Seguint amb el gradual retorn a la normalitat, avui entrevistem Pia Seriñana, una alcaldessa amb inquietuds socials i de país, i un tarannà pactista. Ara fa un any va formar govern en minoria.
“Van votar-nos perquè ens van veure no tant com a polítics sinó com a gent del poble que té ganes de posar-se al capdavant de l’ajuntament i arreglar les coses”
“Hi ha moments en què et preguntes on t’has ficat. El càrrec té les seves coses bones i dolentes”
“La pandèmia m’ha donat l’oportunitat de treballar molt pel poble, de col·laborar, participar i ajudar. I és una satisfacció que tinc. L’episodi ha tingut moments durs però també enriquidors”
“Hem passat un sotrac molt fort. A Cadaqués la temporada turística comença uns 15 dies abans de la Setmana Santa, cap a mitjans de març. Però amb la pandèmia ho hem perdut tot fins ara”
“No he fet ni un dia de festa i treballo dissabtes i diumenges, a l’igual que els regidors. Però estem contents”
“Tenim convenis amb Càritas i el Banc d’Aliments. Abans de la pandèmia teníem tres o quatre famílies que n’eren usuàries i al mes de maig ja n’eren 50. Vam fer una crida i la població va reaccionar ràpid aportant menjar i diners al Banc d’Aliments”
“Jo no coneixia l’administració pública. No hi havia treballat mai ni sabia com funcionava. I, realment, per més que t’ho expliquin, quan hi entres t’adones que les coses van lentes. Molt lentes”
Vostè ha estat una persona molt activa en els terrenys empresarials i cívics. I, de cop, decideix presentar-se a alcaldessa en una llista d’independents. No hi havia cap partit que la representés?
La nostra idea era la de crear una llista unitària independent i independentista, en què hi poguessin cabre Junts x Cat, ERC, la CUP i altres independents. Ho vam mig aconseguir, però, primer, des d’Esquerra, que formava l’antic consistori, ens van dir que es presentarien sols. Després, des de Junts x Cat també es van desmarcar i vam quedar-nos sols. D’una llista unitària, vam passar a 5 candidatures, cosa que no havia passat mai a Cadaqués. Per sorpresa vam guanyar nosaltres.
La nostra idea era la de crear una llista unitària independent i independentista, en què hi poguessin cabre Junts x Cat, ERC, la CUP i altres independents. Ho vam mig aconseguir, però, primer, des d’Esquerra, que formava l’antic consistori, ens van dir que es presentarien sols. Després, des de Junts x Cat també es van desmarcar i vam quedar-nos sols. D’una llista unitària, vam passar a 5 candidatures, cosa que no havia passat mai a Cadaqués. Per sorpresa vam guanyar nosaltres.
A què ho atribueix?
Suposo que pel factor del canvi. Som persones que no havíem estat mai en política. Venim d’unes taules de treball en les que vam implicar-nos molt amb el poble i hi vam tractar molts temes. Suposo que això va quallar i deurien veure en nosaltres una forma nova de fer política. No tant com a polítics sinó com a gent del poble que té ganes de posar-se al capdavant de l’ajuntament i arreglar les coses.
La llista de vostès té els mateixos regidors que la de Junts per Cadaqués. Com són les relacions entre ambdós grups?
L’entrada va ser difícil. Érem minoria i no vam aconseguir fer cap pacte. Per a nosaltres els grups de treball, amb persones que no estaven dins de l’ajuntament però que seguien participant, era una forma de treballar. Volíem mantenir-la, però no vam aconseguir pactes. En aquest any hem anat fent. Moltes coses s’han aprovat al ple a base de molta elaboració i diàleg amb els altres grups. Les relacions són bones. En algunes coses estem d’acord i en d’altres no, i hi ha tensió de vegades, però no n’estem descontents.
