i amb la que es pot parlar amb mi.
I una pregunta molt relacionada, quin és el seu estil de fer política municipal?
Estar al costat de la gent, l’acullo i l’atenc quan vol parlar amb mi, i moltes vegades inclús em faig meus els problemes que tenen els veïns i veïnes, i crec que això a la llarga la gent també ho veu. Ets un més del poble, una persona que a part d’estar aquí tots els dies al despatx, també tinc la meva casa oberta a tots els veïns. En aquests moments difícils i complicats, la gent vol que sigui l’alcalde o la persona que representa el municipi, qui pugui estar al costat seu, i dins de les meves possibilitats crec que ho estic fent.
Parlem del municipi. Què li diria a una persona de fora perquè vingués a viure aquí?
Li diria que Deltebre és un municipi on estàs a gust, un lloc turístic, un municipi jove, que té molta activitat cultural, que et pots perdre per unes platges insòlites. La gent és encantadora, i quan un viatger li pregunta alguna cosa és molt amable i hospitalària. És gent on no hi ha cap racó a Catalunya que es pugui estar tant bé com a Deltebre.
Està format per les poblacions de Jesús i Maria i La Cava. Expliqui’ns aquesta agregació.
Eren dos pedanies que pertanyien a l’Ajuntament de Tortosa, i varen ser les inquietuds d’uns joves d’aquells moments de voler ser un municipi independent. Aquest moviment que hi ha ara arreu de Catalunya de voler ser independents i decidir nosaltres mateixos com a poble, doncs es va produir a La Cava i Jesús i Maria. Van lluitar molt per tenir la independència de Tortosa fins que vam aconseguir-ho. Eren dos nuclis diferents amb molta gent barrejada, amb unes maneres de ser, de pensar i de fer les coses diferents, però en aquest sentit vam creure oportú ajuntar-nos tots i tirar endavant per crear aquest municipi gran que és Deltebre.
Altres particularitats del municipi és que hi ha tres espais d’interès natural: la Punta del Fangar, la Llacuna del Canal Vell i el Garxal.
El que dic sempre per visitar aquests indrets insòlits, és que la gent ho vegi. Moltes vegades ens anem fora d’Espanya per veure racons, ciutats i indrets… i els tenim tots aquí, a Catalunya. I aquests tres punts són fonamentals perquè la gent de Catalunya els conegui perquè quan hi venen una vegada hi tornen. Són llocs on et pots perdre, no et deixen pensar en la teva activitat laboral, només penses en l’entorn on estàs.
El riu té molta importància al municipi, en quina mesura hi perjudica la disminució de cabal…
Bé, nosaltres sempre hem estat un municipi que donàvem l’esquena al riu, fins que amb l’equip de govern vam decidir que havíem d’obrir al poble el riu, i pràcticament des de llavors fins ara s’està treballant per obrir-se. De fet s’ha fet un gran passeig per la vora del riu perquè la gent el conegui. La disminució de cabal ens afectaria bastant perquè estem pràcticament dins del mar, i apart de perjudicar tot l’ecosistema del nostre Delta, també ens perjudicaria com a poble. L’activitat que tenim sobretot és de l’arròs, necessitem en una època puntual de l’any un cabal d’aigua important per poder fer el cultiu.
Tant important és l’arròs que fins teniu la Cooperativa d’Arrossaires del Delta.
Efectivament, arrel de les inquietuds de la gent, es va crear la Cooperativa Arrossera de La Cava, on els pagesos ho van creure oportú per treure’n un rendiment de les seves collites de l’arròs. En aquella època baixaven molts comerciants de València a comprar l’arròs i els pagesos no estaven respaldats, fins que van crear aquesta Cooperativa, la qual anys enrere es va fusionar amb la de Camarles i l’Aldea i van crear aquesta macroempresa que és d’Arrossaires del Delta de l’Ebre.
Per tant, l’activitat econòmica més important és l’arròs.
Des de sempre. Hem de pensar que aquí l’arròs és una època de l’any, uns mesos, i la gent s’ha dedicat molt al tema de les empreses de serveis. Quan va haver el boom de la construcció, aquí hi ha hagut paletes, electricistes i empreses de serveis de les més importants. Era gent molt treballadora que sortia a Barcelona i arreu de tot Catalunya, gent emprenedora que es va dedicar a tot el tema dels serveis. A més a més, hi ha tot el tema dels cultius marins, aquí hi ha una gran producció de muscleres i d’ostres on molta gent s’hi ha dedicat al cultiu del marisc.
Quin és l’estat de l’economia municipal?
Nosaltres vam fer un pla d’ajust complint els mínims en tot el que ens havia marcat l’Estat. I tot i que són moments dolents, i per part de les administracions ja no hi ha la bonança de temps enrere, l’esforç que ha fet l’equip de govern per a poder reduir una mica el pressupost i les despeses, fa que ens ajustem al pla que ens vam comprometre.
