El municipi de Pontons, al Penedès, és un dels pocs governats pel Partit Popular a Catalunya. El seu alcalde, Josep Tutusaus, ens explica que els electors, en realitat, no són de cap partit.
Quina va ser la seva motivació per entrar en el món de la política?
Vaig entrar en política de casualitat, ara fa 40 anys, quan vivia a Barcelona. Aleshores jo era molt jovenet i vaig ajudar en la campanya d’Alexandre Pedrós, catedràtic d’Hisenda Pública, que es presentava a l’alcaldia de la ciutat a les eleccions de 1983. Dins del seu equip, vaig arribar a ser regidor de districte a l’Eixample, governant conjuntament amb Convergència. L’any 1987 vaig deixar-ho per dedicar-me professionalment a l’empresa.
Però l’any 1999 va entrar a l’Ajuntament de Pontons.
Com a regidor, primer, i com a tinent d’alcalde des de 2003. Hi vaig estar fins el 2017-2018. En aquest temps he estat diputat al Parlament i també, perquè m’ho va demanar el partit, Secretari General del PP a la província de Barcelona.
Personalment, què ha après pel fet de ser alcalde?
Moltes coses. En un poble petit, en què tothom vol parlar amb l’alcalde (i en què tothom pot fer-ho amb facilitat), vas coneixent la gent i els problemes reals de les persones. Cadascú amb qui parlo té un problema diferent.
Jo provinc del món de l’enologia i de la vinya. Però a l’Ajuntament m’he fet especialista en obres, perquè n’he seguit moltes de prop i he llegit un munt de projectes. I també en serveis públics i gestió municipal de l’aigua. I en fer i arreglar camins. I en normatives que cada vegada són més complicades. Ser alcalde és com fer una carrera.
Ser alcalde és com fer una carrera
Va guanyar les eleccions de 2019 i també les de 2023. Per què creu que la gent del poble el va escollir dues vegades?
Jo crec que les eleccions no es guanyen per un sol motiu, sinó per diversos motius. Primerament, pel fet de tenir un projecte i un equip confiables. Segon, perquè potser l’oposició no ho fa tan bé, o la gent no hi té tanta confiança.
Durant la pandèmia, que va ser molt complicada a tot arreu, vam gestionar la situació com si fóssim una família. Vam estar al costat de tothom, especialment de la gent gran: la trucàvem per telèfon cada dia. L’equip anava a fer-los la compra a les botigues i a la farmàcia; fèiem d’intermediaris amb el CAP per tal que els atenguessin.
Crec que el poble va entendre que ens dediquem a la gent. Aquí no parlem de gran política, sinó de problemes del poble. De buscar subvencions arreu i portar-les aquí. De millorar el municipi, garantir el manteniment, la neteja, l’aigua…
Aquí no parlem de gran política, sinó de problemes del poble
El cas de Pontons és curiós a Catalunya. Hi mana el PP des de 1999 de manera ininterrompuda.
És cert. En les darreres eleccions municipals, la nostra candidatura va obtenir un 72% dels vots. En canvi, en les generals d’uns mesos abans, va obtenir el 20%.
És ben bé un fenomen.
Passa a més municipis. Cada elecció és diferent. Una cosa molt important és que els votants no són de ningú. Quan algú es pensa que la població és de tal o de qual partit, s’equivoca. Els votants poden canviar de formació política en cada votació. Voten el que creuen que és millor.
Els votants poden canviar de formació política en cada votació. Voten el que creuen que és millor
Com és el municipi de Pontons i en què es distingeix dels altres de les rodalies?
Som petits en població, però molt grans en extensió: tenim 26km2, el doble de l’Hospitalet de Llobregat. I 12 vegades més gran que Sant Adrià. Però només tenim 700 habitants. Això ens ocasiona certs problemes de gestió. Hi ha centenars de quilòmetres de camins que cal arreglar i mantenir, i molts altres quilòmetres de canonades que porten l’aigua a les cases, que són cars de mantenir, però que es paguen entre molt poques persones. Aquí el camió d’escombraries ha de voltar cinc hores per omplir-se a mitges… A Barcelona s’omple en pocs minuts.
Aquí el camió d’escombraries ha de voltar cinc hores per omplir-se a mitges… A Barcelona s’omple en pocs minuts
Són els problemes típics d’un municipi de muntanya…
Amb tot, portem la gestió del poble raonablement bé. No tenim dèficit ni deute, tenim romanent, l’ajuntament està sanejat…
Com dieu, som el municipi més alt del Penedès. Estem envoltats de boscos i de muntanyes; tenim les vinyes més altes de la comarca i una varietat de raïm (la Parellada) que ens fa famosos. També tenim la poma Roqueta, que és poc abundant i molt apreciada, i que ens ha portat a crear una Fira de la Poma que ens funciona molt bé.
