Dimarts, 25 de febrer de 2025, el Sr. Emilio Cordero, alcalde de Canovelles i president del Consell Comarcal del Vallès Occidental, va participar en el cicle de diàlegs “Alcaldes i Universitat”, promogut per alcaldes.eu i la Facultat de Ciències Polítiques de la Universitat Pompeu Fabra. L’acte va comptar amb la presència de:
- Il·lm. Sr. Emilio Cordero, alcalde de Canovelles
- Prof. Marta Pascal, professora de l’assignatura de Gestió Pública
- Sr. Abel Escribà, degà de la Facultat de Ciències Polítiques
RESUM DE L’ACTE
El Dr. Abel Escribà dona la benvinguda als presents. Saluda i presenta el convidat i dona la paraula a Mario Sorribas, periodista d’alcaldes.eu, que posa en marxa una ronda de preguntes centrades en el bagatge personal i biogràfic del convidat.
Emilio Cordero es caracteritza com una persona propera i accessible, que és del carrer, que empatitza molt amb la gent i que pateix quan no troba les solucions als problemes. Militant del partit socialista, i molt involucrat en moviments socials (especialment la colla de diables de Canovelles) va fer-se policia local de Cardedeu el 1995.Allà va convèncer-se de la necessitat de fer pedagogia a la població i, anys després, es va graduar en Educació Social a la Universitat de Vic.
Recorda també que a casa seva provenen d’Extremadura, i que és fill d’un convençut socialista, una ideologia que ell comparteix plenament. Això el va portar a agafar una excedència per presentar-se a les llistes electorals el 2007.
És alcalde des de 2016, pel fet que l’alcalde anterior va decidir plegar i l’executiva local del partit el va proposar a ell, com a relleu. El 2019 es va presentar amb un equip propi i va augmentar el nombre de regidors del seu partit, de 9 a 12. I va guanyar, novament per majoria absoluta, les eleccions del 2023. Diu que la gent va veure en ell i el seu equip un tarannà de treball i de donar la cara, de no enganyar ningú. Explica que “em van ensenyar que un “no” es pot convertir en un “sí”, però un “sí” ja no pot esdevenir un “no”. Com a curiositat, diu que intenta anar a tots els enterraments de ciutadans del municipi. Diu que cal estar al costat de les persones quan ho necessiten, ja sigui a les verdes o a les madures.
Actualment, a més, presideix el Consell Comarcal del Vallès Occidental. Ho fa sense majoria absoluta, però en un pacte amb la majoria dels grups polítics, a excepció de les CUP (que no van voler) i del PP i VOX, al que no se’ls va oferir. Al Consell hi troba una visió de política molt més estratègica, oberta i de temes amplis.
Finalment, en aquesta intervenció inicial, caracteritza Canovelles com una localitat de trobada, amb 17.000 habitants que provenen de fins a 54 nacionalitats. Des del temps del Neolític hi existeix presència humana, “un encreuament de camins”, diu l’alcalde. Explica que hi ha hagut onades d’immigració històrica i que en vindran més. Cordero creu que això “és una riquesa”, perquè aporta coneixements diversos. A més, explica que el municipi és viu, ple de festes i activitats esportives i culturals.
Preguntat per les preocupacions actuals de la ciutadania, Emilio Cordero creu que la seguretat és una de les preocupacions. Tot i que és més una percepció que una realitat, perquè estem en un país molt segur. No obstant, l’extrema dreta està explotant un missatge de la por.
També l’atur ha estat una preocupació. Però les xifres són bones i van millorant. Van passar d’un 17% d’atur a un 13% actualment. A més, celebra l’apertura d’un gran supermercat que dona molta feina i que no ha tancat cap negoci local. A banda, recorda que hi ha un polígon industrial amb grans empreses, molt conegudes, que donen formació a persones formades en diversos oficis.
La professora Marta Pascal agraeix la visita de l’alcalde Cordero. En el seu torn de preguntes s’interessa, primerament, per la mena de relació que guarda amb l’oposició.
Emilio Cordero afirma que de vegades, l’oposició municipal no s’avé a buscar el consens i que potser no perceben que el govern municipal té majoria absoluta. Explica que hi ha molt bona relació i diàleg amb ERC, especialment en qüestions de pressupostos participatius. I també explica que amb En Comú Podem, que potser guarda la major proximitat ideològica, la relació és una mica més distant. “Finalment, la política municipal va de persones”.