I com ajudeu des del govern municipal als que no poden seguir amb l’actual crisi?
Un equip d’assistents socials i serveis està destinant partides molt importants al tema dels serveis socials, dotant-les d’una quantitat rellevant per poder ajudar a la gent. Apart d’això tenim dos Càrites, que estan fent una labor important en el nostre municipi en el tema d’aliments i de col·laboració. Des de l’ajuntament també estem donant un suport amplíssim a la gent per a que aquest temps tan delicat que està passant sigui portador. Crec que totes les administracions en uns moments com aquests ho estan fent.
D’altra banda, de quines procedències són els immigrants? Hi ha una bona integració?
Tenim molts de paquistanesos, alguns moros… estan treballant al camp, i de problemes no en tenim.
I què feu per l’educació ambiental?
S’estan fent cursos, jornades, s’està treballant perquè la gent i sobretot des dels col·legis, es creguin tot el tema del medi ambient i de la natura. A part, des del parc natural del Delta de l’Ebre, que hi ha una bona col·laboració amb l’Ajuntament, s’estan fent unes jornades per instar tota la gent i involucrar-la en tot el tema natural.
Teniu un pacte de govern en el qual els dos primers anys és governa esquerra i els últims dos el partit socialista. Quin sentit té per exemple el vostre vot en temes com el dret a decidir, la independència…
Nosaltres com a partit socialista teníem molt clar el que volíem, estàvem i estem a favor del dret a decidir, prenem totes les accions des de l’ajuntament per a fer possible això, i el partit de govern d’ERC no ens ha qüestionat. Vam fer un Ple recolzant el que va acordar el Parlament de Catalunya, i estem al costat en aquest sentit, no té res que veure el pacte de govern. A més a més hem tingut discussions des de la directiva del partit socialista perquè el que estem fent és estar al costat del poble i pel que el poble vol, per tant, demanem que els catalans i catalanes, veïns i veïnes del nostre municipi, puguin decidir lliurement el que volen al seu país.
En la pressa de possessió del 15 de juny de 2013, els grups municipals van apostar per entendre-us. Ha estat així?
Sí, jo voldria destacar que des que sóc alcalde, la relació amb els grups de l’oposició ha estat molt bona i cordial. Sempre m’he caracteritzat com una persona dialogant, de poder parlar i de poder arribar a un acord. I en totes les coses rellevants del nostre municipi sempre demano l’autorització i consell als equips de govern perquè hi hagi un consens ampli de totes les forces polítiques que estem a l’ajuntament, perquè les coses no s’han de fer perquè sí, per molt que tu ho tinguis clar, crec que els temes importants han d’arribar a un consens de tots.
Estem a prop de les eleccions municipals, ha pogut complir amb el seu programa de govern?
En moltes coses principals i reptes que ens vam marcar sí, i en altres no perquè estem en un dels moments més difícils per a poder-te dedicar a la política. I crec que tot el que tu aportaves en un programa electoral, que voldries que fos al teu municipi i al teu poble, doncs no ho has pogut aconseguir. Crec que del balanç del que portem del programa electoral podem passar del 50% de les coses que hem complit i del que vam dir als veïns i veïnes.
I quins són els reptes que us vàreu marcar?
Hi havia una discrepància entre tots el grups polítics, així que ens vam marcar com a repte crear un bon ambient municipal. I ens vam plantejar acabar el centre comercial, que ja s’ha acabat, entre d’altres coses.
Es tornarà a presentar? En cas afirmatiu, quins són els seus projectes de futur?
En principi la idea és tornar a repetir. Jo crec que quan tens un projecte de política no es tracta en quatre anys perquè pràcticament no pots fer tot el que podries fer, més si has estat alcalde, que creus que podries fer moltes coses més i això és el repte. El repte és continuar marcant el que el poble ens digui, nosaltres entrarem a treballar per veure com organitzem tot el tema de la campanya electoral i com ho muntem. Són uns moments on no pots fer uns programes electorals prometent coses que no són, han de tocar la realitat i crec que ens ajustarem a la realitat del que necessita el municipi.
Diu que en 4 anys no pot fer tot el que voldria, per tant, creu que la llei sobre la limitació de mandat s’hauria d’aprovar?
Sí, perquè tenim experiències de gent que ha estat molts anys al Govern, dirigint països, i que passa el que passa. Crec que una limitació seria bo, tampoc limitar-ho a 4 anys perquè no pots desenvolupar tot el que portes tu a la teva campanya i el que vols fer, però una limitació de 15 anys seria suficient per poder estar dins de la política.
A hores d’ara què li diria al President Mas?
Li diria que estigués ben assentat, que prengués les decisions que hagi de prendre i que sobretot estigui al costat dels ciutadans de Catalunya.
