A la vall de Camprodon, visitem avui un poble interessant pel seu valor paisatgístic i agrari. Vilallonga de Ter ens acull amb en Pere Sau, el seu alcalde, al capdavant.
Vostè va treballar en banca, es va jubilar i ja no tenia en ment fer d’alcalde.
Mai vaig tenir una motivació política. De fet, ni tan sols havia tingut els polítics gaire ben valorats, ni em considero polític. Més aviat em sento gestor del meu Ajuntament. Em figuro que el poble és com una mena d’empresa i que cal donar servei als 400 habitants.
Em sento gestor del meu Ajuntament. Em figuro que el poble és com una mena d’empresa i que cal donar servei als 400 habitants
Però va acabar a l’Ajuntament.
Des que em vaig jubilar, tenia una vida molt tranquil·la. El 2019, no obstant, vaig acceptar ser regidor d’Obres. I aquella feina no em causava gaire mal de cap. Però ara ja no és així: soc el responsable de tot. I l’estrès ha pujat molts escalons, perquè la dedicació és absoluta… Menys mal que disposo del temps.
Menys mal.
Inicialment, em pensava que seria l’alcalde i que podria dedicar-me als meus hobbies, si més no, uns dies a la setmana. La realitat és que no: sigui perquè un dia hi ha una reunió, o perquè hi ha un acte de representació al dia següent, o pel que sigui, acabo fent d’alcalde a totes hores.
No és la jubilació que s’esperava.
No. Ha quedat totalment apartada.
Vostè té una vessant artística que volia desenvolupar.
Així és. El 2004, juntament amb uns amics, vam tenir la idea de donar vida a un conte que tenim aquí, sobre un drac. A poc a poc, a base de crear escultures, vam crear un petit parc temàtic. El conte el va acabar il·lustrant la Pilarin Bayès. L’estem acabant.
El 2004, juntament amb uns amics, vam tenir la idea de donar vida a un conte que tenim aquí, sobre un drac
Els porta visitants, aquest parc?
Sí. Tot i que encara no en tenim la xifra exacta. Pensem que son entre 25.000 i 30.000 persones a l’any. Hi ha un recorregut d’uns 500 metres, en forma de circuit, que és molt visitat a l’estiu o a la setmana santa. El Drac de Vilallonga ja és una icona. Molts migdies surt de la seva cova, fa la representació i se’n torna. Treu fum per la boca i tot. Tot un espectacle!
Li vam demanar una fotografia i ens n’ha ensenyat una de quan era petit.
Sí, de quan tenia tres anyets, a la festa major de sant Patllari, a Camprodon. Era el temps de la vida rural. Aleshores, les festes majors se celebraven en tot el seu esplendor i la gent dels pobles del voltant hi anaven. Es solia fer una foto familiar o individual, com és el cas.
Parlem del municipi. Quina mena de poble és Vilallonga?
Vilallonga està compost d’un poble i de tres nuclis adherits: La Roca, Abella i Tregurà de Baix. A banda, hi ha una sèrie de veïnats menuts. En els darrers anys, hi ha hagut una transformació molt important.
D’una banda, com que l’extensió dels terrenys és molt gran, sempre hi ha hagut molta ramaderia d’ovelles, i producció de llana. Al segle XIX, per exemple, hi va haver un gran auge dels paraires, els que tenien l’ofici de tractar la llana. Aquí es confeccionaven teixits que s’enviaven a tot arreu. En aquells temps, el municipi tenia 1.400 habitants.
Al segle XIX hi va haver un gran auge dels paraires, que tractaven la llana. Aquí es confeccionaven teixits que s’enviaven a tot arreu
Ara en són molts menys.
Efectivament. Als anys 60, amb la industrialització, la gent va anar marxant cap a la Garrotxa i el Ripollès. Molta gent d’allà, avui dia, descendeix de persones que van marxar de la Vall de Camprodon. A poc a poc hem anat baixant fins als 400 habitants.
Ara, amb el boom de les segones residències, molta gent ha vingut a conèixer el poble i, finalment, s’hi han establert. Valoren els serveis, la tranquil·litat, la qualitat de vida i l’escola. Soc optimista: penso que és una tendència que pot anar a més.
Amb el boom de les segones residències, molta gent ha vingut a conèixer el poble i, finalment, s’hi han establert
Hi ha disponibilitat d’habitatge per acollir aquestes persones?
