Petit municipi de 18 km2 habitat per 2.000 habitants, Sant Pere Pescador està situat a la comarca de l’Alt Empordà, al centre del golf de Roses. Amb dades documentades de l’any del Senyor 974, tant el Monestir com el castell estan plens d’història i el llegat que han deixat és notable: una Església del segle XVIII, la Casa Caramany, la Capella de Sant Sebastià, o el cortal gran, una masia del segle XVIl, tot i que potser el més vistós siguin els seus aiguamolls, ja que una zona del municipi en pertany.
“Per ser Alcalde, penso que és necessari tenir vocació de servei: qualsevol persona que es vulgui dedicar a gestionar el bé comú l’ha de tenir. Però també has d’inspirar confiança, és clar”
“La gent pensa que si un Alcalde és votat, tan se val que estigui una com quatre legislatures. Però jo penso que les limitacions estan bé, bàsicament per evitar sobretot que els que manen s’acomodin”
“Els Ajuntaments tenim la incertesa de no saber quan hi haurà la nova llei de finançament de les entitats locals, que farà que participem adequadament dels tributs i ingressos de l’estat. I això no és just”
Quins motius pot tenir una persona com vostè per a ser alcalde?
En municipis petits com aquest, penso que és una idea comuna d’entendre el poble i de saber cap a on vols anar. Quan ens hi vam presentar, el cicle de l’anterior govern s’acabava, i això va unir a gent de diferents sectors per agrupar-nos en una candidatura. Però a banda de tot això, penso que és necessari tenir vocació de servei: qualsevol persona que es vulgui dedicar a gestionar el bé comú l’ha de tenir. I llavors, inspirar confiança, és clar.
En pobles petits, això es deu donar molt
Naturalment. En el meu cas, nosaltres vàrem entrar nous, i això vol dir que es triga una mica per a què la gent s’acostumi a la teva manera de treballar i tu a veure com és la gent a peu del carrer. Però al final s’acaba valorant molt que es realitzin una sèrie de gestions i que en el fons, siguis alcalde les 24 hores del dia. Al capdavall, ets la primera administració al qual el ciutadà hi pot recórrer, no?
Suposo que és una feina que ha d’esgotar molt
Més que esgotar molt, és molt intensa, i per això, entre d’altres motius, crec en la limitació de mandats. Per un tema d’higiene democràtica, penso que la limitació a dos és correcte. El que no tinc tan clar és que hagin de ser de 4 anys, perquè tal i com van les coses, els cicles sempre es fan curts i potser si enlloc de 4 fossin de 5 es veurien molt més els resultats.
Però potser a la gent això li és una mica igual
Sí, sobretot en pobles. La gent pensa que si un Alcalde és votat, tan se val que estigui una com quatre legislatures. Però jo penso que les limitacions estan bé, bàsicament per evitar sobretot que el que manen s’acomodin.
Amb la crisi, però, deuen tenir altres coses en les que pensar
Doncs sí. Nosaltres, per exemple, teníem un parell de projectes. Grans projectes. Un va ser un pont de vianants que vam haver d’arraconar-lo pel seu elevat cost (1,8 milions d’Euros), i això que resultava molt atractiu. L’altre va ser el poliesportiu que ens vam trobar quan l’obra ja estava adjudicada i que vam voler tirar endavant. Ja l’hem acabat, anem amortitzant-lo poc a poc i ja està en ple ús. Però el problema que tenim és un altre.
I quin és?
A nivell general, home. Els Ajuntaments tenim la incertesa de no saber quan hi haurà la nova llei de finançament de les entitats locals, que farà que participem adequadament dels tributs i ingressos de l’estat, perquè fins ara només depenem del que ens arriba per les llicències d’obres i dels impostos de béns immobles.
I amb la crisi, tot s’ha agreujat
Nosaltres en cap cas hem estirat el braç més que la màniga, i hem acabat sempre fent previsions a la baixa que ens han acabat afavorint. Però és evident que continuem necessitant fonts de finançament per fer front a les singularitats que tenim com a municipi, com el fet que formem part del litoral costaner i que tenim un 37% de població immigrant, el que ens força a prendre mesures per tal que no es produeixi un xoc cultural important, amb la corresponent fractura social que podria comportar.
I aquestes mesures passen per practicar polítiques d’integració
Naturalment. Nosaltres, per exemple, hem donat una subvenció a una associació de dones africanes que precisament afavoreix aquesta integració. I amb això tenim molta cura.
I a què és degut aquest alt percentatge d’immigració?
En el seu moment va estar lligat a l’oportunitat de poder aconseguir un lloc de treball. Després va haver un traspàs cap al sector turístic, especialment el càmping, i cap a la construcció, és clar, ja que oferia salaris més elevats. Però ara amb la crisi, tot ha tornat canviar.
I si la situació econòmica és precària, la convivència també ho ha de ser
En realitat, nosaltres patim un problema aquí: no tenim convivència, només coexistència. Això vol dir que hi ha diverses comunitats que van fent les seves vides per separat i no hi ha un aprofundiment real per a conèixer tradicions i cultura de les diferents comunitats. I això ens porta a un equilibri fràgil, perquè es generen temors, tòpics i prejudicis. Així que la nostra feina és que aquesta convivència de la que parlàvem abans, sigui real.
