Amb poc més de 30 anys, l’Albert Pla és un dels pocs alcaldes que ja estan de tornada. Ha anunciat que, després de vuit anys de mandat, tornarà al món de l’empresa privada. Avui hi parlem per conèixer la realitat de Sant Cebrià de Vallalta.
Des de quan té vostè una motivació política?
Des de l’adolescència. Em va sorgir mentre participava en múltiples associacions del municipi i, especialment, al club de bàsquet local, del que vaig ser president durant tres anys. Però també a l’associació de festes, l’ADF i el grup de teatre, del que encara formo part.
Del meu coneixement del teixit associatiu i de les inquietuds diàries va sorgir la preocupació política. Des de la majoria d’edat que milito a ERC. Vaig ser escollit alcalde el 2019, quan tenia 26 anys. Abans, treballava en el món privat. Primer, des de ben jovenet, als mercats ambulants. I, durant sis anys, mentre acabava els estudis universitaris, en una empresa càrnica de Girona, fent de tècnic de recursos humans.
Prèviament a ser alcalde, va poder fer de regidor?
No. El 2011 em vaig presentar en el número 10 de la llista electoral i no vaig sortir escollit. Tampoc el 2015, perquè em vaig presentar com a número dos i el partit va obtenir un regidor. El 2019 ja vaig encapçalar la llista que va guanyar.
Què ha après de la feina d’alcalde, personalment?
Que això és un màster. Sobretot, m’ha aportat empatia, la possibilitat de conèixer bé les persones, entendre els seus problemes de primera mà, mirar d’adaptar-me a cada situació i fer el possible per resoldre els problemes. He après a ajudar.
Fent d’alcalde he après a ajudar
Ens ha portat unes fotografies personals. Ens les pot explicar?
De petit, en tinc una del dia de la comunió, a l’església parroquial de Sant Cebrià de Vallalta, un dels símbols del municipi. D’adolescent, en tinc una practicant bàsquet, que és l’esport de la meva vida i allà on he fet els millors amics. Encara hi jugo, federat. I finalment, de la meva alcaldia, en porto una de la presa de possessió, el 2019.
Quines coses fan que Sant Cebrià de Vallalta sigui un poble diferent als altres?
Som un poble molt ben situat i connectat. Estem a 50 km de Barcelona i a 50 km de Girona. Tenim un entorn natural magnífic i privilegiat, som porta d’entrada al Parc del Montnegre i el Corredor. Això ens permet gaudir d’activitats de passeig, de turisme esportiu, de pau i de tranquil·litat…
Som un poble molt ben situat i connectat. Estem a 50 km de Barcelona i a 50 km de Girona
Per quin motiu li agradaria que el poble fos conegut i reconegut?
De moment, ja és conegut i reconegut pel seu producte estrella: les maduixes de la Vallalta. Celebrem una fira de la maduixa que ens porta uns 6.000 visitants cada any. També per l’activitat de la pagesia, que va viure uns temps d’esplendor fa anys i que els torna a viure ara. I per l’entorn natural, privilegiat, que tenim.
Sant Cebrià és conegut i reconegut pel seu producte estrella: les maduixes de la Vallalta
Com és el caràcter de la gent local?
Nosaltres tenim un problema de cohesió. Tenim un terme de 17km2, però tots estem molt disseminats. El nucli de població conté el 40% dels habitants, però hi ha incomptables masies separades i urbanitzacions de cases unifamiliars de 700 o 1000 metres quadrats de terreny. Això fa que cadascú visqui molt separat dels veïns i que ens costi trobar punts de cohesió.
Per això creem espais de trobada des que vam entrar al govern municipal, el 2019. Aquesta és la nostra gran prioritat. Si no, això esdevé un poble dormitori. Volem crear punts de cohesió per fer que la gent no marxi a treballar i a comprar a fora, i només vingui aquí a dormir. Volem que facin vida al poble.
Volem crear punts de cohesió per fer que la gent no marxi a treballar i a comprar a fora, i només vingui aquí a dormir. Volem que facin vida al poble
I ho aconsegueixen?