En tenim, sí. El que ens manca és habitatge per a gent jove. Cal evitar que ens marxin d’aquí. Penso que hem de fer un esforç en aquest sentit.
Quant a les segones residències, algunes ja són prou grans i s’han adaptat per tal de viure-hi tot l’any.
Com són les persones del poble, els “lletissons” i “lletissones”?
Des de temps ancestrals, a les persones d’aquí les anomenen “lletissons”. Aquesta denominació s’havia perdut, però s’ha recuperat en els darrers vint anys. No sabem l’origen de l’apel·latiu, però sí que sabem que el lletissó és una planta que creix aquí i que és comestible.
La llegenda diu que, fa molts anys, els locals van agafar un ruc i el van penjar del campanar. Li donaven lletissó per menjar, però com que l’animal estava mort, naturalment no se’l menjava. D’aquí el renom.
Quin caràcter tenen les persones del poble?
Amable, associatiu… De vegades hi ha discrepàncies, perquè el món ramader pot ser una mica complicat. Però, en general, la gent és mot cordial. Hem acollit molt bé persones emigrants de Romania, que valorem molt perquè s’han integrat molt bé. Són molt pencaires i tenen molta empenta: són empresaris de jardineria i d’obra a Vilallonga que ens han anat molt bé per mantenir, entre d’altres coses, l’escola rural. Tenim més de 20 alumnes, que per a nosaltres són moltíssims.
Hem acollit molt bé persones emigrants de Romania. Les valorem molt perquè s’han integrat molt bé, són molt pencaires i tenen molta empenta
Quina diria que és la principal preocupació del govern municipal?
El meu interès és que l’escola sigui ampliada a l’etapa de la llar d’infants i que els nens i nenes no hagin de marxar a la guarderia de Camprodon. Si ens marxen de tan petits, faran amistat amb gent de la capital de comarca i ja no tornaran. Hem de mirar que els que estan aquí, segueixin aquí.
Hi ha d’altres coses a fer: com que som quatre nuclis, i hi ha moltes segones residències, tenim moltes despeses. El càmping té moltes places; l’estiu ens aporta molts visitants i arribem a ser 2.000 persones. Això ens exigeix serveis d’aigua i escombraries en temporada alta. Però el pressupost és el d’un municipi de 400 persones.
En temporada alta som 2.000 persones. Però el pressupost és el d’un municipi de 400
Ens pot esmentar algun indret emblemàtic del municipi?
Els quatre nuclis tenen el seu interès. La Roca és una antiga fortalesa del s. XI o XII, inexpugnable en el seu temps, que manté el seu atractiu. Abella és un petit paradís natural, en què s’hi construeixen cases boniques, respectuoses amb l’entorn i d’altíssim nivell. Tregurà, d’altra banda, és una zona elevada, amb molt bones vistes, que compta amb dos hotels importants que atreuen molta gent.
Amb els nuclis tan disseminats, hi ha bona comunicació entre Ajuntament i ciutadans?
Si. Nosaltres hem creat un grup de Whatsapp amb els veïns, per tal de poder-los informar i per a que ells ens demanin el que els calgui. L’Ajuntament necessita el ciutadà per poder fer coses, i jo estic obert a tothom.
Hem creat un grup de Whatsapp amb els veïns, per tal de poder-los informar i per a que ells ens demanin el que els calgui
Quina és la situació econòmica de l’Ajuntament?
Bona! No tenim deute, i sí que tenim romanent. A més, ens van arribant alguns diners de subvencions, de manera que podem mirar-nos els propers tres o quatre anys amb cert optimisme, sobretot pel que fa referència a les infraestructures.
Podem mirar-nos els propers tres o quatre anys amb cert optimisme, sobretot pel que fa referència a les infraestructures
Quins són els projectes més rellevants, en aquest moment?
Hi ha una zona del terme, el Canvi, que es troba en un risc mitjà d’inundació, i que l’hem de protegir amb un mur de contenció. Això ajudarà a protegir la zona esportiva i una zona de segones residències. A banda, ens calen més zones de pàrquing en cada nucli i estem en fase d’adquirir els terrenys necessaris.