L’entrada va ser difícil. Érem minoria i no vam aconseguir fer cap pacte. Per a nosaltres els grups de treball, amb persones que no estaven dins de l’ajuntament però que seguien participant, era una forma de treballar. Volíem mantenir-la, però no vam aconseguir pactes. En aquest any hem anat fent. Moltes coses s’han aprovat al ple a base de molta elaboració i diàleg amb els altres grups. Les relacions són bones. En algunes coses estem d’acord i en d’altres no, i hi ha tensió de vegades, però no n’estem descontents.
Aquest darrer any, a més, ha estat intens: el temporal Glòria, la pandèmia… Tornaria a presentar-se sabent el que sap ara?
Home, hi ha moments en què et preguntes on t’has ficat. El càrrec té les seves coses bones i dolentes. Parlant clar, la pandèmia ha estat una cosa molt bèstia. Especialment en els primers temps del confinament, amb tanta incertesa. Aquí no sabíem si ens tancarien el CAP. Però l’episodi m’ha donat l’oportunitat de treballar molt pel poble, de col·laborar, participar i ajudar. I és una satisfacció que tinc. La pandèmia ha tingut moments durs però també enriquidors.
Sí que em tornaria a presentar, perquè entrar a l’ajuntament significa ajudar, fer feina, ser una persona pública que treballa pel poble. I he vist molt de treball voluntari, participació i responsabilitat per part de la població. El temporal Glòria també va ser fort. I més coses que han passat. Nosaltres vam entrar en plena temporada d’estiu i el poble passa de 2.800 habitants a 30.000, i molts dels serveis queden en precari (policia, personal de l’ajuntament…). No he fet ni un dia de festa i treballo dissabtes i diumenges, a l’igual que els regidors. Però estem contents.
La vida li deu haver canviat força en l’àmbit personal.
Totalment. M’hi vaig poder dedicar perquè tenia les nenes adolescents i el negoci va tirant. Però la vida m’ha canviat.
Precisament vostè té un negoci hoteler. En quina situació es troben ara mateix els establiments turístics del poble?
Hem passat un sotrac molt fort. A Cadaqués la temporada turística comença uns 15 dies abans de la Setmana Santa, cap a mitjans de març. Però amb la pandèmia ho hem perdut tot fins ara. El mes de juliol s’està treballant molt en els caps de setmana. I no està sent tant dolent com prevèiem que fos. El mes d’agost es preveu que sigui bo, però hi ha una gran incertesa perquè no sabem si ens passarà el mateix que està passant a Lleida. Tenim la gent angoixada.
El que a mi em fa patir més és l’hivern. Tenim moltes famílies que viuen del que guanyen a l’estiu. I a més, no cotitzen prou com per tenir accés als ajuts i potser no en reben. La tardor i l’hivern em fan por. No sabem el que pot passar econòmicament i socialment a Cadaqués.
Estan prenent mesures per ajudar el sector i la societat?
Fins ara hem destinat una partida d’uns 150.000 euros per ajudar les famílies en la compra de llibres i en les activitats escolars. També hi ha una partida de 150.000 euros més per ajudar directament els empresaris en la compra de mascaretes, productes de neteja, mampares, etc. I també estem incidint en els impostos i taxes (ocupació de via pública, escombraries, cànons, etc.) per reduir-los tot el possible. Però la llei no ens permet fer gaires coses més.
També tenim un conveni amb el Consell Comarcal pel que ens destinaran 200.000 euros enguany i reforçarem l’assistència social al poble. Aquest és el pla de xoc d’entrada i anem actuant cada dia, a mesura que van sorgint coses noves. També hi ha convenis amb Caritas i el Banc d’Aliments. Abans de la pandèmia teníem tres o quatre famílies que n’eren usuàries i al mes de maig ja n’eren 50. Vam fer una crida i la població va reaccionar ràpid aportant menjar i diners al Banc d’Aliments. I l’ajuntament també destina unes aportacions a aquestes famílies.
En quina situació es va trobar l’ajuntament quan va entrar-hi i com es troba ara?