A poc a poc i amb moltes iniciatives. El 2019, per exemple, la nostra primera gran decisió va ser la de demanar un institut-escola, que vam aconseguir el 2021. Ara tots els nens i nenes, i els adolescents, fan l’etapa escolar al municipi.
A més, tampoc no teníem cap plaça al municipi, i en vam crear una, dedicada a l’11 de setembre. I l’Ajuntament ha adquirit una sèrie de locals en què hem situat l’espai cultural, el local de Serveis Socials o algunes coses que teníem dins de l’edifici, mig amagades, i que ara serveixen de centre de cohesió. El mateix dic amb la zona esportiva: ara està plena de persones que hi fan activitat i vida social: hi vam instal·lar una zona d’skate, un refugi climàtic, un camp de gespa, vestidors, un bar…
Quins són els llocs emblemàtics que pot destacar del municipi?
En tinc diversos. Evidentment, l’església parroquial és el símbol de Sant Cebrià. També la masia de Can Matas, que recull la història dels marquesos de Montsolís, que hi van viure. I els finestrals de Can Coris, on s’hi explica la història de la serp… A banda, també cal destacar els camps de maduixes.
En quant a les preocupacions actuals de Sant Cebrià, quines són les principals?
En tenim tres. La primera té a veure amb els dèficits urbanístics de les urbanitzacions. Sant Cebrià té el 60% de la població vivint en urbanitzacions i, actualment, la llei de territori de Catalunya exigeix els propietaris que siguin ells els que assumeixin econòmicament els costos de resoldre aquests dèficits.
Ells han de pagar els manteniments de l’asfalt, la llum, el clavegueram, l’aigua i les telecomunicacions. En aquells pobles en què les infraestructures ja existeixen, només han de fer front als manteniments. Però en pobles com el nostre, en què no existeixen, han d’assumir-ne també el cost de la construcció. I les quotes per cada veí es disparen als 30.000 o 40.000 euros. La nostra realitat socioeconòmica ho fa inviable. L’Ajuntament, aleshores, ha de poder ajudar-hi, sí. Però en cas que hi hagi algun impagament, tant els veïns com el mateix consistori podem quedar arruïnats.
La nostra realitat socioeconòmica fa inviable que els veïns assumeixin els 30.000 o 40.000 euros de quotes que els exigeix la llei de territori
I quines mesures estan prenent, en aquets sentit?
Estem demanant-li a la Generalitat una solució a aquest problema, que no és només nostre, sinó també de 335 municipis de la demarcació de Barcelona, des de fa molts anys. Hi ha veïns que no volen pagar i d’altres que no poden. I els ajuntaments no podem assumir els impagaments. Hi ha alguna cosa aquí que està fallant.
Fa poc vaig escriure-li una carta al President Illa, explicant-li la qüestió. Li vaig lliurar en mà i ha estat corresposta. Volem que es modifiqui la llei de territori a fi que es tingui en consideració situacions com la de la nostra especial orografia, en què un projecte de clavegueram pot pujar a 15.000.000 d’euros, però potser no és necessari, perquè podríem trobar alternatives a les que dicta l’exigència urbanística, com ara fosses sèptiques biològiques i controlades, o qualsevol altra que sigui més assumible.
Ens deia que hi ha dues preocupacions més en el municipi.
Sí. La segona és la manca de vivenda assequible. És un problema compartit amb la resta del país. I la tercera és la que us deia abans: la manca de cohesió d’un poble dispers com el nostre.
En quant a la vivenda, hem conegut els plans de la Generalitat, que són molt ambiciosos. Veurem fins on poden arribar. Però el cert és que ajuntaments com el nostre no disposen de gaire sol urbanitzable i en propietat i, per tant, ens cal fer modificacions del POUM per aconseguir més terrenys. Com us deia, la nostra orografia és complicada i no facilita obtenir sol públic urbanitzable.