I tothom hi ha de posar de la seva banda
Això per descomptat. En aquest sentit, penso que el coneixement de la llengua catalana ha de ser un deure, ha de tenir un cert pes específic a l’hora de concedir permisos de residència. Aquesta exigència la tindríem nosaltres mateixos si marxèssim a qualsevol altre lloc, no? Entre d’altres coses, perquè això ens ajudaria a integrar-nos més fàcilment.
L’immigrant llatinoamericà desconeix la realitat del català
I no estem dient que no s’hagi d’utilitzar el castellà, que per això també és llengua oficial. El que dic és que, cert: hi ha un fort desconeixement del que vol dir el fet diferencial català respecte de l’Estat Espanyol, però per això fem programes per tal que la gent pugui viure en català les 24 hores del dia.
Si no es fan polítiques com les que propugna, hi ha el risc que hi hagi conflicte, com ha passat en d’altres llocs
Cert. I també penso que hi ha decisions que s’escapen de l’àmbit municipal: al darrera hi hauria d’haver l’Estat o la Generalitat, que dictés reglaments i instruccions. El tema s’ha polititzat massa, així que cal esforçar-nos en fer més pedagogia sobre el tema, perquè no tot es pot resoldre policialment.
La clau és la pedagogia, doncs
Sí. Una política basada en drets i deures, i acompanyada d’una sèrie de mesures relacionades amb un augment dels recursos per tal que aquella gent que es pot trobar en risc d’exclusió social pugui millorar la seva formació. I a mig termini es veurà si s’està encertant o no.
Canviem de tema. Hem parlat al principi del patrimoni històric, però no podem oblidar el natural
Sí, aquí a Sant Pere hi havia una mancança notable pel fet de ser l’últim poble del litoral costaner que no depurava les seves aigües residuals. A dia d’avui ja ha canviat. Hi ha hagut una inversió per part de l’ACA, a través del consorci de la Costa Brava, i les estacions d’abombament crec que entraran en ple funcionament en la temporada d’estiu.
I això voldrà dir que…
Ens permetrà no abocar aigües residuals al Fluvià, que forma part del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, i que conseqüentment porten aigües brutes al mar. Els càmpings també estan a punt de conectar les seves xarxes de sanejament a les obres, amb la qual cosa, i en dues fases, arribarem a la totalitat de casos i realitats urbanístiques i de serveis que pot haver-hi a Sant Pere Pescador.
També em consta que a nivell de mobilitat, la cosa ha canviat darrerament
Des de l’última legislatura el municipi ha canviat molt en tema d’accessos: hem regenerat urbanísticament una part dels carrers del nucli, amb la finalitat de recuperar-los pels vianants. I ho hem explicat al veïns per tal que tothom en quedi informat i tres col·lectius concrets (gent gran, famílies i gent discapacitada) tingui una major comoditat per circular.
I això ha estat ben rebut
Pensem que sí, i de fet, alguns veïns ja demanen que els carrers siguin peatonals. Però cal anar en compte, perquè si no, llavors perjudicarem altres col·lectius com el comerç o el servei. Potser es podria fer una peatonalització durant la temporada d’estiu i a la llarga es podria arribar a fer peatonal, ja ho veurem.
A nivell econòmic, Sant Pere Pescador ha viscut de l’agricultura
Sí, però per diferents motius, aquest sector sempre acaba essent el més maltractat. Com a Ajuntament, poques polítiques actives podem fer a favor seu. Aquí tenim una indústria molt potent que es dedica al conreu de la fruita dolça, a la poma golden, concretament. Però travessem un moment difícil pel tema de la competitivitat.
Que mengem fruites cultivades a milers de quilòmetre d’on les comprem, oi?
Si. I penso que caldria garantir, no a un nivell local, sinó més gran, a nivell autonòmic, per exemple, el fet que hi haguessin controls per tota la fruita que ve de l’estranger. Que es potenciés el que fem aquí, aglutinant en un gran sector alimentari tota aquesta indústria potent que estan sorgint al voltant de productes com el vi, l’oli, i d’altres mediterranis. Penso que ben rumiat, podria ser un gran projecte.
Vostès ara, però, tenen el càmping
Sí, darrerament estem rebent un turisme molt vinculat a l’entorn: senderisme, rutes, excursions a cavall, esports nàutics i sortides amb kayac, el surf d’estel… Hi ha un turisme familiar i un altre més amb finalitat esportiva. La idea és que volem posar en valor el que tenim i arribar a fer una oferta que sigui atractiva.
Què és el que més et preocupa com alcalde?
A banda del tema de la convivència que li he exposat abans, penso en el descrèdit que es viu de la classe política en general. Però no tota la política és igual i tinc la confiança que els veïns confien més en els que fan política de proximitat, més que no pas la d’alt nivell. Però si aquest descrèdit segueix així, correm el risc de fer un dany molt gran a una institució essencial en democràcia. Així que tots plegats, hauríem de reflexionar al respecte.
Com Alcalde, de què se sent més orgullós?
Em penso que és la satisfacció de qualsevol veí o veïna que ha vist solucionat el seu problema sabent que l’has tractat tu mateix personalment i a través d’una trucada o una gestió. Més enllà d’això, però, la satisfacció que la fgent hagi pogut comprovar que en aquest equip de govern hi ha una honradesa i que el treball, la constància i la tenacitat han estat els fulls de ruta de la nostra acció de govern. La política municipal és o hauria de ser això.