No tenim dèficit ni deute, tenim romanent, l’ajuntament està sanejat…
Com és el tarannà de les persones del poble?
Pontons és un poble molt tranquil. No hi ha inseguretat i les persones treballen a l’agricultura o, cada vegada més, al turisme. Antigament no en teníem gens, però ara tenim dotze cases rurals, dues cases de colònies i un hotel, que ens fan acollir força turisme. Els caps de setmana, els estius i les festes, la població se’ns dobla. I ara mateix també, perquè ha plogut fa poc i se’ns fan bolets.
Els caps de setmana, els estius i les festes, la població se’ns dobla
També tenen molts indrets emblemàtics.
Aquest poble va ser famós per unes fonts naturals. N’hi havia més de 60, però amb la sequera recent s’han perdut o s’han assecat. També tenim l’església de Santa Magdalena, l’ermita de Sant Joan i la de Sant Salvador, que tenen mil anys o gairebé. I, sobretot, el paisatge, que es pot gaudir molt.
Aquí les cases rurals reben moltes famílies i parelles que volen passar un cap de setmana per desconnectar de la ciutat. A banda, qui ve a Pontons pot gaudir de tot el Penedès, que és una de les millors comarques vitivinícoles del món.
Quin és la principal preocupació del municipi actualment?
Les principals preocupacions de la gent són les que, modèstia apart, no depenen de l’Ajuntament. Per exemple: aquí només tenim un metge dos dies per setmana. I el transport de la Generalitat és molt escàs i poc fluït.
Si tenim una emergència, les ambulàncies triguen 30 minuts en arribar. O ha de venir un helicòpter. I menys mal que tenim un parc de bombers de l’ADF amb 50 voluntaris i set vehicles de prevenció i extinció. Perquè els bombers més propers estan a 45 minuts.
Només tenim un metge dos dies per setmana. I el transport de la Generalitat és molt escàs i poc fluït
Hi ha bona comunicació entre l’Ajuntament i la ciutadania?
Tenim un grup de WhatsApp comú, en què hi ha gairebé tot el poble. Com passa en les famílies. Allà ens hi compartim les dades importants: si cal tallar l’aigua, si hi ha metge aquell dia, si hi ha algun esdeveniment important… La pàgina web no se la mira gaire gent, però el WhatsApp municipal sí.
La pàgina web no se la mira gaire gent, però el WhatsApp municipal sí
Recorda quina va ser la seva primera decisió com a alcalde?
No la recordo exactament. Però segur que va ser algun projecte per anar a buscar diners a fora. Portava molts anys fent de tinent d’alcalde i ja estava en la dinàmica de l’Ajuntament.
Actualment, quins projectes tenen en marxa?
En tenim tres: un pàrquing d’autocaravanes; la remodelació de la piscina, vestuaris i dutxes (que ja tenen 50 anys) i la construcció d’un parc infantil que no teníem. Els tres estan en marxa.
Quina ha estat la prioritat dels seus governs?
La prioritat ha estat cobrar els menors impostos possibles per poder donar servei a tothom i fer que el municipi funcionés. Tenim una economia d’estalvi i molt pràctica, però mantenint els camins arreglats i nets per circular bé.
També hem tingut la prioritat de les urbanitzacions. Moltes d’elles tenen 50 anys i es van fer de manera il·legal. Amb l’actual normativa de la Generalitat és impossible legalitzar-les i arreglar-les, malgrat que hi viu gent.
Aquestes persones, amb la llei a la mà, no poden fer obres, ni millores, ni augmentar la potència del corrent elèctric. La meva il·lusió seria arreglar-les abans de marxar de l’alcaldia. Ja n’hem arreglat dues i ens en quedaran dues més que no crec que em doni temps a fer.
La prioritat ha estat cobrar els menors impostos possibles per poder donar servei a tothom i fer que el municipi funcionés
En què es diferencia el seu govern dels anteriors?
No podem buscar gaires diferències perquè fa 25 anys que governem. I en aquest temps tot ha canviat molt. Actualment hi ha una complicació burocràtica que abans no existia. Abans tot era molt més senzill de portar. Ara sempre patim per no equivocar-nos en cap paper o document.
Així doncs, no podem criticar els que hi havia abans de nosaltres, perquè en aquell temps van fer el que van poder. La Diputació tampoc donava tants diners als municipis.
Quina estructura té l’Ajuntament i com és l’equip de govern?