La nostra orografia és complicada i no facilita obtenir sol públic urbanitzable
Per què creu que els veïns i veïnes li van renovar la confiança el 2023?
Francament, perquè crec que vam fer una bona feina en la legislatura prèvia. Veníem d’uns temps molt convulsos i la gent demanava canvis. L’any 2019, els nostres quatre regidors van manar amb dos de Junts, i vam fer un bon treball. Vam tornar a connectar amb la gent del poble, les entitats i les diferents sensibilitats.
El seu govern actual és encara amb coalició?
Sí. No obstant, nosaltres vam aconseguir cinc regidors en les eleccions de 2023. I Junts en va perdre un. En l’actual legislatura estem amb el regidor de Junts i amb un regidor de les CUP, de forma que tenim una majoria total. Estem molt contents dels companys de viatge que tenim. Ja se sap que en un poble petit les sigles polítiques queden molt difuminades i l’important són les persones que hi ha al darrere.
Vostè ha manifestat que no es tornarà a presentar a les eleccions.
Així és. Sempre he dit que, com a molt, jo estaria en el govern municipal durant vuit anys. Són suficients per portar a terme un projecte polític i marcar un camí. És una decisió totalment personal: estic gaudint molt de la feina que faig ara. Però també veig que soc jove, i que acabaré el mandat amb 34 anys. I voldria fer carrera en el sector privat.
La política m’apassiona, i hi seguiré vinculat, ajudant i empenyent des de qualsevol altra posició, però vull tornar al món privat i al món associatiu. A banda, fa quatre mesos vaig ser pare d’una nena i és difícil compaginar la vida familiar amb la feina d’alcaldia. Segur que, quan ja no sigui alcalde, ho trobaré a faltar.
Sempre he dit que, com a molt, jo estaria en el govern municipal durant vuit anys. Són suficients per portar a terme un projecte polític
Recorda la seva primera decisió com a alcalde?
Sí. Va ser la de posar-nos a treballar per aconseguir un institut-escola. Vam fer-ho amb la regidora d’educació.
En quina situació econòmica es troba l’Ajuntament?
No és dolenta, però tampoc brillant. Estem molt bé en quant a endeutament. Però fa poc hem portat a terme una ponència de valors, que feia vint anys que no es produïa. Això vol dir que l’Oficina del Cadastre General de l’Estat ens ha valorat tots els immobles del municipi. I ens ha sortit que, en global, valen deu milions d’euros menys que fa vint anys.
L’Oficina del Cadastre General de l’Estat ens ha valorat tots els immobles del municipi. I ens ha sortit que, en global, valen deu milions d’euros menys que fa vint anys
I això, per què?
Primerament, perquè vint anys enrere hi havia un boom immobiliari i tots els preus estaven disparats. I, segon, perquè enguany han tingut en compte els dèficits urbanístics de les urbanitzacions que us comentava abans.
El cas és que la reducció de valor cadastral ha ocasionat una pèrdua de 200.000 euros en els ingressos de l’IBI d’aquest any. A la majoria dels veïns els ha baixat l’IBI, i a alguns els hi ha quedat igual, o els ha apujat una mica. Però l’Ajuntament deixarà d’ingressar aquests diners, i això suposa un impacte important, perquè caldrà fer reajustaments, o deixar de fer algunes coses. No és un problema terrorífic, no obstant.
Abans ens ha explicat que el seu govern va arribar després d’uns temps convulsos. Què volia dir?
La història de l’anterior govern és digna de fer-ne un llibre. Aquest sempre ha estat un poble de tendència convergent. En Joan Roig va ser alcalde durant 40 anys o més. Però aleshores, el 2011, es va produir un cas de prevaricació urbanística i cinc dels regidors convergents van quedar inhabilitats durant anys.
De 2011 a 2015 es va crear un quadri-partit, conformat per Iniciativa, els socialistes, un grup independent i ERC, que entrava al consistori per primera vegada. A aquestes persones els va tocar manar durant els pitjors temps de la crisi financera. I quan va arribar el final de mandat, van complir el que els demanava la llei i van apujar les quotes urbanístiques de tots els veïns de les urbanitzacions.