En l’actualitat tenim totes les despeses que li comentava i una reducció prevista en els cànons i taxes. L’ajuntament no estava gaire malament i ho hem pogut afrontar sense demanar préstecs. Però si seguim amb la crisi i sense poder treballar, ja ho veurem. Nosaltres, per ara, hem reduït molta despesa supèrflua i destinat una part significativa del pressupost a ajuts econòmics.
A banda, no podem desviar-nos de la regla de la despesa, ni accedir a préstecs, ni contractar més persones. La reclamació és comú en molts ajuntaments. Tant de bo es puguin flexibilitzar les normatives, perquè som la primera trinxera i els primers als qui els ciutadans van a veure. Però també som els que menys recursos tenim.
La mobilització dels superàvits municipals ha estat un tema molt discutit durant la pandèmia…
Però encara no ens han dit res. Nosaltres tenim un superàvit de l’any passat que podríem aprofitar. Però no ens deixen. És el que estem reclamant. Suposo que al final ho aconseguirem.
Si poguéssim deixar de banda la crisi, quins serien els reptes del seu mandat per aquesta legislatura?
Nosaltres ens vam trobar amb un ajuntament una mica desorganitzat a nivell administratiu. La casa sempre havia patit de manca de musculatura tècnica. Tenim molts auxiliars administratius, però no hi ha tècnics del nivell A1. Molts departaments no rutllen com haurien de fer-ho. Només arribar, vam estar-nos un mes sense secretari ni interventor i així tots els processos s’alenteixen molt. Però pel moment hem aconseguit passar l’ajuntament de tercera a segona, ara tenim intervenció i tresoreria, i la musculatura comença a rutllar. Les coses van millor en urbanisme i enginyeria i es desencallen projectes.
Per fer-nos una idea, no hi havia ni relació de llocs de treball, no es presentaven els números quan tocava (els números de 2017 i 2018 no s’havien presentat, i això feia que ens tinguessin retinguts els ingressos que ens arriben de l’Estat i d’altres administracions). Tot això ho hem endreçat i aquest era un punt clau que vam dir que faríem quan vam entrar.
I quins altres projectes més han assumit?
Hem aprofitat subvencions per asfaltar la carretera de Cap de Creus, que estava molt malmesa, i per arreglar carrers no asfaltats. Era un tema urgent. També hem creat un pla d’habitatge gràcies a una subvenció. Aquest és un problema molt gran al poble, perquè la gent local no pot accedir a vivendes, amb tant de lloguers turístics com hi ha, i ens cal que la gent jove i les persones que venen a treballar puguin estar-s’hi.
També estem treballant amb el POUM, que ha d’actualitzar un pla general de 1986, molt obsolet, que fa que tinguem problemes, perquè la legislació d’aquell temps no tenia en compte les mateixes inquietuds de creixement sostenible que ara tenim. Aquest és un dels projectes que hem parlat amb el Secretari de Territori, que va venir a visitar-nos l’altre dia, i ens aniria molt bé que el liderés la Generalitat. I també hi ha un tema important, tot i que no gaire visible.
Quin és?
Cal que fem una sèrie d’inversions en el clavegueram i la llum. Durant molts anys no s’ha invertit gens en aquests aspectes i cal fer-ho. Ara tenim alguna subvenció i estem parlant-ne amb Endesa. Fa uns dies que vam patir una avaria elèctrica i la meitat del poble va quedar-se sense llum durant 8 hores. Fins ara només arriba una sola línia i estem demanant un desdoblament. Quant a l’aigua també hem arribat a un conveni amb el Consorci de la Costa Brava i hi haurà un desdoblament del dipòsit que tenim a Margarits.
Hi ha un tema molt conegut del seu municipi, i és el de l’aparcament.
N’estem parlant amb SABA. Però és un tema complicat, perquè ampliar l’actual aparcament suposaria més ciment i només l’omplim puntualment durant 15 dies del mes d’agost, o els caps de setmana del mes de juliol. El que estem fent és aconseguir altres espais d’aparcament per desviar el trànsit de gent. Hem trobat bosses d’aparcament a prop del cementiri a Cap de Creus, i també a Port Lligat.