Igualment, explica que al consistori hi ha dues forces: Vox i Tercera Edad en Acción que estan alineats ideològicament entre ells i que han proliferat a mesura que creixia la immigració. Actualment, no hi dialoguen.
En qualsevol cas, Cordero explica que sempre que hi ha presentació de pressupostos, o algun ple d’ordenances municipals, fan una ronda de contactes per conèixer les inquietuds de tots els grups democràtics, més enllà de Vox i Tercera Edad en Acción.
Marta Pascal pregunta com viu l’alcalde, personalment i familiar, el compromís de ser polític, i el ser interpel·lat pels veïns i veïnes en qualsevol moment de la setmana.
Cordero diu que ser alcalde té una part bona i una de dolenta. De vegades, diu, es pren un cafè amb la seva parella i qualsevol veí s’adreça a ells, per explicar-li algun problema. Això, diu, li perjudica les relacions familiars. També, pel fet que de vegades rep crítiques a les xarxes socials, els seus fills han viscut alguna sensació angoixant. No obstant, l’alcalde diu que li agrada molt la seva feina i que sempre dona la cara, fins i tot quan algú hi és molt crític o bé l’insulta. Creu que la vida va de resoldre els problemes de la gent, de manera pràctica.
També considera que “la nostra oposició som nosaltres mateixos. Si no som exigents, perdrem les següents eleccions”. Reconeix, finalment, el suport que li proporciona l’executiva local del partit a l’hora de fer polítiques per a la ciutadania.
La professora Pascal pregunta si ha de gestionar alguna vegada algun conflicte d’interessos entre l’executiva local i la política municipal.
L’alcalde diu que, primerament, Canovelles no és un poble que pateixi conflictes entre l’executiva socialista i el govern municipal. I que sempre que hi ha hagut discrepància d’opinions, s’han discutit de forma ràpida i transparent. “Escoltar els militants és molt important, més enllà del programa electoral, perquè ells estan al carrer i capten com està tot”. Un cas que exemplifica això, diu, és la gestió del trasllat del mercat municipal. Primerament, va rebre les queixes de molts paradistes i d’alguns militants del partit. Tots necessitaven entendre el per què del canvi. Ara, però, tots estan contents i ja no volen marxar del nou emplaçament.
La següent pregunta té a veure amb la gestió del personal públic, ja sigui al municipi com al Consell Comarcal.
L’alcalde diu que aquest és un tema important, perquè sovint els treballadors d’una i altra institució es comparen les respectives condicions de treball. En alguns cossos, com ara el de la policia municipal, això genera algunes petites tensions. Però, no obstant, a Canovelles el personal no és gens conflictiu. Tot al contrari, són persones molt col·laboradores i flexibles, i cal posar en valor la seva feina. En tot cas, l’alcalde es queixa que el seu és un ajuntament gran que té poca estructura i això dificulta molt fer les coses de manera ràpida.
Preguntat, finalment, sobre preocupacions municipals, Emilio Cordero explica que la LRSAL li dificulta actualment la contractació de personal, malgrat que el seu és un ajuntament molt sanejat, amb molt de romanent. Diu que l’any 2026 entraran en pla econòmic financer perquè aquest any s’ha trencat la regla de la despesa. Veu la llei una mica contradictòria.
Acabada la intervenció inicial, s’inicia un torn de preguntes per part dels estudiants. Així:
- Carlota pregunta l’opinió de l’alcalde sobre el creixement dels partits que creen odi en l’àmbit local.
Emilio Cordero considera que a la vida cal evolucionar sempre. I que aquests partits han involucionat cap a la confrontació, que va en perjudici de la ciutadania. Ell creu molt en la importància de les relacions i se sent alterat per un discurs que només busca les escletxes. A més, critica que els partits d’extrema dreta que té al consistori estan formats de persones “paracaigudistes”, que ni tan sols són del pobles. Recorda als estudiants que cal defensar l’estat del benestar, perquè cap cosa de les que tenim actualment és fruit de la casualitat: més aviat de la feina de persones que ens han precedit.
- Pau s’interessa per les relacions institucionals i polítiques amb el municipi de Granollers.