I què va passar?
Que van arribar les eleccions del 2015 i tots els veïns de les urbanitzacions, revoltats, van constituir una agrupació d’electors i es van presentar als comicis. No van aconseguir la majoria absoluta per set vots, però van entrar a l’Ajuntament amb una gran energia i van aturar les quotes urbanístiques.
Un cop fet això, es van trobar amb l’obligació de gestionar un poble. Però s’havien ajuntat de manera ràpida, sense coneixements administratius i sense un projecte. Aquell govern no va quallar. És més: l’alcaldessa, la Sònia, era jurista. I es va trobar amb què els seus propis companys de govern intentaven que no es complís allò que, per llei, s’havia de complir. Quan ella ho va esbrinar, els va expulsar a tots i es va quedar sola en el govern, durant dos anys… Entre l‘oposició, a més, no hi havia prou quòrum com per fer una moció de censura… L’alcaldessa no podia arribar a tot, ella sola, i la gent no entenia res. Vist en perspectiva, és un cas d’estudi de Ciències Polítiques.
I aleshores van entrar vostès.
Així és. Veníem d’una situació complicadíssima, i vam crear una llista renovada, amb noms i candidats nous. Era el que la gent volia. Jo no puc dir cap mala paraula d’aquell govern, però en la pràctica la població es va sentir abandonada per culpa de problemes interns dels electes.
Quines activitats fan per promoure el comerç i l’economia local?
L’estructura econòmica del poble està integrada per alguns comerços de tota la vida, molt ben arrelats, i un petit polígon industrial, amb empreses grosses, que funcionen molt bé.
El problema el tenim amb les empreses noves: quan arriben i volen començar, els costa molt. Potser per la dispersió geogràfica, o perquè a la gent li costa molt parar-se al nucli, on hi ha els comerços. A més, el poble està situat al damunt d’una penya i això no ens ajuda gaire.
En matèria de promoció econòmica, un tema molt important és el de les fires. Destaco la de la maduixa, perquè tot el municipi s’hi bolca i ens proporciona molta exposició cultural, històrica, econòmica i turística al llarg d’aquell dia.
El problema el tenim amb les empreses noves: quan arriben i volen començar, els costa molt
Quins són els problemes i anhels que comparteix amb els alcaldes i alcaldesses propers?
A la nostra comarca, el problema que tenim és el del transport. Als pobles d’interior ens costa molt les connexions amb els pobles de mar. Els pobles que estem pel damunt de la Nacional II i no tenim estació de tren ens sentim una mica abandonats. De fet, si no tens més de 5.000 habitants, tampoc tens la competència.
Nosaltres assumim el cost de 156.000 euros del servei de bus que passa per tots els carrers del municipi. Però a l’hora de connectar amb la Nacional, o de portar la gent amb bus a l’hospital de Calella o Mataró, o a Barcelona, no rebem els recursos que hauríem de tenir, per part de la Generalitat.
La Generalitat els té prou en compte, històricament?
Com a alcalde m’he sentit escoltat pels diversos governs amb els que he pogut treballar. També actualment. De fet, tinc aviat una reunió amb el Secretari de Governs Locals, Xavier Amor, que va ser alcalde de Pineda. Vull parlar amb ell dels dèficits urbanístics de les urbanitzacions.
Sovint, però, el que demanem des dels ajuntaments és més franquesa i claredat. I que si les coses poden ser, doncs que siguin. Però que si no poden ser, que ens diguin que no, i ens expliquin per què. Si més no, és el que intentem fer amb els nostres ciutadans.
El que demanen els nostres veïns és que siguem francs i diguem “sí” quan és “sí” i el perquè del no, quan és que “no”. Però a nosaltres, com a Ajuntament, ens costa que la Generalitat ens ho digui.
Com a alcalde m’he sentit escoltat pels diversos governs de la Generalitat amb els que he pogut treballar
