La universitat catalana apunta que aquesta tendència és contrària "al bon funcionament de la pluralitat democràtica"
Barcelona (ACN).- Un informe de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) apunta que els webs dels ajuntaments dels municipis catalans d’entre 20.001 i 50.000 habitants -n’hi ha 40- "afavoreixen els membres del govern i releguen a un segon terme la resta de representants polítics". L’informe sobre Bones Pràctiques de la Comunicació Pública als Municipis catalans dedicat a aquesta franja censal conclou que això succeeix en "gairebé tots els casos" i que els qui governen, "siguin del partit que siguin, utilitzen en benefici propi" uns recursos "que són col·lectius i públics, i que per tant comparteixen una noció patrimonialista del poder polític contrària" al "bon funcionament de la pluralitat democràtica".
L’informe sobre Bones Pràctiques de la Comunicació Pública als Municipis catalans dedicat a les localitats d’entre 20.001 i 50.000 habitants conclou que gairebé el web de tots els consistoris "s’afavoreix els membres del govern i es relega a un segon terme la resta de representants, decisió que posa de manifest que els que governen, siguin del partit que siguin, utilitzen en benefici propi -del propi partit i sovint del propi alcalde o alcaldessa- uns recursos que són col·lectius i públics, i que per tant comparteixen una noció patrimonialista del poder polític contrària als drets de les ciutadanes i ciutadans a elegir entre els diferents representants polítics, i al bon funcionament de la pluralitat democràtica".
El treball de la UAB reflexiona que probablement aquesta observació explica "la resistència" de la "majoria" de municipis a "assumir els principis del Decàleg de Bones Pràctiques de la Comunicació Local Pública i a publicar-lo al web, en alguns casos també pel desconeixement de la seva existència".
En definitiva, l’estiu conclou que "el desequilibri entre la quantitat i la qualitat de la informació que ha de permetre que les ciutadanes i ciutadans puguin fer seguiment i avaluar les actuacions dels representants polítics, al govern i a l’oposició, i la gran quantitat de recursos que s’ofereixen als webs corporatius per a la participació ciutadana, afavoreix un debat públic en el qual predomina el soroll mediàtic que dificulta i enterboleix el control democràtic efectiu".
Castellar del Vallès, el més ben valorat
El municipi de Castellar del Vallès (Vallès Occidental), amb 23.238 habitants, és el que ha sortit més ben valorat en aquest informe. Ha obtingut un 78% d’indicadors positius i ocupa la quarta posició dels ajuntaments catalans amb bones pràctiques, després de Sabadell, Terrassa i Barcelona i amb la mateixa puntuació que Santa Coloma de Gramenet, municipis molt més grans inclosos en altres estudis de la UAB.
El web del municipi més poblat d’aquest grup, Esplugues de Llobregat, ha assolit una puntuació similar a la del municipi que té menys població, Manlleu. Entre els 21 municipis amb una població en la franja dels 20.000 habitants s’hi troba tant Castellar del Vallès, que ha obtingut la puntuació més elevada, com Vila-seca, amb la valoració més baixa. A la franja dels 30.000 habitants hi ha 13 municipis entre els quals Vilafranca del Penedès amb un web que és el segon millor valorat d’aquest grup.
També al segon lloc trobem Vic, amb la mateixa puntuació, si bé es tracta d’un dels 6 municipis amb una població en la franja dels 40.000 habitants i que és capital de comarca. I el tercer lloc correspon a Tortosa i a Sant Feliu de Llobregat, tots dos capitals de comarca. Així doncs, com han apuntat els informes anteriors, el nombre d’habitants no resulta tan decisiu per a les bones pràctiques dels responsables dels webs municipals com la voluntat política.
Respecte a la informació sobre com gestionen aquests representants polítics els recursos col·lectius, només 15 dels 40 webs publiquen el Pla de Govern, el Pla d’Actuació Municipal i/o el Pla estratègic, una eina que els responsables de l’informe consideren imprescindible pel bon govern i per que les ciutadanes i els ciutadans puguin fer-ne seguiment i avaluar-lo; i només 3 d’aquests webs ofereixen eines de participació en la seva elaboració. Més habitual és la informació sobre el Pla d’Ordenació Urbanística (POUM) o altres normes de planificació urbanística; i sobre altres plans municipals específics (Agenda21, Dones, Joventut, Participació ciutadana, entre d’altres).