L’alcalde explica que cada tres mesos celebra un consell d’alcaldes amb la resta d’electes de la comarca. A banda, diu, hi ha molt bona comunicació amb Granollers. També la té amb Les Franqueses, malgrat que són alcaldes de partits diferents.
Explica que tenir Granollers al costat presenta beneficis i reptes. Els reptes, per exemple, tenen a veure amb la dificultat d’atraure comerços, que prefereixen establir-se a la capital comarcal. A Les Franqueses i a Canovelles, quan un comerç plega, ja no torna a obrir, explica. D’altra banda, en quant a les oportunitats, esmenta el benefici del complex hospitalari i de programes culturals conjunts (l’“Escena Gran”) per als respectius teatres auditoris. També explica que, juntament amb els altres municipis importants de la comarca tenen una xarxa de municipis que dona servei de manera, gairebé, mancomunada. Finalment, relaciona serveis de clavegueram, enllumenat, vies ciclables, cementiris, etcètera, que generen valor a tots els municipis i que requereixen d’una coordinació i comunicació importants.
- Pau pregunta si hi ha interès a Canovelles en formar part d’una ampliació de l’AMB.
L’alcalde és del parer que cada territori té la seva peculiaritat i que, per exemple, el Vallès Occidental no té tanta capacitat agrària com l’Oriental. I, com que els territoris són diferents, no es pot pretendre que tots facin el mateix. Creu que cal promoure i aprofitar estructures comuns, però que cadascú ha d’aprofitar les seves singularitats. Creu, en aquest sentit, que englobar-se en una segona corona de l’AMB seria erroni, perquè aniria en contra d’aquesta singularitat. En canvi, diu, sí que es podria buscar una major coordinació per facilitar l’accés de la ciutadania a l’Administració. Per exemple, per apuntar-se a l’INCASOL, no hauria de ser necessari anar a Barcelona, perquè es podria fer des de Granollers.
En Pau, novament, pregunta si es pot tenir opinions contradictòries com a alcalde i com a president del Consell Comarcal.
Cordero respon afirmativament. Explica el cas del Quart Cinturó, com a exemple. Diu que entén i respecta la posició d’alcaldes veïns, fins i tot del mateix partit polític, que defensen que no és necessari. Però ell considera que el Vallès Oriental sí que el necessita, si vol seguir creixent com a territori.
Benito pregunta si el Quart Cinturó no podria provocar el mateix efecte que a Madrid les diverses circumval·lacions, que han provocat despoblament a les localitats rurals properes.
L’alcalde diu que l’entorn i l’activitat rural del Vallès Oriental no han d’estar renyides amb unes infraestructures de mobilitat, si aquestes són amables amb el medi ambient. I, a la vegada, cal facilitar les bones comunicacions als polígons industrials, mentre es defensa la mongeta del ganxet, el tomàquet i les fires de l’oli. Cal buscar un equilibri entre el que es vol conservar, i la població activa que es vol generar.
Benito, novament, pregunta sobre la situació recent del top-manta a Canovelles.
L’alcalde explica que aquest problema va crear una crisi de govern, i que la incidència era gran, amb més de 300 persones que s’hi dedicaven. Ell explica que no hi té res en contra, però que no és un fenomen compatible amb la societat del benestar. Aquestes persones no cotitzen i fan la competència deslleial als que sí. A més, el producte que venen no està controlat, ni té garanties i, al darrere d’això, hi ha gent que es vol fer rica il·lícitament (unes màfies que controlen el negoci). Calia tallar-ho. I, per aquest motiu, va prendre la decisió de traslladar el mercat municipal al polígon industrial, dotant-lo d’uns carrils amplis. Com s’ha dit més amunt, els paradistes es van revoltar inicialment, però es va fer un pacte i ara estan satisfets. Considera que ha estat un problema al que se li ha sabut donar la volta.
Benito pregunta si a Canovelles es consulten gaire les coses a la ciutadania.
La resposta és negativa. Creu l’alcalde que amb el vot ciutadà un cop cada quatre anys ja hi ha prou revàlida.
- Martí fa dues preguntes. Primera, sobre si l’alcalde s’ha plantejat el relleu, o si pensa fer la feina fins que el cos li aguanti. Segona, sobre si ha hagut de renunciar a algun pensament o ideologia personal per poder seguir fent d’alcalde.