Som tots gent del poble. Hi ha cinc regidors de govern i dos més en l’oposició. Cadascú al govern porta les seves àrees. Venim gairebé cada dia a l’Ajuntament i fem la nostra feina. A més, cada dimarts tenim reunió per discutir els temes de la setmana.
El regidor que s’ocupa de la gent gran està jubilat ell mateix. Dediquem un dia a la setmana, el dimecres, a la gent gran. Els fem venir a la sala municipal i els proposem una activitat: un treball manual, un bingo, el que sigui. També hi ha dies que anem a l’escola a explicar coses, o els nens de l’escola ens venen aquí i ens expliquen coses per a la gent gran.
Tenen una escola que funciona molt bé.
Una de les il·lusions que vam tenir ara fa 12 anys va ser la de recuperar l’escola rural. Feia 40 anys que no n’havíem tingut. Ara funciona molt bé i tenim 33 nens i nenes. N’estem molt orgullosos.
Fa 12 anys vam recuperar l’escola rural. Funciona molt bé i té 33 alumnes. N’estem orgullosos
Com li explica als nens i nenes la feina que fa un alcalde?
La mainada m’agrada molt. De fet, la meva àvia va ser mestra del poble entre els anys 1900 i 1930. Però us he de dir que els nens són, per a mi, el més complicat que hi ha al món! Quan m’hi trobo, em fan patir.
En quin sentit?
Et fan preguntes que mai no t’esperes. No pateixo tant quan dono una entrevista a un mitjà de comunicació o parlo amb un adult.
Durant el darrer curs de primària, per exemple, els nens han de constituir una cooperativa i van fent activitats durant l’any, per generar ingressos i anar-se’n d’excursió. Un dels nens fa de president, l’altre de tresorer i sovint van venint a explicar-nos la feina que fan… Fins i tot els donem un NIF!
Però quan vaig a l’escola, mitja dotzena de cops l’any, els nens pregunten coses que són complicades de resoldre… Sembla mentida!
Els nens et fan preguntes que no t’esperes. No pateixo tant quan dono una entrevista a un mitjà de comunicació o parlo amb un adult
Quina activitat fan, en quant a promoció econòmica municipal?
Aquest és un poble una mica complicat en el sentit de generació d’ocupació. No tenim polígon industrial, ni hi ha possibilitat de posar-ne cap. I les característiques geogràfiques fan difícil la implantació de gaires empreses. Actualment, tenim uns terrenys que estem preparant per acollir professionals que vulguin teletreballar aquí.
A banda, l’activitat econòmica principal ha anat donant peu al turisme. El sector primari es manté, però els serveis creixen. Tampoc hi ha gaires botigues, tot i que van fent el que poden.
Quan es troba amb altres alcaldes de les rodalies, en quines reivindicacions es posen d’acord?
En el Consell d’Alcaldes sempre surten els problemes de la manca de transport: els que ens ha de posar la Generalitat, però també els problemes de Rodalies de RENFE, perquè cada vegada costa més arribar a Barcelona des de Vilafranca.
L’altre problema de molts municipis és la seguretat. A la zona tenim casos d’okupació, de drogues… Aquí mateix hem patit una mica el cas de les plantacions de marihuana que han fet alguns veïns a les muntanyes. I la sanitat també és un problema: Vilafranca té un hospital comarcal antic, sense UCI, que no és adient pels temps actuals.
Vilafranca té un hospital comarcal antic, sense UCI, que no és adient pels temps actuals
Quin paper creu que han de jugar els ajuntaments en el futur del país?
Fins ara no se’ns té gaire en copte. Sembla que aviat s’aprovarà l’Estatut dels Municipis Rurals al Parlament i que la situació millorarà, perquè hem estat agafats de peus i de mans per la Generalitat, en quant a normativa. Per a qualsevol canvi en un terreny, depeníem del Departament oportú.
Als ajuntaments petits tenim un problema important, i és que ens fem càrrec de responsabilitats que no són nostres, i que ho fem sense els recursos econòmics necessaris. Durant la pandèmia, per exemple, quan la gent va ser enviada a casa i encara no els havien pagat els ERTEs promesos, venien a demanar-nos ajut a l’Ajuntament. Vam establir uns crèdits i els vam posar a disposició dels veïns, per tal que tinguessin el necessari per anar a comprar. Però aquest no és un tema municipal, sinó de l’Estat. I, en canvi, el vam assumir nosaltres.
El mateix passa amb la seguretat. En els pobles petits, que som la majoria de Catalunya, no tenim policia municipal i depenem dels Mossos. Però n’hi ha una mancança enorme: una patrulla per 27 municipis. I si hi ha algun problema, la gent em truca a mi per dir-me que li han ocupat la casa i que hi anem nosaltres.