I també volem millores als carrers de Tregurà i Abella, on ja estem treballant. Finalment, l’ACA ens diu que els nostres nuclis necessiten depuració d’aigües residuals i només ho tenim a La Roca, de manera que els altres pobles ens portaran feina. El manteniment dels camins també és una cosa que cal fer, perquè la pluja i la vegetació ens els erosionen sovint.
En què es diferencia el seu govern municipal dels anteriors?
En poca cosa. Hi ha força continuïtat. Com a molt, en les maneres de fer personals. Però, en general, tothom ha buscat el bé comú.
Recorda quina va ser la seva primera decisió com a alcalde?
No sé si va ser la primera, però sí una de les més urgents. Va tenir a veure amb els carrers de Vilallonga, que són estrets i eren de doble circulació, motiu pel qual se’ns generaven força embussos. Vam decidir que els dos carrers principals serien d’una sola direcció: un per anar i l’altre per tornar. Hi va haver polèmica…
Per què?
Hi havia veïns que deien que tota la vida havien estat de doble direcció. Però les coses canvien i calia fer-ho. Ara tothom està content. Va ser una decisió fàcil, poc costosa, i que feia molta falta.
Fan vostès quelcom des de l’Ajuntament en quant a promoció econòmica?
A mi m’agradaria promocionar més el producte agrari i ramader local, que té molt de valor afegit. Si a més de fer-lo aquí, també es vengués aquí, ens deixaria més riquesa.
Hi ha algunes iniciatives, però costa molt de materialitzar-les. I depenen de l’empenta dels productors, no tant de l’Ajuntament. Per exemple, la patata de la Vall de Camprodon (la trumfa, que en diem), s’hauria de vendre millor. A Vilallonga només hi ha un productor. Crec que n’hi hauria d’haver més. O l’embotit, o la carn dels ramats, o la vedella… El producte ja el produïm i és molt bo, però l’enviem a fora per tal que l’acabin de processar. Crec que és una assignatura pendent.
Si a més de fer-lo, venguéssim el producte local aquí, ens quedaria més riquesa
Abans comentava que vostès tenen hostaleria, serveis i comerç local, també.
Així és. Hi ha molts serveis derivats de la presència de segones residències: jardineria, construcció, artesania… També funcionen molt bé els restaurants. El que em preocupa és el comerç, perquè els botiguers es van envellint i no sempre hi ha qui prengui el relleu. La fleca funciona molt bé, i l’estanc (que ven queviures) i una carnisseria, però no en tots aquests llocs sembla que hi hagi relleu generacional.
Quan es troba amb alcaldes i alcaldesses de la zona, quines serien les reivindicacions principals que tenen en comú?
En primer lloc, us diré que hi ha molt bona relació amb els alcaldes propers i que passem per un moment dolç. Fa poc, de fet, vam sopar tots junts i crec que tota la vall anem a una. Ens plantegem fer coses que ens beneficiïn a tots, com per exemple la promoció de la biomassa, perquè tenim boscos (particulars i comunals) que han crescut molt en els darrers anys i que no estan prou ben gestionats.
Una part de la fusta es podria dedicar a la construcció, per exemple, i l’altra a elaborar combustible que ens proporcioni escalfor. Podríem crear, per exemple, una base de biomassa per a la comarca i que cada poble escalfés les seves calderes, i d’aquesta manera oferir un servei obert a tots els veïns. És una tendència que vam veure als Alps italians i que creiem que podríem traslladar a tots els veïns, a banda dels edificis i instal·lacions municipals.
Algun tema més?
També ens preocupa la qüestió de la seguretat. A Camprodon hi tenen policia municipal, però la resta de pobles estem sota la vigilància dels Mossos d’Esquadra, que donen l’abast que poden, perquè tenen una dotació curta per cobrir tot el Ripollès. No n’hi ha prou… Així que segurament acabarem posant càmeres en les entrades i sortides del poble, per identificar persones que cometin delictes. Per sort, no tenim gaires incidències.
I ens caldria gestionar més bé l’aigua, la sanitat i la cultura. Estem prou bé, però sempre podríem millorar algunes mancances.
Segurament acabarem posant càmeres en les entrades i sortides del poble, per identificar persones que cometin delictes
Creu que el Govern de la Generalitat dona prou suport als pobles com Vilallonga?
Més o menys sí. Som un poble petit i sabem que el que paguem els contribuents dona pel que dona. Sort en tenim de les subvencions que ens arriben. Això sí: tot és molt lent de demanar.