Cordero explica que ja es comença a plantejar el relleu, perquè no es veu a si mateix fent sempre d’alcalde. I, per això, diu, cal trobar una persona convençuda del que fa. Creu que el relleu arriba de manera natural, tot i que cada vegada hi ha menys interès per la política. També diu que si el seu partit li demana de fer una altra funció, ho acceptaria.
Quant a la segona pregunta, admet que alguna vegada ha hagut de renunciar a pensaments propis, o que ha criticat coses que no li han agradat del seu partit. Diu que no han estat gaires vegades.
- Aina pregunta si no hi hauria una paradoxa democràtica amb prohibir, com en algun moment s’ha suggerit, partits d’extrema dreta.
L’alcalde li dona la raó. Però també diu que en política no tot s’hi val, i no es poden creuar certes línies vermelles. Els partits d’extrema dreta les travessen quan afirmen que les persones immigrants han vingut a robar. Diu que això no és cert i que, a l’igual que els seus pares anys enrere, aquestes persones venen a buscar una vida digna. Creu que les CUP poden ser antisistema, però com que no tenen discurs de l’odi, s’hi pot dialogar.
- Sandra pregunta sobre la transformació digital al municipi.
L’alcalde diu que Canovelles és un municipi que vol ser avançat, tot i que mantenen una publicació regular en paper, adreçada a la gent gran. No obstant, hi ha programes formatius per a gent gran activa, en què es mostra el funcionament dels ordinadors i les xarxes socials. Igualment, s’ajuda la ciutadania a fer tràmits electrònics. I per als joves i famílies sense recursos hi ha una activitat al centre Sant Jordi, en què s’explica i s’accedeix a tot un maquinari. Diu que ningú ha de quedar enrere en matèria tecnològica.
- Beatrice pregunta si no creu que el top manta es podria legalitzar.
L’alcalde Cordero creu que sí, tot i que esmenta un programa pilot que no va funcionar, perquè els participants no volien inserir-se en el sistema de vida convencional. Per a ells, fer de manters és una manera fàcil i ràpida de guanyar diners. Ara bé, si aquesta figura es regula, ell diu que no tindrà cap problema i que els tindrà presents en quant hi hagi un concurs de parades municipals.
- Bruno pregunta si l’auge de les extremes dretes no pot ser degut a alguna cosa que les esquerres estiguin fent malament.
Emilio Cordero considera que sí. Una cosa que s’ha fet malament és deixar que es “colés” el discurs de l’odi a l’opinió pública. És una gran mentida que cal desmuntar. Aquestes ideologies volen arribar al poder, sense aplicar cap de les mesures que porten als seus programes electorals.
- Andreu es pregunta com es podria incentivar la participació de la ciutadania en política.
Cordero es defineix com un defensor dels pressupostos participatius. I recorda que el seu treball de final de grau es va dedicar a aquest tema. Però, per a que funcioni, cal que qui hi hagi al darrere s’ho cregui. Cal que els projectes es puguin palpar i tocar, a risc de fer que la gent no confiï en aquests processos.
- Pau, novament, pregunta sobre la gestió de l’1 d’octubre a Canovelles.
L’alcalde explica que va tenir molt de contacte previ amb l’ANC i que no va posar impediments a que es poguessin reunir. Sempre es va actuar amb respecte i amb sentit comú i només els va demanar que no posessin el municipi en cap compromís. El dia de la votació, no obstant, es va sentir malament, perquè algunes persones el van insultar greument, sense venir a tomb. Més tard, els que li van faltar al respecte es van disculpar amb ell.
- Candela pregunta si és important que un polític es dediqui a alguna altra professió abans de fer de polític.
Cordero creu que un alcalde és un “solucionador” de problemes i que, per fer-ho, cal haver viscut una mica la vida. La seva trajectòria professional, diu, li ha fet veure que a la vida es poden fer canvis petits, que ajuden a créixer les persones.
D’altra banda, creu que fer de polític no és una professió, sinó un tema vocacional. Un treball convencional és una dedicació de 8 hores al dia. Fer d’alcalde és treballar tots els dies a totes hores, sense tancar el telèfon.
Arribats a aquest punt, el diàleg es dona per conclòs.