Per la seva situació geogràfica, Cadaqués ha estat una vila històricament aïllada. Creu que això ha ajudat a fer més suportable el confinament?
Això de l’aïllament i de tenir només una carretera és tant un avantatge com un inconvenient. Quan cal tancar, tanques la carretera i tot queda controladíssim. Però també és inconvenient el fet d’haver de trigar una hora i quart per arribar al primer hospital amb UCI de la zona. El de Figueres no té UCI. Van venir persones de Barcelona que tenien la segona residència aquí i que s’hi volien instal·lar sense tenir en compte els recursos que tenim.
Durant l’hivern, el CAP local no fa horari d’estiu i només obre fins a les 8 del vespre. A la nit no hi ha serveis d’emergència. I si el poble s’emplenava de gent, els pocs recursos sanitaris que teníem corrien risc de desbordar-se. Era una de les pors que teníem durant tot el confinament. Vam fer moltes campanyes amb Protecció Civil i la Policia Local, per tancar el poble els caps de setmana amb controls durant les 24 hores. Aquells que no acreditaven que tenien aquí un familiar o una feina, els fèiem recular. Vam conèixer d’altres pobles que ho van fer també, com ara Port de la Selva i a la Cerdanya.
Vostè que ve de l’empresa privada, ha notat gaire diferencia entre el sector públic i el privat?
Jo no coneixia l’administració pública. No hi havia treballat mai ni sabia com funcionava. I, realment, per més que t’ho expliquin, quan hi entres t’adones que les coses van lentes. Molt lentes. I les intentes fer, però tot té el seu protocol, la seva manera de fer, i a poc a poc. Hi ha moltes coses que tu veus que podries fer-les més ràpid, com ara contractar personal, o agents de policia, o tècnics de medi ambient. I no els pots contractar. Això és com una paret i només pots mirar de fer una mica la “serp”, a veure si pots sortir-te’n, però no te’n surts.
El seu ajuntament estava preparat pel teletreball durant la pandèmia?
Sí. I la gent va respondre molt bé. Des del primer moment del confinament ja vam parlar amb tothom per saber si disposaven de recursos a casa. Als que no en tenien els en vam proporcionar i moltes persones van poder teletreballar. I així fins ara: moltes persones venen 2 dies per setmana a l’oficina, perquè mantenim les distàncies per seguretat, atès que l’edifici no és gaire gran. Ho fem per grups d’edat, o per llocs concrets de treball. No ha estat difícil. Com a molt, pesat.
I creu que això seguirà sent així en el futur més immediat?
De moment, per recomanació de la Generalitat, seguirem amb el teletreball. Hem parlat amb el personal i hem fet un pla de desconfinament. Les persones que ara treballen presencialment són aquelles que han d’estar de cara al públic, com l’OAC o Turisme. Però la resta de persones van venint 2 dies a l’oficina i els 3 dies restants es queden a casa. Això ajuda a la conciliació familiar. Estem bé i fem bé la feina igualment.
Com està el projecte de Sa Guarda en aquests moments?
Actualment tenim el Pla Director de Sòl Sostenible del Litoral Gironí parat. I hi ha una sèrie de sectors d’aquí a Cadaqués, entre ells Sa Guarda, que estan parats per una moratòria. Per ara no hi podem fer res. S’estan presentant les al·legacions, malgrat l’aprovació inicial. Es preveu que la decisió definitiva de la Generalitat es produeixi a finals de l’any.
Des de l’ajuntament, tant a través de junta com d’un ple, es va decretar com a nul de ple dret el projecte d’urbanització, que ens venia de l’antic consistori perquè així ho havia decretat la Generalitat. Les obres es van parar i l’expedient es va portar a una comissió jurídica de la Generalitat perquè en fes un dictamen. Aquesta va dir que, efectivament, era nul de ple dret i des de l’ajuntament vam ratificar la decisió. Però com que el Pla Director està per sobre del Pla d’Urbanització, el que regeix és la moratòria i depenent del que digui aquest Pla Director, haurem de fer una cosa o una altra. El tema segueix molt viu, perquè hi ha tres contenciosos i n’hi ha per temps. Es difícil de dir com acabarà.
En general, creu que s’ha gestionat bé la crisi per part de les administracions públiques i del Govern?
Jo crec que a nivell local s’ha fet molta feina. Als municipis tothom ha treballat molt. Aquesta és una crisi que ningú s’esperava i que ningú sabia com gestionar. Jo estic molt descontenta de l’Estat, sobretot pels canvis de criteri. Entenc que tots ens podem equivocar, però hi ha hagut tants canvis, de dir una cosa i després fer la contrària, de publicar el diumenge al vespre per aplicar el dilluns, de recursos gastats per res… Ha estat un desgast molt bèstia.
També en quant a ajuts a la població. No n’hi ha hagut. Hi ha aquests crèdits ICO als que molta gent encara no ha pogut accedir. I els ERTOs que molts no han cobrat. Jo crec que o es posen les piles en donar diners a la població i no estar tan pendents dels bancs, o tindrem una tardor brutal. A més, estic descontenta per la manera en què s’han portat, centralitzant-ho tot… L’Estat ens ha tret una gran quantitat de drets i de deures i de tot plegat. Han agafat més poder i han apartat el Govern de la Generalitat i crec que no hi ha dret.
Què n’opina de la creació de nous partits polítics, com ara el de Carles Puigdemont fa uns dies?
També estic una mica decebuda de la política catalana. Per com ha anat tot el Procés, i per com s’estan barallant tots ara, aquest nou partit també em resulta una incògnita. Els comuns han tret un altre partit, els de la CUP també. Suposo que ha de fer tot un pet i han de sortir coses noves. Si això serveix per renovar-se i que hi hagi noves idees i maneres de fer política, crec que serà positiu. Si no, no servirà per a res.
En l’àmbit del municipalisme hi ha molts grups independents. Nosaltres pertanyem als Independents de la Selva, a través de l’alcalde d’Arbúcies i presentem una altra manera de fer política i una altra visió. Tota aquesta estructura que hi ha a la Generalitat, amb tot de càrrecs i mes càrrecs, i de directors… Jo crec que hem de començar a moure-ho i donar més protagonisme al nivell municipal i canviar el sistema. Crec més en el municipalisme que no com s’està portant ara, que cada vegada s’està centralitzant més.
Algun exemple del que diu?
El Parc Natural del Cap de Creus depèn de Barcelona. No hi ha ningú del territori que estigui portant el parc natural, ningú de la zona. Ni cap director, ni cap tècnic. Tot són gent de fora. I com aquí, a molts altres llocs. Les decisions sobre el territori es prenen des d’un despatx a la Diagonal. En la primera redacció del Pla Rector d’Ús i Gestió del Parc del Cap de Creus, tots els pobles de la península ens vam escandalitzar perquè no hi vam participar. Ara se n’està fent una de més participativa… Però crec que s’ha de canviar d’actitud i promoure més participació de la base, des del municipi, que és qui veu la problemàtica.
El seu municipi llueix unes papereres noves i ecològiques. És el reciclatge una aposta del seu equip de govern?
Doncs sí. Ens hem trobat que tenim un contracte prorrogat i obsolet de recollida d’escombraries. N’intentarem licitar un de nou aquesta tardor. Ara, per exemple, no podem recollir el compost i no hi ha papereres que permetin el reciclatge. Tenim una deixalleria que està bastant malament i el reciclatge allà no funciona gaire bé. Estem descontents del sistema de recollida i de neteja viària, i això que és el contracte més gran que tenim com a ajuntament, amb una despesa d’un milió d’euros anual. En el nou contracte a licitar esperem fomentar més el reciclatge.
